GARO - La història (II)

ATENCIÓ: Recordeu que si encara no heu vist la sèrie la lectura d'aquest text us la rebentarà.


En un breu retrocés al passat recent d’en Rei veiem que ell i una noia van ser adoptats pel precedent Cavaller de Plata –no tenia fills– quan eren petits, i ell n’estava moltíssim, de la noia, fins al punt que quan en parla posteriorment en diu la seva nòvia. Una nit el seu penjoll-guia l’adverteix d’un presència extranya. Troba el seu pare adoptiu –ja gran i molt malalt– assassinat, i arriba a temps de veure com una ombra amb forma d’armadura semblant a la d’un cavaller Makai, travessa amb una espasa la noia. Trasbalsat per haver fracassat en protegir els que estima, es canvia el nom de cavaller de Ginga a Zero –en japonès rei i zero són el mateix: el número zero–. El seu penjoll guia l’informa que l’assassí és un cavaller Makai menja-horrors –en Rei no sabia que pogués existir tal cosa– i que la seva espasa duïa un emblema molt semblant a la del cavaller Garo, cosa que va fer-lo sortir a prendre la seva revenja.

Ja en temps real és visitat per la Kaoru, què li prega que faci les paus amb en Koga i que treballin plegats, però ell l’ataca, i surt corrents.

La proposta de la Kaoru era profètica. Davant l’amenaça imminent de l’obertura d’un portal gengant pel qual hi penetrarien cent horrors les tres guardianes del santuari de l’est els obliguen a col.laborar i a entrar al món dels dimonis per aturar-hi el perill. No obstant allà n’hi havia almenys mil, d’horrors, i en augment, cosa que els fa sospitar de les intencions del santuari. Un cop superat el tràngol gràcies a haver localitzat i destruït l’element que cridava els horrors, que tornen al santuari a demanar-ne explicacions, l’actitut d’elles és absolutament freda.

Aquesta forçada cooperació fa dubtar en Rei de si en Koga és l’objectiu de la seva revenja. Per la seva part, en Koga ja veu clar que en Rei vol matar-lo de veritat, però no sap per què.

Les relacions d’en Koga amb el santuari continuen fent-se malbé –les sacerdotesses, normalment, ja no el tracten gaire bé–. Ara el renyen perquè ha passat al territori de l’oest estalonant un horror, i li manen que no ho torni a fer. Que aquesta norma no sigui aplicada a en Rei no ajuda a minvar les tensions. Tot i això, quan sap que la Kaoru se n’hi ha anat a la cerca d’informació sobre el conte del seu pare, no pot estar-se de tornar-la a transgredir, sabent com sap que ella és un imant per als horrors. Tot i que arriba a temps d’impedir una desgràcia, en Rei ja és allà i es fa càrrec del dimoni.

Una nit en Koga va a visitar un vell sacerdot Makai, l’Amon, amb qui el seu pare va deixar pendent d’acabar una partida d’un joc semblant als escacs –de característiques un tant especials– i pren el seu lloc. Durant la partida, en Koga s’assabenta que el que fou aprenent del seu pare, en Barago, a qui ell creia haver estat mort per un horror abans d’acabar la seva preparació com a cavaller Makai, encara pot ser viu. L’Amon ambé li diu que la seva aprenenta –la Jabi, què fou amiga d’en Koga durant la infantesa– ja està preparada per a substituir-lo quan calgui. Però l’Amon també li aporta dubtes existencials quan li diu que no hi ha esperança per a la la humanitat, que sempre existirà la maldat, o sigui els horrors i, per tant, la lluita dels Cavallers Makai no tindrà fi.

