Actualización: 6 diciembre de 2008.
Este texto contiene spoilers, avisados estais.
La Bestia de la Noche Blanca. Éste es el título del especial de dos episodios de 50 minutos cada uno con el que de acaba Garo. Es una historia entretenida, y ata lo que quedaba suelto al final de la serie. Más bien son dos historias, una por capítulo, aunque la segunda se entrelaza desde el primer episodio.
Se mantiene a todos los personajes emblemáticos de la serie, y hay nuevos. Los antiguos, y es especialmente claro en los jóvenes, parecen alcanzar la madurez interpretativa de sus papeles, se los nota seguros del terreno que pisan. De los nuevos, he leído en otras críticas que el mejor es el de la pequeña Rin; yo lo encuentro exasperante –almenos en versión original- y bastante inverosímil. Cierto, es relativo hablar de inverosimilitud en un programa fantástico, pero para todo hay un límite: una cosa es que pueda hacer tal o cual cosa, o que tenga un poder u otro, pero otra muy distinta es que tenga que hacerlo sin supervisión, y poniendo sobre sus jóvenes hombros la responsabilidad de vidas humanas.
Sin embargo, para cosas increíbles, la reaparición de Jabi. A los que hemos visto qué le sucedió en la serie, quizá no encontraríamos otra explicación que la que ha sugerido un amigo mío: la teleportación, aunque a mí me resulta más difícil relacionar Garo con las series Star Trek. No es que me queje: Jabi tiene un papel justificado en la película, pero incluso la fantasía tiene que tener su propia lógica, y en ningún momento nadie ha dicho cómo resultó atrapada por el tronco del árbol mágico.
Un par de cosas. En el bosque de Naraku los árboles parecen estar en línea recta. La segunda es que, como también pasaba a menudo en la serie, hay escenas alteradas en el tiempo, es decir, que una imagen/escena es cronológicamente posterior a la que viene a continuación. Reconozco que ésta última me ha desconcertado un poco. En todo caso, las fallos de todo tipo han disminuido, y mucho, con respecto a la serie. Está más cuidada.
Algunas críticas dicen que le falta la épica de la serie, pero yo creo que el especial no anda falto de este aspecto, y al igual que en aquella, las escenas más épicas son ayudadas, y mucho, por la magnífica banda sonora. ¿Todavía no había dicho nada de la banda sonora, verdad? ¡Me parece genial!
También se le critica que el personaje nuevo de Tsubasa Yamagatana es casi clónico al de Koga, pero más hablador. Creo que precisamente eso alcanza comunicarnos el tipo de trabajo que hace un caballero Makai, la tremenda presión que ejerce sobre su alma. La excepción de Rei también nos habla de la importancia del entorno y de la individualidad como variables en la formación del carácter. Todo nos dice que un caballero Makai es, por encima de todo, un ser humano.
La armadura del nuevo caballero Dan (Tsubasa) es digna de las otras dos. De color blanco y con una corta capa roja, tiene también menos reminiscencias animales que las de Garo y Zero. Y ya que hablamos de armaduras, dejadme decir que la última transformación de Garo, en mi opinión, es soberbia y preciosa.
En la serie me llamó la atención de qué manera estaba representado un gran derramamiento de sangre -una gran salpicadura que se difuminaba en el aire. Aunque no hay insistencia en enseñárnosla, ahora es mucho más realista, al menos con respecto a la sangre humana, y añade impacto a determinadas escenas destinadas precisamente a ello.
Hay dos cosas que me han gustado especialmente, En primer lugar, claro está, la conversación -más bien discurso- en la cual Koga intenta enfrentar a Tsubasa con sus sentimientos. Y también, cómo se ha ilustrado la explicación de la relación entre Légules y la Flecha Halcón: los esquemáticos dibujos, totalmente en línea con el estilo ornamental de la serie, son una mezcla de estética y de viveza o, cuando menos, de locuacidad muda. Añado la agradable sorpresa que ha estado ver a Rei en moto y a Koga "haciendo surf".
¿Alguna carencia? Echo en falta un poco más de romanticismo: la escena final es muy corta. Eso sí, puedes vislumbrar un trasfondo romántico en algunas otras escenas: el enfado de Koga cuando la Rin estropea el famoso cuadro del paisaje, y el discurso de Koga a Tsubasa.
El Especial trata básicamente sobre lucha, y el resto son excusas para luchar. El carácter de los personajes recibe poca atención, ya que incluso Koga y Rei no hacen más que reafirmarse en las tendencias que ya despuntan en la serie. No sé si serán imaginaciones mías, pero parece que elmás cuidado (a pesar de no evolucionar) sea el del Rin.
Y también en algunas que no esperábamos: ¿corresponde Rei, por fin, al enamoramiento de Sílver? Bromas a parte, hay un indicio inquietante que afecta a Koga: él puede percibir a distancia que Jabi ha salido victoriosa de la arriesgada curación de la Rin. Pero es que en la serie le sucedía lo mismo con Kaoru ...
diumenge, 28 de setembre del 2008
dimecres, 24 de setembre del 2008
GARO Special - Personal Impressions
Update: December 6th, 2008.
This text contains spoilers, be warned.
The Beast of the White Night. This is the title of the special having two episodes of 50 minutes each one, which finishes Garo. It is an amusing story, tieing what came off loose in the series. Rather two stories, one by chapter, even though the second interweaves since the first episode.
All emblematic characters of the series are present, and there are some new ones. The first, specially clearly in the younger ones, seem to attain the interpretative maturity of their roles. On the new ones, I have read in other reviews that the best among them is the little Rin; I find her exasperating -in original version, at last- and quite farfetched. Certainly, it is quite odd to speak about implausibility in a fantastic show, but for everything there is a boundary: she can do one or other thing, or that she has got a power or another one but, should she make such things without a supervision, and putting on her young shoulders the responsibility of some human lives?
But, on unbelievable things, Jabi’s reappearance is the biggest. Those who saw what happened to her in the series, perhaps we would not find a better explanation than the one suggested by a friend of mine: teleportation, even though it is difficult for me to relate Garo with the series Star Trek. It is not that I complain: Jabi has a justified role in the film, but even fantasy has to have its own logic, and in no moment anybody has said how has she ended up into the trunk of the magical tree.
A pair of things. At the forest of Naraku the trees seem demeanour of a straight line. The second is that, as well as it happened often in the series, there are scenes altered in the time, that is: an image/scene is chronologically posterior to the one coming next. This last one has disconcerted me a bit. In any case, wrongs of every kind have diminished, with respect to the series.
Some review say that it lacks enough epics, but I believe that the special has enough of it and, as well as in the series, the most epic scenes are helped –very much– for the magnificent soundtrack. Had I not say anything of the soundtrack, yet? I think it is brilliant!
Someone also criticized that new character Tsubasa Yamagatana is almost a clon of Kouga... but more talkative. I think that precisely this thing attains to communicate us what sort of work makes a Makai knight, the tremendous pressure upon his soul. Rei’s exception also speaks about how important is environment and individuality, as variables in the formation of personality. Everything say us that a Makai knight is, firstly, a human being.
The armor of the new knight Dan (Tsubasa) is worthy of the other two. White color and with a short red cape, it also has got less animal reminiscences than those of Garo and Zero. And, since we speak about armors, let me say that the last transformation of Garo, in my opinion, is superb and lovely.
In the series it drew my attention how a great spill of blood -a big splash that blurred in the air- was shown. Even though there is not persistence on showing it to us, now it is much more realistic, at least regarding the human blood, and it adds more impact to the scenes needed of it.
There are two things that I have liked especially, Firsty, of course, the conversation -rather a speech- in which Kouga attempts to face Tsubasa with his feelings. And also, how has illustrated the explanation of the relation among Legules and the Phosphore Arrow: the schematic drawings, totally in accordance to the ornamental style of the series, they are a mixture of aesthetics and of brightness or, at least, mute loquacity. I add the pleasant surprise that it has been to see Rei on a motorbike, and Kouga "surfing".
Some lack I find? I miss a little more of romanticism: the final scene is very short. Of course, you can discern a romantic background in some other scenes: Kouga’s anger when Rin spoils the famous picture of the landscape, and the speech of Kouga to Tsubasa.
The special deals mainly about fight, and the remaining things are causes to fight. The characters themselves get little attention. Even Kouga and Rei merely reassert themselves in the trends which already were starting to be seen in the series. I do not know if it will be my imagination, but it seems that the one more careful treated (but always static) was Rin.
And some ones that we did not expect as well: does Rei return Silver’s love?, finally? Jokes aside, there is a disturbing evidence affecting Kouga: he can grasp that Jabi has gone out of the great of curing Rin, in a distance. But in the series it happened to him with Kaoru, too...
This text contains spoilers, be warned.
The Beast of the White Night. This is the title of the special having two episodes of 50 minutes each one, which finishes Garo. It is an amusing story, tieing what came off loose in the series. Rather two stories, one by chapter, even though the second interweaves since the first episode.
All emblematic characters of the series are present, and there are some new ones. The first, specially clearly in the younger ones, seem to attain the interpretative maturity of their roles. On the new ones, I have read in other reviews that the best among them is the little Rin; I find her exasperating -in original version, at last- and quite farfetched. Certainly, it is quite odd to speak about implausibility in a fantastic show, but for everything there is a boundary: she can do one or other thing, or that she has got a power or another one but, should she make such things without a supervision, and putting on her young shoulders the responsibility of some human lives?
But, on unbelievable things, Jabi’s reappearance is the biggest. Those who saw what happened to her in the series, perhaps we would not find a better explanation than the one suggested by a friend of mine: teleportation, even though it is difficult for me to relate Garo with the series Star Trek. It is not that I complain: Jabi has a justified role in the film, but even fantasy has to have its own logic, and in no moment anybody has said how has she ended up into the trunk of the magical tree.
A pair of things. At the forest of Naraku the trees seem demeanour of a straight line. The second is that, as well as it happened often in the series, there are scenes altered in the time, that is: an image/scene is chronologically posterior to the one coming next. This last one has disconcerted me a bit. In any case, wrongs of every kind have diminished, with respect to the series.
Some review say that it lacks enough epics, but I believe that the special has enough of it and, as well as in the series, the most epic scenes are helped –very much– for the magnificent soundtrack. Had I not say anything of the soundtrack, yet? I think it is brilliant!
Someone also criticized that new character Tsubasa Yamagatana is almost a clon of Kouga... but more talkative. I think that precisely this thing attains to communicate us what sort of work makes a Makai knight, the tremendous pressure upon his soul. Rei’s exception also speaks about how important is environment and individuality, as variables in the formation of personality. Everything say us that a Makai knight is, firstly, a human being.
The armor of the new knight Dan (Tsubasa) is worthy of the other two. White color and with a short red cape, it also has got less animal reminiscences than those of Garo and Zero. And, since we speak about armors, let me say that the last transformation of Garo, in my opinion, is superb and lovely.
In the series it drew my attention how a great spill of blood -a big splash that blurred in the air- was shown. Even though there is not persistence on showing it to us, now it is much more realistic, at least regarding the human blood, and it adds more impact to the scenes needed of it.
There are two things that I have liked especially, Firsty, of course, the conversation -rather a speech- in which Kouga attempts to face Tsubasa with his feelings. And also, how has illustrated the explanation of the relation among Legules and the Phosphore Arrow: the schematic drawings, totally in accordance to the ornamental style of the series, they are a mixture of aesthetics and of brightness or, at least, mute loquacity. I add the pleasant surprise that it has been to see Rei on a motorbike, and Kouga "surfing".
Some lack I find? I miss a little more of romanticism: the final scene is very short. Of course, you can discern a romantic background in some other scenes: Kouga’s anger when Rin spoils the famous picture of the landscape, and the speech of Kouga to Tsubasa.
The special deals mainly about fight, and the remaining things are causes to fight. The characters themselves get little attention. Even Kouga and Rei merely reassert themselves in the trends which already were starting to be seen in the series. I do not know if it will be my imagination, but it seems that the one more careful treated (but always static) was Rin.
And some ones that we did not expect as well: does Rei return Silver’s love?, finally? Jokes aside, there is a disturbing evidence affecting Kouga: he can grasp that Jabi has gone out of the great of curing Rin, in a distance. But in the series it happened to him with Kaoru, too...
diumenge, 21 de setembre del 2008
GARO Especial - Impressions personals
Actualització: 6 de desembre, 2008.
