The main female characters in the Special can be treated very briefly and together for one single reason: they do not change.
Rin is always the same girl proud of her power and yearning for her brother. When power brings fear, we ignore if it makes her to feel more caoutius or insecure. When Tsubasa recovers his real self, to feel happy was the only possible option.
In the series, Jabi was a more complex character than here, as we saw in the duality of his behaviour to Kouga. In the Special she is a fighter and nothing else, although grateful for her release (who would not?) It would have been more consistent if she would have asked whether Kouga had managed to save Kaoru.
It is a pity they had not worked over these characters, very important for them to get more attention.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jabi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jabi. Mostrar tots els missatges
diumenge, 28 de desembre del 2008
divendres, 19 de desembre del 2008
GARO Especial - Jabi y Rin Yamagatana
Los principales personajes femeninos del Especial se pueden tratar brevemente y juntos por una razón: no evolucionan.
Rin es siempre la misma niña convencida de su poder y con nostalgia de su hermano. Cuando el poder la conduce miedo, ignoramos si ésto la hace ser más prudente o más insegura. Y cuando Tsubasa recupera su yo verdadero, estar contenta era la única opción posible.
En la serie, Jabi era más compleja que aquí, como se ve en la dualidad de su comportamiento hacia Koga. En el Especial no es más que una luchadora, aunque agradecida por su liberación (¿quién no lo estaría?) Hubiera sido más coherente si le hubiera preguntado a Koga si había conseguido salvar a Kaoru.
Es una pena no se hayan trabajado más estos caracteres, suficientemente importantes como para dedicarles más atención.
Rin es siempre la misma niña convencida de su poder y con nostalgia de su hermano. Cuando el poder la conduce miedo, ignoramos si ésto la hace ser más prudente o más insegura. Y cuando Tsubasa recupera su yo verdadero, estar contenta era la única opción posible.
En la serie, Jabi era más compleja que aquí, como se ve en la dualidad de su comportamiento hacia Koga. En el Especial no es más que una luchadora, aunque agradecida por su liberación (¿quién no lo estaría?) Hubiera sido más coherente si le hubiera preguntado a Koga si había conseguido salvar a Kaoru.
Es una pena no se hayan trabajado más estos caracteres, suficientemente importantes como para dedicarles más atención.
dissabte, 6 de desembre del 2008
GARO Especial - Jabi i Rin Yamagatana
Els principals personatges femenins de l’Especial es poden tractar breument i pletats per una raó: no evolucionen.
La Rin és sempre la mateixa nena convençuda del seu poder i enyorada del seu germà. Quan el poder li porta la por, ignorem si això la fa ser més prudent o insegura. I quan en Tsubasa recupera el seu jo veritable, sentir-se contenta era l’única opció possible.
A la sèrie, la Jabi era més complexa que no pas aquí, com es veu en la dualitat del seu capteniment cap a en Koga. A l’Especial és una lluitadora i prou, tot i que agraïda pel seu alliberament (qui no ho estaria?) Hauria estat més coherent si li hagués preguntat a en Koga si havia aconseguit salvar la Kaoru.
És una pena no s’hagin treballat més aquests caràcters, prou importants per a dedicar-los més atenció.
La Rin és sempre la mateixa nena convençuda del seu poder i enyorada del seu germà. Quan el poder li porta la por, ignorem si això la fa ser més prudent o insegura. I quan en Tsubasa recupera el seu jo veritable, sentir-se contenta era l’única opció possible.
A la sèrie, la Jabi era més complexa que no pas aquí, com es veu en la dualitat del seu capteniment cap a en Koga. A l’Especial és una lluitadora i prou, tot i que agraïda pel seu alliberament (qui no ho estaria?) Hauria estat més coherent si li hagués preguntat a en Koga si havia aconseguit salvar la Kaoru.
És una pena no s’hagin treballat més aquests caràcters, prou importants per a dedicar-los més atenció.
diumenge, 28 de setembre del 2008
GARO Especial - Impresiones personales
Actualización: 6 diciembre de 2008.