Per si això fos poc l’Amon sap de l’existència i de la circumstància de la Kaoru. L’acusa d’esforçar-se en expulsar l’amor de la seva vida perquè en Taiga va morir perquè l’estimava a ell, i perquè estimar algú vol dir haver de patir per la seva pèrdua algun dia. Però en Koga bota del seu seient quant el vell sacerdot insinua que no té el coratge de matar-la. Ell reconeix que en un principi ella era un esquer de cacera, però després es va convertir en la raó de la seva lluita. Declara que està decidit a protegir-la, i a fer el que cal fer una dia abans que s’acompleixen els cent dies encara que atempti contra les tradicions Makai. Sembla a punt de plorar. Només llavors l’Amon revela que ha descobert un fruit Baranques, i que ell mateix l’anirà a recollir quan sigui madur. A més, diu haver observat signes que presagien la vinguda d’un horror gegant, no sap especificar de quin tipus, però afegeix una cosa molt enigmàtica: a la noia només la podrà protegir en Koga.

A partir d’aquell moment ja no lluitarà contra els seus sentiments, tot i que continuarà sense poder verbalitzar-los. Però les seves accions i la seva mirada parlaran per ell.

Un dia l’Amon l’avisa que el Baranques ja està madur, però ni llavors ell és capaç de dir-li res a la Kaoru, tot i que sembla que li promet protegir-la sempre –ja se les havia vist amb les sacerdotesses del santuari quan l’acusaven de protegir-la específicament “a ella”–. Ironies del destí, aquell mateix dia es veu obligat a utilitzar-la deliberadament per primer cop. I més tard, l’horror ja moribund acusa en Koga d’usar-la d’esquer en presència de la Kaoru. Interrogat per ella, ell només sap admetre la seva culpa, no diu res per a defensar-se. La noia està desfeta; li fa treure l’anell que controla la seva presència a prop dels horrors, i fuig sense direcció.

Mentre en Koga desfoga el seu dolor i la seva frustració a l’entrenament diari, rep la notícia de l’assassinat del sacerdot Amon. Les tres guardianes del santuari acusen del crim la sacerdotessa Makai Jabi, la seva deixebla, la qual també ha robat els punyalets demoníacs resultants de la purificació de les espases. Li manen recuperar-los i matar la Jabi, però no li donen cap sobre amb les ordres, cosa que ell aprofita per a insubordinar-se i marxar. Després, En Rei hi és cridat per a encomanar-li les mateixes tasques, però autoritzant-lo també a matar en Koga, li asseguren que ell va ser l’assassí de la seva nòvia, a la què podien ressucitar per a ell.

En la seva fugida, la Kaoru comença a experimentar els efectes de la proximitat dels cent dies i, sense ni adonar-se’n, acudeix a la casa del psicòleg, a qui ho explica tot i, sorprenentment, la creu. Ell li ofereix quedar-se a casa seva. Però una estona en que es queda sola, torna a tenir visions d’horrors i fuig esparverada. Al carrer és interceptada per un Rei disposat a tot.

En Koga decideix esclarir misteris. Es troba amb una Jabi malfiada i bel.licosa, convençuda que l’existència del punyalets al santuari est és la prova de l’existència d’un cavaller Makai menja-horrors, i que aquest ha mort l’Amon. Per quan en Koga assoleix immobilitzar-la, en Rei i la Kaoru hi arriben. La tensa conversa que continua acaba amb en Koga arrabassant la Kaoru d’en Rei, cosa que desencadena entre ells el combat a última sang. Només la inesperada intervenció de la Jabi en el moment crític evita la mort d’en Koga.


Però ni la Jabi, ni la visió d’en Koga ferit i inconscient, aconsegueixen apaivagar ni retenir la Kaoru. En la seva fugida –a entrebancs, per culpa del seu estat– és trobada per en Gonza, què ha estat advertit per la Jabi i el Zaruba. Després d’ajudar-la a refer-se, ell li fa veure el que ella no vol: que tot el que en Koga ha fet, i la de vegades que s’ha jugat la vida per ella. Finalment, li parla del Baranques.

En Rei és esbroncat pel sanutari per haver fracassat en tots els seus objectius, i torna a marxar a reintentar-ho, aquest cop amb l’ajut clandestí d’en Kodama, el servidor de les sacerdotesses.

