dilluns, 8 de setembre de 2008

GARO - Rei Suzumura i les incoherències argumentals

Recordeu que si no heu vist la sèrie, la lectura d’aquest text us la rebentarà.

Temps era temps hi havia un cavaller Makai que vivia a una gran casa. Era l’hereu del nom de Guinga, el Cavaller d’Argent, però no ho era de la sang. La que fou trista història d’un infant sol, s’acabà bé perquè un cavaller Makai l’adoptà i li donà una vida, una casa i un propòsit, a part del nom. Esdevingué un caçador de dimonis com el seu pare adoptiu i, quan no caçava, gaudia de la seva companyia i la d’una noia adoptada com ell. Una noia que era la seva alegria i el seu equilibri; tan dolça i delicada que ell conegué la joia de ser el seu protector.

Però un dia, amarg com la fel, la noia i el pare deixaren d’existir i, amb ells, la vida, la casa, el propòsit i el nom. Perquè no havia aconseguit protegir-los, ell s’autodesheretà i ja no li quedà res: només la ràbia. Una ràbia que el nodriria en la seva cerca del culpable i li faria adoptar Zero com a “nom de guerra”.

Aquesta és la història d’en Rei, abans de sortir en persecució del suposat responsable dels assassinats: l’hereu del nom de Garo, segons suggeriment del seu penjoll-guia.

Sense importar-li ni poc ni massa deixar abandonat als horrors el seu territori –cosa que li valdrà, més endevant, un càstic per part del Santuari de l’Oest, sota la jurisdicció del qual es trobava– s’instal.la precàriament al que podria ser un bar abandonat. Des d’aquesta base operativa cerca i observa el seu enemic.

No obstant, en Rei no pot estar segur que Garo sigui el culpable de les morts. Les seves úniques evidències són la silueta de l’armadura, semblant a la de Garo però no igual, tot i que ell interpretarà que sí fins no veurà la de l’autèntic responsable; i que la Sílver, el seu penjoll-guia, li diu que l’emblema de l’espasa és molt semblant a la de Garo.

Aquesta última afirmació també és problemàtica. En primer lloc, en l’escena de l’assassinat, tant l’emblema com l’empunyadura estan tapats per benes negres i no són visibles; però la resta de l’espasa sí que ho és, de semblant. En segon lloc, quan el culpable torna a fer aparició amb la seva armadura, veiem que la seva espasa no porta altre emblema que el de Kiva, el Cavaller Negre, què és una aspa, mentre que el de Garo és un triangle equilàter.

L’única pista que ens hi conduïria no és menys dubtosa. Quan Barago es presenta com a Cavaller Makai –capítols 23 i 24– la seva gabardina té algunes semblances interessants a la d’en Koga, però en negre en comptes de blanc. Potser el tret més cridaner és que l’emblema que hi duu és un triangle equilàter fet exactament igual que el d’en Koga, però invertit. És com una declaració de que en Barago i en Koga són les dues cares de la mateixa moneda. El problema és que en Barago no anava vestit així quan va matar la Shizuka, sinó amb l’armadura.

Una altra cosa interessant és que l’assassí “ha esperat” la presència d’en Rei abans de matar la noia. Com que no podem fer altra cosa que acceptar la paraula de la Sílver, potser haurem de concloure que el culpable volia induir-lo a error deliberadament, és a dir, llançar-lo contra en Koga. Un cop vista l’evolució de la trama ens adonem que això tindria sentit; al cap i a la fi en Koga serà sotmès a un procés destinat a afeblir-lo psicològicament. A més amb en Rei, en imposar –i ser acceptada– la seva presència al Santuari de l’Est, en Barago acabarà tenint un caçador més que li proveïrà de les preses que necessita.

Veiem que la fal.lera d’en Rei per la venjança, l’ajuda a superar situacions adverses i a ignorar qualsevol forma de benestar propi, però el fa presa fàcil de manipulacions.


Capítols 18 i 19. Després de la defecció d’en Koga, el Santuari de l’Est encarregà la seva feina a en Rei, temptant-lo amb tornar-li la vida a la Shizuka. A més, li asseguraren que en ell és el seu assassí, cosa que convertirà en Rei en despietat. No dubta en utilitzar i amenaçar directament la innocent Kaoru –en el pitjor moment per a ella– per a coaccionar en Koga, i només la intervenció inesperada de la sacerdotessa Makai Jabi va poder arrabassar-li’l just quan anava a rematar-lo.

Però les esmentades no són les úniques falles argumentals que ennuvolen l’actuació d’en Rei.

Quan finalment ell s’adona del seu error, sap que necessitarà que en Koga l’ajudi en la seva venjança. Tanmateix, en posar-s’hi, assistim a una escena iversemblant del capítol 24. En Rei i en Koga s’apressen edifici amunt a la cerca d’en Barago. La Gurm els intercepta i els acusa a tots dos d’haver mort en Kodama, el seu fill, quan l’únic culpable és en Koga. Encara més poc creïble és que quan la Gurm té clavat en Rei a terra deixi escapar en Koga, amb la connivència d’en Rei, què sacrifica la seva revenja –la qual ha estat el motor de tota la seva actuació dins de la sèrie– per tal que en Koga aconsegueixi la seva i salvi la Kaoru.