Aquest text conté spoilers, quedeu avisats.
La Bèstia de la Nit Blanca. Aquest és el títol de l’especial de dos episodis de 50 minuts cadascun amb el que d’acaba Garo. És una història entretinguda, i lliga el que quedava solt al final de la sèrie. Més aviat dues històries, una per capítol, tot i que la segona s’entrellaça des del primer episodi.
Hom manté tots els personatges emblemàtics de la sèrie, i n’hi ha de nous. Els antics, especialment clar en els joves, semblen assolir la maduresa interpretativa dels seus papers, se’ls nota segurs del terreny que trepitgen. Dels nous, he llegit en altres crítiques que el millor és el de la petita Rin; jo el trobo exasperant –en versió original, sin més no- i força inversemblant. Cert, és relatiu parlar d’inversemblança en un programa fantàstic, però per a tot hi ha un límit: una cosa és que pugui fer tal o qual cosa, o que tingui un poder o un altre, però una altra de ben diferent és que hagi de sortir-se’n sense supervisió, i posant sobre les seves joves espatlles la responsabilitat de vides humanes.
Per a coses increïbles, però, la reaparició de la Jabi. Als que hem vist què li va passar a la sèrie, potser no trobaríem altra explicació que la que ha suggerit un amic meu: la teleportació, tot i que a mi em resulta difícil relacionar Garo amb les sèries Star Trek. No és que em queixi: la Jabi té un paper justificat a la pel.lícula, però fins i tot la fantasia ha de tenir la seva pròpia lògica, i en cap moment ningú ha dit com hi ha anat a parar, al tronc de l’arbre màgic.
Un parell de coses. Al bosc de Naraku els arbres semblen posats en línia recta. La segona és que, com també passava sovint a la sèrie, hi ha escenes alterades en el temps, és a dir, que una imatge/escena és cronològicament posterior a la que ve tot seguit. Reconec que aquesta última m’ha desconcertat una mica. En tot cas, les falles de tota mena han disminuït, i força, respecte a la sèrie.
Algunes crítiques diuen que li manca l’èpica de la sèrie, però jo crec que l’especial va prou ben servit en aquest aspecte i, igual que a la sèrie, les escenes més èpiques són ajudades, i molt, per la magnífica banda sonora. Encara no havia dit res de la banda sonora, oi? La trobo genial!
També se li critica que el personatge nou de Tsubasa Yamagatana és gairebé clònic del d’en Koga –però més parlador–. Jo trobo que precisament això assoleix comunicar-nos la mena de feina que fa un cavaller Makai, la tremenda pressió que exerceix sobre la seva ànima. L’excepció d’en Rei també ens parla de la importància de l’entorn i de la individualitat com a variables en la formació del caràcter. Tot plegat ens diu que un cavaller Makai és, per damunt de tot, un ésser humà.
L’armadura del nou cavaller Dan (Tsubasa) és digna de les altres dues. De color blanc i amb una curta capa vermella, té també menys reminiscències animals que les de Garo i Zero. I ja que parlem d’armadures, deixeu-me dir que l’última transformació de Garo, en opinió meva, és superba i preciosa.
A la sèrie em va cridar l’atenció de quina manera era representat un gran vessament de sang –un gran esquitx que es difuminava en l’aire–. Tot i que no hi ha insistència en ensenyar-nos-la, ara és molt més realista, almenys pel que fa a la sang humana, i afegeix impacte a determinades escenes destinades precisament a això.
Hi ha dues coses que m’han agradat especialment, En primer lloc, és clar, la conversa –més aviat discurs– en la qual en Koga intenta encarar en Tsubasa amb els seus sentiments. I també, com ha quedat il.lustrada l’explicació de la relació entre Lègules i la Fletxa Falcó: els esquemàtics dibuixos, totalment en línia amb l’estil ornamental de la sèrie, són una barreja d’estètica i de vivesa o, si més no, de loquacitat muda. Afegeixo l’agradable sorpresa que ha estat veure a en Rei conduïnt una moto, i a en Koga “fent surf”.
Alguna mancança que li trobo? Enyoro una mica més de romanticisme: l’escena final és molt curta. Això sí, pots entreveure un rerafons romàntic en algunes altres escenes: l’enuig d’en Koga quan la Rin desgracia el famós quadre del paisatge, i el discurs d’en Koga a en Tsubasa.
L'especial tracta bàsicament sobre lluita, i la resta només són excuses per a lluitar. El caràcter dels personatges rep poca atenció, ja qui fins i tot en Koga i en Rei no fan més que reafirmar-se en les tendències que ja despuntaven a la sèrie. No sé si seran imaginacions meves, però sembla que el més cuidat (però sense evolucionar) sigui el de la Rin.
I també en algunes que no esperàvem: correspon en Rei, finalment, a l’enamorament de la Sílver? Bromes a part, hi ha un indici inquietant que afecta en Koga: ell pot copsar a distància que la Jabi se n’ha sortit del gran risc que suposava la curació de la Rin. Però és que a la sèrie li passava el mateix amb la Kaoru...
Aquest text conté spoilers, quedeu avisats.
La Bèstia de la Nit Blanca. Aquest és el títol de l’especial de dos episodis de 50 minuts cadascun amb el que d’acaba Garo. És una història entretinguda, i lliga el que quedava solt al final de la sèrie. Més aviat dues històries, una per capítol, tot i que la segona s’entrellaça des del primer episodi.
Hom manté tots els personatges emblemàtics de la sèrie, i n’hi ha de nous. Els antics, especialment clar en els joves, semblen assolir la maduresa interpretativa dels seus papers, se’ls nota segurs del terreny que trepitgen. Dels nous, he llegit en altres crítiques que el millor és el de la petita Rin; jo el trobo exasperant –en versió original, sin més no- i força inversemblant. Cert, és relatiu parlar d’inversemblança en un programa fantàstic, però per a tot hi ha un límit: una cosa és que pugui fer tal o qual cosa, o que tingui un poder o un altre, però una altra de ben diferent és que hagi de sortir-se’n sense supervisió, i posant sobre les seves joves espatlles la responsabilitat de vides humanes.
Per a coses increïbles, però, la reaparició de la Jabi. Als que hem vist què li va passar a la sèrie, potser no trobaríem altra explicació que la que ha suggerit un amic meu: la teleportació, tot i que a mi em resulta difícil relacionar Garo amb les sèries Star Trek. No és que em queixi: la Jabi té un paper justificat a la pel.lícula, però fins i tot la fantasia ha de tenir la seva pròpia lògica, i en cap moment ningú ha dit com hi ha anat a parar, al tronc de l’arbre màgic.
Un parell de coses. Al bosc de Naraku els arbres semblen posats en línia recta. La segona és que, com també passava sovint a la sèrie, hi ha escenes alterades en el temps, és a dir, que una imatge/escena és cronològicament posterior a la que ve tot seguit. Reconec que aquesta última m’ha desconcertat una mica. En tot cas, les falles de tota mena han disminuït, i força, respecte a la sèrie.
Algunes crítiques diuen que li manca l’èpica de la sèrie, però jo crec que l’especial va prou ben servit en aquest aspecte i, igual que a la sèrie, les escenes més èpiques són ajudades, i molt, per la magnífica banda sonora. Encara no havia dit res de la banda sonora, oi? La trobo genial!
També se li critica que el personatge nou de Tsubasa Yamagatana és gairebé clònic del d’en Koga –però més parlador–. Jo trobo que precisament això assoleix comunicar-nos la mena de feina que fa un cavaller Makai, la tremenda pressió que exerceix sobre la seva ànima. L’excepció d’en Rei també ens parla de la importància de l’entorn i de la individualitat com a variables en la formació del caràcter. Tot plegat ens diu que un cavaller Makai és, per damunt de tot, un ésser humà.
L’armadura del nou cavaller Dan (Tsubasa) és digna de les altres dues. De color blanc i amb una curta capa vermella, té també menys reminiscències animals que les de Garo i Zero. I ja que parlem d’armadures, deixeu-me dir que l’última transformació de Garo, en opinió meva, és superba i preciosa.
A la sèrie em va cridar l’atenció de quina manera era representat un gran vessament de sang –un gran esquitx que es difuminava en l’aire–. Tot i que no hi ha insistència en ensenyar-nos-la, ara és molt més realista, almenys pel que fa a la sang humana, i afegeix impacte a determinades escenes destinades precisament a això.
Hi ha dues coses que m’han agradat especialment, En primer lloc, és clar, la conversa –més aviat discurs– en la qual en Koga intenta encarar en Tsubasa amb els seus sentiments. I també, com ha quedat il.lustrada l’explicació de la relació entre Lègules i la Fletxa Falcó: els esquemàtics dibuixos, totalment en línia amb l’estil ornamental de la sèrie, són una barreja d’estètica i de vivesa o, si més no, de loquacitat muda. Afegeixo l’agradable sorpresa que ha estat veure a en Rei conduïnt una moto, i a en Koga “fent surf”.
Alguna mancança que li trobo? Enyoro una mica més de romanticisme: l’escena final és molt curta. Això sí, pots entreveure un rerafons romàntic en algunes altres escenes: l’enuig d’en Koga quan la Rin desgracia el famós quadre del paisatge, i el discurs d’en Koga a en Tsubasa.
L'especial tracta bàsicament sobre lluita, i la resta només són excuses per a lluitar. El caràcter dels personatges rep poca atenció, ja qui fins i tot en Koga i en Rei no fan més que reafirmar-se en les tendències que ja despuntaven a la sèrie. No sé si seran imaginacions meves, però sembla que el més cuidat (però sense evolucionar) sigui el de la Rin.
I també en algunes que no esperàvem: correspon en Rei, finalment, a l’enamorament de la Sílver? Bromes a part, hi ha un indici inquietant que afecta en Koga: ell pot copsar a distància que la Jabi se n’ha sortit del gran risc que suposava la curació de la Rin. Però és que a la sèrie li passava el mateix amb la Kaoru...
divendres, 19 de setembre del 2008
GARO Special - Closure song
Composer and lyricist: Masaki Kyoumoto.
Singer: Garo Project.
My friend Radix uploaded it at the Goear gadget, so I've could retrieve it. My favorite song!
Enjoy!
dimecres, 17 de setembre del 2008
GARO Especial: La bèstia de la Nit Blanca - La història
Compte amb els spoilers: aquest article n'és ple.
Durant una cacera d’horrors al districte nord, en Koga troba una nena aprenenta de Sacerdotessa Makai què ha vingut des de Kantai a trobar-lo amb un encàrrec del traspassat sacerdot Amon. Tot i el seu excepticisme inicial, la Rin assoleix fer-se creure per ell. A casa d’en Koga, ella invoca el difunt. L’Amon exposa que la que fou la seva deixebla, la Jabi, encara és viva i que l’hauria d’anar a despertar i treure d’on es troba: al tronc d’un arbre màgic.
A un altre lloc, una parella fa un forat per enterrar-hi un cadàver. Però aquest reviu, transformant-se en un ésser diferent què devora la dona i converteix l’home en sequaç.
Al refet Santuari de l’Est arriba en Rei després d’una nit d’activitat, i el sacerdot resident li encarrega d’anar cap a Kantai perquè s’hi ha de celebrar una cerimònia durant un eclipsi de sol, amb l’objectiu que el dimoni Lègules no porti tot el seu clan a través de la barrera de poder de l’eclipsi.
En Koga i la Rin arriben a Kantai. Ell rememora algunes escenes de quan era petit. Són interceptats per en Tsubasa Yamagatana, el Cavaller de la Nit Blanca –germà de la Rin– què no els deixa continuar la seva missió perquè creu implica ressuciat un mort. La interveanció de la sacerdotessa en cap de Kantai, Garai, a favor dels nouvinguts només omple en Tsubasa de ressentiment, però ella veu un símbol important en el fet que la Rin tingui el mateix nom que la difunta mare d’en Koga, de la qual ell amb prou feines en serva algun record. Però la Rin està molt dolguda per la fredor del seu germà, adquirida d’ençà que esdevingué cavaller Makai.
La missió de la nena és obrir, i mantenir obert, el camí cap a un bosc màgic situat en una dimensió paral.lela, fins que en Koga i la Jabi tornin. Ell hi accedeix i s’encara a l’arbre màgic que la reté i a la qual es nega a alliberar. L’arbre contrarresta els seus esforços utilitzant contra ell records de persones que causen o causaren un gran impacte en la seva ment: Barago, Rei, Taiga, Kaoru i Kodama.