Mentre, el psicòleg de la Kaoru comença a preocupar-se’n, i les trucades que fa no obtenen resposta.

Un Koga ja recuperat prega la Jabi que l’ajudi a aconseguir el Baranques. Per la conversa que tenen ells per una banda, i en Rei i el seu penjoll-guia per l’altra, sabem que les guardianes del santuari de l’est són en realitat un sol ésser immortal escollit segles abans per a servir de pont entre el món humà i el màgic. La Jabi amplia els coneixements que en Koga té de la llegenda de Kiva, un cavaller que molts segles enrere aconseguí, per devorar mil horrors, no sols un poder extraordinari sinó també la immortalitat; i tot sembla indicar que hi algú altre que està seguint els seus passos.

Mentre la Jabi i en Koga es preparen per tornar al submón els punyalets què, donada la seva naturalesa demoníaca, molt bé podrien servir al nou cavaller menja-horrors, un atac per l’esquena, fulminant i imprevist, mata la Jabi. L’assassí és en Kodama. Mentre un Koga colèric l’ataca, el portal preparat per a desfer-se dels punyalets s’obre, i la seva lluita se centra llavors en aconseguir –per a en Koga– o evitar –en el cas d’en Kodama– que el portal se’ls empassi. Encara combaten quan comença a tancar-se, i arriba en Rei. Aquest ha de decidir a corre-cuita quina de les dues coses farà i, finalment els hi llença, just en el moment que es tanca. Però s'ha fet massa tard: els dotze punyalets han unit la seva essència demoníaca: el portal tancat és reventat per un horror gegant.

Ni unint les seves forces, els dos nois no són rival per al monstre. Fa la seva aparició l’enigmàtic cavaller menja-horrors: ha agafat la seva arma –una mena de destral– de les mans de les guardianes del santuari de l’est i rebut el seu homenatge. No li costa gens xuclar en la seva armadura tota l’essència del monstre, i es gira cap a ells en un mut desafiament. Després se’n va volant. Llavors en Rei reconeix, ja sense cap dubte, la seva silueta com la de l’assassí de la seva nòvia.

La Kaoru comença a entrar en la fase crítica de la seva malaltia. El Baranques està en un lloc molt especial on només hi deixen entrar els Sacerdots Makai, què poden defensar-se amb la seva màgia, i els dos que haurien pogut anar-hi són morts. Tot i sense tenir massa esperances, en Koga s’hi aventura. Allà es troba la Kaoru –o almenys una part d’ella– que comença el seu últim viatge. La noia ha perdut tota la il.lusió per la vida i accepta el seu destí resignada. En Koga l’ha de convèncer per a tenir una oportunitat de salvar-la i, traspassant-li l’anell-guia per a obrir-li el camí, l’anima a tornar per on ha vingut.

No és fàcil arrabassar-li el Baranques al caça-horrors electromecànic pensant i encuriosit que el custodia, però ho aconsegueix comptant, en última instància, amb l’ajut d’en Rei. Aquest sap que necessitarà en Koga si vol veure acomplerta la seva venjança.

Quan la Kaoru es recupera, i recuperada totalment la confiança que tenia posada en ell, en Koga la duu a veure un paisatge, sorprenentment similar al del quadre que ell li va comprar al principi de conèixer-se.

La sobtada aparició d’una marca demoníaca al voltant del coll de la Kaoru –només visible a través d’un mirall i que en Koga va identificar com un portal– dóna un altre nivell a l’existència del segon cavaller menja-horrors. El primer, Kiva, considerat un ésser de llegenda, va utilitzar el cos d’una dona com a portal per a invocar el més poderós dels horrors, Meshia. L’altra condició era devorar mil horrors. Això, a part de donar-li un poder suprem i la immortalitat, l’unia a Meshia. Un somni que ha tingut la Kaoru –un home amb una cara totalment marcada per una creu– posa sobre la pista del nom del segon Cavaller Negre: en Barago, el que fou deixeble d’en Taiga, el pare d’en Koga. I també el seu assassí.