Este texto contiene spoilers, avisados estais.
La Bestia de la Noche Blanca. Éste es el título del especial de dos episodios de 50 minutos cada uno con el que de acaba Garo. Es una historia entretenida, y ata lo que quedaba suelto al final de la serie. Más bien son dos historias, una por capítulo, aunque la segunda se entrelaza desde el primer episodio.
Se mantiene a todos los personajes emblemáticos de la serie, y hay nuevos. Los antiguos, y es especialmente claro en los jóvenes, parecen alcanzar la madurez interpretativa de sus papeles, se los nota seguros del terreno que pisan. De los nuevos, he leído en otras críticas que el mejor es el de la pequeña Rin; yo lo encuentro exasperante –almenos en versión original- y bastante inverosímil. Cierto, es relativo hablar de inverosimilitud en un programa fantástico, pero para todo hay un límite: una cosa es que pueda hacer tal o cual cosa, o que tenga un poder u otro, pero otra muy distinta es que tenga que hacerlo sin supervisión, y poniendo sobre sus jóvenes hombros la responsabilidad de vidas humanas.
Sin embargo, para cosas increíbles, la reaparición de Jabi. A los que hemos visto qué le sucedió en la serie, quizá no encontraríamos otra explicación que la que ha sugerido un amigo mío: la teleportación, aunque a mí me resulta más difícil relacionar Garo con las series Star Trek. No es que me queje: Jabi tiene un papel justificado en la película, pero incluso la fantasía tiene que tener su propia lógica, y en ningún momento nadie ha dicho cómo resultó atrapada por el tronco del árbol mágico.
Un par de cosas. En el bosque de Naraku los árboles parecen estar en línea recta. La segunda es que, como también pasaba a menudo en la serie, hay escenas alteradas en el tiempo, es decir, que una imagen/escena es cronológicamente posterior a la que viene a continuación. Reconozco que ésta última me ha desconcertado un poco. En todo caso, las fallos de todo tipo han disminuido, y mucho, con respecto a la serie. Está más cuidada.
Algunas críticas dicen que le falta la épica de la serie, pero yo creo que el especial no anda falto de este aspecto, y al igual que en aquella, las escenas más épicas son ayudadas, y mucho, por la magnífica banda sonora. ¿Todavía no había dicho nada de la banda sonora, verdad? ¡Me parece genial!
También se le critica que el personaje nuevo de Tsubasa Yamagatana es casi clónico al de Koga, pero más hablador. Creo que precisamente eso alcanza comunicarnos el tipo de trabajo que hace un caballero Makai, la tremenda presión que ejerce sobre su alma. La excepción de Rei también nos habla de la importancia del entorno y de la individualidad como variables en la formación del carácter. Todo nos dice que un caballero Makai es, por encima de todo, un ser humano.
La armadura del nuevo caballero Dan (Tsubasa) es digna de las otras dos. De color blanco y con una corta capa roja, tiene también menos reminiscencias animales que las de Garo y Zero. Y ya que hablamos de armaduras, dejadme decir que la última transformación de Garo, en mi opinión, es soberbia y preciosa.
En la serie me llamó la atención de qué manera estaba representado un gran derramamiento de sangre -una gran salpicadura que se difuminaba en el aire. Aunque no hay insistencia en enseñárnosla, ahora es mucho más realista, al menos con respecto a la sangre humana, y añade impacto a determinadas escenas destinadas precisamente a ello.
Hay dos cosas que me han gustado especialmente, En primer lugar, claro está, la conversación -más bien discurso- en la cual Koga intenta enfrentar a Tsubasa con sus sentimientos. Y también, cómo se ha ilustrado la explicación de la relación entre Légules y la Flecha Halcón: los esquemáticos dibujos, totalmente en línea con el estilo ornamental de la serie, son una mezcla de estética y de viveza o, cuando menos, de locuacidad muda. Añado la agradable sorpresa que ha estado ver a Rei en moto y a Koga "haciendo surf".
