divendres, 10 d’octubre de 2008

GARO Especial - L'evolució d'en Koga

SPOILERS!!!


Poc hem d’afegir sobre el seu idealisme i la seva fe. El seu únic dubte, un lògic excepticisme sobre les capacitats de la jove Rin, és bandejat totalment després de la primera demostració, i arribarà a ser capaç de confiar-li la seva vida.

Capítol 1. En Koga no ha tolerat que la Rin li portés la contrària i l’ha arrossegada cap a Kantai sisplau-per-força, se n’ha deixat anar quan ella li agafava la mà, però ara s’esforça en parlar-hi sobre les seves respectives mares. Evolucionarà cap a un sentiment d’afecte evident.


El gran canvi el veiem en el clar desenvolupament de l’aspecte social. Tot i que continua essent tant seriós i esquerp com sempre, és significatiu que acabi emparellat –malgrat que això ja ho sabíem d’abans–, que estigui envoltat de gent a l’hora dels comiats i que, quan en Tsubasa li diu “som a Kantai i farem les coses a la meva manera” respongui “nosaltres fem les coses a la nostra manera”: en el seu cas, l’ús del plural és simptomàtic de la consciència de grup.

La topada amb en Tsubasa era inevitable degut a l’orgull d’ambdós, però s’esforça en ser amable amb la Rin, amb la Garai, i és evident que s’avé amb en Rei. Fins i tot gosa, ell, renyar en Tsubasa per ser tan fred amb la seva germana. Per a ell és clar que hom no es pot captenir així amb els que estima.

Però el cas d’en Koga va més enllà.

Capítol 2. Malgrat que al començament ell mateix no és gaire gentil amb la Rin, és defícil passar per alt la seva gran alarma, clarament emocional, quan en acabar el primer combat contra Lègules, en Koga acudeix corrents al seu costat i la veu tocada per la sang demoníaca.


En aquesta escena fins i tot ha oblidat mirar-se la Jabi, què era més a prop d’ell i també amb alguna dificultat. Li recordava la Rin el cas de la Kaoru?

Però hi ha una altra possibilitat. Si acceptem que la relació entre ell i la Jabi és una mena de continuació de la que van tenir quan eren infants, n’hi ha prou amb veure les seves reaccions quan la veu a ella després de treure-la de l’arbre màgic –se li il.lumina la cara– i quan sap, podríem dir que telepàticament, que se n’ha sortit de salvar la Rin i sobreviure-hi, i pronuncia el seu nom. No hi ha dubte que es tracta d’una amistat profunda. Recordem també con el va afectar a la sèrie –capítol 18– assabentar-se de la mort d’Amon, el sacerdot Makai. Podríem concloure que en Koga és un home de pocs amics, però veritables, i està disposat a tot per ells.

És clar que això també ens podria fer replantejar-nos el per què d’aquesta poderosa barrera defensiva que és el seu caràcter tan tancat. Potser va formar-se quan va creure que aquesta capacitat emocional el feia vulnerable. Punts de sutura contra la pèrdua dels pares? Apuntàvem als comentaris sobre la sèrie la importància d’aquest factor, però no dèiem res d’un possible passat emocional que va creure que havia d’interrompre abans o després de la mort del seu pare. Va perdre algú més?

Un amic meu pensa que entre en Koga i la Jabi va haver alguna cosa més que una amistat d’infància, i ja hem vist que hi ha escenes a favor d’una tal teoria. Així, fins i tot tindria sentit la reacció violenta de la Jabi quan van retrobar-se a la sèrie, acusant-lo de ser condescendent amb ella quan jugaven –capítol 18–, i la reacció més melosa de després, també. Un d’ells va trencar? O alguna persona o circumstància els va separar, i la cosa es va anar refredant amb el temps? El pobre noi devia tenir pànic de perdre també la Kaoru, com no comprendre que fos incapaç d’acceptar els seus sentiments cap a ella!

No podem respondre a cap de les preguntes formulades però, decididament, hi ha un passat emocional per a en Koga, què fou bloquejat, i recuperat d’ençà que es va enamorar. Sembla que per a ell amor i amistat no és una qüestió d’intensitat, sinó de matís.

Captítol 2. Durant els dos capítols de l’especial hem assistit a detalls que ens indicaven que en Koga continua enamorat. Quan per fi la Kaoru torna, és reconfortant veure que ell ha après dels seus sentiments. Ja no l’agafa pel canyell i l’arrossega allà on sigui: ara espera que ella vulgui venir amb ell.


Moltes gràcies per les preses, Radix.

4 comentaris:

Radix ha dit...

Em sembla correcte l'evolució formal d'en Koga, potser influenciat per els sentiments d'un triangle màgic format per la Kaoru, la Jabi i ell mateix.
Uns sentiments d'Amor i Amistad profunda que acabaran transformant la bèstia en un personatge dòcil i amable!!

En fi, es una transformació emocional llògica en qualsevol persona amb cor.

Per cert, no publicaràs les altres captures que falten ??

Salutacions !!

Mitra ha dit...

Un triangle màgic! No hi havia pensat, una teoria interessant, però un costat del triangle resta sense unir (Jabi-Kaoru).

Home, jo no diria que en Koga s'acaba transformant en un personatge dòcil i amable. Dòcil no ho ha estat mai, ha fet sempre el que li ha donat la gana (la topada amb en Tsubasa no ha estat perquè sí). I pel que fa a l'amabilitat... si el pobre està més amargat que jo què sé, i això és incurable a aquestes altures, pobrissó! Jo més aviat diria que arriba a tenir consideració cap als altres, i que ja no passa d'ells. Accepta que forma part d'una comunitat i procura no desentonar gaire, però sense deixar de ser ell (antipàtic i esquerp).

Pel que fa a les altres captures, formen part dels següents articulets que preparo. Ja t'he dit que estaria un mes o més sense demanar-te'n de noves... si no se'm desperta cap altra il.luminació entre mig.

See you later.

mercè ha dit...

Bé, lo de dòcil i amable, anava més per el cambi de registre que mostra al final amb la Kaoru (per fi i encara que sigui al últim moment, es dona compte de que no s'ha de ser tant animal amb les dones... jajjaja)

Espero doncs, els altres articulets que prepares !!

Bye!!

Mitra ha dit...

Gràcies pel comentari, Mercè!

Una mica salvatge sí que és, en Koga, en actituts socials, si més no. L'escena de la maneta és un gran què, per a ell.

Pel material que porto "extret" per als següents articulets, dedueixo que no seran massa creatius (la pel.li tampoc dóna per a tant, hi ha més acció que psicologia). Els grans assoliments en aquest sentit em sembla que ja els he fet en articles anteriors. Però vaja, mai se sap quan es despertarà la musa.

See you!