Ara l’anell-guia Zaruba explica una història que havia mantingut en secret per ordre d’en Taiga. De com en Barago, què havia perdut tota la seva família en mans dels horrors, es va obsessionar amb la llegenda de Kiva, i va caure sota la influència d’un llibre-guia demoníac que en parlava i que no hauria d’haver trobat mai. El llibre el va temptar amb el poder i en Barago s’avingué a les seves condicions. Així, rebé una armadura demoníaca i permeté que els 99,9 segons de temps de seguretat s’escolessin, cosa que consumiria el seu cos i lliuraria la seva ànima a les tenebres. Va sofrir una transmutació terrible i, per quan l’armadura es va desacoblar, el seu ésser havia canviat i ja tenia a la seva disposició el poder de les tenebres, què augmentaria a mesura que l’armadura absorbís horrors. Per això no li havia estat difícil en excés acabar amb en Taiga, què li féu in extremis la marca a la cara. No se n’havia sentit res més des de llavors.

La Kaoru rep un paquet d’una guarderia on havia restaurat un mural. Era ple d’exemplars del llibre que havia escrit i il.lustrat el seu pare. En efecte, excepte alguns que havien estat “acabats” pels nens de la guarderia, els altres tenien l’última pàgina en blanc, tal i com ella recordava. En Gonza creu que el pare de la Kaoru podia haver estat salvat per en Taiga, i d’aquí que conegués l’existència del Cavaller d’Or.

Preocupada i cansada de tot, i de ser una càrrega per a en Koga, la Kaoru li demana que la matí, així al mateix temps evitaven la vinguada de Meshia. Però ell no en vol sentir parlar, i confessa que la necessita. Llavors apareix en Barago: ambdós li veuen la cara marcada per la creu. En Koga corre rere seu i en Rei, que estava de visita, s’apressa amb el mateix objectiu. L’ataquen tots dos, però són superats de seguida. L’intrús se’n va anar volant.

La visió ha desencadenat nous records en la Kaoru: el somni que creia haver tingut amb aquest home va ser un fet real temps enrere, quan tenia sis anys: ell la va marcar llavors. En Barago, conclou en Koga després de diverses consideracions, els ha estat observant a tots plegats.

Després que en Rei i en Koga superen una crisi derivada de la conducta del primer d’ençà que es van trobar per primer cop, s’avenen a col.laborar. Per la seva banda, la Kaoru entén que l’última pàgina en blanc del conte del seu pare és per a que cadascú escrigui el seu final; ella comença a rumiar la seva manera d’acabar-lo.

El santuari de l’est, lloc sota sospita de col.laboració amb en Barago, és buit. Però en Rei hi troba una ampolleta que pertanyia al seu pare i que contenia una poció per a canviar de forma.

Mentre, la Kaoru i en Gonza reben la visita d’en Karune Ryuzaki, el psicòleg, què no és altre que en Barago, i se l’enduu a ella sense que en Gonza pugui fer-ne res. El seu cotxe és interceptat per en Koga i en Rei, i en Barago surt a escarmentar-los. Al cotxe també hi van, a part de la inconscient Kaoru, la Gurm –la refussió de les tres guardianes del santuari de l’est– i en Kodama, què resulta ser el seu fill. La Gurm ofereix a en Barago una ampolleta amb la poció que l’ajuda a mantenir l’aparença d’en Ryuzaki.

