diumenge, 2 de novembre de 2008

GARO Especial – L'evolució d'en Rei.

SPOILERS!!!


Al contrari que a la sèrie, aquí veiem aquest personatge totalment integrat. Prou d’inconsistències i ambigüitats: aquest és en Rei Suzumura.

I és un home iròni, però afable (ja ho havíem vist), acostumat a viure amb gent, amb una tirada inconformista. L’ús d’una moto per a desplaçar-se quan podria usar mitjans més ràpids propis del seu àmbit d’actuació, sembla dir-nos que es pren la vida amb calma, està relaxat.

Capítol 2. A la sèrie, en Rei havia acabat com a amic d’en Koga. Aquí ha començat amb bon peu amb en Tsubasa, i s’esforça en posar una mica de concòrdia entre els seus orgulls enfrontats. Li sap greu cada cop que en Tsubasa rebutja els seus intents què, de fet, no pretenen res més que aconseguir una col.laboració eficaç entre tots tres.

Però li observem una tendència inversa a la d’en Koga: si aquest comença a fer tímids intents d’agrupar-se amb altres persones, en Rei s’està aïllant ostensiblement. El veiem rebutjar un deixeble i està apartat del grup a l’hora dels comiats. Ell, que ha crescut amb família, està sol.

Capítol 2. El penjoll guia d’en Rei, Sílver, plany que ell no accepti l’Akatsuki –pel que ell ha mostrat clar interès– com a deixeble: l’avisa que se sentirà molt sol. Aquí, com passava al final de la sèrie, manifesta que ja en té prou amb ella, fent evident el seu propòsit de romandre sol.

Es tracta d’una decisió serena, presa amb coneixement de causa? No sembla exhibir símptomes de depressió, així que suposem que ja ha deixat enrere el seu període de dol. Llavors, per què el veiem tornar-se més solitari? És que potser ha reprimit el dol? No es perdona haver fracassat en la protecció dels seus éssers estimats, i el remordinent l’enverina de mica en mica?

Obervem un símbol. Que hom hagi decidit que en Rei dugui abric negre i que el d’en Koga sigui blanc pot ser casualitat... per a qui hi cregui, en la casualitat. Però no és el meu cas, cosa que em permet anar més enllà en les deduccions.

Des del punt de vista de la física, el color blanc és la unió de tots els colors de l’espectre, i la llum del Sol n’és l’exemple típic. Al contrari, el negre és l’absència de llum. Per altra banda, un abric o gabardina és una peça de roba exterior i, com a tal, simbolitza allò que és visible de la persona. Segons aquests “paràmetres” en Koga es manifesta progressant com a ésser lluminós, i queda patent també el camí cap a l’enfosquiment d’en Rei.

Capítol 2. En aquesta conjuntura podem preguntar-nos si el cas d’en Rei és com el d’aquelles persones que tenen continuament tele, ràdio o música posada perquè no poden estar soles sense soroll de fons. Serà el soroll de la moto un recurs per a que en Rei no hagi d’escoltar-se a ell mateix, les seves protestes internes?

Anant encara més enllà, i ja en terrenys més propis de les creences orientals (però us sorprendria saber la quantitat d’occidentals que també hi creuen) ens plantegem si, en un futur, la Shizuka s’hauria de reencarnar amb l’específic propòsit de perdonar en Rei per a que es permeti a ell mateix d’abandonar el món de les tenebres. Haurà passat alguna cosa així també entre en Koga i la Kaoru?

Gràcies pels screenshots, Radix.