GARO Special - Personal Impressions

Update: December 6th, 2008.

This text contains spoilers, be warned.

The Beast of the White Night. This is the title of the special having two episodes of 50 minutes each one, which finishes Garo. It is an amusing story, tieing what came off loose in the series. Rather two stories, one by chapter, even though the second interweaves since the first episode.

All emblematic characters of the series are present, and there are some new ones. The first, specially clearly in the younger ones, seem to attain the interpretative maturity of their roles. On the new ones, I have read in other reviews that the best among them is the little Rin; I find her exasperating -in original version, at last- and quite farfetched. Certainly, it is quite odd to speak about implausibility in a fantastic show, but for everything there is a boundary: she can do one or other thing, or that she has got a power or another one but, should she make such things without a supervision, and putting on her young shoulders the responsibility of some human lives?

But, on unbelievable things, Jabi’s reappearance is the biggest. Those who saw what happened to her in the series, perhaps we would not find a better explanation than the one suggested by a friend of mine: teleportation, even though it is difficult for me to relate Garo with the series Star Trek. It is not that I complain: Jabi has a justified role in the film, but even fantasy has to have its own logic, and in no moment anybody has said how has she ended up into the trunk of the magical tree.

A pair of things. At the forest of Naraku the trees seem demeanour of a straight line. The second is that, as well as it happened often in the series, there are scenes altered in the time, that is: an image/scene is chronologically posterior to the one coming next. This last one has disconcerted me a bit. In any case, wrongs of every kind have diminished, with respect to the series.

Some review say that it lacks enough epics, but I believe that the special has enough of it and, as well as in the series, the most epic scenes are helped –very much– for the magnificent soundtrack. Had I not say anything of the soundtrack, yet? I think it is brilliant!

Someone also criticized that new character Tsubasa Yamagatana is almost a clon of Kouga... but more talkative. I think that precisely this thing attains to communicate us what sort of work makes a Makai knight, the tremendous pressure upon his soul. Rei’s exception also speaks about how important is environment and individuality, as variables in the formation of personality. Everything say us that a Makai knight is, firstly, a human being.

The armor of the new knight Dan (Tsubasa) is worthy of the other two. White color and with a short red cape, it also has got less animal reminiscences than those of Garo and Zero. And, since we speak about armors, let me say that the last transformation of Garo, in my opinion, is superb and lovely.

In the series it drew my attention how a great spill of blood -a big splash that blurred in the air- was shown. Even though there is not persistence on showing it to us, now it is much more realistic, at least regarding the human blood, and it adds more impact to the scenes needed of it.

There are two things that I have liked especially, Firsty, of course, the conversation -rather a speech- in which Kouga attempts to face Tsubasa with his feelings. And also, how has illustrated the explanation of the relation among Legules and the Phosphore Arrow: the schematic drawings, totally in accordance to the ornamental style of the series, they are a mixture of aesthetics and of brightness or, at least, mute loquacity. I add the pleasant surprise that it has been to see Rei on a motorbike, and Kouga "surfing".

Some lack I find? I miss a little more of romanticism: the final scene is very short. Of course, you can discern a romantic background in some other scenes: Kouga’s anger when Rin spoils the famous picture of the landscape, and the speech of Kouga to Tsubasa.

The special deals mainly about fight, and the remaining things are causes to fight. The characters themselves get little attention. Even Kouga and Rei merely reassert themselves in the trends which already were starting to be seen in the series. I do not know if it will be my imagination, but it seems that the one more careful treated (but always static) was Rin.

And some ones that we did not expect as well: does Rei return Silver’s love?, finally? Jokes aside, there is a disturbing evidence affecting Kouga: he can grasp that Jabi has gone out of the great of curing Rin, in a distance. But in the series it happened to him with Kaoru, too...

GARO Especial: La bèstia de la Nit Blanca - La història

Compte amb els spoilers: aquest article n'és ple.

Durant una cacera d’horrors al districte nord, en Koga troba una nena aprenenta de Sacerdotessa Makai què ha vingut des de Kantai a trobar-lo amb un encàrrec del traspassat sacerdot Amon. Tot i el seu excepticisme inicial, la Rin assoleix fer-se creure per ell. A casa d’en Koga, ella invoca el difunt. L’Amon exposa que la que fou la seva deixebla, la Jabi, encara és viva i que l’hauria d’anar a despertar i treure d’on es troba: al tronc d’un arbre màgic.

A un altre lloc, una parella fa un forat per enterrar-hi un cadàver. Però aquest reviu, transformant-se en un ésser diferent què devora la dona i converteix l’home en sequaç.

Al refet Santuari de l’Est arriba en Rei després d’una nit d’activitat, i el sacerdot resident li encarrega d’anar cap a Kantai perquè s’hi ha de celebrar una cerimònia durant un eclipsi de sol, amb l’objectiu que el dimoni Lègules no porti tot el seu clan a través de la barrera de poder de l’eclipsi.

En Koga i la Rin arriben a Kantai. Ell rememora algunes escenes de quan era petit. Són interceptats per en Tsubasa Yamagatana, el Cavaller de la Nit Blanca –germà de la Rin– què no els deixa continuar la seva missió perquè creu implica ressuciat un mort. La interveanció de la sacerdotessa en cap de Kantai, Garai, a favor dels nouvinguts només omple en Tsubasa de ressentiment, però ella veu un símbol important en el fet que la Rin tingui el mateix nom que la difunta mare d’en Koga, de la qual ell amb prou feines en serva algun record. Però la Rin està molt dolguda per la fredor del seu germà, adquirida d’ençà que esdevingué cavaller Makai.

La missió de la nena és obrir, i mantenir obert, el camí cap a un bosc màgic situat en una dimensió paral.lela, fins que en Koga i la Jabi tornin. Ell hi accedeix i s’encara a l’arbre màgic que la reté i a la qual es nega a alliberar. L’arbre contrarresta els seus esforços utilitzant contra ell records de persones que causen o causaren un gran impacte en la seva ment: Barago, Rei, Taiga, Kaoru i Kodama.

Mentre, la Rin s’adona que alguna cosa està sortint de la porta que ella manté oberta, i comença a alarmar-se.

En Rei arriba a Kantai, assolint posar-se en bons termes amb en Tsubasa, qui ja tenia notícia de la seva arribada.

Un cop superades les distraccions mentals de l’arbre màgic, en Koga penetra al seu tronc i s’endinsa en el seu entramat peculiar. Zaruba localitza la Jabi en un nòdul, però l’arbre no els permet d’acostar-s’hi, per la qual cosa en Koga invoca l’armadura daurada de Garo, incloent-hi el cavall Maten.

La Rin té problemes. Les presències que surten del bosc màgic l’assetgen i l’espanten, posant en seriós perill l’obertura del portal.

Garo es pot acostar al nòdul que conté la Jabi i la crida –la seva veu, segons l’Amon, aconseguiria despertar-la– però encara està massa lluny, i l’arbre es pren malament aquest intent. Durant la lluita, Maten és agafat per un dels filaments del nòdul; en Koga assoleix despertar la Jabi, però per a alliberar-la caldrà que l’espasa prengui una nova tansformació per a resultar prou eficaç contra la seva presó. Quan ella és lliure, tots dos surten, just quan la terroritzada Rin ja no pot mantenir obert el camí.

Mentre, el dimoni encarnat en un cadàver, Lègules, amb l’ajut de l’home al que ha esclavitzat, localitza i desperta alguns dels membres de la seva família. S’endinsa a una placeta plena de gent i xucla la vida a tothom.

Encara a Kantai, en Koga rep una comunicació del Santuari del Nort revelant la presència de Lègules, i que només podrà aturar-lo una fletxa especial –la Fletxa Falcó– guardada en un santuari de Kantai. La sacerdotessa Garai explica la història de la Fletxa Falcó i de la seva relació amb Lègules: la fletxa es va crear per a trencar la barrera de l’eclipsi, però si es clavava a terra amb un sacrifici durant l’eclipsi, el resultat seria el mateix que si Lègules pogués usar la barrera: els dimonis envaïrien la terra. La Fletxa Falcó és tradicionalment llençada contra la barrera dels eclipsis pel Cavaller de la Nit Blanca, però la tradició no s’ha perpetuat amb la puresa requerida.

En Tsubasa entra a la reunió i rebutja la presència de la Jabi, aduïnt que no és humana. La discussió que segueix, on també ell defensa el seu dret a encarregar-se de Lègules –és descendent del primer Cavaller de la Nit Blanca què el desterrà la primera volta– s’acaba amb l’arribada d’en Rei, què puntualitza que aquell primer cavaller es va aliar amb els horrors.

El grup sencer va a veure la Fletxa Falcó; la Garai els commina a oblidar totes les disputes i aplicar-se a protegir la valuosa fletxa. Però la Jabi descobreix que s’ha afeblit i no serà capaç de trencar la barrera, per la qual cosa ella l’omplirà amb un poder nou.

Mentre la Jabi i la Garai s’hi posen, els tres cavallers, després d’envoltar el santuari amb una barrera protectora màgica, se situen a fora per a defensar-lo dels dimonis que venen a apoderar-se de la fletxa. Tenen feina a no ser superats, però aviat Lègules s’hi presenta, decanta la balança al seu favor i pot trencar l’encanteri protector. La Rin intervé quan veu que ell és a punt de fer-li mal al seu germà, i això atrau l’atenció del monstre. Aquest li llança una mena de llengua bifurcada, la qual és tallada per l’espasa de Garo, però no pot evitar que la sang resultant, molt virulenta, impacti el braç de la Rin com si fos una bala.