Més tard, quan els dos nois s’acosten a l’edifici on són els ocupants del cotxe, en Koga, a qui el rapte de la Kaoru havia trasbalsat molt, i enrabiat per la fracassada topada precedent amb en Barago, comença a no pensar amb claredat. En Kodama l’espera i, amb ell, reviu el sobtat i covard assassinat de la Jabi. La fúria se n’apodera. Ni que estigués en les millors condicions mentals, en Kodama no és un adversari fàcil: quan invoca la seva armadura, en Kodama en crida una de pròpia, de forma que mai no pot prevaler sobre ell, cosa que empitjora el seu estat intern. No escolta els repetits advertiments de Zero, s’ha deixat endur per la ira. Arriba a la fi del 99,9 segons a què està limitat l’ús de l’armadura. Comença la transformació.

En Kodama té una mala fi a mans del nou ésser que ha aparegut. Aquest comença a escalar l’exterior de l’edifici concentrat en Barago –què no es perd detall– i embogit pel procés de perversió al que està sotmès. Un cop més, ara amb gran risc de la seva vida, Zero intenta la tasca impossible de fer-lo tornar en sí. Li fa veure el reflex del cap de la seva armadura –què ha conservat la forma bàsica malgrat la transformació– a la seva pròpia espasa i li recorda que ell és Garo. Primer confussió, i després una mica de llum, s’obren camí en la sema ment pertorbada fins que, lliure de la seva poderosa grapa, Zero li destrueix l’emblema de l’armadura. In extremis, el procés transformador pot ser revertit.

Ja recuperant-se, en Koga reconeix que s’hauria venut a les tenebres a canvi de poder, i li dóna les gràcies a en Rei per salvar-lo.

Dins de l’edifici són interceptats per la Gurm. En Rei se n’ocupa per a que en Koga pugui continuar endavant. Ella, com en Kodama, també té una mena de poder de les tenebres; en Rei es veu apurat: ella fins i tot s’aprofita dels seus sentiments per la seva nòvia morta. També té una mena d’armadura pròpia i, usada quan en Rei no podia convocar la pròpia, el deixa fora de combat i només se salva per pura sort. Però la Gurm el deixa per mort i tira amunt.

A dalt, en Koga i en Barago lluiten per la Kaoru, inconscient i ajaguda davant d’una gran anella metàl.lica posada dreta, què no és altra cosa que un accés al submón. El combat no va bé per a en Koga, i s’acaba quan la Kaoru torna en sí i comença a parlar en la llengua dels dimonis. Ja no és ella: en Barago ha aconseguit el que volia i Meshia és aquí. Però Meshia ni es planteja compartir poder amb un humà, per poderós que sigui i, davant d’un Koga commocionat, devora i destrueix en Barago: així és com ella entén la unió. El noi vol fer tornar la Kaoru, però arriba la Gurm, permetent que Meshia continuï el seu procés de despertar. Per quan assoleix superar-la, arriba en Rei.

Ara, els dos nois comencen la penosa tasca d’aturar Meshia, invocant el seu ésser veritable, sense ni tan sols defensar-se, mentre ella els combat amb tota la duresa. Malgrat això, d’alguna manera el missatge assoleix el seu propòsit i Meshia és expulsada del món, però res no li impedirà de tornar-hi. En Rei s’enfronta un altre cop a la recuperada Gurm, mentre facilita la fugida d’en Koga cap a l’anella amb el cos inconscient de la Kaoru, què li ha de facilitar l’accés a món dels dimonis.

En la seva ruta en Koga hi roba la consciència de la Kaoru i, plegats, veuen apareixer tots els quadres que ella ha pintat, fins i tot un que encara està només en el seu pensament: representa un estilitzat Cavaller d’Or amb ales. En Koga l’agafa i és absorbit pel seu cor. Després d’animar la Kaoru, ell marxa a acabat amb Meshia.

La gegantina forma femenina que ha pres Meshia es pot dir que amb prou feines nota els esforços del patètic humà. Localitza un altre cop el cos de la Kaoru i va a buscar-lo, mentre llença sobre en Koga onades i més onades d’horrors, i és superat.