Mentre, la Rin s’adona que alguna cosa està sortint de la porta que ella manté oberta, i comença a alarmar-se.
En Rei arriba a Kantai, assolint posar-se en bons termes amb en Tsubasa, qui ja tenia notícia de la seva arribada.
Un cop superades les distraccions mentals de l’arbre màgic, en Koga penetra al seu tronc i s’endinsa en el seu entramat peculiar. Zaruba localitza la Jabi en un nòdul, però l’arbre no els permet d’acostar-s’hi, per la qual cosa en Koga invoca l’armadura daurada de Garo, incloent-hi el cavall Maten.
La Rin té problemes. Les presències que surten del bosc màgic l’assetgen i l’espanten, posant en seriós perill l’obertura del portal.
Garo es pot acostar al nòdul que conté la Jabi i la crida –la seva veu, segons l’Amon, aconseguiria despertar-la– però encara està massa lluny, i l’arbre es pren malament aquest intent. Durant la lluita, Maten és agafat per un dels filaments del nòdul; en Koga assoleix despertar la Jabi, però per a alliberar-la caldrà que l’espasa prengui una nova tansformació per a resultar prou eficaç contra la seva presó. Quan ella és lliure, tots dos surten, just quan la terroritzada Rin ja no pot mantenir obert el camí.
Mentre, el dimoni encarnat en un cadàver, Lègules, amb l’ajut de l’home al que ha esclavitzat, localitza i desperta alguns dels membres de la seva família. S’endinsa a una placeta plena de gent i xucla la vida a tothom.
Encara a Kantai, en Koga rep una comunicació del Santuari del Nort revelant la presència de Lègules, i que només podrà aturar-lo una fletxa especial –la Fletxa Falcó– guardada en un santuari de Kantai. La sacerdotessa Garai explica la història de la Fletxa Falcó i de la seva relació amb Lègules: la fletxa es va crear per a trencar la barrera de l’eclipsi, però si es clavava a terra amb un sacrifici durant l’eclipsi, el resultat seria el mateix que si Lègules pogués usar la barrera: els dimonis envaïrien la terra. La Fletxa Falcó és tradicionalment llençada contra la barrera dels eclipsis pel Cavaller de la Nit Blanca, però la tradició no s’ha perpetuat amb la puresa requerida.
En Tsubasa entra a la reunió i rebutja la presència de la Jabi, aduïnt que no és humana. La discussió que segueix, on també ell defensa el seu dret a encarregar-se de Lègules –és descendent del primer Cavaller de la Nit Blanca què el desterrà la primera volta– s’acaba amb l’arribada d’en Rei, què puntualitza que aquell primer cavaller es va aliar amb els horrors.
El grup sencer va a veure la Fletxa Falcó; la Garai els commina a oblidar totes les disputes i aplicar-se a protegir la valuosa fletxa. Però la Jabi descobreix que s’ha afeblit i no serà capaç de trencar la barrera, per la qual cosa ella l’omplirà amb un poder nou.
Mentre la Jabi i la Garai s’hi posen, els tres cavallers, després d’envoltar el santuari amb una barrera protectora màgica, se situen a fora per a defensar-lo dels dimonis que venen a apoderar-se de la fletxa. Tenen feina a no ser superats, però aviat Lègules s’hi presenta, decanta la balança al seu favor i pot trencar l’encanteri protector. La Rin intervé quan veu que ell és a punt de fer-li mal al seu germà, i això atrau l’atenció del monstre. Aquest li llança una mena de llengua bifurcada, la qual és tallada per l’espasa de Garo, però no pot evitar que la sang resultant, molt virulenta, impacti el braç de la Rin com si fos una bala.
Ningú sembla poder evitar que Lègules entri al santuari, però la Jabi ja ha acabat i s’hi enfronta amb la regenerada Fletxa Falcó a la mà. No hauria pogut impedir que ell la hi prengués, si no hagués estat perquè Garo l’agafà per sorpresa i acabà desapareixent.
Donada la gravetat de la situació de la Rin, la Jabi s’ofereix a salvar-la fent una mena de transfussió de sang que posa en gran risc la seva vida.
En Tsubasa intenta, inútilment, obtenir una resposta de Gorba, el seu braçalet-guia, però Zaruba li fa observar que es capté rar des del combat. La presència afegida d’en Koga i d’en Rei no és ben rebuda, rebutja el suggeriment que li fan d’anar a veure la Rin. En Koga li tira en cara la seva fredor amb la seva germana, cosa que no el posa de millor humor: En Tsubasa es justifica dient que si no deixa de banda els sentiments no es pot protegir ningú, però en Koga li fa notar que ells lluiten pels que volen defensar i li pregunta per qui lluita ell, fent-li notar que la Rin ha lluitat per ell.
L’eclipsi és a punt de començar i en Rei i en Koga patrullen esperant senyals d’activitat per part de Lègules. La Sílver els fa notar que el dimoni es pot transferir fàcilment d’horror a horror, per la qual cosa no és fàcil desfer-se’n. En Zaruba afegeix que el podria tenir ell mateix a dins. Ambdós cavallers recorden l’estranya conducta del bracelet-guia d’en Tsubasa, i corren.
L’arriscada operació de la Jabi ha tingut èxit. En Tsubasa no pot dissimular la seva alegria i li deimana perdó per la seva actitut anterior. Precisament llavors el seu braçalet “es desperta”: una mà li arrabassa la Fletxa Falcó que ell tenia i una altra agafa la Rin pel coll de la roba. Lègules es materialitza i els diu que ja no necessita la barrera de l’eclipsi. Fuig.
Quan hi arriben en Koga i en Rei, tots quatre van al bosc de Naraku, on en Zaruba ha detectat la presencia demoníaca. El bosc té la seva pròpia versió de la llei de la gravetat, i avançar va resultar ser com caure.
Hi ha una batalla “aèria” entre els horrors i en Koga, en Rei, la Jabi i en Tsubasa, però no troben Lègules fins que surten del bosc. Ell posa la Rin en mans d’un altre dimoni i s’enfronta al quartet armat de la Fletxa Falcó, però la Jabi s’avança i s’afanya a seguir la Rin. Els tres cavallers no poden aturar-lo gaire temps, i Lègules intercepta la Jabi quan es disposava a alliberar la nena dels seus lligams, i en Koga s’hi interposa quan anava a acabar amb ella amb l’ajut de la llengua bifurcada. Tots dos s’hauran d’encarar sols a Lègules, perquè en Rei i en Tsubasa tenen molta feina desfent-se dels horrors que els ha enviat el dimoni.
La plenitut de l’eclipsi transforma Lègules, i aviat farà sortir munts d’horrors a la superfície, què s’escamparan per arreu. La lluita de la Jabi i en Koga per la possessió de la fletxa i per la Rin és molt difícil. La Jabi acaba envoltada d’horrors després de perdre la fletxa, i en Koga sota un munt de roques. Gràcies al pinzell màgic de la Rin, ell s’allibera i assoleix invocar els guants de la seva armadura només amb el pensament, podent impedir gràcies a això que Lègules clavi la fletxa a la nena.
A partir d’ara l’armadura s’anirà materialitzant peça per peça, mentre rebutja les escomeses del monstre en què s’ha convertit Lègules, podent prendre-li la fletxa. Però ell li llença una de les seves llengües bifurcades i no pot evitar que fins i tot li travessi l’armadura, cosa que li genera una infecció instantània i excepcionalment agressiva. En Koga, sense temps de pensar-s’ho gaire, intenta una solució igual d’extrema: es clava la Fletxa Falcó a la ferida. Aquest remei desesperat assoleix destruir la infecció amb la mateixa rapidesa amb la que ha aparegut, però també té un altre efecte.
La interconnexió màgica entre la fletxa i l’armadura les transforma totes dues. Llavors, Garo remunta el cel i llença la fletxa assolint, d’un sol cop, eliminar Lègules i destruir la barrera de l’eclipsi. Tot seguit els horrors que envaïen el món desapareixen també.
Després d’engegar l’armadura, en Koga té una visió dels seus pares com a protectors seus –cosa que la petita Rin ja havia intuït–, i somriu. Després dels comiats, en Koga torna a casa seva per descobrir que la Kaoru ja ha tornat, per a quedar-se.
Gràcies, Radix, un cop més, pel teu ajut.
Durant una cacera d’horrors al districte nord, en Koga troba una nena aprenenta de Sacerdotessa Makai què ha vingut des de Kantai a trobar-lo amb un encàrrec del traspassat sacerdot Amon. Tot i el seu excepticisme inicial, la Rin assoleix fer-se creure per ell. A casa d’en Koga, ella invoca el difunt. L’Amon exposa que la que fou la seva deixebla, la Jabi, encara és viva i que l’hauria d’anar a despertar i treure d’on es troba: al tronc d’un arbre màgic.
A un altre lloc, una parella fa un forat per enterrar-hi un cadàver. Però aquest reviu, transformant-se en un ésser diferent què devora la dona i converteix l’home en sequaç.
Al refet Santuari de l’Est arriba en Rei després d’una nit d’activitat, i el sacerdot resident li encarrega d’anar cap a Kantai perquè s’hi ha de celebrar una cerimònia durant un eclipsi de sol, amb l’objectiu que el dimoni Lègules no porti tot el seu clan a través de la barrera de poder de l’eclipsi.
En Koga i la Rin arriben a Kantai. Ell rememora algunes escenes de quan era petit. Són interceptats per en Tsubasa Yamagatana, el Cavaller de la Nit Blanca –germà de la Rin– què no els deixa continuar la seva missió perquè creu implica ressuciat un mort. La interveanció de la sacerdotessa en cap de Kantai, Garai, a favor dels nouvinguts només omple en Tsubasa de ressentiment, però ella veu un símbol important en el fet que la Rin tingui el mateix nom que la difunta mare d’en Koga, de la qual ell amb prou feines en serva algun record. Però la Rin està molt dolguda per la fredor del seu germà, adquirida d’ençà que esdevingué cavaller Makai.
La missió de la nena és obrir, i mantenir obert, el camí cap a un bosc màgic situat en una dimensió paral.lela, fins que en Koga i la Jabi tornin. Ell hi accedeix i s’encara a l’arbre màgic que la reté i a la qual es nega a alliberar. L’arbre contrarresta els seus esforços utilitzant contra ell records de persones que causen o causaren un gran impacte en la seva ment: Barago, Rei, Taiga, Kaoru i Kodama.
Mentre, la Rin s’adona que alguna cosa està sortint de la porta que ella manté oberta, i comença a alarmar-se.
En Rei arriba a Kantai, assolint posar-se en bons termes amb en Tsubasa, qui ja tenia notícia de la seva arribada.
Un cop superades les distraccions mentals de l’arbre màgic, en Koga penetra al seu tronc i s’endinsa en el seu entramat peculiar. Zaruba localitza la Jabi en un nòdul, però l’arbre no els permet d’acostar-s’hi, per la qual cosa en Koga invoca l’armadura daurada de Garo, incloent-hi el cavall Maten.
La Rin té problemes. Les presències que surten del bosc màgic l’assetgen i l’espanten, posant en seriós perill l’obertura del portal.
Garo es pot acostar al nòdul que conté la Jabi i la crida –la seva veu, segons l’Amon, aconseguiria despertar-la– però encara està massa lluny, i l’arbre es pren malament aquest intent. Durant la lluita, Maten és agafat per un dels filaments del nòdul; en Koga assoleix despertar la Jabi, però per a alliberar-la caldrà que l’espasa prengui una nova tansformació per a resultar prou eficaç contra la seva presó. Quan ella és lliure, tots dos surten, just quan la terroritzada Rin ja no pot mantenir obert el camí.
Mentre, el dimoni encarnat en un cadàver, Lègules, amb l’ajut de l’home al que ha esclavitzat, localitza i desperta alguns dels membres de la seva família. S’endinsa a una placeta plena de gent i xucla la vida a tothom.
Encara a Kantai, en Koga rep una comunicació del Santuari del Nort revelant la presència de Lègules, i que només podrà aturar-lo una fletxa especial –la Fletxa Falcó– guardada en un santuari de Kantai. La sacerdotessa Garai explica la història de la Fletxa Falcó i de la seva relació amb Lègules: la fletxa es va crear per a trencar la barrera de l’eclipsi, però si es clavava a terra amb un sacrifici durant l’eclipsi, el resultat seria el mateix que si Lègules pogués usar la barrera: els dimonis envaïrien la terra. La Fletxa Falcó és tradicionalment llençada contra la barrera dels eclipsis pel Cavaller de la Nit Blanca, però la tradició no s’ha perpetuat amb la puresa requerida.