¿Alguna carencia? Echo en falta un poco más de romanticismo: la escena final es muy corta. Eso sí, puedes vislumbrar un trasfondo romántico en algunas otras escenas: el enfado de Koga cuando la Rin estropea el famoso cuadro del paisaje, y el discurso de Koga a Tsubasa.
El Especial trata básicamente sobre lucha, y el resto son excusas para luchar. El carácter de los personajes recibe poca atención, ya que incluso Koga y Rei no hacen más que reafirmarse en las tendencias que ya despuntan en la serie. No sé si serán imaginaciones mías, pero parece que elmás cuidado (a pesar de no evolucionar) sea el del Rin.
Y también en algunas que no esperábamos: ¿corresponde Rei, por fin, al enamoramiento de Sílver? Bromas a parte, hay un indicio inquietante que afecta a Koga: él puede percibir a distancia que Jabi ha salido victoriosa de la arriesgada curación de la Rin. Pero es que en la serie le sucedía lo mismo con Kaoru ...
Este texto contiene spoilers, avisados estais.
La Bestia de la Noche Blanca. Éste es el título del especial de dos episodios de 50 minutos cada uno con el que de acaba Garo. Es una historia entretenida, y ata lo que quedaba suelto al final de la serie. Más bien son dos historias, una por capítulo, aunque la segunda se entrelaza desde el primer episodio.
Se mantiene a todos los personajes emblemáticos de la serie, y hay nuevos. Los antiguos, y es especialmente claro en los jóvenes, parecen alcanzar la madurez interpretativa de sus papeles, se los nota seguros del terreno que pisan. De los nuevos, he leído en otras críticas que el mejor es el de la pequeña Rin; yo lo encuentro exasperante –almenos en versión original- y bastante inverosímil. Cierto, es relativo hablar de inverosimilitud en un programa fantástico, pero para todo hay un límite: una cosa es que pueda hacer tal o cual cosa, o que tenga un poder u otro, pero otra muy distinta es que tenga que hacerlo sin supervisión, y poniendo sobre sus jóvenes hombros la responsabilidad de vidas humanas.
Sin embargo, para cosas increíbles, la reaparición de Jabi. A los que hemos visto qué le sucedió en la serie, quizá no encontraríamos otra explicación que la que ha sugerido un amigo mío: la teleportación, aunque a mí me resulta más difícil relacionar Garo con las series Star Trek. No es que me queje: Jabi tiene un papel justificado en la película, pero incluso la fantasía tiene que tener su propia lógica, y en ningún momento nadie ha dicho cómo resultó atrapada por el tronco del árbol mágico.
Un par de cosas. En el bosque de Naraku los árboles parecen estar en línea recta. La segunda es que, como también pasaba a menudo en la serie, hay escenas alteradas en el tiempo, es decir, que una imagen/escena es cronológicamente posterior a la que viene a continuación. Reconozco que ésta última me ha desconcertado un poco. En todo caso, las fallos de todo tipo han disminuido, y mucho, con respecto a la serie. Está más cuidada.
Algunas críticas dicen que le falta la épica de la serie, pero yo creo que el especial no anda falto de este aspecto, y al igual que en aquella, las escenas más épicas son ayudadas, y mucho, por la magnífica banda sonora. ¿Todavía no había dicho nada de la banda sonora, verdad? ¡Me parece genial!
También se le critica que el personaje nuevo de Tsubasa Yamagatana es casi clónico al de Koga, pero más hablador. Creo que precisamente eso alcanza comunicarnos el tipo de trabajo que hace un caballero Makai, la tremenda presión que ejerce sobre su alma. La excepción de Rei también nos habla de la importancia del entorno y de la individualidad como variables en la formación del carácter. Todo nos dice que un caballero Makai es, por encima de todo, un ser humano.
