GARO - Introducció argumental

(Actualitzat 23 de maig de 2008)

En un món paral.lel al nostre viuen els dimonis, els quals són anomenats "horrors". De vegades s'obren portals entre ambdós mons perquè alguns objectes tenen un costat fosc, fet aprofitat pels horrors per entrar al nostre món. Donada la seva afinitat bàsica amb els defectes i estats d'ànim negatius propis dels humans, se senten atrets per persones en la mateixa longitut d'ona, que diríem, els posseeixen i els usen per atraure'n d'altres dels quals es nodreixen. És a dir: els horrors són depredadors naturals de l'espècie humana.

Per tal de donar una opotunitat a la humanitat existeix l'orde dels Cavallers Makai, la principal missió dels quals és la de caçar els horros que penetren al món humà. Per a ajudar-los en la seva tasca han rebut una preparació rigorosa que els fa capaços de compensar les potents atribucions naturals dels horrors. A més, disposen d'armes blanques i d'eines màgiques fabricades pels Sacerdots i Sacerdotesses Makai. Potser el tipus d'eina més notable són els joiells-guia: informen, aconsellen, detecten els horrors i fan algunes altres tasques diverses –una mena de PDA en versió Makai–.

Disposen també d'armadures fetes del que en diuen "metall de l'ànima" –les armes també n'estan fetes–. Romanen en un espai interdimensional fins que són invocades pels cavallers per a eliminar algun horror. Tenen una resistència extraordinària però, per les característiques del metall de què estan fetes, reaccionen al seu portador, reflectint d'alguna manera el seu estat mental i/o emocional. Així, una espasa feta del metall de l'ànima pot ser molt pesada o molt lleugera.

El cas de les armadures no és tan simple. Desconeixem qui les va fer, quan i com, però tot sembla indicar que la seva eficàcia amb els horrors té a veure amb la seva afinitat fonamental. Així, per a salvaguarda dels seus portadors, tenen una funcionalitat limitada a 99,9 segons, passats els quals es desacoblen espontàniament i se'n tornen per on han vingut; també he vist que ho feien després d'alguna caiguda o cop espcialment violent. Tot i això, quan les emocions de qui la vesteix sintonitzen amb la seva naturalesa essencial –és a dir, quan són força negatives– desfer-se'n requereix un acte de voluntat deliberada, en cas contrari s'hi queden i passen altres coses.

Sembla que els cavallers Makai tenen un nom/títol característic què potser denoten també alguna mena de rang, sovint hereditari. Així, Koga Saejima és Garo, què heretà del seu pare; en canvi Rei Suzumura, Zero, no l'heretà per sang, sinó perquè fou adoptat.

La trama argumental de Garo ens diu que un dia, mentre en Koga Saejima "treballava", fou testimoni de com la sang de l'horror que tot just havia mort esquitxava la noia que volia menjar-se, la Kaoru Mitsuki. La mort segura de la dissortada Kaoru com a àpat de l'horror va ser substituïda per una mort també segura en mans del seu suposat salvador d'armadura daurada que, a més, apareixia en un llibre de contes i records de la seva infantesa, i en somnis recents: tot plegat, massa per a assimilar-ho d'un sol cop mentre una gran espasa t'està apuntant. I es va desmaiar.

Una llei Makai obligava a matar els humans contaminats amb sang d'horror degut a que al cap de cent dies, si havien sobreviscut als atacs dels horrors que patirien a partir d'aquell moment, sofririen un mort espantosa. Era el primer cop que en Koga es trobava en aquesta situació i, veure desmaiar-se la noia just quan anava a descarregar el cop fatal, va fer-lo reconsiderar la seva acció. Suposem que es va muntar la pel.lícula de que la deixava viure per a autilitzar-la com a esquer en la seva cacera, al cap i a la fi només una vegada va fer-la servir deliberadament. En secret, ell volia deslliurar-la del seu destí fatídic, tot i que amb ben poques esperances. Si no ho aconseguia, no li quedaria altre remei que matar-la per estalviar-li el patiment final.

Mentres en Koga no para d'enfrontar-se a horrors, un altre cavaller Makai li busca massa les pessigolles, i un misteriós personatge juga les seves cartes dissimuladament, observa i espera.