Ningú sembla poder evitar que Lègules entri al santuari, però la Jabi ja ha acabat i s’hi enfronta amb la regenerada Fletxa Falcó a la mà. No hauria pogut impedir que ell la hi prengués, si no hagués estat perquè Garo l’agafà per sorpresa i acabà desapareixent.

Donada la gravetat de la situació de la Rin, la Jabi s’ofereix a salvar-la fent una mena de transfussió de sang que posa en gran risc la seva vida.

En Tsubasa intenta, inútilment, obtenir una resposta de Gorba, el seu braçalet-guia, però Zaruba li fa observar que es capté rar des del combat. La presència afegida d’en Koga i d’en Rei no és ben rebuda, rebutja el suggeriment que li fan d’anar a veure la Rin. En Koga li tira en cara la seva fredor amb la seva germana, cosa que no el posa de millor humor: En Tsubasa es justifica dient que si no deixa de banda els sentiments no es pot protegir ningú, però en Koga li fa notar que ells lluiten pels que volen defensar i li pregunta per qui lluita ell, fent-li notar que la Rin ha lluitat per ell.

L’eclipsi és a punt de començar i en Rei i en Koga patrullen esperant senyals d’activitat per part de Lègules. La Sílver els fa notar que el dimoni es pot transferir fàcilment d’horror a horror, per la qual cosa no és fàcil desfer-se’n. En Zaruba afegeix que el podria tenir ell mateix a dins. Ambdós cavallers recorden l’estranya conducta del bracelet-guia d’en Tsubasa, i corren.

L’arriscada operació de la Jabi ha tingut èxit. En Tsubasa no pot dissimular la seva alegria i li deimana perdó per la seva actitut anterior. Precisament llavors el seu braçalet “es desperta”: una mà li arrabassa la Fletxa Falcó que ell tenia i una altra agafa la Rin pel coll de la roba. Lègules es materialitza i els diu que ja no necessita la barrera de l’eclipsi. Fuig.

Quan hi arriben en Koga i en Rei, tots quatre van al bosc de Naraku, on en Zaruba ha detectat la presencia demoníaca. El bosc té la seva pròpia versió de la llei de la gravetat, i avançar va resultar ser com caure.

Hi ha una batalla “aèria” entre els horrors i en Koga, en Rei, la Jabi i en Tsubasa, però no troben Lègules fins que surten del bosc. Ell posa la Rin en mans d’un altre dimoni i s’enfronta al quartet armat de la Fletxa Falcó, però la Jabi s’avança i s’afanya a seguir la Rin. Els tres cavallers no poden aturar-lo gaire temps, i Lègules intercepta la Jabi quan es disposava a alliberar la nena dels seus lligams, i en Koga s’hi interposa quan anava a acabar amb ella amb l’ajut de la llengua bifurcada. Tots dos s’hauran d’encarar sols a Lègules, perquè en Rei i en Tsubasa tenen molta feina desfent-se dels horrors que els ha enviat el dimoni.

La plenitut de l’eclipsi transforma Lègules, i aviat farà sortir munts d’horrors a la superfície, què s’escamparan per arreu. La lluita de la Jabi i en Koga per la possessió de la fletxa i per la Rin és molt difícil. La Jabi acaba envoltada d’horrors després de perdre la fletxa, i en Koga sota un munt de roques. Gràcies al pinzell màgic de la Rin, ell s’allibera i assoleix invocar els guants de la seva armadura només amb el pensament, podent impedir gràcies a això que Lègules clavi la fletxa a la nena.

A partir d’ara l’armadura s’anirà materialitzant peça per peça, mentre rebutja les escomeses del monstre en què s’ha convertit Lègules, podent prendre-li la fletxa. Però ell li llença una de les seves llengües bifurcades i no pot evitar que fins i tot li travessi l’armadura, cosa que li genera una infecció instantània i excepcionalment agressiva. En Koga, sense temps de pensar-s’ho gaire, intenta una solució igual d’extrema: es clava la Fletxa Falcó a la ferida. Aquest remei desesperat assoleix destruir la infecció amb la mateixa rapidesa amb la que ha aparegut, però també té un altre efecte.

La interconnexió màgica entre la fletxa i l’armadura les transforma totes dues. Llavors, Garo remunta el cel i llença la fletxa assolint, d’un sol cop, eliminar Lègules i destruir la barrera de l’eclipsi. Tot seguit els horrors que envaïen el món desapareixen també.

Després d’engegar l’armadura, en Koga té una visió dels seus pares com a protectors seus –cosa que la petita Rin ja havia intuït–, i somriu. Després dels comiats, en Koga torna a casa seva per descobrir que la Kaoru ja ha tornat, per a quedar-se.

Gràcies, Radix, un cop més, pel teu ajut.

GARO – Rei Suzumura and plot incoherence

Remember: if you have not seen the series, reading this text could frustrate you.

Once upon a time there was a Makai knight living in a big house. He was the heir of the name of Ginga, the Silver Knight, but he was not heir of the blood. The sad story of a lonely child finished well, because a Makai knight adopted and gave him a life, a home and a goal, name aside. He became a devil hunter like his adoptive father and, when he did not hunt, he enjoyed his company and that of a girl adopted like him. A girl who was his happiness and his balance; so sweet and delicate that he knew the joy to be his protector.

But a bitter day, girl and father stopped to exist and, with them, life, home, goal and name. Because he had not reached to protect them, he disinherited himself and there was nothing left: only rage. A rage that would nourish him in his search of the culprit, and adopted Zero as his new Makai name.

This is Rei's story, before going out in pursuit of the supposed murderer: the heir of the name of Garo, according to the suggestion by his madou pendant.

Uncaring to leave his territory to the horrors -which later will cost him a punition by the Western Watchdog, whose jurisdiction he was- Rei settles precariously at a sort of abandoned bar. From this operating basis he watches his enemy.

However, Rei can not be sure that Garo is the culprit of the deaths. His only evidence is the silhouette of an armor, similar to Garo’s but non equal, even though he will interpret it was, till he will see the one of the right responsible; and Silver, his madou pendant, tells him that the emblem of the sword is very similar to Garo’s.

This last affirmation is problematic, too. Firstly, in the killing scene, the emblem and the handle are covered by black bandages; but the blade is similar. Secondly, when the culprit appears again with his armor, we see the emblem: Kiva’s, the Black Knight, a cross, while Garo’s is an equilateral triangle.

The only clue that could lead in such a direction is not less doubtful. When Barago shows himself as a Makai Knight -chapters 23 and 24- his coat has some interesting resemblance to Kouga’s, in black instead of white. Maybe the loudest shot is that his emblem is an equilateral triangle made exactly as Kouga’s, but turned down. It is like a declaration that Barago and in Kouga are both sides of the same coin. But Barago did not go clothed like this when he killed Shizuka, but with his armor.

Another interesting thing: the murderer "waited" for Rei’s presence before killing the girl. As we can not do anything else than to accept Silver’s word, perhaps we will have to conclude that the culprit wanted to induce him to error deliberately, that is, to push him against Kouga. After viewing the plot evolution, we notice that this has some sense; as Koga will be subjected to a process to weaken him psychologically. Moreover Rei, by imposing -and being accepted- his presence by the Eastern Watchdogs, Barago will end up having another hunter to provey him with preys.

We see that Rei’s craving of revenge, helps to overcome adverse situations and to ignore any form of well-being to himself, but easily falls as prey of manipulations by the Eastern Watchdogs.


Chapters 18 and 19. After Kouga’s defection, the Eastern Watchdogs entrusted his work to Rei, tempting him with the coming back of Shizuka. Moreover, they assured him that Kouga was her killer, and this would make him merciless. He does not doubt to use and threaten the innocent Kaoru -in the worst moment to her- to coerce Kouga, and only the unexpected intervention by the Makai priestess Jabi could take him it away exactly when he was going to finish him off.

But these are not the only plot faults covering Rei’s performance. When finally he notices his error, he knows to need Kouga’s help to get his revenge. However, when they both are at it, we attend an unbelievable scene in chapter 24:

Rei and Kouga hurry up a building looking for Barago. Gurm intercepts and accuses both of them to kill Kodama, her son, even if the only responsible one was Kouga. Lesser credible: when Gurm has nailed Rei on the floor she lets Kouga to escape, with Rei’s connivance, who sacrifices his revenge -which has been the engine of his entiere performance in the series- so that Kouga gets his one and saves Kaoru.

With so much inconsequence it is not easy to analyze Rei and can not see a believable evolution of his personality or, at least, his attitude. You will understand that I am not satisfied at all about how this article has come out. Simply, I have been incapable of using the disposable data in a reasonable way. So I pray the readers that, if they have any contribution to do about, please, feel free to publish it in the comments. Thank you a lot!

Once again, it will be necessary to avoid the confussion in the details to stick the strict plot line, which can be summarized like this:

1. Due to personal causes, Rei goes out to search revenge against Kouga.
2. Rei discovers that he has mistaken his target and makes to get along with Kouga to establish a collaboration, because the opponent to beat is too much strong for him alone.
3. Rei yields his goals in front of Kouga’s.

His personality is more open and kind, perhaps as a result to be grown doing almost a normal life, surrounded of beloved people. He is ironic, some times sarcastic and, in combination with a great hardness –perhaps acquired by his preparation as a Makai Knight– can be a fearsome person and, sometimes, cruel.