La armadura del nuevo caballero Dan (Tsubasa) es digna de las otras dos. De color blanco y con una corta capa roja, tiene también menos reminiscencias animales que las de Garo y Zero. Y ya que hablamos de armaduras, dejadme decir que la última transformación de Garo, en mi opinión, es soberbia y preciosa.
En la serie me llamó la atención de qué manera estaba representado un gran derramamiento de sangre -una gran salpicadura que se difuminaba en el aire. Aunque no hay insistencia en enseñárnosla, ahora es mucho más realista, al menos con respecto a la sangre humana, y añade impacto a determinadas escenas destinadas precisamente a ello.
Hay dos cosas que me han gustado especialmente, En primer lugar, claro está, la conversación -más bien discurso- en la cual Koga intenta enfrentar a Tsubasa con sus sentimientos. Y también, cómo se ha ilustrado la explicación de la relación entre Légules y la Flecha Halcón: los esquemáticos dibujos, totalmente en línea con el estilo ornamental de la serie, son una mezcla de estética y de viveza o, cuando menos, de locuacidad muda. Añado la agradable sorpresa que ha estado ver a Rei en moto y a Koga "haciendo surf".
¿Alguna carencia? Echo en falta un poco más de romanticismo: la escena final es muy corta. Eso sí, puedes vislumbrar un trasfondo romántico en algunas otras escenas: el enfado de Koga cuando la Rin estropea el famoso cuadro del paisaje, y el discurso de Koga a Tsubasa.
El Especial trata básicamente sobre lucha, y el resto son excusas para luchar. El carácter de los personajes recibe poca atención, ya que incluso Koga y Rei no hacen más que reafirmarse en las tendencias que ya despuntan en la serie. No sé si serán imaginaciones mías, pero parece que elmás cuidado (a pesar de no evolucionar) sea el del Rin.
Y también en algunas que no esperábamos: ¿corresponde Rei, por fin, al enamoramiento de Sílver? Bromas a parte, hay un indicio inquietante que afecta a Koga: él puede percibir a distancia que Jabi ha salido victoriosa de la arriesgada curación de la Rin. Pero es que en la serie le sucedía lo mismo con Kaoru ...
dimecres, 24 de setembre del 2008
GARO Special - Personal Impressions
Update: December 6th, 2008.
This text contains spoilers, be warned.
The Beast of the White Night. This is the title of the special having two episodes of 50 minutes each one, which finishes Garo. It is an amusing story, tieing what came off loose in the series. Rather two stories, one by chapter, even though the second interweaves since the first episode.
All emblematic characters of the series are present, and there are some new ones. The first, specially clearly in the younger ones, seem to attain the interpretative maturity of their roles. On the new ones, I have read in other reviews that the best among them is the little Rin; I find her exasperating -in original version, at last- and quite farfetched. Certainly, it is quite odd to speak about implausibility in a fantastic show, but for everything there is a boundary: she can do one or other thing, or that she has got a power or another one but, should she make such things without a supervision, and putting on her young shoulders the responsibility of some human lives?
But, on unbelievable things, Jabi’s reappearance is the biggest. Those who saw what happened to her in the series, perhaps we would not find a better explanation than the one suggested by a friend of mine: teleportation, even though it is difficult for me to relate Garo with the series Star Trek. It is not that I complain: Jabi has a justified role in the film, but even fantasy has to have its own logic, and in no moment anybody has said how has she ended up into the trunk of the magical tree.
A pair of things. At the forest of Naraku the trees seem demeanour of a straight line. The second is that, as well as it happened often in the series, there are scenes altered in the time, that is: an image/scene is chronologically posterior to the one coming next. This last one has disconcerted me a bit. In any case, wrongs of every kind have diminished, with respect to the series.
Some review say that it lacks enough epics, but I believe that the special has enough of it and, as well as in the series, the most epic scenes are helped –very much– for the magnificent soundtrack. Had I not say anything of the soundtrack, yet? I think it is brilliant!