En Tsubasa entra a la reunió i rebutja la presència de la Jabi, aduïnt que no és humana. La discussió que segueix, on també ell defensa el seu dret a encarregar-se de Lègules –és descendent del primer Cavaller de la Nit Blanca què el desterrà la primera volta– s’acaba amb l’arribada d’en Rei, què puntualitza que aquell primer cavaller es va aliar amb els horrors.
El grup sencer va a veure la Fletxa Falcó; la Garai els commina a oblidar totes les disputes i aplicar-se a protegir la valuosa fletxa. Però la Jabi descobreix que s’ha afeblit i no serà capaç de trencar la barrera, per la qual cosa ella l’omplirà amb un poder nou.
Mentre la Jabi i la Garai s’hi posen, els tres cavallers, després d’envoltar el santuari amb una barrera protectora màgica, se situen a fora per a defensar-lo dels dimonis que venen a apoderar-se de la fletxa. Tenen feina a no ser superats, però aviat Lègules s’hi presenta, decanta la balança al seu favor i pot trencar l’encanteri protector. La Rin intervé quan veu que ell és a punt de fer-li mal al seu germà, i això atrau l’atenció del monstre. Aquest li llança una mena de llengua bifurcada, la qual és tallada per l’espasa de Garo, però no pot evitar que la sang resultant, molt virulenta, impacti el braç de la Rin com si fos una bala.
Ningú sembla poder evitar que Lègules entri al santuari, però la Jabi ja ha acabat i s’hi enfronta amb la regenerada Fletxa Falcó a la mà. No hauria pogut impedir que ell la hi prengués, si no hagués estat perquè Garo l’agafà per sorpresa i acabà desapareixent.
Donada la gravetat de la situació de la Rin, la Jabi s’ofereix a salvar-la fent una mena de transfussió de sang que posa en gran risc la seva vida.
En Tsubasa intenta, inútilment, obtenir una resposta de Gorba, el seu braçalet-guia, però Zaruba li fa observar que es capté rar des del combat. La presència afegida d’en Koga i d’en Rei no és ben rebuda, rebutja el suggeriment que li fan d’anar a veure la Rin. En Koga li tira en cara la seva fredor amb la seva germana, cosa que no el posa de millor humor: En Tsubasa es justifica dient que si no deixa de banda els sentiments no es pot protegir ningú, però en Koga li fa notar que ells lluiten pels que volen defensar i li pregunta per qui lluita ell, fent-li notar que la Rin ha lluitat per ell.
L’eclipsi és a punt de començar i en Rei i en Koga patrullen esperant senyals d’activitat per part de Lègules. La Sílver els fa notar que el dimoni es pot transferir fàcilment d’horror a horror, per la qual cosa no és fàcil desfer-se’n. En Zaruba afegeix que el podria tenir ell mateix a dins. Ambdós cavallers recorden l’estranya conducta del bracelet-guia d’en Tsubasa, i corren.
L’arriscada operació de la Jabi ha tingut èxit. En Tsubasa no pot dissimular la seva alegria i li deimana perdó per la seva actitut anterior. Precisament llavors el seu braçalet “es desperta”: una mà li arrabassa la Fletxa Falcó que ell tenia i una altra agafa la Rin pel coll de la roba. Lègules es materialitza i els diu que ja no necessita la barrera de l’eclipsi. Fuig.
Quan hi arriben en Koga i en Rei, tots quatre van al bosc de Naraku, on en Zaruba ha detectat la presencia demoníaca. El bosc té la seva pròpia versió de la llei de la gravetat, i avançar va resultar ser com caure.
Hi ha una batalla “aèria” entre els horrors i en Koga, en Rei, la Jabi i en Tsubasa, però no troben Lègules fins que surten del bosc. Ell posa la Rin en mans d’un altre dimoni i s’enfronta al quartet armat de la Fletxa Falcó, però la Jabi s’avança i s’afanya a seguir la Rin. Els tres cavallers no poden aturar-lo gaire temps, i Lègules intercepta la Jabi quan es disposava a alliberar la nena dels seus lligams, i en Koga s’hi interposa quan anava a acabar amb ella amb l’ajut de la llengua bifurcada. Tots dos s’hauran d’encarar sols a Lègules, perquè en Rei i en Tsubasa tenen molta feina desfent-se dels horrors que els ha enviat el dimoni.
La plenitut de l’eclipsi transforma Lègules, i aviat farà sortir munts d’horrors a la superfície, què s’escamparan per arreu. La lluita de la Jabi i en Koga per la possessió de la fletxa i per la Rin és molt difícil. La Jabi acaba envoltada d’horrors després de perdre la fletxa, i en Koga sota un munt de roques. Gràcies al pinzell màgic de la Rin, ell s’allibera i assoleix invocar els guants de la seva armadura només amb el pensament, podent impedir gràcies a això que Lègules clavi la fletxa a la nena.
A partir d’ara l’armadura s’anirà materialitzant peça per peça, mentre rebutja les escomeses del monstre en què s’ha convertit Lègules, podent prendre-li la fletxa. Però ell li llença una de les seves llengües bifurcades i no pot evitar que fins i tot li travessi l’armadura, cosa que li genera una infecció instantània i excepcionalment agressiva. En Koga, sense temps de pensar-s’ho gaire, intenta una solució igual d’extrema: es clava la Fletxa Falcó a la ferida. Aquest remei desesperat assoleix destruir la infecció amb la mateixa rapidesa amb la que ha aparegut, però també té un altre efecte.
La interconnexió màgica entre la fletxa i l’armadura les transforma totes dues. Llavors, Garo remunta el cel i llença la fletxa assolint, d’un sol cop, eliminar Lègules i destruir la barrera de l’eclipsi. Tot seguit els horrors que envaïen el món desapareixen també.
Després d’engegar l’armadura, en Koga té una visió dels seus pares com a protectors seus –cosa que la petita Rin ja havia intuït–, i somriu. Després dels comiats, en Koga torna a casa seva per descobrir que la Kaoru ja ha tornat, per a quedar-se.
Gràcies, Radix, un cop més, pel teu ajut.
dissabte, 13 de setembre del 2008
GARO – Rei Suzumura and plot incoherence
Remember: if you have not seen the series, reading this text could frustrate you.
Once upon a time there was a Makai knight living in a big house. He was the heir of the name of Ginga, the Silver Knight, but he was not heir of the blood. The sad story of a lonely child finished well, because a Makai knight adopted and gave him a life, a home and a goal, name aside. He became a devil hunter like his adoptive father and, when he did not hunt, he enjoyed his company and that of a girl adopted like him. A girl who was his happiness and his balance; so sweet and delicate that he knew the joy to be his protector.
But a bitter day, girl and father stopped to exist and, with them, life, home, goal and name. Because he had not reached to protect them, he disinherited himself and there was nothing left: only rage. A rage that would nourish him in his search of the culprit, and adopted Zero as his new Makai name.
This is Rei's story, before going out in pursuit of the supposed murderer: the heir of the name of Garo, according to the suggestion by his madou pendant.
Uncaring to leave his territory to the horrors -which later will cost him a punition by the Western Watchdog, whose jurisdiction he was- Rei settles precariously at a sort of abandoned bar. From this operating basis he watches his enemy.
However, Rei can not be sure that Garo is the culprit of the deaths. His only evidence is the silhouette of an armor, similar to Garo’s but non equal, even though he will interpret it was, till he will see the one of the right responsible; and Silver, his madou pendant, tells him that the emblem of the sword is very similar to Garo’s.
This last affirmation is problematic, too. Firstly, in the killing scene, the emblem and the handle are covered by black bandages; but the blade is similar. Secondly, when the culprit appears again with his armor, we see the emblem: Kiva’s, the Black Knight, a cross, while Garo’s is an equilateral triangle.
The only clue that could lead in such a direction is not less doubtful. When Barago shows himself as a Makai Knight -chapters 23 and 24- his coat has some interesting resemblance to Kouga’s, in black instead of white. Maybe the loudest shot is that his emblem is an equilateral triangle made exactly as Kouga’s, but turned down. It is like a declaration that Barago and in Kouga are both sides of the same coin. But Barago did not go clothed like this when he killed Shizuka, but with his armor.
Another interesting thing: the murderer "waited" for Rei’s presence before killing the girl. As we can not do anything else than to accept Silver’s word, perhaps we will have to conclude that the culprit wanted to induce him to error deliberately, that is, to push him against Kouga. After viewing the plot evolution, we notice that this has some sense; as Koga will be subjected to a process to weaken him psychologically. Moreover Rei, by imposing -and being accepted- his presence by the Eastern Watchdogs, Barago will end up having another hunter to provey him with preys.
We see that Rei’s craving of revenge, helps to overcome adverse situations and to ignore any form of well-being to himself, but easily falls as prey of manipulations by the Eastern Watchdogs.
Chapters 18 and 19. After Kouga’s defection, the Eastern Watchdogs entrusted his work to Rei, tempting him with the coming back of Shizuka. Moreover, they assured him that Kouga was her killer, and this would make him merciless. He does not doubt to use and threaten the innocent Kaoru -in the worst moment to her- to coerce Kouga, and only the unexpected intervention by the Makai priestess Jabi could take him it away exactly when he was going to finish him off.
But these are not the only plot faults covering Rei’s performance. When finally he notices his error, he knows to need Kouga’s help to get his revenge. However, when they both are at it, we attend an unbelievable scene in chapter 24:
Rei and Kouga hurry up a building looking for Barago. Gurm intercepts and accuses both of them to kill Kodama, her son, even if the only responsible one was Kouga. Lesser credible: when Gurm has nailed Rei on the floor she lets Kouga to escape, with Rei’s connivance, who sacrifices his revenge -which has been the engine of his entiere performance in the series- so that Kouga gets his one and saves Kaoru.
With so much inconsequence it is not easy to analyze Rei and can not see a believable evolution of his personality or, at least, his attitude. You will understand that I am not satisfied at all about how this article has come out. Simply, I have been incapable of using the disposable data in a reasonable way. So I pray the readers that, if they have any contribution to do about, please, feel free to publish it in the comments. Thank you a lot!
Once again, it will be necessary to avoid the confussion in the details to stick the strict plot line, which can be summarized like this:
Chapter 7. Rei has discovered that Kaoru is stained by the blood of a horror and, acording to the rules, has decided to kill her. He does not make it easy: he wants to scare her. Kouga’s arrival will avoid that fatal outcome.
Chapter 8. Later on, realising that the girl is invariably pursued by some horrors, he desists from his deadly purpose and devotes to pursue her to be able to bump into Kouga. Incidentaly, he does not avoid to bother her, maybe as a projection of his rage against his opponent. But Rei complains such a little consideration towards her by Kouga and -how we will see further on the series- his use of her as a bait.
Chapter 15. In chapter 14th her good wishes to put peace between him and Kouga end with an almost sexual aggression. However now, knowing that Kouga will not be able to penetrate to protect her from the horrors into an extraneous territory, Rei will replace him in this task -in spite of her- with more or less fortune. On finishing, when she thanks his help, he replies "... and I exist really, now and here" it seems to suggest he expects to get her interest. Pity, the manipulation by the Eastern Watchdogs shows his merciless self again.
Such ambiguity to Kaoru, is or not another plot fault? Consequently, her attitudes to him are too. It looks as if the character of Rei had been added hastily and unskillfuly.
How, after all his wicked actions, why Rei is admitted at Kouga’s house and in Kaoru’s presence is not very clear. It seems as if helping Kouga to exit from the Forest of Glen with the Barancas fruit -true, perhaps he would not reach it alone- wins some right for him, as he stays in the house at least until Kaoru recovers.
Chapter 22. Rei attends, with the tenants of the Saejima house, the explanation by Zaruba about the past facts it knows on Barago, and the whole conversation before and afterwards. So a great privilege, taking his antecedents into account.
Rei did a very soft apology in front of Kouga for having made him a target of his attacks. But this one has not forgotten anything of what he and Kaoru have suffered at his hands, and is willing to impose him a compensation: Rei must help him to save her, now that they already know she being a gate to Meshia. Thanks to the intervention of both madou jewels, Zaruba and Silver, the thing comes off in a voluntary collaboration.