Chapter 7. Rei has discovered that Kaoru is stained by the blood of a horror and, acording to the rules, has decided to kill her. He does not make it easy: he wants to scare her. Kouga’s arrival will avoid that fatal outcome.

Chapter 8. Later on, realising that the girl is invariably pursued by some horrors, he desists from his deadly purpose and devotes to pursue her to be able to bump into Kouga. Incidentaly, he does not avoid to bother her, maybe as a projection of his rage against his opponent. But Rei complains such a little consideration towards her by Kouga and -how we will see further on the series- his use of her as a bait.

Chapter 15. In chapter 14th her good wishes to put peace between him and Kouga end with an almost sexual aggression. However now, knowing that Kouga will not be able to penetrate to protect her from the horrors into an extraneous territory, Rei will replace him in this task -in spite of her- with more or less fortune. On finishing, when she thanks his help, he replies "... and I exist really, now and here" it seems to suggest he expects to get her interest. Pity, the manipulation by the Eastern Watchdogs shows his merciless self again.

Such ambiguity to Kaoru, is or not another plot fault? Consequently, her attitudes to him are too. It looks as if the character of Rei had been added hastily and unskillfuly.

How, after all his wicked actions, why Rei is admitted at Kouga’s house and in Kaoru’s presence is not very clear. It seems as if helping Kouga to exit from the Forest of Glen with the Barancas fruit -true, perhaps he would not reach it alone- wins some right for him, as he stays in the house at least until Kaoru recovers.

Chapter 22. Rei attends, with the tenants of the Saejima house, the explanation by Zaruba about the past facts it knows on Barago, and the whole conversation before and afterwards. So a great privilege, taking his antecedents into account.

Rei did a very soft apology in front of Kouga for having made him a target of his attacks. But this one has not forgotten anything of what he and Kaoru have suffered at his hands, and is willing to impose him a compensation: Rei must help him to save her, now that they already know she being a gate to Meshia. Thanks to the intervention of both madou jewels, Zaruba and Silver, the thing comes off in a voluntary collaboration.

However, because he wants revenge against the real murderer of his beloved ones, or because he accepts there are some superior things, or because he wants to make who now is his partner up of all times he acted against him and the woman he loves, since now Rei will be a trustworthy ally, and even will risk his own life to avoid that Kouga got lost in the darkness. Moreover, he will try hard on retrieving Kaoru –after she was possessed by Meshia– without attacking her and without defending himself, just like Kouga. Even though circumstances will put him aside from the fight against Kiva, he reached there in a critical moment... by flying (?!)

Many thanks for the screenshots, Radix.

GARO - Kouga Saejima: a lonely hero unintentionaly searching his humanity.

ATTENTION: Remember, if you have not seen the series yet, reading this text could frustrate you.


If anything is heavy in Kouga’s life, this is his father. Or, rather, his death. It is difficult to believe that Taiga had allowed, if alive, that his son had developed without a minimum social environment which –leaving aside to allow him to save his smile– would have given him some elementary models of social behavior. So, Kouga is a bit wild, unawares a lot about the human relationships; even he is not interested at all. Moreover, he talks little, is closed, elusive and devoted to work. He is unsociable and, thanks to his basic kindness and his idealism, both combined, he is not antisocial.

But Taiga died and his son, a boy which did not have his mother either, poured his whole being into what his father had ordered him via post-mortem communication: to claim the inheritance of Garo and all what it involved about protection towards mankind. An inherited idealism, and an idealized father.

Chap. 7. Rei provokes Kouga, but only he can do him to annoy when he insults his father’s memory. It is not a soft reaction.


Chap. 12. Kouga bears, writen on his face, his stolen childhood and the heavy inheritance which was put on his young shoulders.

Perhaps at first sight it can seem that his heroic mission was accepted just as a dogmatic truth, but it had to be some degree of conviction. If not why, in episode 2nd, he asked the horror which took Kaoru’s money to return it because she needed it to accoplish her dreams, if Kouga knew that there were less than one hundred days left to Kaoru to live, and that he himself had to be the hangman?

This thing about dreams is very curious. He, who has renounced to his own, defends those of the other ones. He looks as being a sacrificial victim: after the first half of the series, we can see that he has renounced to his human life for the others to enjoy theirs. I believe that because of this, he is upset when Makai priest Amon tells –chapter 16– that Makai Knights’ fight will be eternal because always it will have wickedness inside human heart: if there is not hope, why he had to defend anybody or, as said more personally, why have him sacrificed his humanity? Right then, Kaoru’s presence was already very strong, he had just noticed that in the life everything was not about to hunt horrors.

Perhaps this is because in the following episode he asks if a human murderer deserves to be protected by him; he would have rejected such a question some few weeks before. But, when that guy chose Kaoru as his next victim, Kouga wanted to kill him. Her magnanimity spared him from being run through by Kouga’s sword, but this one did not understand why such a being must to be left alive. Kaoru had to remind him that no human is perfect. Each criminal became a mockery toward what he makes for mankind.

His existential conflict does not mix well to his increasing consciousness of feelings, just as we have seen in the case of the murderer. Their mutual effects add up or multiply; then, they are more difficult to control. His indifferent stoicism, or, his coolness, is relegated to his quiet moments. Feelings are always what shoot his emotional reactions; if they are not touched, he is capable of keeping calm because, despite everything, he believes in his cause.


Chap. 21. Shot, insulted, disarmed, injured, induced to mistrust what he believes, threatened with imminent death by a man who looks for revenge. Kouga has swallowed, but keeping his doubts for himself, without losing his selfcontrol, allows him to go out.

Such a faith is questioned in chapter 22: he notices that his work has been useful for catering Barago.

Worse: he betrays his beliefs strongly in episode 23. Excited by the events, and his personal feelings being the trigger once again –Kaoru’s kidnapping, a previous defeat against Barago, and the remembrance of Jabi’s murder – he pays the price of his lack of emotional skills, and leaves wrath to take control. His armor reaches is limit time, but he does not send it away. It becomes deformed and all what the man is, starts to be destroyed. In extremis Rei achieves to rescue him from the paws of his dark self, only because Kouga’s faith, even deeply buried, remains there. When he meets Barago again, perhaps because this experience is too recent, he does not dare to call his armor: now he respects it a lot more, actually he knows that it is a double-edged weapon. He really starts to understand what being Garo means. Especially, Kouga has not ever seen his path so clearly: darkness is not his way. His soul is safe and his faith is stronger.


Chap. 23. His personal feelings, fired and perverted by wrath, take the power at the worst time. Body, soul and ideals become twisted until they come off unrecognizable: the only way to beat wickedness is wickedness.

Yes, faith is his strong point. And allied to love, once overcome the hard test in chapter 23, it will be the strength that will expel Meshia from Kaoru’s body; the energy that will allow Kaoru to exercise her own magic and, consequently, Meshia manages to be defeated. Certainly, he owes the wings in his armor to Kaoru, but he could keep them virtually time enough to achieve his goal, even when his armor is gone.

Still more. Fighting to Kiva he could not sumon his armor. Environment is extremely difficult: a giant ring soaring and falling down on the city. There is something more than instinct of survival in front of the one that is a living legend. He is capable of facing the macabre scene that has pursued him all his life: a terrible paw turning up in front of his face after piercing his father’s body and armor. He manages to perforate Kiva’s hand, Barago’s alter ego and master. This, which entails the demystification of Kiva, has a side effect: the only stone that mediated between Kouga and his ancestors, his father’s death, disappeared. So, when at last he could to summon his armor, already in mainland, he could be conscious for the first time of all the force that descended through his bloodline from the precedents Garo to him. Koga went beyond his individuality to become a group soul. Or, explaining it in a simpler way, faith scrolls mountains.

As a good hero, Kouga never gives his idealism up, we have seen it. It was specified and demythologized, but this is which makes to show his best self. If it first was the only reason of his life, when Kaoru became another, it avoids him to be launched towards feelings and sustains balance; it is so, until there is an attempt against his feelings that, do not forget it, he is not used to take into any consideration. For him, they are like bombs. But Kouga’s idealism is the starting of his unsociability.

Service to humanity, when it does not come from a spiritual maturity, is satisfactory for a solitaire individual: it gives him a high boundary that pleases his soul and avoids any commitment and problems coming from people relationships. Kouga does not need anything else to feel well himself and to the world. Until his feelings do not color his life, he does not mind if those who he defends deserve it or not: human smallness is too under his wider vision and, of course, a forest does not let for him to see a tree.

When he forces himself to speak to somebody, interest is its cause. Chapter 4 is revealing. He starts a conversation and listen a story of a poor woman who looks for her disappeared husband after visiting a doctor-horror and, when he has got all the information he needs, he leaves wihout saying neither thank you nor goodbye. Kaoru’s case is atypical from the beginning. If he carries her at home and watches over her, after he was going to kill her, we have to understand that he accepts the responsibility of protecting her; everything tells it to us afterwards.

Kouga does a giant step on accepting Kaoru at his house in chapter 5. Sometimes he regrets this decission: when the his solitaire self rebels against this invasion, and against the subtlest erosion that her presence causes on him.

At the end of chapter 6 we have the first evidence that she is something else than a bait to him, and looks that Rei Suzumura sees it too. If we see Kouga’s fists when Rei menaces her, we can understand it as a protective instinct, but if we see signals of uneasyness when the other Makai knight insinuates that he wants her, it looks another thing. Equally, on finishing chapter 7, his anxious "where she is?" would have been colder if just it was a question of responsibility for somebody to whom it is necessary to guard from danger.