La Kaoru rep la visita de l’esperit del seu pare, que l’aconsella que faci un quadre, què sempre servirà per a donar forces a algú. Ella pinta el cavaller daurat amb ales i, quan acaba de fer-ho, a un altre lloc en Koga pot desfer-se de tots els horrors que el copaven gràcies a l’esclat d’energia que li ha posat l’armadura i hi ha incorporat unes ales.

Segurament l’encanteri del quadre hi ha afegit alguna altra cosa, perquè la seva eficàcia contra Meshia ha aumentat notablement i li ha donat problemes. Un atac en tota regla per part d’ella no pot aturar-lo, tot i que sí treure-li l’armadura. Pel ferm propòsit i la seva gran fe, ell pot mantenir la inèrcia de la situació anterior i clava la seva espasa entre els ulls de Meshia. En Koga ha entès el que realment significa ser Garo.

La caiguda de Meshia obre un abisme xuclador del que en Koga no pot escapar. Un altre ésser, sospitosament semblant a l’armadura d’en Barago, n’està sortint i l’agafa pel tormell. Per segon cop la màgia de la Kaoru entra en acció: aquest cop ella apareix i l’agafa pel braç. Tota la resta queda oblidada. Ella és el portal i, per tant, la sortida.

Els esperen en Rei i en Gonza. Gràcies a la sorprenent intervensió d’aquest últim, en Rei ha pogut desfer-se definitivament de la Gurm.

Però qui tenia agafat en Koga pel turmell l’ha seguit: és el llegendari Kiva, el primer Cavaller Negre, tot ell pràcticament un horror. La Kaoru i en Gonza són fets fora per seguretat. Kiva ha encantat l’entorn de manera que ni en Rei ni en Koga poden cridar les seves armadures. També per obra seva, l’anella metàl.lica que havia servit d’accés entre els mons comença a crèixer –es diu que per a recuperar les seves dimensions reals– i acaba reventant l’edifici. L’anella cau a l’exterior, i també Kiva i en Koga, i comença a planejar per damunt de la ciutat amb dos passatgers que no paren d’esbatussar-se. Es clava en un edifici que ha trobat en el seu suau descens, moment que aprofita en Rei per a arribar-hi, però ell és a l’edifici quan l’anella es desclava i cau, ara ja desequilibrada, amb els seus ocupants inicials.


Aquesta caiguda, i quan roda per terra, obliga els combatents a una lluita més estreta i difícil. Però alguna cosa canvia en Koga que l’ha fet molt més eficaç. S’ha sobreposat a la visió que l’ha mantingut bloquejat durant molts anys: la grapa d’un monstruós Barago apareixent davant seu després de travessar el seu pare. En Koga ha atravessat la mà d’en Kiva, desconcertant-lo, i a partir d’ara ja fan l’efecte de lluitar més d’igual a igual. Finalment, l’anella xoca contra un vaixell del port i els seus ocupants en són expulsats.

Mentre continua la lluita a terra ferma, es forma inesperadament el cercle interdimensional per on descndia l’armadura d’en Koga: mentre encara era al primer edifici hi havia llençat el Zaruba per a que arreglés el problema que impedia invocar-la. El noi, en tornar-la a dur, va ser conscient per primer cop que tots els seus avantpassats què foren Garo abans que ell es podien canalitzar a través seu, generant prou poder per eliminar Kiva. Però el preu va ser la destrucció de Zaruba, resultat de l’esforç realitzat en la “reparació”.

L’última escena ens ensenya que en Koga i en Gonza s’acomiaden de la Kaoru: ella se’n va Itàlia a estudiar art, i en Koga es asignat a la demarcació nord. En Rei apareix per donar-li a en Koga una rèplica exacta de Zaruba tot i que, lògicament, no conserva les seves memòries. La Kaoru li ha donat a en Koga un dels contes del seu pare, que ell mira quan torna cap a casa en el cotxe; però aquest no té en blanc l’última pàgina i, tot i que no es veu que hi ha dibuixat, el fa plorar.

Els meus agraïments a en Radix pels screenshots que m’ha facilitat!