Amb tanta inconseqüència no és fàcil analitzar en Rei ni deduir una evolució creïble de la seva personalitat o, si més no, de la seva actitut. Comprendreu que no estic gens satisfeta de com m’ha sortit aquest article. Senzillament, he estat incapaç de servir-me de les dades disponibles d’una manera raonable. Així que prego als lectors que, si tenen alguna aportació a fer, sisplau, que la publiquin als comentaris. Moltes gràcies!

Un cop més, caldrà prescindir de la confussió on ens porten els detalls i cenyir-nos a la línia argumental, què es pot resumir així:
  1. Degut a causes personals, en Rei surt a la cerca de vanjança i arremet contra en Koga.
  2. En Rei descobreix que s’ha errat de blanc i fa per avenir-se amb l'atacat, amb l’objectiu d’establir una col.laboració, perquè l’adversari a batre és massa fort per a ell sol.
  3. En Rei cedeix en els seus propòsits davant dels d’en Koga.
Té una personalitat més tirant a oberta i afable, segurament producte de què ha crescut fent una vida gairebé normal i envoltat de persones a les què estimava. És irònic, alguns cops sarcàstic i, en combinació amb una gran duresa, potser adquirida durant la seva preparació com a Cavaller Makai, pot ser un personatge temible, i de vegades cruel.

Capítol 7. En Rei ha descobert que la Kaoru està tacada per la sang d’un horror i, d’acord a les normes, ha decidit matar-la. Lluny de facilitar-li les coses, munta un “show” amb l’únic propòsit d’espantar-la. L’arribada d’en Koga evitarà el desenllaç fatal.

Capítol 8. Més endavant, adonant-se que la noia és invariablement perseguida pels horrors, desisteix, i es dedica a estalonar-la per poder topar-se amb en Koga. Però, de passada, no es priva d’importunar-la a ella, potser com a projecció de la seva ràbia cap al seu oponent. De fet, en Rei es plany davant d’en Koga per la poca consideració que té cap a ella i –com veiem més endavant en la sèrie– l’ús que en fa com a esquer.

Capítol 15. Al capítol 14 va recompensar la bona voluntat d’ella per posar pau entre ell i en Koga amb una agressió quasi sexual. En canvi ara, conscient que en Koga no podria endinsar-se a protegir-la dels horrors a un territori que no és el seu, en Rei el substituïrà en aquesta tasca –a desgrat d’ella– amb més o menys fortuna. En acabar, quan ella li agraeix el seu ajut, el que respon –“...i existeixo realment, ara i aquí”– sembla suggerir-li que espera rebre el seu interès. Llàstima que la manipulació a què serà sotmès per part del Santuari de l’Est torni a posar relevància en el seu jo despietat.

Tanta ambigüetat d’actitut cap a la Kaoru, és o no una altra falla argumental? En conseqüència, també les actituts d’ella cap a ell ho són. Sembla com si el personatge d’en Rei hi hagués estat afegit precipitadament i amb poca traça.

Com, després de tots els despropòsits, en Rei és admès a casa d’en Koga i a la presència de la Kaoru, no està massa clar. Sembla com si facilitar-li a l'amfitrió la sortida del Bosc de les Magnòlies amb el fruit Baranques –tot sol potser no ho hauria aconseguit, és cert– li guanya d’alguna manera aquest dret, puix es queda a la casa almenys fins que la Kaoru es recupera.

Capítol 22. En Rei assisteix, amb els estadants de la casa Saejima, a l’explicació que Zaruba fa dels fets passats que coneix referents a Barago, i a totes les converses que en foren causa i conseqüència. Se li va atorgar un gran privilegi, tenint en compte els seus antecedents.

En Rei fa una molt suau disculpa davant d’en Koga per haver-lo fet objecte dels seus atacs. Però aquest no ha oblidat res del que ell i la Kaoru han sofert a les seves mans, i està decidit a imposar-li una compensació: que l’ajudi a salvar-la a ella, ara que ella ja saben que ha esdevingut un portal per a Meshia. Gràcies a la intervenció d’ambdós joiells-guia, Zaruba i Sílver, la cosa queda en una col.laboració voluntària.

Però, sigui per venjança contra l’assassí real dels seus éssers estimats, sigui perquè accepta que hi ha coses que en són superiors, sigui perquè vol compensar qui ara és el seu company de totes les vegades que ha actuat contra ell i la dona que s’estima, en Rei serà des d’ara un ferm aliat, i fins i tot arriscarà la seva pròpia vida per evitar que en Koga es perdi en les tenebres. A més, s’esforçarà en recuperar la Kaoru un cop ha estat posseïda per Meshia, sense atacar-la i sense defensar-se, amb la mateixa abnegació que en Koga i rebent de valent com ell. Tot i que les circumstàncies l’apartaran d’ell en la lluita contra Kiva, s’ho va fer venir bé per arribar-hi en un moment crític... volant (?!)

Moltes gràcies per les preses de pantalla, Radix!