Chap. 3. To Kouga, Kaoru’s expressive exuberance is a nuisance. These screenshots show them after he saved her from a horror while she was unconscious. She awakened on his arms, and shouts, shakes her legs and arms, saying him to let go, and he lets her fall down on ground, uncerimoniously.

In episode 16 Kouga says to have observed his feelings. Sure, he realized his reactions. He never thought these feeling might manage to affect him. In chapter 5 a curious Zaruba comments about how much complicated were relationships between men and women, and Kouga declares that it does not interest him at all. So, it is not probable that feelings liked him. Since episode 8th to 11th he is the same cold and unsociable guy we know. Even, ending the 9th, when at last he tells the Kaoru the first nice thing - "you have a magnificent look today" – it seems the simple confirmation of a fact, and nothing else: she had changed very favorably her opinion on her father, and this could have provided her with a radiant aspect.

Probably Kaoru did not want to exasperate him in episode 11. She insists him on going with her to a competition of television. Curiously, his anger starts when she insinuates to make the same proposal to Rei. Maybe his look after it implied some repentance, but there is not doubt that Kouga will try hard to rescue her from the paws of the horror that takes advantage of her sorrow. Without concealing his aversion, he will allow to be convinced by the demon to play his game, even though the price of his failure is to lose both souls, Kaoru’s and his. It is not a banal bet; but he has ever not been banal. Watching over his protegée, o something else?

Chap. 11. Subjected to that for him are nonsenses -games and tests- by a horror which is a bad loser too, Kouga’s patience, wit and determination will be tested to attain to retrieve Kaoru’s body and soul... and not losing his own in the process.

The scriptwriter is an accomplice of our curiosity, his humor makes him to invent a ritual of soul refund that implies a kiss. Kouga accomplishes it scientifically: he looks so disturbed afterwards, when being seated on the stairs while Kaoru leaves leaves her head to fall down on his shoulder. Welcome this kiss, in spite to be discreetly hidden by a brilliant dot, since it will be the only one that we will see among the protagonists.

Chap. 11. Kouga recites the ancient spell as a part of the ritual of soul refunding. Curious posture. Sure that his closed eyes and that hand strolling softly on Kaouru’s head are contributions of his which not even he knows being made.

Old priest Amon spurs the ghosts from his insconscient self: his father died because he loved him, and he does not dare to love feiaring to suffer the same loss –Kaoru has few days left. Feeling ressed, Kouga gives a verbal form to his half built thoughts, and he ends up knowing what he wants: he will struggle for Kaoru as long as she had any life, and he will sacrifice her a day before making a hundred, in order to spare her the agony; his only ambition is that "her light shines all time possible". So, Kouga finishes, at last, to fight against his feelings.


Chap. 16. Kouga comes back from visiting Amon. A joyous Kaoru receives him, who has thrilled to see him. His coolness has disappeared, and his eyes do not hide anything any more.

Unfortunately, he is still unable to verbalize anything in front of her, and loses his big chance to tell her situation. So, that same day she was going to know, from the mouth of a dieing horror, that she has been used as a bait.

Kaoru’s grief to know she has been deceived is comparable to Kouga’s commotion. His secret has been put under light, and she makes him to take off the ring and runs away. His best intentions –there was already a Barancas fruit for her- fall down, and she has left exposed to the attack of any horror, just when a hundred days are about to finish.

Chap. 19. Jabi has saved Kouga from being killed by Rei, and she has taken care of him. She makes a pass at him, but Kouga neither rejects her openly nor react to it. He makes the effort of begging her to help him to save Kaoru. In spite of herself, Jabi accepts.

Since now Kouga has to arrange a situation that he himself has created, aggravated by external facts -his rebellion against the Eastern Sanctuary, the consequences of Amon’s murder-, and we will see what he can make for love: he takes Kaoru from the hands of an anxious-for-revenge Rei, so must fight to death with him; he dares, with well few chances of success, to achieve the Barancas fruit when the only two people who would have been able to help him were killed; he has to persuade Kaoru of keep her with to live, so he can get time to bring the Barancas fruit; he starts a titanic fight to save her once he knows that she become a gate for Meshia and, in this process, he will be tempted almost fatally by the dark side, and will face Barago, almost without possibilities to win; he will not be able to use other arms than faith and love to expel Meshia from Kaoru’s body and, once achieved, he will have to penetrate into the horror’s world to avoid Meshia to posses her again. Finally, he will let her to go to Italy for that starts in order to materialize her longtime dream to become a great artist. So, Kouga has become a romantic hero.

Chap. 20. Compelled by Amon’s and Jabi’s deaths, Kouga has dared to pick up the Barancas fruit needed for Kaoru’s survival, alone, in a magical place any Makai Knight has many chances. The unexpected intervention by Rei avoids that Kouga, exhausted by his fight against the electromechanical guardian of the fruit, finishes badly just when he had obtained it.

So many events have touched him so closely, and strongly, that his cold indifference has been left aside and his feelings come out in a torrential way, but through his actions. And through his eyes, I say. Even when he proposes to Kaoru, he does not seem to do it, only in an indirect way, which leaves her confused.

Chap. 21. Kouga begins to take some consideration towards the feelings of the other ones. He attempts to relieve Kaoru’s and Gonza’s worry, when they know that he goes to get consciously into a trap. "I am going to come back", he says.

His relationship with Rei is a lot tense from the beginning. Without any will, Kouga will find himself struggling for his life, pointed at a colleague with a rage he can not understand. However, specially this relationship shows us his nobility better. He does not attack him when he falls down; he does not doubt on forgetting that he has been about to kill him when there are more important things to consider, like the return of the little daggers to horrors’ world, and trusting that Rei will appraise the situation impartially too. Either he does not avoid from helping him to escape staple of a giant horror.

But he does not forget. He repproaches his previous wickedness when Rei accepts his error on attacking him. For the common good, and for Kaoru, however, he can disregard everything. Rei corresponds with a so high level of selfishness as intense as his former vindictive self, and Kouga will have a lot will to thank him.

Gonza, the steward, is undoubtedly a subordinate, and this comes off very clear, but it is a correct and respectful relationship. It is also evident that Gonza loves the boy whom he has almost bred, and he knows him well. But only about the end we see Kouga become interested in his health and having mercy of his feelings.

Chap. 18. Confronted by the possession of the little daggers from the Eastern Sanctuary, Jabi accuses Kouga of letting himself win by her when they played while being childred. "Your kindness is your greater fault"!, she says. She insults and despises him because he does not want to attack even though she puts herself hard to it.

Regarding Zaruba, the madou ring, we attend to a more complex relationship. Curious, Zaruba looks the human member in this special couple. Sometimes it expresses what we should expect from Kouga. Chapter 16: Kouga goes to visit Amon:

Zaruba: "This wind arrives loaded of remembrances".
Kouga: "Yes".

This does not mean that it is a sentimentalist. Chapter 17: Kouga already has accepted his feelings for Kaoru; they can not find a horror, even though they know it is over there.
Zaruba: "There is not alternative. You have to make Kaoru come here".
Kouga: "To be used as a bait"?
Zaruba: "Are you concerned with it now? Did you not spare her life for this"?

Zaruba has been the only friend of Kouga for many years, and its loss was felt strongly. By Rei’s reaction to it, we can know that the Makai Knights have a deep relationship with their madou jewels.


Thank you, Radix, for your graphical collaboration, again.

GARO - Story-line introduction

In a parallel world to ours live demons, which are called "horrors". Sometimes portals open between both worlds because some objects have a dark side, a fact used by some horrors to come into ours. Given his affinity to basic human flaws and negative human moods, they are attracted to people what we would say the same wavelenght, possess and use them to attract others, which are eaten. So, horrors are natural predators of the human species.

In order to give a chance to mankind exists the order of the Makai Knights, whose main mission is to hunt the horros that penetrate to the human world. To help them in their task, they have received a rigorous training that makes them able to compensate the powerful natural attributions of horrors. Also, they have got some white arms and some magic tools manufactured by Makai Priests and Priestesses. Perhaps the kind of tool more remarkable are guide-jewels (madougou): they inform, advise, detect horrors and do some other several tasks: a sort of PDA in Makai version.

They have got armors, too, made of something called soul-metal -which arms also are done–. An armor remains in an interdimensional space until it is invoked by a knight to eliminate a horror. These armors have an extraordinary resistance but, thanks to this sort of metal, they react to their bearers, somehow somehow his mental and/or emotional.

Also, a sword made in soul-metal can be very heavy or very light. But the case of armors is not so simple. We do not know who made them, when and how, but it looks that their efficiency against horrors can be relatid to his basic affinity. So, to protect their bearers, they have a functionality limited to 99,9 seconds; after finishing they leave spontaneously and return to their waiting dimension. Also, we have seen that they did it after any fall or blow very violent. In the other hand, when the bearer’s emotions become like its essential nature –when they are very bad/negative– getting rid of it requires deliberate will. If not, it remains and happen other things.


It seem that Makai knights have a name/characteristic title which perhaps denote also any sort of rank, often hereditary. So, Kouga Saejima is Garo, which inherited from his father; instead, Rei Suzumura, Zero, did not inherit him for blood, but because he was an adopted child.

