GARO Fanfic – Angúnia. (Capítol 2n)

Fanfic situat després del capítol 15 i abans del 17.


En Koga llegia quan la Kaoru arribà. Un ram de roses vermelles i blanques que li mig tapaven la cara despertà la seva curiositat, però abans que pogués considerar si feia o no cap comentari, en Gonza se li anticipà.

–Ah, senyoreta, quin ram! És una bellesa.

–Sí que ho és. –Ella somrigué– Un missatger me l’ha lliurat avui a la feina.

–Un admirador secret, potser? –afegí el majordom, amb to còmplice.

–Ah, no! És d’en Rei Suzumura, un altre Cavaller Makai. El coneixes?

–No ben bé... –En Gonza havia perdut la seva seguretat i cordialitat de sobte. Els seus ulls s’escapaven cap a en Koga i, després de saludar-la, se n’anà.

Pam! El gran llibre es tancà de sobte entre les mans d’en Koga, espantant la Kaoru. Ell s’havia aixecat de la cadira. Mentre s’hi acostava va notar com tots els músculs del seu cos entraven en una tensió quasi dolorosa. La Kaoru obrí molt els ulls i féu un pas enrere quan ell es plantà davant seu.

–Em pregunto si el teu cervell fa alguna cosa més, a part de donar-te una capacitat inaudita per a la xerrera i per a ficar-te en embolics.

L’enuig substituí l’alarma al rostre de la noia.

–I a tu què t’hi va, ara?

–Aquest individu t’hauria mort de bona gana i encara em preguntes què m’hi va? Tan curta és la teva memòria?

–Per a que ho sàpigues, això –ella li entaforà de sobte el ram sota el nas– és una oferta de pau per part seva!

Ell li empenyé el braç lluny, com si les flors poguessin contaminar-lo.

–T’ho ha dit i tu t’ho has cregut! –Aixecava la veu; no es podia creure que aquesta dona es refiés d’aquell caragirat.– Sap que jo et protegiré, per això vol allunyar-te de mi.

L’esguard de la Kaoru se suavitzà, amb un matís de tristesa que a ell el féu preguntar-se si no s’hauria passat en els seus comentaris.

–No, Koga, en Rei no em vol pas mal.

La Kaoru ensorrà un moment la seva cara entre les roses, gest que a ell l’obligà a reprimir l’impuls d’agafar-les d’una en una i esclafar-les entre els seus dits.

–Com ho pots saber, això?

Ella el fità.

–Per alguna raó que ignoro, és a tu a qui vol perjudicar, Koga, i de vegades es pensa que amenaçant-me a mi et fa mal a tu. –Ella rigué sense alegria, i unes poques llàgrimes li humitejaren els ulls.– Pobre desgraciat! Però no em farà res. Tú sí que has de prendre’n cura. No vaig poder convèncer-lo de... –Ella tombà la cara en una altra direcció.– Em sap greu.

En Koga sabia que la seva suposició tenia bona part de veritat, i estava preparat per a assumir-la. Però el que pressentia de la frase que ella havia deixat a mig fer no li agradava gens.

–No hauràs volgut ficar-te entremig, oi? –Pausa. Ella no respongué.– Què t’ha fet?

–Res. –La Kaoru s’apressà cap a l’escala, però una mà forta i sense miraments li atenallà el braç que li quedava lliure.

–Què t’ha fet? –repetí. Afluixà la seva grapa en notar-la humida per una llàgrima càlida.– Digues...

Aquesta última paraula va ser tan suau i gentil que ella es tombà a mirar-lo com si no s'ho acabés de creure. La mà que l’agafava la deixà anar.

–Bé, jo... vaig anar a demanar-li... que fes les paus amb tu.

En Koga estava commogut per la seva valentia. I per la seva innocència. Si hagués gosat, l’hauria abraçada en aquell mateix moment. La seva bella imprudent. La convidà a continuar:

–Va dir que no...

–És evident, oi? –Una altra rialla, què no fou acompanyada pels ulls, convertí momentàniament el seu rostre en una màscara.

–Què va dir? Potser així podré deduir què té en contra meu.

–No ho crec. Es va limitar a ... –Ella sospirà.– Va intentar fer-me un petó.

Fou com una bufetada.

Quan sortí del seu estat d’estupefacció, en Koga se sentí amarat per la fúria. Ara ho entenia tot! En Rei volia conquistar la Kaoru per a debilitar-lo, encoleritzar-lo i obligar-lo a donar un pas en fals. Però ell no cauria en aquest parany. La protegiria a ella perquè en Rei l’acabaria matant de totes passades. Tanmateix, no hi intervindria fins que ella o ell fessin alguna cosa rara, com ara sortir de la seva àrea d’influència o... millor no pensar-hi. Si tals cosa passaven ningú podria aturar-lo, i mataria en Rei si calia: no permetria que ningú amenacés la vida de la Kaoru!

Oblidant-se completament de la presència d’ella, tancà els ulls i respirà a fons diverses vegades per controlar la seva ira. I demanà força a la seva ànima per a suportar el que a partir d’ara li cauria a sobre.