However, because he wants revenge against the real murderer of his beloved ones, or because he accepts there are some superior things, or because he wants to make who now is his partner up of all times he acted against him and the woman he loves, since now Rei will be a trustworthy ally, and even will risk his own life to avoid that Kouga got lost in the darkness. Moreover, he will try hard on retrieving Kaoru –after she was possessed by Meshia– without attacking her and without defending himself, just like Kouga. Even though circumstances will put him aside from the fight against Kiva, he reached there in a critical moment... by flying (?!)
Many thanks for the screenshots, Radix.
Once upon a time there was a Makai knight living in a big house. He was the heir of the name of Ginga, the Silver Knight, but he was not heir of the blood. The sad story of a lonely child finished well, because a Makai knight adopted and gave him a life, a home and a goal, name aside. He became a devil hunter like his adoptive father and, when he did not hunt, he enjoyed his company and that of a girl adopted like him. A girl who was his happiness and his balance; so sweet and delicate that he knew the joy to be his protector.
But a bitter day, girl and father stopped to exist and, with them, life, home, goal and name. Because he had not reached to protect them, he disinherited himself and there was nothing left: only rage. A rage that would nourish him in his search of the culprit, and adopted Zero as his new Makai name.
This is Rei's story, before going out in pursuit of the supposed murderer: the heir of the name of Garo, according to the suggestion by his madou pendant.
Uncaring to leave his territory to the horrors -which later will cost him a punition by the Western Watchdog, whose jurisdiction he was- Rei settles precariously at a sort of abandoned bar. From this operating basis he watches his enemy.
However, Rei can not be sure that Garo is the culprit of the deaths. His only evidence is the silhouette of an armor, similar to Garo’s but non equal, even though he will interpret it was, till he will see the one of the right responsible; and Silver, his madou pendant, tells him that the emblem of the sword is very similar to Garo’s.
This last affirmation is problematic, too. Firstly, in the killing scene, the emblem and the handle are covered by black bandages; but the blade is similar. Secondly, when the culprit appears again with his armor, we see the emblem: Kiva’s, the Black Knight, a cross, while Garo’s is an equilateral triangle.
The only clue that could lead in such a direction is not less doubtful. When Barago shows himself as a Makai Knight -chapters 23 and 24- his coat has some interesting resemblance to Kouga’s, in black instead of white. Maybe the loudest shot is that his emblem is an equilateral triangle made exactly as Kouga’s, but turned down. It is like a declaration that Barago and in Kouga are both sides of the same coin. But Barago did not go clothed like this when he killed Shizuka, but with his armor.
Another interesting thing: the murderer "waited" for Rei’s presence before killing the girl. As we can not do anything else than to accept Silver’s word, perhaps we will have to conclude that the culprit wanted to induce him to error deliberately, that is, to push him against Kouga. After viewing the plot evolution, we notice that this has some sense; as Koga will be subjected to a process to weaken him psychologically. Moreover Rei, by imposing -and being accepted- his presence by the Eastern Watchdogs, Barago will end up having another hunter to provey him with preys.
We see that Rei’s craving of revenge, helps to overcome adverse situations and to ignore any form of well-being to himself, but easily falls as prey of manipulations by the Eastern Watchdogs.
Chapters 18 and 19. After Kouga’s defection, the Eastern Watchdogs entrusted his work to Rei, tempting him with the coming back of Shizuka. Moreover, they assured him that Kouga was her killer, and this would make him merciless. He does not doubt to use and threaten the innocent Kaoru -in the worst moment to her- to coerce Kouga, and only the unexpected intervention by the Makai priestess Jabi could take him it away exactly when he was going to finish him off.
But these are not the only plot faults covering Rei’s performance. When finally he notices his error, he knows to need Kouga’s help to get his revenge. However, when they both are at it, we attend an unbelievable scene in chapter 24:
Rei and Kouga hurry up a building looking for Barago. Gurm intercepts and accuses both of them to kill Kodama, her son, even if the only responsible one was Kouga. Lesser credible: when Gurm has nailed Rei on the floor she lets Kouga to escape, with Rei’s connivance, who sacrifices his revenge -which has been the engine of his entiere performance in the series- so that Kouga gets his one and saves Kaoru.
With so much inconsequence it is not easy to analyze Rei and can not see a believable evolution of his personality or, at least, his attitude. You will understand that I am not satisfied at all about how this article has come out. Simply, I have been incapable of using the disposable data in a reasonable way. So I pray the readers that, if they have any contribution to do about, please, feel free to publish it in the comments. Thank you a lot!
Once again, it will be necessary to avoid the confussion in the details to stick the strict plot line, which can be summarized like this:
- Due to personal causes, Rei goes out to search revenge against Kouga.
- Rei discovers that he has mistaken his target and makes to get along with Kouga to establish a collaboration, because the opponent to beat is too much strong for him alone.
- Rei yields his goals in front of Kouga’s.
Chapter 7. Rei has discovered that Kaoru is stained by the blood of a horror and, acording to the rules, has decided to kill her. He does not make it easy: he wants to scare her. Kouga’s arrival will avoid that fatal outcome.
Chapter 8. Later on, realising that the girl is invariably pursued by some horrors, he desists from his deadly purpose and devotes to pursue her to be able to bump into Kouga. Incidentaly, he does not avoid to bother her, maybe as a projection of his rage against his opponent. But Rei complains such a little consideration towards her by Kouga and -how we will see further on the series- his use of her as a bait.
Chapter 15. In chapter 14th her good wishes to put peace between him and Kouga end with an almost sexual aggression. However now, knowing that Kouga will not be able to penetrate to protect her from the horrors into an extraneous territory, Rei will replace him in this task -in spite of her- with more or less fortune. On finishing, when she thanks his help, he replies "... and I exist really, now and here" it seems to suggest he expects to get her interest. Pity, the manipulation by the Eastern Watchdogs shows his merciless self again.
Such ambiguity to Kaoru, is or not another plot fault? Consequently, her attitudes to him are too. It looks as if the character of Rei had been added hastily and unskillfuly.
How, after all his wicked actions, why Rei is admitted at Kouga’s house and in Kaoru’s presence is not very clear. It seems as if helping Kouga to exit from the Forest of Glen with the Barancas fruit -true, perhaps he would not reach it alone- wins some right for him, as he stays in the house at least until Kaoru recovers.
Chapter 22. Rei attends, with the tenants of the Saejima house, the explanation by Zaruba about the past facts it knows on Barago, and the whole conversation before and afterwards. So a great privilege, taking his antecedents into account.
Rei did a very soft apology in front of Kouga for having made him a target of his attacks. But this one has not forgotten anything of what he and Kaoru have suffered at his hands, and is willing to impose him a compensation: Rei must help him to save her, now that they already know she being a gate to Meshia. Thanks to the intervention of both madou jewels, Zaruba and Silver, the thing comes off in a voluntary collaboration.
However, because he wants revenge against the real murderer of his beloved ones, or because he accepts there are some superior things, or because he wants to make who now is his partner up of all times he acted against him and the woman he loves, since now Rei will be a trustworthy ally, and even will risk his own life to avoid that Kouga got lost in the darkness. Moreover, he will try hard on retrieving Kaoru –after she was possessed by Meshia– without attacking her and without defending himself, just like Kouga. Even though circumstances will put him aside from the fight against Kiva, he reached there in a critical moment... by flying (?!)
Many thanks for the screenshots, Radix.
dimecres, 10 de setembre del 2008
GARO – Rei Suzumura y la incoherencia argumental
Recordad que si no habéis visto la serie, la lectura de este texto os la puede fastidiar.
Había una vez un Caballero Makai que vivía en una gran casa. Era el heredero del nombre de Guinga, el Caballero de Plata, pero no lo era de la sangre. La que era triste historia de un niño solo, acabó bien porque un Caballero Makai lo adoptó y le dio una vida, una casa y un propósito, aparte del nombre. Se convirtió en un cazador de demonios como su padre adoptivo, y cuando no cazaba, disfrutaba de su compañía y la de una muchacha adoptada como él. Una muchacha que era su alegría y su equilibrio; tan dulce y delicada que él conoció el gozo de ser su protector.
Pero un día amargo como la hiel, la joven y el padre dejaron de existir y, con ellos, la vida, la casa, el propósito y el nombre. Porque no había conseguido protegerlos, él se autodesheredó y ya no le quedó nada: sólo la rabia. Una rabia que lo alimentaría en su búsqueda del culpable y le haría adoptar Zero como "nombre de guerra".
Ésta es la historia de Rei, antes de salir en persecución del supuesto responsable de los asesinatos: el heredero del nombre de Garo, según sugerencia de su colgante-guía.
Sin importarle demasiado dejar abandonado a los horrores su territorio -cosa que le valdrá, más adelante, un castig por parte del Santuario del Oeste, bajo cuya jurisdicción se encontraba- se instala precariamente en lo que podría ser un bar abandonado. Desde esta base operativa busca y observa su enemigo y quien con él se relaciona.
No obstante, Rei no puede estar seguro de que Garo sea el culpable de las muertes. Sus únicas evidencias son la silueta de la armadura, parecida a la de Garo pero no igual, aunque él interpretará que sí hasta que no vea la del auténtico responsable; y que Sílver, su colgante-guía, le dice que el emblema de la espada es muy parecido a la de Garo.
Esta última afirmación también es problemática. En primer lugar, en la escena del asesinato, tanto el emblema como la empuñadura están tapados por vendas negras y no son visibles; pero el resto de la espada sí es parecido. En segundo lugar, cuando el culpable vuelve a hacer aparición con su armadura, vemos que su espada no lleva otro emblema que el de Kiva, el Caballero Negro, qué es un aspa, mientras que el de Garo es un triángulo equilátero.
La única pista que nos conduciria en esta dirección no es menos dudosa. Cuándo Barago se presenta como en Caballero Makai -capítulos 23 y 24- su gabardina tiene algunos parecidos interesantes a la de Koga, pero en negro en vez de blanco. Quizás el rasgo más destacado es que el emblema que luce es un triángulo equilátero hecho exactamente igual que el de Koga, pero invertido. Es como una declaración de que Barago y Koga son las dos caras de la misma moneda. El problema es que Barago no iba no vestido así cuando mató la Shizuka, sino con la armadura.
Otra cosa interesante es que el asesino "ha esperado" la presencia de Rei antes de matar a la chica. Como no podemos hacer otra cosa que aceptar la palabra de Sílver, quizá deberíamos concluir que el culpable quería inducirlo a error deliberadamente, es decir, lanzarlo contra Koga. Una vez vista la evolución de la trama nos damos cuenta que eso tendría sentido, al fin y al cabo Koga será sometido a un proceso destinado a debilitarlo psicológicamente. Además con Rey, al imponer -y ser aceptada- su presencia en el Santuario del Este, Barago acabará teniendo un cazador más que le proveerá de las presas que necesita.
Vemos que la inclinación de Rei por la venganza le ayuda a superar situaciones adversas y a ignorar cualquier forma de bienestar propio, pero lo hace presa fácil de manipulaciones.
Capítulos 18 y 19. Después de la defección de Koga, el Santuario del Este encargó su trabajo a Rei, tentándolo con devolverle la vida en Shizuka. Además, le aseguraron que Koga era su asesino, cosa que convertirá a Rei en despiadado. No duda en utilizar y amenazar directamente a la inocente Kaoru -en el peor momento para ella- para coaccionar en Koga, y sólo la intervención inesperada de la Sacerdotisa Makai Jabi pudo arrancárselo justo cuando iba a rematarlo.
Pero los mencionados no son los únicos fallos argumentales que nublan la actuación de Rei.
Cuando finalmente él se da cuenta de su error, sabe que necesitará que Koga lo ayude en su venganza. Sin embargo, al aplicarse ambos a ello, asistimos a una escena difícil de creer en el capítulo 24:
Rei y Koga se apresuran hacia arriba de un edificio en busca de Barago. Gurm los intercepta y los acusa a ambos de haber matado a Kodama, su hijo, cuando el único culpable es Koga. Todavía menos creíble es que cuando Gurm tiene clavado a Rei en el suelo deje escapar Koga, con la connivencia de Rei, qué sacrifica su venganza -la cual ha sido el motor de toda su actuación dentro de la serie- a fin de que Koga consiga la suya y salve a Kaoru.