The plot of Garo says that a day, while Kouga Saejima "was working", he was a witness of how the blood of the horror that he had just killed splashed over a girl which was going to be eaten, Kaoru Mitsuki. The true death of poor Kaoru as a meal of the horror was substituted by an also true death by the hands of her assumed savior in a golden armor which, curiously, appeared in a book of tales and memories of her childhood, and in some recent dreams: too much to be assimilated in an only blow while a big sword is pointing you. She faints.

A Makai law forces to kill humans polluted with blood of horror, because in one hundred days, if they had survived to attacks of the lot of horrors that they would suffer since that moment, they would have an agonic death. It was the first time for Kouga to face such a case and, when he saw the girl fainting, just before to do the fatal blow, he reconsidered his action. I Suppose that he thought to leave her to live to be used as a bait of his hunting, but he only used her once knowingly. Secretly, he wanted to free her from her damned fate, although with few hopes. If he did not achieve it, he will have to her to save her final suffering.

Meanwhile Kouga fights horror after horror, another Makai knight goes after him with an evil purpose, and a mysterious guy plays his cards in an occult way, observes and waits.

GARO - La història (II)

ATENCIÓ: Recordeu que si encara no heu vist la sèrie la lectura d'aquest text us la rebentarà.


En un breu retrocés al passat recent d’en Rei veiem que ell i una noia van ser adoptats pel precedent Cavaller de Plata –no tenia fills– quan eren petits, i ell n’estava moltíssim, de la noia, fins al punt que quan en parla posteriorment en diu la seva nòvia. Una nit el seu penjoll-guia l’adverteix d’un presència extranya. Troba el seu pare adoptiu –ja gran i molt malalt– assassinat, i arriba a temps de veure com una ombra amb forma d’armadura semblant a la d’un cavaller Makai, travessa amb una espasa la noia. Trasbalsat per haver fracassat en protegir els que estima, es canvia el nom de cavaller de Ginga a Zero –en japonès rei i zero són el mateix: el número zero–. El seu penjoll guia l’informa que l’assassí és un cavaller Makai menja-horrors –en Rei no sabia que pogués existir tal cosa– i que la seva espasa duïa un emblema molt semblant a la del cavaller Garo, cosa que va fer-lo sortir a prendre la seva revenja.

Ja en temps real és visitat per la Kaoru, què li prega que faci les paus amb en Koga i que treballin plegats, però ell l’ataca, i surt corrents.

La proposta de la Kaoru era profètica. Davant l’amenaça imminent de l’obertura d’un portal gengant pel qual hi penetrarien cent horrors les tres guardianes del santuari de l’est els obliguen a col.laborar i a entrar al món dels dimonis per aturar-hi el perill. No obstant allà n’hi havia almenys mil, d’horrors, i en augment, cosa que els fa sospitar de les intencions del santuari. Un cop superat el tràngol gràcies a haver localitzat i destruït l’element que cridava els horrors, que tornen al santuari a demanar-ne explicacions, l’actitut d’elles és absolutament freda.

Aquesta forçada cooperació fa dubtar en Rei de si en Koga és l’objectiu de la seva revenja. Per la seva part, en Koga ja veu clar que en Rei vol matar-lo de veritat, però no sap per què.

Les relacions d’en Koga amb el santuari continuen fent-se malbé –les sacerdotesses, normalment, ja no el tracten gaire bé–. Ara el renyen perquè ha passat al territori de l’oest estalonant un horror, i li manen que no ho torni a fer. Que aquesta norma no sigui aplicada a en Rei no ajuda a minvar les tensions. Tot i això, quan sap que la Kaoru se n’hi ha anat a la cerca d’informació sobre el conte del seu pare, no pot estar-se de tornar-la a transgredir, sabent com sap que ella és un imant per als horrors. Tot i que arriba a temps d’impedir una desgràcia, en Rei ja és allà i es fa càrrec del dimoni.

Una nit en Koga va a visitar un vell sacerdot Makai, l’Amon, amb qui el seu pare va deixar pendent d’acabar una partida d’un joc semblant als escacs –de característiques un tant especials– i pren el seu lloc. Durant la partida, en Koga s’assabenta que el que fou aprenent del seu pare, en Barago, a qui ell creia haver estat mort per un horror abans d’acabar la seva preparació com a cavaller Makai, encara pot ser viu. L’Amon ambé li diu que la seva aprenenta –la Jabi, què fou amiga d’en Koga durant la infantesa– ja està preparada per a substituir-lo quan calgui. Però l’Amon també li aporta dubtes existencials quan li diu que no hi ha esperança per a la la humanitat, que sempre existirà la maldat, o sigui els horrors i, per tant, la lluita dels Cavallers Makai no tindrà fi.

Per si això fos poc l’Amon sap de l’existència i de la circumstància de la Kaoru. L’acusa d’esforçar-se en expulsar l’amor de la seva vida perquè en Taiga va morir perquè l’estimava a ell, i perquè estimar algú vol dir haver de patir per la seva pèrdua algun dia. Però en Koga bota del seu seient quant el vell sacerdot insinua que no té el coratge de matar-la. Ell reconeix que en un principi ella era un esquer de cacera, però després es va convertir en la raó de la seva lluita. Declara que està decidit a protegir-la, i a fer el que cal fer una dia abans que s’acompleixen els cent dies encara que atempti contra les tradicions Makai. Sembla a punt de plorar. Només llavors l’Amon revela que ha descobert un fruit Baranques, i que ell mateix l’anirà a recollir quan sigui madur. A més, diu haver observat signes que presagien la vinguda d’un horror gegant, no sap especificar de quin tipus, però afegeix una cosa molt enigmàtica: a la noia només la podrà protegir en Koga.

A partir d’aquell moment ja no lluitarà contra els seus sentiments, tot i que continuarà sense poder verbalitzar-los. Però les seves accions i la seva mirada parlaran per ell.

Un dia l’Amon l’avisa que el Baranques ja està madur, però ni llavors ell és capaç de dir-li res a la Kaoru, tot i que sembla que li promet protegir-la sempre –ja se les havia vist amb les sacerdotesses del santuari quan l’acusaven de protegir-la específicament “a ella”–. Ironies del destí, aquell mateix dia es veu obligat a utilitzar-la deliberadament per primer cop. I més tard, l’horror ja moribund acusa en Koga d’usar-la d’esquer en presència de la Kaoru. Interrogat per ella, ell només sap admetre la seva culpa, no diu res per a defensar-se. La noia està desfeta; li fa treure l’anell que controla la seva presència a prop dels horrors, i fuig sense direcció.

Mentre en Koga desfoga el seu dolor i la seva frustració a l’entrenament diari, rep la notícia de l’assassinat del sacerdot Amon. Les tres guardianes del santuari acusen del crim la sacerdotessa Makai Jabi, la seva deixebla, la qual també ha robat els punyalets demoníacs resultants de la purificació de les espases. Li manen recuperar-los i matar la Jabi, però no li donen cap sobre amb les ordres, cosa que ell aprofita per a insubordinar-se i marxar. Després, En Rei hi és cridat per a encomanar-li les mateixes tasques, però autoritzant-lo també a matar en Koga, li asseguren que ell va ser l’assassí de la seva nòvia, a la què podien ressucitar per a ell.

En la seva fugida, la Kaoru comença a experimentar els efectes de la proximitat dels cent dies i, sense ni adonar-se’n, acudeix a la casa del psicòleg, a qui ho explica tot i, sorprenentment, la creu. Ell li ofereix quedar-se a casa seva. Però una estona en que es queda sola, torna a tenir visions d’horrors i fuig esparverada. Al carrer és interceptada per un Rei disposat a tot.

En Koga decideix esclarir misteris. Es troba amb una Jabi malfiada i bel.licosa, convençuda que l’existència del punyalets al santuari est és la prova de l’existència d’un cavaller Makai menja-horrors, i que aquest ha mort l’Amon. Per quan en Koga assoleix immobilitzar-la, en Rei i la Kaoru hi arriben. La tensa conversa que continua acaba amb en Koga arrabassant la Kaoru d’en Rei, cosa que desencadena entre ells el combat a última sang. Només la inesperada intervenció de la Jabi en el moment crític evita la mort d’en Koga.


Però ni la Jabi, ni la visió d’en Koga ferit i inconscient, aconsegueixen apaivagar ni retenir la Kaoru. En la seva fugida –a entrebancs, per culpa del seu estat– és trobada per en Gonza, què ha estat advertit per la Jabi i el Zaruba. Després d’ajudar-la a refer-se, ell li fa veure el que ella no vol: que tot el que en Koga ha fet, i la de vegades que s’ha jugat la vida per ella. Finalment, li parla del Baranques.

En Rei és esbroncat pel sanutari per haver fracassat en tots els seus objectius, i torna a marxar a reintentar-ho, aquest cop amb l’ajut clandestí d’en Kodama, el servidor de les sacerdotesses.

Mentre, el psicòleg de la Kaoru comença a preocupar-se’n, i les trucades que fa no obtenen resposta.

Un Koga ja recuperat prega la Jabi que l’ajudi a aconseguir el Baranques. Per la conversa que tenen ells per una banda, i en Rei i el seu penjoll-guia per l’altra, sabem que les guardianes del santuari de l’est són en realitat un sol ésser immortal escollit segles abans per a servir de pont entre el món humà i el màgic. La Jabi amplia els coneixements que en Koga té de la llegenda de Kiva, un cavaller que molts segles enrere aconseguí, per devorar mil horrors, no sols un poder extraordinari sinó també la immortalitat; i tot sembla indicar que hi algú altre que està seguint els seus passos.