Someone also criticized that new character Tsubasa Yamagatana is almost a clon of Kouga... but more talkative. I think that precisely this thing attains to communicate us what sort of work makes a Makai knight, the tremendous pressure upon his soul. Rei’s exception also speaks about how important is environment and individuality, as variables in the formation of personality. Everything say us that a Makai knight is, firstly, a human being.
The armor of the new knight Dan (Tsubasa) is worthy of the other two. White color and with a short red cape, it also has got less animal reminiscences than those of Garo and Zero. And, since we speak about armors, let me say that the last transformation of Garo, in my opinion, is superb and lovely.
In the series it drew my attention how a great spill of blood -a big splash that blurred in the air- was shown. Even though there is not persistence on showing it to us, now it is much more realistic, at least regarding the human blood, and it adds more impact to the scenes needed of it.
There are two things that I have liked especially, Firsty, of course, the conversation -rather a speech- in which Kouga attempts to face Tsubasa with his feelings. And also, how has illustrated the explanation of the relation among Legules and the Phosphore Arrow: the schematic drawings, totally in accordance to the ornamental style of the series, they are a mixture of aesthetics and of brightness or, at least, mute loquacity. I add the pleasant surprise that it has been to see Rei on a motorbike, and Kouga "surfing".
Some lack I find? I miss a little more of romanticism: the final scene is very short. Of course, you can discern a romantic background in some other scenes: Kouga’s anger when Rin spoils the famous picture of the landscape, and the speech of Kouga to Tsubasa.
The special deals mainly about fight, and the remaining things are causes to fight. The characters themselves get little attention. Even Kouga and Rei merely reassert themselves in the trends which already were starting to be seen in the series. I do not know if it will be my imagination, but it seems that the one more careful treated (but always static) was Rin.
And some ones that we did not expect as well: does Rei return Silver’s love?, finally? Jokes aside, there is a disturbing evidence affecting Kouga: he can grasp that Jabi has gone out of the great of curing Rin, in a distance. But in the series it happened to him with Kaoru, too...
This text contains spoilers, be warned.
The Beast of the White Night. This is the title of the special having two episodes of 50 minutes each one, which finishes Garo. It is an amusing story, tieing what came off loose in the series. Rather two stories, one by chapter, even though the second interweaves since the first episode.
All emblematic characters of the series are present, and there are some new ones. The first, specially clearly in the younger ones, seem to attain the interpretative maturity of their roles. On the new ones, I have read in other reviews that the best among them is the little Rin; I find her exasperating -in original version, at last- and quite farfetched. Certainly, it is quite odd to speak about implausibility in a fantastic show, but for everything there is a boundary: she can do one or other thing, or that she has got a power or another one but, should she make such things without a supervision, and putting on her young shoulders the responsibility of some human lives?
But, on unbelievable things, Jabi’s reappearance is the biggest. Those who saw what happened to her in the series, perhaps we would not find a better explanation than the one suggested by a friend of mine: teleportation, even though it is difficult for me to relate Garo with the series Star Trek. It is not that I complain: Jabi has a justified role in the film, but even fantasy has to have its own logic, and in no moment anybody has said how has she ended up into the trunk of the magical tree.
A pair of things. At the forest of Naraku the trees seem demeanour of a straight line. The second is that, as well as it happened often in the series, there are scenes altered in the time, that is: an image/scene is chronologically posterior to the one coming next. This last one has disconcerted me a bit. In any case, wrongs of every kind have diminished, with respect to the series.
Some review say that it lacks enough epics, but I believe that the special has enough of it and, as well as in the series, the most epic scenes are helped –very much– for the magnificent soundtrack. Had I not say anything of the soundtrack, yet? I think it is brilliant!
Someone also criticized that new character Tsubasa Yamagatana is almost a clon of Kouga... but more talkative. I think that precisely this thing attains to communicate us what sort of work makes a Makai knight, the tremendous pressure upon his soul. Rei’s exception also speaks about how important is environment and individuality, as variables in the formation of personality. Everything say us that a Makai knight is, firstly, a human being.