Con tanta inconsecuencia no es fácil analizar a Rei ni deducir una evolución creíble de su personalidad o, cuando menos, de su actitud. Comprenderéis que no estoy nada satisfecha de cómo me ha salido este artículo. Sencillamente, he sido incapaz de servirme de los datos disponibles de una manera razonable. Así que ruego a los lectores que, si tenéin alguna aportación a hacer, por favor, publicadla en los comentarios. ¡Muchas gracias!
Una vez más, hará falta prescindir de la confussió a la que nos llevan los detalles y ceñirnos a la línea argumental, qué se puede resumir así:
Capítulo 7. Rei ha descubierto que Kaoru está manchada por la sangre de un horror, y de acuerdo con las normas, ha decidido matarla. Lejos de facilitarle las cosas, monta un "show" con el único propósito de asustarla. La llegada de Koga evitará el desenlace fatal.
Capítulo 8. Más adelante, dándose cuenta de que la chica es invariablemente perseguida por los horrores, desiste y se dedica a perseguirla para poder toparse con Koga. Pero, al mismo tiempo, no se priva de importunarla a ella, quizás como proyección de su rabia hacia su oponente. De hecho, Rei se compadece delante de Koga por la poca consideración que tiene hacia ella y -cómo veremos más adelante- el uso que hace de ella como señuelo.
Capítulo 15. En el capítulo 14 recompensó la buena voluntad de ella para poner paz entre él y en Koga con una agresión casi sexual. En cambio ahora, consciente de que Koga no puede adentrarse a protegerla de los horrores en un territorio que no es el suyo, Rei lo sustituirá en esta tarea -pese a ella misma- con más o menos fortuna. Al acabar, cuándo ella le agradece su ayuda, lo que responde - "... y existo realmente, ahora y aquí" - parece sugerirle que espera recibir su interés. Lástima que la manipulación a qué será sometido por parte del Santuario del Este vuelva a poner relevancia en su yo despiadado.
¿Es ambigüedad de actitut hacia la Kaoru, o otro fallo argumental? En consecuencia, también las actitudes de ella hacia él lo son. Parece como si el personaje de Re hubiera sido añadido precipitadamente y con poca habilidad.
Cómo, después de tanto despropósito, Rei es admitido en casa de Koga y en la presencia de Kaoru, no está demasiado claro. Parece como si facilitarle a Koga la salida del Bosque de las Magnolias con el fruto de Barancas -a solas quizá no lo habría conseguido, cierto- le gana de alguna manera este derecho, porque se queda en la casa al menos hasta que la Kaoru se recupera.
Capítulo 22. Rei asiste, con los habitantes de la casa Saejima, a la explicación que Zaruba hace de los hechos pasados que conoce referentes a Barago, y a todas las conversaciones que serían causa y consecuencia. Se le otorgó un gran privilegio, teniendo en cuenta sus antecedentes.
Rei se disculpa con mucha suavidad ante de Koga por haberlo hecho objeto de sus ataques. Pero éste no ha olvidado nada de lo que él y Kaoru han sufrido en sus manos, y está decidido a imponerle una compensación: que la ayude a salvarla a ella, ahora que ya saben que se ha convertido un portal para Meshia. Gracias a la intervención de ambas joyas-guía, Zaruba y Sílver, la cosa queda en una colaboración voluntaria.
Sin embargo, sea por venganza contra el asesino real de sus seres amados, sea porque acepta que hay cosas que son superiores, sea porque quiere compensar a quien ahora es su compañero de todas las veces que ha actuado contra él y la mujer que ama, Rei será desde ahora un firme aliado, e incluso arriesgará su propia vida para evitar que Koga se pierda en las tinieblas. Además, se esforzará en recuperar a Kaoru una vez ha sido poseída por Meshia, sin atacarla y sin defenderse, con la misma abnegación que Koga y recibiendo de lo lindo como él. Aunque las circunstancias lo apartarán de él en la lucha contra Kiva, se las arregló para llegar en un momento crítico ... volando (?!)
¡Muchas gracias por las tomas, Radix!
Había una vez un Caballero Makai que vivía en una gran casa. Era el heredero del nombre de Guinga, el Caballero de Plata, pero no lo era de la sangre. La que era triste historia de un niño solo, acabó bien porque un Caballero Makai lo adoptó y le dio una vida, una casa y un propósito, aparte del nombre. Se convirtió en un cazador de demonios como su padre adoptivo, y cuando no cazaba, disfrutaba de su compañía y la de una muchacha adoptada como él. Una muchacha que era su alegría y su equilibrio; tan dulce y delicada que él conoció el gozo de ser su protector.
Pero un día amargo como la hiel, la joven y el padre dejaron de existir y, con ellos, la vida, la casa, el propósito y el nombre. Porque no había conseguido protegerlos, él se autodesheredó y ya no le quedó nada: sólo la rabia. Una rabia que lo alimentaría en su búsqueda del culpable y le haría adoptar Zero como "nombre de guerra".
Ésta es la historia de Rei, antes de salir en persecución del supuesto responsable de los asesinatos: el heredero del nombre de Garo, según sugerencia de su colgante-guía.
Sin importarle demasiado dejar abandonado a los horrores su territorio -cosa que le valdrá, más adelante, un castig por parte del Santuario del Oeste, bajo cuya jurisdicción se encontraba- se instala precariamente en lo que podría ser un bar abandonado. Desde esta base operativa busca y observa su enemigo y quien con él se relaciona.
No obstante, Rei no puede estar seguro de que Garo sea el culpable de las muertes. Sus únicas evidencias son la silueta de la armadura, parecida a la de Garo pero no igual, aunque él interpretará que sí hasta que no vea la del auténtico responsable; y que Sílver, su colgante-guía, le dice que el emblema de la espada es muy parecido a la de Garo.
Esta última afirmación también es problemática. En primer lugar, en la escena del asesinato, tanto el emblema como la empuñadura están tapados por vendas negras y no son visibles; pero el resto de la espada sí es parecido. En segundo lugar, cuando el culpable vuelve a hacer aparición con su armadura, vemos que su espada no lleva otro emblema que el de Kiva, el Caballero Negro, qué es un aspa, mientras que el de Garo es un triángulo equilátero.
La única pista que nos conduciria en esta dirección no es menos dudosa. Cuándo Barago se presenta como en Caballero Makai -capítulos 23 y 24- su gabardina tiene algunos parecidos interesantes a la de Koga, pero en negro en vez de blanco. Quizás el rasgo más destacado es que el emblema que luce es un triángulo equilátero hecho exactamente igual que el de Koga, pero invertido. Es como una declaración de que Barago y Koga son las dos caras de la misma moneda. El problema es que Barago no iba no vestido así cuando mató la Shizuka, sino con la armadura.
Otra cosa interesante es que el asesino "ha esperado" la presencia de Rei antes de matar a la chica. Como no podemos hacer otra cosa que aceptar la palabra de Sílver, quizá deberíamos concluir que el culpable quería inducirlo a error deliberadamente, es decir, lanzarlo contra Koga. Una vez vista la evolución de la trama nos damos cuenta que eso tendría sentido, al fin y al cabo Koga será sometido a un proceso destinado a debilitarlo psicológicamente. Además con Rey, al imponer -y ser aceptada- su presencia en el Santuario del Este, Barago acabará teniendo un cazador más que le proveerá de las presas que necesita.
Vemos que la inclinación de Rei por la venganza le ayuda a superar situaciones adversas y a ignorar cualquier forma de bienestar propio, pero lo hace presa fácil de manipulaciones.
Capítulos 18 y 19. Después de la defección de Koga, el Santuario del Este encargó su trabajo a Rei, tentándolo con devolverle la vida en Shizuka. Además, le aseguraron que Koga era su asesino, cosa que convertirá a Rei en despiadado. No duda en utilizar y amenazar directamente a la inocente Kaoru -en el peor momento para ella- para coaccionar en Koga, y sólo la intervención inesperada de la Sacerdotisa Makai Jabi pudo arrancárselo justo cuando iba a rematarlo.
Pero los mencionados no son los únicos fallos argumentales que nublan la actuación de Rei.
Cuando finalmente él se da cuenta de su error, sabe que necesitará que Koga lo ayude en su venganza. Sin embargo, al aplicarse ambos a ello, asistimos a una escena difícil de creer en el capítulo 24:
Rei y Koga se apresuran hacia arriba de un edificio en busca de Barago. Gurm los intercepta y los acusa a ambos de haber matado a Kodama, su hijo, cuando el único culpable es Koga. Todavía menos creíble es que cuando Gurm tiene clavado a Rei en el suelo deje escapar Koga, con la connivencia de Rei, qué sacrifica su venganza -la cual ha sido el motor de toda su actuación dentro de la serie- a fin de que Koga consiga la suya y salve a Kaoru.
Con tanta inconsecuencia no es fácil analizar a Rei ni deducir una evolución creíble de su personalidad o, cuando menos, de su actitud. Comprenderéis que no estoy nada satisfecha de cómo me ha salido este artículo. Sencillamente, he sido incapaz de servirme de los datos disponibles de una manera razonable. Así que ruego a los lectores que, si tenéin alguna aportación a hacer, por favor, publicadla en los comentarios. ¡Muchas gracias!
Una vez más, hará falta prescindir de la confussió a la que nos llevan los detalles y ceñirnos a la línea argumental, qué se puede resumir así:
- Debido a causas personales, Rei sale en busca de venganza y arremete contra Koga.
- Rei descubre que se ha equivocado de blanco y hace las paces con Koga, con el objetivo de establecer una colaboración, porque el adversario a batir es demasiado fuerte para él solo.
- Rei cede sus propósitos ante de los de Koga.
Capítulo 7. Rei ha descubierto que Kaoru está manchada por la sangre de un horror, y de acuerdo con las normas, ha decidido matarla. Lejos de facilitarle las cosas, monta un "show" con el único propósito de asustarla. La llegada de Koga evitará el desenlace fatal.
Capítulo 8. Más adelante, dándose cuenta de que la chica es invariablemente perseguida por los horrores, desiste y se dedica a perseguirla para poder toparse con Koga. Pero, al mismo tiempo, no se priva de importunarla a ella, quizás como proyección de su rabia hacia su oponente. De hecho, Rei se compadece delante de Koga por la poca consideración que tiene hacia ella y -cómo veremos más adelante- el uso que hace de ella como señuelo.
Capítulo 15. En el capítulo 14 recompensó la buena voluntad de ella para poner paz entre él y en Koga con una agresión casi sexual. En cambio ahora, consciente de que Koga no puede adentrarse a protegerla de los horrores en un territorio que no es el suyo, Rei lo sustituirá en esta tarea -pese a ella misma- con más o menos fortuna. Al acabar, cuándo ella le agradece su ayuda, lo que responde - "... y existo realmente, ahora y aquí" - parece sugerirle que espera recibir su interés. Lástima que la manipulación a qué será sometido por parte del Santuario del Este vuelva a poner relevancia en su yo despiadado.
¿Es ambigüedad de actitut hacia la Kaoru, o otro fallo argumental? En consecuencia, también las actitudes de ella hacia él lo son. Parece como si el personaje de Re hubiera sido añadido precipitadamente y con poca habilidad.
Cómo, después de tanto despropósito, Rei es admitido en casa de Koga y en la presencia de Kaoru, no está demasiado claro. Parece como si facilitarle a Koga la salida del Bosque de las Magnolias con el fruto de Barancas -a solas quizá no lo habría conseguido, cierto- le gana de alguna manera este derecho, porque se queda en la casa al menos hasta que la Kaoru se recupera.
Capítulo 22. Rei asiste, con los habitantes de la casa Saejima, a la explicación que Zaruba hace de los hechos pasados que conoce referentes a Barago, y a todas las conversaciones que serían causa y consecuencia. Se le otorgó un gran privilegio, teniendo en cuenta sus antecedentes.
Rei se disculpa con mucha suavidad ante de Koga por haberlo hecho objeto de sus ataques. Pero éste no ha olvidado nada de lo que él y Kaoru han sufrido en sus manos, y está decidido a imponerle una compensación: que la ayude a salvarla a ella, ahora que ya saben que se ha convertido un portal para Meshia. Gracias a la intervención de ambas joyas-guía, Zaruba y Sílver, la cosa queda en una colaboración voluntaria.