Mentre la Jabi i en Koga es preparen per tornar al submón els punyalets què, donada la seva naturalesa demoníaca, molt bé podrien servir al nou cavaller menja-horrors, un atac per l’esquena, fulminant i imprevist, mata la Jabi. L’assassí és en Kodama. Mentre un Koga colèric l’ataca, el portal preparat per a desfer-se dels punyalets s’obre, i la seva lluita se centra llavors en aconseguir –per a en Koga– o evitar –en el cas d’en Kodama– que el portal se’ls empassi. Encara combaten quan comença a tancar-se, i arriba en Rei. Aquest ha de decidir a corre-cuita quina de les dues coses farà i, finalment els hi llença, just en el moment que es tanca. Però s'ha fet massa tard: els dotze punyalets han unit la seva essència demoníaca: el portal tancat és reventat per un horror gegant.

Ni unint les seves forces, els dos nois no són rival per al monstre. Fa la seva aparició l’enigmàtic cavaller menja-horrors: ha agafat la seva arma –una mena de destral– de les mans de les guardianes del santuari de l’est i rebut el seu homenatge. No li costa gens xuclar en la seva armadura tota l’essència del monstre, i es gira cap a ells en un mut desafiament. Després se’n va volant. Llavors en Rei reconeix, ja sense cap dubte, la seva silueta com la de l’assassí de la seva nòvia.

La Kaoru comença a entrar en la fase crítica de la seva malaltia. El Baranques està en un lloc molt especial on només hi deixen entrar els Sacerdots Makai, què poden defensar-se amb la seva màgia, i els dos que haurien pogut anar-hi són morts. Tot i sense tenir massa esperances, en Koga s’hi aventura. Allà es troba la Kaoru –o almenys una part d’ella– que comença el seu últim viatge. La noia ha perdut tota la il.lusió per la vida i accepta el seu destí resignada. En Koga l’ha de convèncer per a tenir una oportunitat de salvar-la i, traspassant-li l’anell-guia per a obrir-li el camí, l’anima a tornar per on ha vingut.

No és fàcil arrabassar-li el Baranques al caça-horrors electromecànic pensant i encuriosit que el custodia, però ho aconsegueix comptant, en última instància, amb l’ajut d’en Rei. Aquest sap que necessitarà en Koga si vol veure acomplerta la seva venjança.

Quan la Kaoru es recupera, i recuperada totalment la confiança que tenia posada en ell, en Koga la duu a veure un paisatge, sorprenentment similar al del quadre que ell li va comprar al principi de conèixer-se.

La sobtada aparició d’una marca demoníaca al voltant del coll de la Kaoru –només visible a través d’un mirall i que en Koga va identificar com un portal– dóna un altre nivell a l’existència del segon cavaller menja-horrors. El primer, Kiva, considerat un ésser de llegenda, va utilitzar el cos d’una dona com a portal per a invocar el més poderós dels horrors, Meshia. L’altra condició era devorar mil horrors. Això, a part de donar-li un poder suprem i la immortalitat, l’unia a Meshia. Un somni que ha tingut la Kaoru –un home amb una cara totalment marcada per una creu– posa sobre la pista del nom del segon Cavaller Negre: en Barago, el que fou deixeble d’en Taiga, el pare d’en Koga. I també el seu assassí.

Ara l’anell-guia Zaruba explica una història que havia mantingut en secret per ordre d’en Taiga. De com en Barago, què havia perdut tota la seva família en mans dels horrors, es va obsessionar amb la llegenda de Kiva, i va caure sota la influència d’un llibre-guia demoníac que en parlava i que no hauria d’haver trobat mai. El llibre el va temptar amb el poder i en Barago s’avingué a les seves condicions. Així, rebé una armadura demoníaca i permeté que els 99,9 segons de temps de seguretat s’escolessin, cosa que consumiria el seu cos i lliuraria la seva ànima a les tenebres. Va sofrir una transmutació terrible i, per quan l’armadura es va desacoblar, el seu ésser havia canviat i ja tenia a la seva disposició el poder de les tenebres, què augmentaria a mesura que l’armadura absorbís horrors. Per això no li havia estat difícil en excés acabar amb en Taiga, què li féu in extremis la marca a la cara. No se n’havia sentit res més des de llavors.

La Kaoru rep un paquet d’una guarderia on havia restaurat un mural. Era ple d’exemplars del llibre que havia escrit i il.lustrat el seu pare. En efecte, excepte alguns que havien estat “acabats” pels nens de la guarderia, els altres tenien l’última pàgina en blanc, tal i com ella recordava. En Gonza creu que el pare de la Kaoru podia haver estat salvat per en Taiga, i d’aquí que conegués l’existència del Cavaller d’Or.

Preocupada i cansada de tot, i de ser una càrrega per a en Koga, la Kaoru li demana que la matí, així al mateix temps evitaven la vinguada de Meshia. Però ell no en vol sentir parlar, i confessa que la necessita. Llavors apareix en Barago: ambdós li veuen la cara marcada per la creu. En Koga corre rere seu i en Rei, que estava de visita, s’apressa amb el mateix objectiu. L’ataquen tots dos, però són superats de seguida. L’intrús se’n va anar volant.

La visió ha desencadenat nous records en la Kaoru: el somni que creia haver tingut amb aquest home va ser un fet real temps enrere, quan tenia sis anys: ell la va marcar llavors. En Barago, conclou en Koga després de diverses consideracions, els ha estat observant a tots plegats.

Després que en Rei i en Koga superen una crisi derivada de la conducta del primer d’ençà que es van trobar per primer cop, s’avenen a col.laborar. Per la seva banda, la Kaoru entén que l’última pàgina en blanc del conte del seu pare és per a que cadascú escrigui el seu final; ella comença a rumiar la seva manera d’acabar-lo.

El santuari de l’est, lloc sota sospita de col.laboració amb en Barago, és buit. Però en Rei hi troba una ampolleta que pertanyia al seu pare i que contenia una poció per a canviar de forma.

Mentre, la Kaoru i en Gonza reben la visita d’en Karune Ryuzaki, el psicòleg, què no és altre que en Barago, i se l’enduu a ella sense que en Gonza pugui fer-ne res. El seu cotxe és interceptat per en Koga i en Rei, i en Barago surt a escarmentar-los. Al cotxe també hi van, a part de la inconscient Kaoru, la Gurm –la refussió de les tres guardianes del santuari de l’est– i en Kodama, què resulta ser el seu fill. La Gurm ofereix a en Barago una ampolleta amb la poció que l’ajuda a mantenir l’aparença d’en Ryuzaki.

Més tard, quan els dos nois s’acosten a l’edifici on són els ocupants del cotxe, en Koga, a qui el rapte de la Kaoru havia trasbalsat molt, i enrabiat per la fracassada topada precedent amb en Barago, comença a no pensar amb claredat. En Kodama l’espera i, amb ell, reviu el sobtat i covard assassinat de la Jabi. La fúria se n’apodera. Ni que estigués en les millors condicions mentals, en Kodama no és un adversari fàcil: quan invoca la seva armadura, en Kodama en crida una de pròpia, de forma que mai no pot prevaler sobre ell, cosa que empitjora el seu estat intern. No escolta els repetits advertiments de Zero, s’ha deixat endur per la ira. Arriba a la fi del 99,9 segons a què està limitat l’ús de l’armadura. Comença la transformació.

En Kodama té una mala fi a mans del nou ésser que ha aparegut. Aquest comença a escalar l’exterior de l’edifici concentrat en Barago –què no es perd detall– i embogit pel procés de perversió al que està sotmès. Un cop més, ara amb gran risc de la seva vida, Zero intenta la tasca impossible de fer-lo tornar en sí. Li fa veure el reflex del cap de la seva armadura –què ha conservat la forma bàsica malgrat la transformació– a la seva pròpia espasa i li recorda que ell és Garo. Primer confussió, i després una mica de llum, s’obren camí en la sema ment pertorbada fins que, lliure de la seva poderosa grapa, Zero li destrueix l’emblema de l’armadura. In extremis, el procés transformador pot ser revertit.

Ja recuperant-se, en Koga reconeix que s’hauria venut a les tenebres a canvi de poder, i li dóna les gràcies a en Rei per salvar-lo.

Dins de l’edifici són interceptats per la Gurm. En Rei se n’ocupa per a que en Koga pugui continuar endavant. Ella, com en Kodama, també té una mena de poder de les tenebres; en Rei es veu apurat: ella fins i tot s’aprofita dels seus sentiments per la seva nòvia morta. També té una mena d’armadura pròpia i, usada quan en Rei no podia convocar la pròpia, el deixa fora de combat i només se salva per pura sort. Però la Gurm el deixa per mort i tira amunt.

A dalt, en Koga i en Barago lluiten per la Kaoru, inconscient i ajaguda davant d’una gran anella metàl.lica posada dreta, què no és altra cosa que un accés al submón. El combat no va bé per a en Koga, i s’acaba quan la Kaoru torna en sí i comença a parlar en la llengua dels dimonis. Ja no és ella: en Barago ha aconseguit el que volia i Meshia és aquí. Però Meshia ni es planteja compartir poder amb un humà, per poderós que sigui i, davant d’un Koga commocionat, devora i destrueix en Barago: així és com ella entén la unió. El noi vol fer tornar la Kaoru, però arriba la Gurm, permetent que Meshia continuï el seu procés de despertar. Per quan assoleix superar-la, arriba en Rei.