The armor of the new knight Dan (Tsubasa) is worthy of the other two. White color and with a short red cape, it also has got less animal reminiscences than those of Garo and Zero. And, since we speak about armors, let me say that the last transformation of Garo, in my opinion, is superb and lovely.
In the series it drew my attention how a great spill of blood -a big splash that blurred in the air- was shown. Even though there is not persistence on showing it to us, now it is much more realistic, at least regarding the human blood, and it adds more impact to the scenes needed of it.
There are two things that I have liked especially, Firsty, of course, the conversation -rather a speech- in which Kouga attempts to face Tsubasa with his feelings. And also, how has illustrated the explanation of the relation among Legules and the Phosphore Arrow: the schematic drawings, totally in accordance to the ornamental style of the series, they are a mixture of aesthetics and of brightness or, at least, mute loquacity. I add the pleasant surprise that it has been to see Rei on a motorbike, and Kouga "surfing".
Some lack I find? I miss a little more of romanticism: the final scene is very short. Of course, you can discern a romantic background in some other scenes: Kouga’s anger when Rin spoils the famous picture of the landscape, and the speech of Kouga to Tsubasa.
The special deals mainly about fight, and the remaining things are causes to fight. The characters themselves get little attention. Even Kouga and Rei merely reassert themselves in the trends which already were starting to be seen in the series. I do not know if it will be my imagination, but it seems that the one more careful treated (but always static) was Rin.
And some ones that we did not expect as well: does Rei return Silver’s love?, finally? Jokes aside, there is a disturbing evidence affecting Kouga: he can grasp that Jabi has gone out of the great of curing Rin, in a distance. But in the series it happened to him with Kaoru, too...
diumenge, 21 de setembre del 2008
GARO Especial - Impressions personals
Actualització: 6 de desembre, 2008.
Aquest text conté spoilers, quedeu avisats.
La Bèstia de la Nit Blanca. Aquest és el títol de l’especial de dos episodis de 50 minuts cadascun amb el que d’acaba Garo. És una història entretinguda, i lliga el que quedava solt al final de la sèrie. Més aviat dues històries, una per capítol, tot i que la segona s’entrellaça des del primer episodi.
Hom manté tots els personatges emblemàtics de la sèrie, i n’hi ha de nous. Els antics, especialment clar en els joves, semblen assolir la maduresa interpretativa dels seus papers, se’ls nota segurs del terreny que trepitgen. Dels nous, he llegit en altres crítiques que el millor és el de la petita Rin; jo el trobo exasperant –en versió original, sin més no- i força inversemblant. Cert, és relatiu parlar d’inversemblança en un programa fantàstic, però per a tot hi ha un límit: una cosa és que pugui fer tal o qual cosa, o que tingui un poder o un altre, però una altra de ben diferent és que hagi de sortir-se’n sense supervisió, i posant sobre les seves joves espatlles la responsabilitat de vides humanes.
Per a coses increïbles, però, la reaparició de la Jabi. Als que hem vist què li va passar a la sèrie, potser no trobaríem altra explicació que la que ha suggerit un amic meu: la teleportació, tot i que a mi em resulta difícil relacionar Garo amb les sèries Star Trek. No és que em queixi: la Jabi té un paper justificat a la pel.lícula, però fins i tot la fantasia ha de tenir la seva pròpia lògica, i en cap moment ningú ha dit com hi ha anat a parar, al tronc de l’arbre màgic.
Un parell de coses. Al bosc de Naraku els arbres semblen posats en línia recta. La segona és que, com també passava sovint a la sèrie, hi ha escenes alterades en el temps, és a dir, que una imatge/escena és cronològicament posterior a la que ve tot seguit. Reconec que aquesta última m’ha desconcertat una mica. En tot cas, les falles de tota mena han disminuït, i força, respecte a la sèrie.
Algunes crítiques diuen que li manca l’èpica de la sèrie, però jo crec que l’especial va prou ben servit en aquest aspecte i, igual que a la sèrie, les escenes més èpiques són ajudades, i molt, per la magnífica banda sonora. Encara no havia dit res de la banda sonora, oi? La trobo genial!