Sin embargo, sea por venganza contra el asesino real de sus seres amados, sea porque acepta que hay cosas que son superiores, sea porque quiere compensar a quien ahora es su compañero de todas las veces que ha actuado contra él y la mujer que ama, Rei será desde ahora un firme aliado, e incluso arriesgará su propia vida para evitar que Koga se pierda en las tinieblas. Además, se esforzará en recuperar a Kaoru una vez ha sido poseída por Meshia, sin atacarla y sin defenderse, con la misma abnegación que Koga y recibiendo de lo lindo como él. Aunque las circunstancias lo apartarán de él en la lucha contra Kiva, se las arregló para llegar en un momento crítico ... volando (?!)
¡Muchas gracias por las tomas, Radix!
dilluns, 8 de setembre del 2008
GARO - Rei Suzumura i les incoherències argumentals
Recordeu que si no heu vist la sèrie, la lectura d’aquest text us la rebentarà.
Temps era temps hi havia un cavaller Makai que vivia a una gran casa. Era l’hereu del nom de Guinga, el Cavaller d’Argent, però no ho era de la sang. La que fou trista història d’un infant sol, s’acabà bé perquè un cavaller Makai l’adoptà i li donà una vida, una casa i un propòsit, a part del nom. Esdevingué un caçador de dimonis com el seu pare adoptiu i, quan no caçava, gaudia de la seva companyia i la d’una noia adoptada com ell. Una noia que era la seva alegria i el seu equilibri; tan dolça i delicada que ell conegué la joia de ser el seu protector.
Però un dia, amarg com la fel, la noia i el pare deixaren d’existir i, amb ells, la vida, la casa, el propòsit i el nom. Perquè no havia aconseguit protegir-los, ell s’autodesheretà i ja no li quedà res: només la ràbia. Una ràbia que el nodriria en la seva cerca del culpable i li faria adoptar Zero com a “nom de guerra”.
Aquesta és la història d’en Rei, abans de sortir en persecució del suposat responsable dels assassinats: l’hereu del nom de Garo, segons suggeriment del seu penjoll-guia.
Sense importar-li ni poc ni massa deixar abandonat als horrors el seu territori –cosa que li valdrà, més endevant, un càstic per part del Santuari de l’Oest, sota la jurisdicció del qual es trobava– s’instal.la precàriament al que podria ser un bar abandonat. Des d’aquesta base operativa cerca i observa el seu enemic.
No obstant, en Rei no pot estar segur que Garo sigui el culpable de les morts. Les seves úniques evidències són la silueta de l’armadura, semblant a la de Garo però no igual, tot i que ell interpretarà que sí fins no veurà la de l’autèntic responsable; i que la Sílver, el seu penjoll-guia, li diu que l’emblema de l’espasa és molt semblant a la de Garo.
Aquesta última afirmació també és problemàtica. En primer lloc, en l’escena de l’assassinat, tant l’emblema com l’empunyadura estan tapats per benes negres i no són visibles; però la resta de l’espasa sí que ho és, de semblant. En segon lloc, quan el culpable torna a fer aparició amb la seva armadura, veiem que la seva espasa no porta altre emblema que el de Kiva, el Cavaller Negre, què és una aspa, mentre que el de Garo és un triangle equilàter.
L’única pista que ens hi conduïria no és menys dubtosa. Quan Barago es presenta com a Cavaller Makai –capítols 23 i 24– la seva gabardina té algunes semblances interessants a la d’en Koga, però en negre en comptes de blanc. Potser el tret més cridaner és que l’emblema que hi duu és un triangle equilàter fet exactament igual que el d’en Koga, però invertit. És com una declaració de que en Barago i en Koga són les dues cares de la mateixa moneda. El problema és que en Barago no anava vestit així quan va matar la Shizuka, sinó amb l’armadura.
Una altra cosa interessant és que l’assassí “ha esperat” la presència d’en Rei abans de matar la noia. Com que no podem fer altra cosa que acceptar la paraula de la Sílver, potser haurem de concloure que el culpable volia induir-lo a error deliberadament, és a dir, llançar-lo contra en Koga. Un cop vista l’evolució de la trama ens adonem que això tindria sentit; al cap i a la fi en Koga serà sotmès a un procés destinat a afeblir-lo psicològicament. A més amb en Rei, en imposar –i ser acceptada– la seva presència al Santuari de l’Est, en Barago acabarà tenint un caçador més que li proveïrà de les preses que necessita.
Veiem que la fal.lera d’en Rei per la venjança, l’ajuda a superar situacions adverses i a ignorar qualsevol forma de benestar propi, però el fa presa fàcil de manipulacions.
Capítols 18 i 19. Després de la defecció d’en Koga, el Santuari de l’Est encarregà la seva feina a en Rei, temptant-lo amb tornar-li la vida a la Shizuka. A més, li asseguraren que en ell és el seu assassí, cosa que convertirà en Rei en despietat. No dubta en utilitzar i amenaçar directament la innocent Kaoru –en el pitjor moment per a ella– per a coaccionar en Koga, i només la intervenció inesperada de la sacerdotessa Makai Jabi va poder arrabassar-li’l just quan anava a rematar-lo.
Però les esmentades no són les úniques falles argumentals que ennuvolen l’actuació d’en Rei.
Quan finalment ell s’adona del seu error, sap que necessitarà que en Koga l’ajudi en la seva venjança. Tanmateix, en posar-s’hi, assistim a una escena iversemblant del capítol 24. En Rei i en Koga s’apressen edifici amunt a la cerca d’en Barago. La Gurm els intercepta i els acusa a tots dos d’haver mort en Kodama, el seu fill, quan l’únic culpable és en Koga. Encara més poc creïble és que quan la Gurm té clavat en Rei a terra deixi escapar en Koga, amb la connivència d’en Rei, què sacrifica la seva revenja –la qual ha estat el motor de tota la seva actuació dins de la sèrie– per tal que en Koga aconsegueixi la seva i salvi la Kaoru.
Amb tanta inconseqüència no és fàcil analitzar en Rei ni deduir una evolució creïble de la seva personalitat o, si més no, de la seva actitut. Comprendreu que no estic gens satisfeta de com m’ha sortit aquest article. Senzillament, he estat incapaç de servir-me de les dades disponibles d’una manera raonable. Així que prego als lectors que, si tenen alguna aportació a fer, sisplau, que la publiquin als comentaris. Moltes gràcies!
Un cop més, caldrà prescindir de la confussió on ens porten els detalls i cenyir-nos a la línia argumental, què es pot resumir així:
Capítol 7. En Rei ha descobert que la Kaoru està tacada per la sang d’un horror i, d’acord a les normes, ha decidit matar-la. Lluny de facilitar-li les coses, munta un “show” amb l’únic propòsit d’espantar-la. L’arribada d’en Koga evitarà el desenllaç fatal.
Capítol 8. Més endavant, adonant-se que la noia és invariablement perseguida pels horrors, desisteix, i es dedica a estalonar-la per poder topar-se amb en Koga. Però, de passada, no es priva d’importunar-la a ella, potser com a projecció de la seva ràbia cap al seu oponent. De fet, en Rei es plany davant d’en Koga per la poca consideració que té cap a ella i –com veiem més endavant en la sèrie– l’ús que en fa com a esquer.
Capítol 15. Al capítol 14 va recompensar la bona voluntat d’ella per posar pau entre ell i en Koga amb una agressió quasi sexual. En canvi ara, conscient que en Koga no podria endinsar-se a protegir-la dels horrors a un territori que no és el seu, en Rei el substituïrà en aquesta tasca –a desgrat d’ella– amb més o menys fortuna. En acabar, quan ella li agraeix el seu ajut, el que respon –“...i existeixo realment, ara i aquí”– sembla suggerir-li que espera rebre el seu interès. Llàstima que la manipulació a què serà sotmès per part del Santuari de l’Est torni a posar relevància en el seu jo despietat.
Tanta ambigüetat d’actitut cap a la Kaoru, és o no una altra falla argumental? En conseqüència, també les actituts d’ella cap a ell ho són. Sembla com si el personatge d’en Rei hi hagués estat afegit precipitadament i amb poca traça.
Com, després de tots els despropòsits, en Rei és admès a casa d’en Koga i a la presència de la Kaoru, no està massa clar. Sembla com si facilitar-li a l'amfitrió la sortida del Bosc de les Magnòlies amb el fruit Baranques –tot sol potser no ho hauria aconseguit, és cert– li guanya d’alguna manera aquest dret, puix es queda a la casa almenys fins que la Kaoru es recupera.
Capítol 22. En Rei assisteix, amb els estadants de la casa Saejima, a l’explicació que Zaruba fa dels fets passats que coneix referents a Barago, i a totes les converses que en foren causa i conseqüència. Se li va atorgar un gran privilegi, tenint en compte els seus antecedents.
En Rei fa una molt suau disculpa davant d’en Koga per haver-lo fet objecte dels seus atacs. Però aquest no ha oblidat res del que ell i la Kaoru han sofert a les seves mans, i està decidit a imposar-li una compensació: que l’ajudi a salvar-la a ella, ara que ella ja saben que ha esdevingut un portal per a Meshia. Gràcies a la intervenció d’ambdós joiells-guia, Zaruba i Sílver, la cosa queda en una col.laboració voluntària.
Però, sigui per venjança contra l’assassí real dels seus éssers estimats, sigui perquè accepta que hi ha coses que en són superiors, sigui perquè vol compensar qui ara és el seu company de totes les vegades que ha actuat contra ell i la dona que s’estima, en Rei serà des d’ara un ferm aliat, i fins i tot arriscarà la seva pròpia vida per evitar que en Koga es perdi en les tenebres. A més, s’esforçarà en recuperar la Kaoru un cop ha estat posseïda per Meshia, sense atacar-la i sense defensar-se, amb la mateixa abnegació que en Koga i rebent de valent com ell. Tot i que les circumstàncies l’apartaran d’ell en la lluita contra Kiva, s’ho va fer venir bé per arribar-hi en un moment crític... volant (?!)
Moltes gràcies per les preses de pantalla, Radix!
Temps era temps hi havia un cavaller Makai que vivia a una gran casa. Era l’hereu del nom de Guinga, el Cavaller d’Argent, però no ho era de la sang. La que fou trista història d’un infant sol, s’acabà bé perquè un cavaller Makai l’adoptà i li donà una vida, una casa i un propòsit, a part del nom. Esdevingué un caçador de dimonis com el seu pare adoptiu i, quan no caçava, gaudia de la seva companyia i la d’una noia adoptada com ell. Una noia que era la seva alegria i el seu equilibri; tan dolça i delicada que ell conegué la joia de ser el seu protector.
Però un dia, amarg com la fel, la noia i el pare deixaren d’existir i, amb ells, la vida, la casa, el propòsit i el nom. Perquè no havia aconseguit protegir-los, ell s’autodesheretà i ja no li quedà res: només la ràbia. Una ràbia que el nodriria en la seva cerca del culpable i li faria adoptar Zero com a “nom de guerra”.
Aquesta és la història d’en Rei, abans de sortir en persecució del suposat responsable dels assassinats: l’hereu del nom de Garo, segons suggeriment del seu penjoll-guia.
Sense importar-li ni poc ni massa deixar abandonat als horrors el seu territori –cosa que li valdrà, més endevant, un càstic per part del Santuari de l’Oest, sota la jurisdicció del qual es trobava– s’instal.la precàriament al que podria ser un bar abandonat. Des d’aquesta base operativa cerca i observa el seu enemic.
No obstant, en Rei no pot estar segur que Garo sigui el culpable de les morts. Les seves úniques evidències són la silueta de l’armadura, semblant a la de Garo però no igual, tot i que ell interpretarà que sí fins no veurà la de l’autèntic responsable; i que la Sílver, el seu penjoll-guia, li diu que l’emblema de l’espasa és molt semblant a la de Garo.
Aquesta última afirmació també és problemàtica. En primer lloc, en l’escena de l’assassinat, tant l’emblema com l’empunyadura estan tapats per benes negres i no són visibles; però la resta de l’espasa sí que ho és, de semblant. En segon lloc, quan el culpable torna a fer aparició amb la seva armadura, veiem que la seva espasa no porta altre emblema que el de Kiva, el Cavaller Negre, què és una aspa, mentre que el de Garo és un triangle equilàter.
L’única pista que ens hi conduïria no és menys dubtosa. Quan Barago es presenta com a Cavaller Makai –capítols 23 i 24– la seva gabardina té algunes semblances interessants a la d’en Koga, però en negre en comptes de blanc. Potser el tret més cridaner és que l’emblema que hi duu és un triangle equilàter fet exactament igual que el d’en Koga, però invertit. És com una declaració de que en Barago i en Koga són les dues cares de la mateixa moneda. El problema és que en Barago no anava vestit així quan va matar la Shizuka, sinó amb l’armadura.