Ara, els dos nois comencen la penosa tasca d’aturar Meshia, invocant el seu ésser veritable, sense ni tan sols defensar-se, mentre ella els combat amb tota la duresa. Malgrat això, d’alguna manera el missatge assoleix el seu propòsit i Meshia és expulsada del món, però res no li impedirà de tornar-hi. En Rei s’enfronta un altre cop a la recuperada Gurm, mentre facilita la fugida d’en Koga cap a l’anella amb el cos inconscient de la Kaoru, què li ha de facilitar l’accés a món dels dimonis.

En la seva ruta en Koga hi roba la consciència de la Kaoru i, plegats, veuen apareixer tots els quadres que ella ha pintat, fins i tot un que encara està només en el seu pensament: representa un estilitzat Cavaller d’Or amb ales. En Koga l’agafa i és absorbit pel seu cor. Després d’animar la Kaoru, ell marxa a acabat amb Meshia.

La gegantina forma femenina que ha pres Meshia es pot dir que amb prou feines nota els esforços del patètic humà. Localitza un altre cop el cos de la Kaoru i va a buscar-lo, mentre llença sobre en Koga onades i més onades d’horrors, i és superat.

La Kaoru rep la visita de l’esperit del seu pare, que l’aconsella que faci un quadre, què sempre servirà per a donar forces a algú. Ella pinta el cavaller daurat amb ales i, quan acaba de fer-ho, a un altre lloc en Koga pot desfer-se de tots els horrors que el copaven gràcies a l’esclat d’energia que li ha posat l’armadura i hi ha incorporat unes ales.

Segurament l’encanteri del quadre hi ha afegit alguna altra cosa, perquè la seva eficàcia contra Meshia ha aumentat notablement i li ha donat problemes. Un atac en tota regla per part d’ella no pot aturar-lo, tot i que sí treure-li l’armadura. Pel ferm propòsit i la seva gran fe, ell pot mantenir la inèrcia de la situació anterior i clava la seva espasa entre els ulls de Meshia. En Koga ha entès el que realment significa ser Garo.

La caiguda de Meshia obre un abisme xuclador del que en Koga no pot escapar. Un altre ésser, sospitosament semblant a l’armadura d’en Barago, n’està sortint i l’agafa pel tormell. Per segon cop la màgia de la Kaoru entra en acció: aquest cop ella apareix i l’agafa pel braç. Tota la resta queda oblidada. Ella és el portal i, per tant, la sortida.

Els esperen en Rei i en Gonza. Gràcies a la sorprenent intervensió d’aquest últim, en Rei ha pogut desfer-se definitivament de la Gurm.

Però qui tenia agafat en Koga pel turmell l’ha seguit: és el llegendari Kiva, el primer Cavaller Negre, tot ell pràcticament un horror. La Kaoru i en Gonza són fets fora per seguretat. Kiva ha encantat l’entorn de manera que ni en Rei ni en Koga poden cridar les seves armadures. També per obra seva, l’anella metàl.lica que havia servit d’accés entre els mons comença a crèixer –es diu que per a recuperar les seves dimensions reals– i acaba reventant l’edifici. L’anella cau a l’exterior, i també Kiva i en Koga, i comença a planejar per damunt de la ciutat amb dos passatgers que no paren d’esbatussar-se. Es clava en un edifici que ha trobat en el seu suau descens, moment que aprofita en Rei per a arribar-hi, però ell és a l’edifici quan l’anella es desclava i cau, ara ja desequilibrada, amb els seus ocupants inicials.


Aquesta caiguda, i quan roda per terra, obliga els combatents a una lluita més estreta i difícil. Però alguna cosa canvia en Koga que l’ha fet molt més eficaç. S’ha sobreposat a la visió que l’ha mantingut bloquejat durant molts anys: la grapa d’un monstruós Barago apareixent davant seu després de travessar el seu pare. En Koga ha atravessat la mà d’en Kiva, desconcertant-lo, i a partir d’ara ja fan l’efecte de lluitar més d’igual a igual. Finalment, l’anella xoca contra un vaixell del port i els seus ocupants en són expulsats.

Mentre continua la lluita a terra ferma, es forma inesperadament el cercle interdimensional per on descndia l’armadura d’en Koga: mentre encara era al primer edifici hi havia llençat el Zaruba per a que arreglés el problema que impedia invocar-la. El noi, en tornar-la a dur, va ser conscient per primer cop que tots els seus avantpassats què foren Garo abans que ell es podien canalitzar a través seu, generant prou poder per eliminar Kiva. Però el preu va ser la destrucció de Zaruba, resultat de l’esforç realitzat en la “reparació”.

L’última escena ens ensenya que en Koga i en Gonza s’acomiaden de la Kaoru: ella se’n va Itàlia a estudiar art, i en Koga es asignat a la demarcació nord. En Rei apareix per donar-li a en Koga una rèplica exacta de Zaruba tot i que, lògicament, no conserva les seves memòries. La Kaoru li ha donat a en Koga un dels contes del seu pare, que ell mira quan torna cap a casa en el cotxe; però aquest no té en blanc l’última pàgina i, tot i que no es veu que hi ha dibuixat, el fa plorar.

Els meus agraïments a en Radix pels screenshots que m’ha facilitat!

GARO - La història (I)

ATENCIÓ: Recordeu que si encara no heu vist la sèrie la lectura d'aquest text us la rebentarà.

La Kaoru Mitsuki és una jove pintora principiant amb somnis d’esdevenir una artista famosa. Pels dies en què tindrà la seva primera oportunitat d’exposar els seus quadres, té somnis que li fan recordar quan era petita, què llegia un conte il.lustrat pel seu pare on apareixia un cavaller d’armadura daurada que vencia horribles monstres, que tenia l’última pàgina en blanc, i fins i tot li sembla recordar que algun cop el cavaller s’havia materialitzat per salvar-la d’alguna bèstia extranya, però el record és borrós. En fa partícip un psicòleg que coneix, en Karune Ryuzaki –que li paga per estudiar el seu comportament– i ell teoritza que ella es pot haver inventat el conte.

El que ella no sap és que el propietari de la galeria d’art que ha acceptat les seves obres ho ha fet perquè acaba de ser posseït per un horror afeccionat a les dones, quant més joves millors.

El dia abans de la inauguració, quan és a la galeria, és embestida per un extrany noi vestit d’una forma també extranya que, amb l’ajut d’un encenedor de foc verd, busca alguna cosa a la seva cara, però que no troba. L’arribada del propietari, lluny de fer-lo fugir, el fa interessar-se en comprar un quadre en concret, i la Kaoru d’entusiasma. Però ell en vol veure més i l’amo el condueix al magatzem, cosa que aprofita per posar-li el seu encenedor a la cara, i veu tot de taques negres concentrant-se als seus ulls. L’horror veu que ha estat descobert i s'escapa, no sense abans deixar-li “feina” al noi. Però ell torna aviat; l’horror sap que se les heu amb un Cavaller Makai, i que l’hi va la vida. El dimoni abandona tota pretensió d’humanitat –surt “a través” del cos del seu hoste– i lluita per sobreviure.

El noi –en Koga Saejima– mana la Kaoru d’anar-se’n de seguida, però l’horror havia posat una barrera màgica i totes les portes són bloquejades. Plena de por i de sorpresa per tot el que veu, s’amaga rere una columna sense que en Koga, concentrat en el seu adversari, ho sàpiga, i és testimoni de la seva transformació en un cavaller de daurada armadura, cosa que dispara els seus records d’infantesa.

Mentres ells combaten, la Kaoru va a buscar el quadre que en Koga volia comprar i torna a amagar-se, però que no impedeix que la sang de l’horror, un cop mort, li taqui la pell i desaparegui absorbida a dins seu.

La Kaoru demana al noi que s’identifiqui, i el següent que sap és que ell està decidit a matar-la perquè diu que és una llei a complir amb tots els tacats amb sang d’horror. Ella es desmaia.

Es desperta a casa seva, amb l’enigmàtic noi, ja a cara descoberta, vetllant-la. Li assegura que no la matarà. Però ella li tira en cara, entre altres coses, que hagi arruïnat la seva primera oportunitat de triomfar. Ell es disculpa, malgrat que continua decidit a comprar el quadre perquè, diu, li recorda al lloc on va crèixer, i se l’enduu.

[Fins aquí és el primer episodi. Tot i això m’he limitat a donar informació necessària. A partir d’ara continuaré fent el mateix, però no tots els episodis són útils en igual mesura.]

En Koga va a un santuari on pot purificar la seva espasa cada cop de caça un horror. El resultat de la purificació és un petit punyal d’essència maligna que és tornat el món dels dimonis quan n’hi ha dotze. Allà també hi ha tres sacerdotesses, tres nenes que són les que detecten l’aparició dels horrors i li donen –o li fan arribar– un sobre vermell amb ordres. Allà també hi ha un home, una mena de majordom, de nom Kodama. Elles li tiren a la cara no haver mort la noia tacada amb sang d’horror, què n’atraurà d’altres i que morirà al cap de cent dies. Ell es defensa dient que té intenció d’usar-la d’esquer.

Mentre se’n torna és interceptat per la Kaoru, que l’ha seguit un tros, i ell li posa –li imposa– un anell de ferro a un dit. No se’l pot treure, però ell ignora les seves protestes.

La Kaoru té dificultat per pagar el lloguer de casa seva. Per una amiga s’assabenta que una empresària busca inversors amb una temptadora oferta econòmica, i va a una de les seves reunions. La dona, de fa poc posseïda per un horror, detecta de seguida que està “tacada” i cerca d’atraure-la facilitant-li una aportació econòmica a la mesura de les seves minses possibilitats. Se’n va refiada, sense saber què a prop ha estat de ser menjada. La següent notícia que en té és que la dona ha desaparegut, quedant al descobert una impressionant estafa. Tot seguit en Koga ve a tornar-li els diners que ha donat a l’estafadora. Rebel.la que la seva feina és caçar horrors, els quals s’aprofiten de les febleses i l’estupidesa humana, però que no és el seu cas, perquè ella només vol acomplir els seus somnis sense maldat. També li diu que l’anell la protegirà.

Un dia, procurant que la Kaoru no sigui presa tan fàcil de determinat horror que persegueix i que s’amaga en rellotges, en Koga la fa venir a casa seva –ella ha canviat de feina i ara és missatgera– i no sols li pren el seu rellotge sense cap explicació i sense fer cas de les seves protestes, sinó que li diu que la vol a prop d’ell. En Koga no se'n sap avenir de la interpretació que ella ha fet quan li crida que no té intenció de casar-s’hi encara que li hagi “regalat” un anell. La discussió que segueix s’acaba amb la intervenció de Zaruba, l’aparatós anell que duu en Koga, que l’apressa a anar darrere de l’horror. La Kaoru el veu i ell es presenta com un anell-guia, que pot detectar la presència dels horrors, i que l’anell que ella ha rebut és una part seva, gràcies a la qual pot saber on és ella en qualsevol moment. Un cop més, les queixes de la Kaoru són ignorades. I un altre cop ella no sabrà que ha estat a punt de convertir-se en sopar de dimoni.

Per primer cop ella d’adona que ser una artista famosa no serà gens fàcil. A més, la fan fora de casa seva per manca de pagament i envaeix el pis de la seva amiga, què no ho veu gaire clar.

Fins llavors la Kaoru havia considerat en Koga més aviat una molèstia. Ell li té ben pocs miraments, així que quan ve a demanar-li un favor per primer cop ella no salta d’alegria, precisament. Només adonant-se –amb l’ajut d’ell– que el metge privat que anava a fer-li unes proves “gratuïtes” és un horror, accedeix, i ella pot ser salvada. A partir d’aquí, la Kaoru sabrà que pot refiar-se’n.

Potser degut a això va ser que ella s’agafa a la seva oferta de dies abans i s’instal.la a casa seva per sorpresa. Ell, que se n’havia oblidat, li posa com a condició que col.labori en les feines de la casa, què ara assumeix els seu majordom –l’altra única persona que viu a aquella casa–, però com a cuinera és espantosa. De petita va quedar òrfena, i això mateix li va passar e en Koga; per això, quan ella li pregunta a en Gonza –el majordom– per què és ell tan desagradable, l’home respon que des d’aleshores havia evitat en els possibles el contacte amb altres persones, i que conservava els seus sentiments ben amagats.

Durant una cacera d’horrors, en Koga pressent i agafa amb prou fermesa un dard que li venia llançat per darrere. Es tracta d’una arma d’ús exclusiu dels cavallers Makai, extremadament tòxica. Més tard del mateix dia Zaruba, l’anell-guia, li fa saber que la Kaoru és a prop d’un horror. Quan la troba, ella n'està fugint d’un que havia posseït una prostituta i a la que havia vist matar el seu nou cap de la seva nova feina. Emmig del combat un altre dard tòxic és enviat contra en Koga, què el desvia amb l’espasa, però aquest cop el responsable no fuig. S’acosta un noi vestit de negre armat amb dues espases curtes, un altre cavaller Makai i, davant la sorpresa d’en Koga, escomet l’horror que ell estava combatent. Tots dos l’ataquen, fins que en Koga convoca la seva armadura daurada. La mirada del desconegut canvia, i l’hauria atacat si no l’hagués aturat un penjoll-guia que portava al coll. En morir el dimoni i, en aquest cas, quedar viu i lliure l’hoste humà, ens assabentem que aquest es descomposarà accel.leradament i irreversible; cosa que converteix la possessió demoníaca en un procés letal.

Llavors el foraster es presenta com a Rei Suzumura, àlias Zero. El que passa no li agrada gens, a en Koga: els cavallers Makai tenen assignades demarcacions territorials per treballar-hi, i aquest Rei ha envaït la seva, ha atacat el seu horror i ara amenaça –i flirteja amb!– la seva protegida. Tot seguit se’n va amb un somriure satisfet. Es tracta del cavaller destinat al districte oest.

No és aquesta l’única preocupació seriosa d’en Koga. Està cercant un “baranques”, de moment sense resultat. Més endavant sabrem que aquest és el nom d’un fruit molt rar capaç de purificar algú tacat amb sang d’horror.

En Rei continua la seva invasió del districte est –el d’en Koga–. La seva gran despesa d’energia en tancar potencials portals demoníacs el fa acabar a una pastisseria –la nova feina de la Kaoru– ignorant que en Koga li segueix el rastre. Allà s’adona que ella és una “tacada per la sang”; prova de matar-la, com sap que ha de fer, però l’aparició d’en Koga ho evita.

Aquest arrossega la Kaoru cap a casa, la tanca a la seva habitació i acut a una cita amb en Rei. La seva conversa ens dóna una altra raó per matar els “tacats”. No és tan sols que es converteixen en objectius predilectes dels horrors i que moren als cent dies, sinó que la mort és precedida d’una agonia espantosa. En Koga està decidit a ignorar totes les raons i provocacions del seu oponent, fins que aquest ataca la memòria del seu pare, el precedent Garo. La baralla que en resulta, primer cos a cos, després amb espases i finalment amb les armadures –Zero en té una de platejada– els deixa a tots dos baldats però la ràbia d’en Rei, en no poder acabar amb el seu adversari, és molt gran.

Adonar-se que la Kaoru és efectivament objectiu de molts horrors fa que en Rei accedeixi a no matar-la, però la segueix perquè sap que en Koga acabarà apareixent-hi. En una de les enganxades que ells dos tenen, en Koga li pregunta per què li vol mal, però l’altre només contesta en termes emocionals, sense donar una resposta intel.ligible.

La Kaoru comença la cerca del conte que va escriure el seu pare. A l’editorial li diuen que no es va arribar a publicar perquè, tal i com ella ja recordava, estava sense acabar. Preguntar-li sobre això a en Koga –un cavaller d’or com el que hi apareixia– només havia resultat en silenci. Ho va intentar amb el seu psicòleg, en Kaurne Ryuzaki, i li va dir que devia estar basat en alguna experiència que el seu pare considerava important i volia que tothom el llegís; d’aquí que estigués disposat a pagar-ne la publicació ell mateix..

En Rei es presenta al santuari de l’est per desacreditar en Koga davant les tres sacerdotesses guardianes. Elles li criden seriosament l’atenció per les seves continues provocacions, i els treuen un dia de vida a cadascun per barallar-se, cosa que no poden fer. Però elles acaben per admetre la presència d’en Rei al territori est.

Un exabrupte d’en Koga acaba duent la Kaoru a les grapes d’un horror que col.lecciona ànimes humanes. Per a rescatar-la ha de seguir-li el joc –literalment– al dimoni de torn, sabent que si fracassa ell mateix perdrà l’ànima. Però l’horror no és un bon perdedor, i el procés de destruir-lo i de recuperar el cos i l’ànima de la Kaoru acaba per encarar-lo als seus veritables sentiments, què fins llavors havia procurat ignorar. Això no el fa ser més obert ni més amable amb ella, però sí encara més preocupat.

Retrocés al passat d’en Koga, quan era un nen d’uns deu anys i el seu pare encara vivia –la mare havia mort quan ell era molt petit–. Tot i que no era freqüent, ell havia vist el seu pare, en Taiga, matar horrors algun cop. L’home l’estimava molt, però tol.lerava poc la desobediència, i havia començat a entrenar-lo per a fer-lo un cavaller Makai. En Taiga se’n va anar una nit a buscar en Barago, què havia estat deixeble seu, però que havia venut la seva ànima a les tenebres. La topada és presenciada pel nen, què havia seguit d’amagat el seu pare quan el creia dormint. En Barago tenia ja tant poc aspecte humà que en Koga va creure que era un horror.

El combat anava molt malament i en Taiga va perdre l’espasa, què va anar a caure a prop d’on era el nen. Ell va sortir del seu amagatall per agafar-la, però no va poder ni moure-la, i va ser descobert pels contendents. En Barago l’escometé de seguida, però en Taiga va arribar-hi abans i s’interposà al seu davant. En Koga va veure com una mena de mà monstruosa apareixia just davant la seva cara, després de travessar totalment el cos i l’armadura del seu pare: una imatge que se li instal.larà a la ment i el bloquejarà d’ara endavant. En Taiga encara va poder marcar profundament la cara d’en Barago amb una forma d’aspa abans de morir. Però en Koga va créixer pensant-se que l’havia mort un horror, i els horrors també s’ho pensaven.

Deu anys d’entrenament intensiu van caldre per poder agafar l’espasa del seu pare, i ho va fer perquè en Taiga li havia dit –mitjançant una connexió pot-mortem– que a ell li tocava ara assumir el nom de Garo, i que li calia ser un protector. Fins aquí el passat d’en Koga.