També se li critica que el personatge nou de Tsubasa Yamagatana és gairebé clònic del d’en Koga –però més parlador–. Jo trobo que precisament això assoleix comunicar-nos la mena de feina que fa un cavaller Makai, la tremenda pressió que exerceix sobre la seva ànima. L’excepció d’en Rei també ens parla de la importància de l’entorn i de la individualitat com a variables en la formació del caràcter. Tot plegat ens diu que un cavaller Makai és, per damunt de tot, un ésser humà.
L’armadura del nou cavaller Dan (Tsubasa) és digna de les altres dues. De color blanc i amb una curta capa vermella, té també menys reminiscències animals que les de Garo i Zero. I ja que parlem d’armadures, deixeu-me dir que l’última transformació de Garo, en opinió meva, és superba i preciosa.
A la sèrie em va cridar l’atenció de quina manera era representat un gran vessament de sang –un gran esquitx que es difuminava en l’aire–. Tot i que no hi ha insistència en ensenyar-nos-la, ara és molt més realista, almenys pel que fa a la sang humana, i afegeix impacte a determinades escenes destinades precisament a això.
Hi ha dues coses que m’han agradat especialment, En primer lloc, és clar, la conversa –més aviat discurs– en la qual en Koga intenta encarar en Tsubasa amb els seus sentiments. I també, com ha quedat il.lustrada l’explicació de la relació entre Lègules i la Fletxa Falcó: els esquemàtics dibuixos, totalment en línia amb l’estil ornamental de la sèrie, són una barreja d’estètica i de vivesa o, si més no, de loquacitat muda. Afegeixo l’agradable sorpresa que ha estat veure a en Rei conduïnt una moto, i a en Koga “fent surf”.
Alguna mancança que li trobo? Enyoro una mica més de romanticisme: l’escena final és molt curta. Això sí, pots entreveure un rerafons romàntic en algunes altres escenes: l’enuig d’en Koga quan la Rin desgracia el famós quadre del paisatge, i el discurs d’en Koga a en Tsubasa.
L'especial tracta bàsicament sobre lluita, i la resta només són excuses per a lluitar. El caràcter dels personatges rep poca atenció, ja qui fins i tot en Koga i en Rei no fan més que reafirmar-se en les tendències que ja despuntaven a la sèrie. No sé si seran imaginacions meves, però sembla que el més cuidat (però sense evolucionar) sigui el de la Rin.
I també en algunes que no esperàvem: correspon en Rei, finalment, a l’enamorament de la Sílver? Bromes a part, hi ha un indici inquietant que afecta en Koga: ell pot copsar a distància que la Jabi se n’ha sortit del gran risc que suposava la curació de la Rin. Però és que a la sèrie li passava el mateix amb la Kaoru...
Aquest text conté spoilers, quedeu avisats.
La Bèstia de la Nit Blanca. Aquest és el títol de l’especial de dos episodis de 50 minuts cadascun amb el que d’acaba Garo. És una història entretinguda, i lliga el que quedava solt al final de la sèrie. Més aviat dues històries, una per capítol, tot i que la segona s’entrellaça des del primer episodi.
Hom manté tots els personatges emblemàtics de la sèrie, i n’hi ha de nous. Els antics, especialment clar en els joves, semblen assolir la maduresa interpretativa dels seus papers, se’ls nota segurs del terreny que trepitgen. Dels nous, he llegit en altres crítiques que el millor és el de la petita Rin; jo el trobo exasperant –en versió original, sin més no- i força inversemblant. Cert, és relatiu parlar d’inversemblança en un programa fantàstic, però per a tot hi ha un límit: una cosa és que pugui fer tal o qual cosa, o que tingui un poder o un altre, però una altra de ben diferent és que hagi de sortir-se’n sense supervisió, i posant sobre les seves joves espatlles la responsabilitat de vides humanes.
Per a coses increïbles, però, la reaparició de la Jabi. Als que hem vist què li va passar a la sèrie, potser no trobaríem altra explicació que la que ha suggerit un amic meu: la teleportació, tot i que a mi em resulta difícil relacionar Garo amb les sèries Star Trek. No és que em queixi: la Jabi té un paper justificat a la pel.lícula, però fins i tot la fantasia ha de tenir la seva pròpia lògica, i en cap moment ningú ha dit com hi ha anat a parar, al tronc de l’arbre màgic.
Un parell de coses. Al bosc de Naraku els arbres semblen posats en línia recta. La segona és que, com també passava sovint a la sèrie, hi ha escenes alterades en el temps, és a dir, que una imatge/escena és cronològicament posterior a la que ve tot seguit. Reconec que aquesta última m’ha desconcertat una mica. En tot cas, les falles de tota mena han disminuït, i força, respecte a la sèrie.
Algunes crítiques diuen que li manca l’èpica de la sèrie, però jo crec que l’especial va prou ben servit en aquest aspecte i, igual que a la sèrie, les escenes més èpiques són ajudades, i molt, per la magnífica banda sonora. Encara no havia dit res de la banda sonora, oi? La trobo genial!
També se li critica que el personatge nou de Tsubasa Yamagatana és gairebé clònic del d’en Koga –però més parlador–. Jo trobo que precisament això assoleix comunicar-nos la mena de feina que fa un cavaller Makai, la tremenda pressió que exerceix sobre la seva ànima. L’excepció d’en Rei també ens parla de la importància de l’entorn i de la individualitat com a variables en la formació del caràcter. Tot plegat ens diu que un cavaller Makai és, per damunt de tot, un ésser humà.
L’armadura del nou cavaller Dan (Tsubasa) és digna de les altres dues. De color blanc i amb una curta capa vermella, té també menys reminiscències animals que les de Garo i Zero. I ja que parlem d’armadures, deixeu-me dir que l’última transformació de Garo, en opinió meva, és superba i preciosa.
A la sèrie em va cridar l’atenció de quina manera era representat un gran vessament de sang –un gran esquitx que es difuminava en l’aire–. Tot i que no hi ha insistència en ensenyar-nos-la, ara és molt més realista, almenys pel que fa a la sang humana, i afegeix impacte a determinades escenes destinades precisament a això.
Hi ha dues coses que m’han agradat especialment, En primer lloc, és clar, la conversa –més aviat discurs– en la qual en Koga intenta encarar en Tsubasa amb els seus sentiments. I també, com ha quedat il.lustrada l’explicació de la relació entre Lègules i la Fletxa Falcó: els esquemàtics dibuixos, totalment en línia amb l’estil ornamental de la sèrie, són una barreja d’estètica i de vivesa o, si més no, de loquacitat muda. Afegeixo l’agradable sorpresa que ha estat veure a en Rei conduïnt una moto, i a en Koga “fent surf”.
Alguna mancança que li trobo? Enyoro una mica més de romanticisme: l’escena final és molt curta. Això sí, pots entreveure un rerafons romàntic en algunes altres escenes: l’enuig d’en Koga quan la Rin desgracia el famós quadre del paisatge, i el discurs d’en Koga a en Tsubasa.
L'especial tracta bàsicament sobre lluita, i la resta només són excuses per a lluitar. El caràcter dels personatges rep poca atenció, ja qui fins i tot en Koga i en Rei no fan més que reafirmar-se en les tendències que ja despuntaven a la sèrie. No sé si seran imaginacions meves, però sembla que el més cuidat (però sense evolucionar) sigui el de la Rin.
I també en algunes que no esperàvem: correspon en Rei, finalment, a l’enamorament de la Sílver? Bromes a part, hi ha un indici inquietant que afecta en Koga: ell pot copsar a distància que la Jabi se n’ha sortit del gran risc que suposava la curació de la Rin. Però és que a la sèrie li passava el mateix amb la Kaoru...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