Una altra cosa interessant és que l’assassí “ha esperat” la presència d’en Rei abans de matar la noia. Com que no podem fer altra cosa que acceptar la paraula de la Sílver, potser haurem de concloure que el culpable volia induir-lo a error deliberadament, és a dir, llançar-lo contra en Koga. Un cop vista l’evolució de la trama ens adonem que això tindria sentit; al cap i a la fi en Koga serà sotmès a un procés destinat a afeblir-lo psicològicament. A més amb en Rei, en imposar –i ser acceptada– la seva presència al Santuari de l’Est, en Barago acabarà tenint un caçador més que li proveïrà de les preses que necessita.
Veiem que la fal.lera d’en Rei per la venjança, l’ajuda a superar situacions adverses i a ignorar qualsevol forma de benestar propi, però el fa presa fàcil de manipulacions.
Capítols 18 i 19. Després de la defecció d’en Koga, el Santuari de l’Est encarregà la seva feina a en Rei, temptant-lo amb tornar-li la vida a la Shizuka. A més, li asseguraren que en ell és el seu assassí, cosa que convertirà en Rei en despietat. No dubta en utilitzar i amenaçar directament la innocent Kaoru –en el pitjor moment per a ella– per a coaccionar en Koga, i només la intervenció inesperada de la sacerdotessa Makai Jabi va poder arrabassar-li’l just quan anava a rematar-lo.
Però les esmentades no són les úniques falles argumentals que ennuvolen l’actuació d’en Rei.
Quan finalment ell s’adona del seu error, sap que necessitarà que en Koga l’ajudi en la seva venjança. Tanmateix, en posar-s’hi, assistim a una escena iversemblant del capítol 24. En Rei i en Koga s’apressen edifici amunt a la cerca d’en Barago. La Gurm els intercepta i els acusa a tots dos d’haver mort en Kodama, el seu fill, quan l’únic culpable és en Koga. Encara més poc creïble és que quan la Gurm té clavat en Rei a terra deixi escapar en Koga, amb la connivència d’en Rei, què sacrifica la seva revenja –la qual ha estat el motor de tota la seva actuació dins de la sèrie– per tal que en Koga aconsegueixi la seva i salvi la Kaoru.
Amb tanta inconseqüència no és fàcil analitzar en Rei ni deduir una evolució creïble de la seva personalitat o, si més no, de la seva actitut. Comprendreu que no estic gens satisfeta de com m’ha sortit aquest article. Senzillament, he estat incapaç de servir-me de les dades disponibles d’una manera raonable. Així que prego als lectors que, si tenen alguna aportació a fer, sisplau, que la publiquin als comentaris. Moltes gràcies!
Un cop més, caldrà prescindir de la confussió on ens porten els detalls i cenyir-nos a la línia argumental, què es pot resumir així:
- Degut a causes personals, en Rei surt a la cerca de vanjança i arremet contra en Koga.
- En Rei descobreix que s’ha errat de blanc i fa per avenir-se amb l'atacat, amb l’objectiu d’establir una col.laboració, perquè l’adversari a batre és massa fort per a ell sol.
- En Rei cedeix en els seus propòsits davant dels d’en Koga.
Capítol 7. En Rei ha descobert que la Kaoru està tacada per la sang d’un horror i, d’acord a les normes, ha decidit matar-la. Lluny de facilitar-li les coses, munta un “show” amb l’únic propòsit d’espantar-la. L’arribada d’en Koga evitarà el desenllaç fatal.
Capítol 8. Més endavant, adonant-se que la noia és invariablement perseguida pels horrors, desisteix, i es dedica a estalonar-la per poder topar-se amb en Koga. Però, de passada, no es priva d’importunar-la a ella, potser com a projecció de la seva ràbia cap al seu oponent. De fet, en Rei es plany davant d’en Koga per la poca consideració que té cap a ella i –com veiem més endavant en la sèrie– l’ús que en fa com a esquer.
Capítol 15. Al capítol 14 va recompensar la bona voluntat d’ella per posar pau entre ell i en Koga amb una agressió quasi sexual. En canvi ara, conscient que en Koga no podria endinsar-se a protegir-la dels horrors a un territori que no és el seu, en Rei el substituïrà en aquesta tasca –a desgrat d’ella– amb més o menys fortuna. En acabar, quan ella li agraeix el seu ajut, el que respon –“...i existeixo realment, ara i aquí”– sembla suggerir-li que espera rebre el seu interès. Llàstima que la manipulació a què serà sotmès per part del Santuari de l’Est torni a posar relevància en el seu jo despietat.
Tanta ambigüetat d’actitut cap a la Kaoru, és o no una altra falla argumental? En conseqüència, també les actituts d’ella cap a ell ho són. Sembla com si el personatge d’en Rei hi hagués estat afegit precipitadament i amb poca traça.
Com, després de tots els despropòsits, en Rei és admès a casa d’en Koga i a la presència de la Kaoru, no està massa clar. Sembla com si facilitar-li a l'amfitrió la sortida del Bosc de les Magnòlies amb el fruit Baranques –tot sol potser no ho hauria aconseguit, és cert– li guanya d’alguna manera aquest dret, puix es queda a la casa almenys fins que la Kaoru es recupera.
Capítol 22. En Rei assisteix, amb els estadants de la casa Saejima, a l’explicació que Zaruba fa dels fets passats que coneix referents a Barago, i a totes les converses que en foren causa i conseqüència. Se li va atorgar un gran privilegi, tenint en compte els seus antecedents.
En Rei fa una molt suau disculpa davant d’en Koga per haver-lo fet objecte dels seus atacs. Però aquest no ha oblidat res del que ell i la Kaoru han sofert a les seves mans, i està decidit a imposar-li una compensació: que l’ajudi a salvar-la a ella, ara que ella ja saben que ha esdevingut un portal per a Meshia. Gràcies a la intervenció d’ambdós joiells-guia, Zaruba i Sílver, la cosa queda en una col.laboració voluntària.
Però, sigui per venjança contra l’assassí real dels seus éssers estimats, sigui perquè accepta que hi ha coses que en són superiors, sigui perquè vol compensar qui ara és el seu company de totes les vegades que ha actuat contra ell i la dona que s’estima, en Rei serà des d’ara un ferm aliat, i fins i tot arriscarà la seva pròpia vida per evitar que en Koga es perdi en les tenebres. A més, s’esforçarà en recuperar la Kaoru un cop ha estat posseïda per Meshia, sense atacar-la i sense defensar-se, amb la mateixa abnegació que en Koga i rebent de valent com ell. Tot i que les circumstàncies l’apartaran d’ell en la lluita contra Kiva, s’ho va fer venir bé per arribar-hi en un moment crític... volant (?!)
Moltes gràcies per les preses de pantalla, Radix!
dimecres, 3 de setembre del 2008
GARO Special: The Beast of the White Night. “Making Of” –sort of–
Updated: September 4th, 2008
I have found what could be the Making Of of the Garo Special. They are two videos about a TV show amusing enough... but they are not subdued. Attention: there are spoilers!
A comment by Yee has uncovered a better truth: they are THREE videos. She has told that it is the second in order. So:
1 - http://www.tudou.com/programs/view/rNpOUG1xBK4/
2 - http://www.tudou.com/programs/view/ved6xHNY_IQ/
3 - http://www.tudou.com/programs/view/shHRO4UBGmM/
Thanks a lot, Yee!
I have found what could be the Making Of of the Garo Special. They are two videos about a TV show amusing enough... but they are not subdued. Attention: there are spoilers!
A comment by Yee has uncovered a better truth: they are THREE videos. She has told that it is the second in order. So:
1 - http://www.tudou.com/programs/view/rNpOUG1xBK4/
2 - http://www.tudou.com/programs/view/ved6xHNY_IQ/
3 - http://www.tudou.com/programs/view/shHRO4UBGmM/
Thanks a lot, Yee!
GARO Especial : La bestia de la Noche Blanca. “Making of” –algo así–
Actualizado: 4 de septiembre de 2008
Cuando Selecta Visión publicó este especial en junio de 2008 no lo hizo en edición para coleccionistas, o sea que no hay extras.
Pero he encontrado lo siguientes vídeos –dos mitades de una unidad– que parecen ser su Making of, en clave divertida y disfrazado de programa televisivo... con el inconveniente de que no hay subtítulos que nos lo haga más inteligible. Si no habéis visto el Especial, os lo puede fastidiar (spoilers).
Un comentario dejado en la versión inglesa de este mensaje ha revelado una estupenda verdad: hay un total de tres videos, y no dos. El que ha aportado es el segundo en orden. Así, pues:
1 - http://www.tudou.com/programs/view/rNpOUG1xBK4/
2 - http://www.tudou.com/programs/view/ved6xHNY_IQ
3 - http://www.tudou.com/programs/view/shHRO4UBGmM/
Thanks a lot, Yee!
Cuando Selecta Visión publicó este especial en junio de 2008 no lo hizo en edición para coleccionistas, o sea que no hay extras.
Pero he encontrado lo siguientes vídeos –dos mitades de una unidad– que parecen ser su Making of, en clave divertida y disfrazado de programa televisivo... con el inconveniente de que no hay subtítulos que nos lo haga más inteligible. Si no habéis visto el Especial, os lo puede fastidiar (spoilers).
Un comentario dejado en la versión inglesa de este mensaje ha revelado una estupenda verdad: hay un total de tres videos, y no dos. El que ha aportado es el segundo en orden. Así, pues:
1 - http://www.tudou.com/programs/view/rNpOUG1xBK4/
2 - http://www.tudou.com/programs/view/ved6xHNY_IQ
3 - http://www.tudou.com/programs/view/shHRO4UBGmM/
Thanks a lot, Yee!
GARO Especial: La bèstia de la Nit Blanca. “Making of” –si fa no fa–
Actualització: 4 de setembre, 2008
A finals de 2006, Tokyo TV va emetre un especial de Garo: una minisèrie de dos capítols, amb una durada de 50 minuts cadascun. Tota evidència posterior ens diu que Garo s’acaba quí, sense possibilitat de continuació.
Garo: la película, com també se l’anomena, ha estat publicada en castellà per Selecta Visión en juny de 2008. A diferència de la sèrie, aquesta no és una edició “de col.leccionista”, així que no porta cap extra. Si en voleu un, d’extra, doneu un cop d’ull als enllaços que venen ara. Es tracta d’un Making of disfressat de programa televisiu en clau divertida, amb l’inconvenient que no tenim subtítols que ens el faci més intel.ligible. Compte, que si no l’heu vista, us pot frustrar la peli!
Gràcies a un comentari deixat a la versió anglesa d'aquest missatge hem descobert una gran veritat: són tres el vídeos implicats, i no dos! Aquest de nou és el segon que li correspon per ordre. Així, doncs:
1 - http://www.tudou.com/programs/view/rNpOUG1xBK4/
2 - http://www.tudou.com/programs/view/ved6xHNY_IQ/
3 - http://www.tudou.com/programs/view/shHRO4UBGmM/
Thanks a lot, Yee!
A finals de 2006, Tokyo TV va emetre un especial de Garo: una minisèrie de dos capítols, amb una durada de 50 minuts cadascun. Tota evidència posterior ens diu que Garo s’acaba quí, sense possibilitat de continuació.
Garo: la película, com també se l’anomena, ha estat publicada en castellà per Selecta Visión en juny de 2008. A diferència de la sèrie, aquesta no és una edició “de col.leccionista”, així que no porta cap extra. Si en voleu un, d’extra, doneu un cop d’ull als enllaços que venen ara. Es tracta d’un Making of disfressat de programa televisiu en clau divertida, amb l’inconvenient que no tenim subtítols que ens el faci més intel.ligible. Compte, que si no l’heu vista, us pot frustrar la peli!
Gràcies a un comentari deixat a la versió anglesa d'aquest missatge hem descobert una gran veritat: són tres el vídeos implicats, i no dos! Aquest de nou és el segon que li correspon per ordre. Així, doncs:
1 - http://www.tudou.com/programs/view/rNpOUG1xBK4/
2 - http://www.tudou.com/programs/view/ved6xHNY_IQ/
3 - http://www.tudou.com/programs/view/shHRO4UBGmM/
Thanks a lot, Yee!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
