Ignorem si en Tsubasa ja era tan manaire i gelós del seu territori abans de topar-se amb en Koga. Que tingui un empatx de responsabilitat és gairebé inevitable per a un caràcter orgullós: ha crescut envoltat de gent (o de família, si més no), gent que s’estima i, si tal com diu la Rin, la seva mare fou morta per un horror, raó de més per obsessionar-se en protegir-los tots. Per tant, es creu amb el dret de que es compte amb ell per a tot, i s’enfada si no és així.
L’hem vist legalista, sense consideració a les circumstàncies. Potser per aquesta causa mai no se li dóna tota la informació que li caldria. Combinat amb el seu orgull, fa un caràcter tan difícil com el d’en Koga, però amb un altre matís. Malgrat que tots dos ho són, d’orgullosos, en Tsubasa en treu la força, d’aquest orgull (“jo protegiré Kantai!”), i en Koga la treu de la seva fe.
Però l’orgull és com un castell de sorra: no suporta atacs, ni arguments sòlids, ni evidències. En una persona raonable i ben intencionada, està condemnat a ser arraconat. I així, en Tusbasa es veurà comminat a empassar-se’l quan es trobarà en deute amb aquells que tan asprament havia rebutjat, i que l’havien obligat a mirar a dins del seu cor, i extreure’n d’aquí força i compassió.
Cap. 2. La Rin s’enyora de quan el seu germà era simpàtic i somreia, abans de fer-se Cavaller Makai. En Tsubasa haurà de mirar cara a cara el seu orgull abans de recuperar la seva naturalesa.
En resum un cas similar al d’en Koga. Però, a diferència d’aquest, en Tsubasa recupararà el seu caràcter amable i social, descobrint-nos així que el seu canvi de conducta detestable encara no havia arrelat de ple en la seva personalitat, que era com un pedàs afegit per tal d’encarar-se a unes circumstàncies excepcionals.
Vista la realitat amb una llum més clara, en Tusbasa serà capaç de col.laborar, i fins i tot de cedir-li a un altre el lloc preeminent quan creu que té més possibilitats que ell d’aconseguir l’objectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada