Article trilingüe / Artículo trilingüe / Trilingual article
Trobat a YouTube. L'autora n'és Roselaura77, brasilera. És la seva particular versió de Garo. És doblada al portugués però, evidentment, el diàleg canvia força. L'autora s'ha tirat a sobre molta feina! És una llàstima que el so no sigui gaire bo. Però, vaja, aquí ho teniu:
Encontrado en YouTube. Su autora es Roselaura77, brasileña. Ésta es su versión particular de Garo. Está doblada al portugués, pero evidentemente con el diálogo muy cambiado. La autora se ha tomado muchas molestias! Es una pena que el sonido no sea muy bueno. Pero, bueno, aquí lo tenéis:
Found at YouTube. Its author: Roselaura77, brazilian. It is her particular version of Garo. It is dubbed to Portuguese but, of course, the words told have changed pretty much. The author got a big work! It is a pitty the sound is not good. But, well, here you have:
Kaoru e Gonza no teatro BR 1/10
Kaoru e Asami no teatro BR 2/10
Kaoru e Zaruba como gente BR 3/10
Um outro Kouga? BR 4/10
Oh, beijo dificil BR 5/10
Kouga e Jabi BR 6/10
O pais de Kaoru BR 7/10
A declaraçao de amor BR 8/10
Kouga sem Kaoru BR 9/10
Kouga e Kaoru, juntos finalmente BR 10/10
dijous, 27 de novembre del 2008
diumenge, 23 de novembre del 2008
GARO Especial: imatges inèdites / imágenes inéditas
Article bilingüe / Artículo bilingüe
Only for Spanish people.
CATALÀ
Sembla que la versió del Garo Especial que ha publicat Selecta Visión ha deixat de banda alguna escena. En la meva cerca de material, he ensopegat al YouTube un fanvídeo d'una tal Roselaura77, anomenat Destinos el qual conté, entre altres, imatges de la fi de l'Especial, que van des que Koga s'adona que la Kaoru ha tornat fins que la veu al jardí disposant-se a pintar.
ESPAÑOL
Parece que la versión del Garo Especial que ha publicado Selecta Visión ha prescindido de alguna escena. En mi búsqueda de material, he dado en YouTube con un fanvídeo de una tal Roselaura77, llamado Destinos que cotiene, entre otras, imágenes del final del Especial, que van desde que Koga se da cuenta que Kaoru ha vuelto hasta que la ve en el jardín disponiéndose a pintar.
Only for Spanish people.
SPOILER!
CATALÀ
Sembla que la versió del Garo Especial que ha publicat Selecta Visión ha deixat de banda alguna escena. En la meva cerca de material, he ensopegat al YouTube un fanvídeo d'una tal Roselaura77, anomenat Destinos el qual conté, entre altres, imatges de la fi de l'Especial, que van des que Koga s'adona que la Kaoru ha tornat fins que la veu al jardí disposant-se a pintar.
ESPAÑOL
Parece que la versión del Garo Especial que ha publicado Selecta Visión ha prescindido de alguna escena. En mi búsqueda de material, he dado en YouTube con un fanvídeo de una tal Roselaura77, llamado Destinos que cotiene, entre otras, imágenes del final del Especial, que van desde que Koga se da cuenta que Kaoru ha vuelto hasta que la ve en el jardín disponiéndose a pintar.
dissabte, 22 de novembre del 2008
GARO fanfic - Anguish (3rd and last chapter)
Fanfic placed after chapter 15th and before the 17th.
One afternoon Kaoru was leaving her job and found them, facing each to another in the alley, their swords out. Both of them turned toward her at the same time. Kaoru became rooted to the ground. She had expected to see Rei, like almost every day, but she never would have dreamed she could find Kouga there.
Rei sheathed his swords, and hurried to extend his arm to her.
“Come on, princess. The cinema waits for us”.
But she did not dare to move, she did not how to react, as her eyes and mind were focused on Kouga.
“Do you want to go with him?” His voice and look were very hard, as so many times before. He turned his face to Rei slightly. “It looks like not”.
Rei came even closer to her, but his sight did not leave his opponent, whom he talked pretty sarcasticastic.
“Perhaps you’ve lost something?” Pause. “And, do you think you’re going to find it?”
Kouga’s jaws trembled slightly: so much pressure they carried. A smile as ironic as frozen on Rei’s Face allowed to guess an imminent danger.
“You’re already late: life doesn’t forgive those who waste their chances ... nor those who aren’t honest”.
He turned again to Kaoru and extended his arm again.
“Don’t pay attention to him. Soon you’ll find he isn’t worth treading the same ground as you”.
She had heard everything that Rei had said, and wondered for the umpteenth time what Kouga might have done to him. She could not forget Rei’s kindness, and his details, for many days. He tried hard to please her, as if he really liked her. Perhaps he did. He smiled a lot and, specially, provided to her the fuel needed by her hurt heart. Her hand reached his instinctively, but Kouga came closer, very slowly, focussing on her his entiere attention.
“Haven’t you finished to play, yet? You’ve done enough showing clearly how good you spent your time with him. That's enough. If you want to play you'll get a new set of brushes if you want, but I won’t let you to continue making a fool of yourself at all”.
Kaoru was speechless. If Kouga had spoke to her that way just a month earlier, she would steeped in fury. But, things had changed very much in a couple of weeks. Now she could not open her mouth: anger, hope and need tried to threaten her by losing her self-control.
His accusations were truly fair. The first day she came home with flowers given by Rei, the underlying jealousy oozing through every gesture and every word by Kouga made her secretly happy. Yes, it looked as he really loved her but, for she did not know why, he did not allowed himself to admit it. So, she decided to attack his barriers to force him to react. As they had a meal, in any time she thought it was right, she filled her unsociable host’s ears with news abut her going out with Rei, which they were planning ( "do you think I'm interested in your life the slightest?" he said), showing him the gifts received from Rei ("go on eating chocolates, and afterwards you’ll complain about the dentist’s bill") telling him the nice details by Rei ("a poem written inside the breakfast? awful!"). Nothing was any use. That day with the flowers seemed to be the first and last one. What did he want from her? Why was he protecting her? Tears were robbed from her eyes as if her skin was cut off.
Desperation turned her reckless. One day as they were having lunch, she lied him by saying that she had accepted a kiss from Rei. The glass whose Kouga was going to drink shattered among his fingers. Suddenly anxiety, and a joy as wild as repressed, aroused whithin her. Kaoru watched the mess of glasses and water around him and wondered if she had pushed him too far. She looked at him, knowing that he might attack her now, she almost hoped. But Kouga did not return her look. His eyes were closed strongly, while his hand was still pressing the glass pieces nailed into his flesh. Then, he began to remove them. He stood up, “I’m taking care of it”; his voice only reflected an intense exhaustion. Kaoru understood it as it was a goodbye forever. As he moved away, his wounded hand was crying red tears on the floor, because his eyes were not allowed to cry. She fell back, defeated and hopeless. Kouga never was going to struggle for her.
But, look at him, now, struggling for her in front of Rei, in his own scatterbrained and clumsy way, but he does! Excitement and hope compressed and ready to burst made her unable to open her mouth, when he took her wrist and dragged her along with him. But Rei stood in front of him with growing anger.
“You, troglodyte dressed in white! You make her to cry!” He drawed his swords again. “Leave her to go right now, or you and I are going to end up everything here and now!”
But he only gained from Kouga a look of complete disdain, and steeped with fury. One of his swords rushed toward Kouga’s neck, whose weapon intercepted it halfway, while the other shorter one stayed away from its target to prepare for a lunge. But Kaoru, after witnessing the exchange between both men, and not knowing whether to feel worried or pleased, put her free hand on Rei’s arm. She had to do much effort into talking.
“Rei, don’t be worried, I thank you everything you’ve done for me, but everything is fine”. And nodded to show her agreement.
The staple of the knight in black loosed, and his raised sword lowered slowly. He looked at her, incredulous, pained, without knowing what had just happened. Kaoru could not see the glance of victory Kouga had gifted him, just before feeling her arm being stretched again, and saw how Rei was left behind.
Not much later, Kouga stopped his fast walk and gazed at her. It was "that look". She saw it for the first time yesterday, when he returned to visit the Makai priest Amon. A sort of curtain had left his eyes, and their message was the one she understood well, the one she had bet so much. What did happen on that mysterious meeting? Truly, she did not mind.
For the third time she felt tighten her arm, but this time he received her to his chest. Kaoru felt as all the ghosts that had tormented her flied, scared by the heat of that body, by the soft brush of those lips, which seemed as if they were looking shyly for anything within her hair.
One afternoon Kaoru was leaving her job and found them, facing each to another in the alley, their swords out. Both of them turned toward her at the same time. Kaoru became rooted to the ground. She had expected to see Rei, like almost every day, but she never would have dreamed she could find Kouga there.
Rei sheathed his swords, and hurried to extend his arm to her.
“Come on, princess. The cinema waits for us”.
But she did not dare to move, she did not how to react, as her eyes and mind were focused on Kouga.
“Do you want to go with him?” His voice and look were very hard, as so many times before. He turned his face to Rei slightly. “It looks like not”.
Rei came even closer to her, but his sight did not leave his opponent, whom he talked pretty sarcasticastic.
“Perhaps you’ve lost something?” Pause. “And, do you think you’re going to find it?”
Kouga’s jaws trembled slightly: so much pressure they carried. A smile as ironic as frozen on Rei’s Face allowed to guess an imminent danger.
“You’re already late: life doesn’t forgive those who waste their chances ... nor those who aren’t honest”.
He turned again to Kaoru and extended his arm again.
“Don’t pay attention to him. Soon you’ll find he isn’t worth treading the same ground as you”.
She had heard everything that Rei had said, and wondered for the umpteenth time what Kouga might have done to him. She could not forget Rei’s kindness, and his details, for many days. He tried hard to please her, as if he really liked her. Perhaps he did. He smiled a lot and, specially, provided to her the fuel needed by her hurt heart. Her hand reached his instinctively, but Kouga came closer, very slowly, focussing on her his entiere attention.
“Haven’t you finished to play, yet? You’ve done enough showing clearly how good you spent your time with him. That's enough. If you want to play you'll get a new set of brushes if you want, but I won’t let you to continue making a fool of yourself at all”.
Kaoru was speechless. If Kouga had spoke to her that way just a month earlier, she would steeped in fury. But, things had changed very much in a couple of weeks. Now she could not open her mouth: anger, hope and need tried to threaten her by losing her self-control.
His accusations were truly fair. The first day she came home with flowers given by Rei, the underlying jealousy oozing through every gesture and every word by Kouga made her secretly happy. Yes, it looked as he really loved her but, for she did not know why, he did not allowed himself to admit it. So, she decided to attack his barriers to force him to react. As they had a meal, in any time she thought it was right, she filled her unsociable host’s ears with news abut her going out with Rei, which they were planning ( "do you think I'm interested in your life the slightest?" he said), showing him the gifts received from Rei ("go on eating chocolates, and afterwards you’ll complain about the dentist’s bill") telling him the nice details by Rei ("a poem written inside the breakfast? awful!"). Nothing was any use. That day with the flowers seemed to be the first and last one. What did he want from her? Why was he protecting her? Tears were robbed from her eyes as if her skin was cut off.
Desperation turned her reckless. One day as they were having lunch, she lied him by saying that she had accepted a kiss from Rei. The glass whose Kouga was going to drink shattered among his fingers. Suddenly anxiety, and a joy as wild as repressed, aroused whithin her. Kaoru watched the mess of glasses and water around him and wondered if she had pushed him too far. She looked at him, knowing that he might attack her now, she almost hoped. But Kouga did not return her look. His eyes were closed strongly, while his hand was still pressing the glass pieces nailed into his flesh. Then, he began to remove them. He stood up, “I’m taking care of it”; his voice only reflected an intense exhaustion. Kaoru understood it as it was a goodbye forever. As he moved away, his wounded hand was crying red tears on the floor, because his eyes were not allowed to cry. She fell back, defeated and hopeless. Kouga never was going to struggle for her.
But, look at him, now, struggling for her in front of Rei, in his own scatterbrained and clumsy way, but he does! Excitement and hope compressed and ready to burst made her unable to open her mouth, when he took her wrist and dragged her along with him. But Rei stood in front of him with growing anger.
“You, troglodyte dressed in white! You make her to cry!” He drawed his swords again. “Leave her to go right now, or you and I are going to end up everything here and now!”
But he only gained from Kouga a look of complete disdain, and steeped with fury. One of his swords rushed toward Kouga’s neck, whose weapon intercepted it halfway, while the other shorter one stayed away from its target to prepare for a lunge. But Kaoru, after witnessing the exchange between both men, and not knowing whether to feel worried or pleased, put her free hand on Rei’s arm. She had to do much effort into talking.
“Rei, don’t be worried, I thank you everything you’ve done for me, but everything is fine”. And nodded to show her agreement.
The staple of the knight in black loosed, and his raised sword lowered slowly. He looked at her, incredulous, pained, without knowing what had just happened. Kaoru could not see the glance of victory Kouga had gifted him, just before feeling her arm being stretched again, and saw how Rei was left behind.
Not much later, Kouga stopped his fast walk and gazed at her. It was "that look". She saw it for the first time yesterday, when he returned to visit the Makai priest Amon. A sort of curtain had left his eyes, and their message was the one she understood well, the one she had bet so much. What did happen on that mysterious meeting? Truly, she did not mind.
For the third time she felt tighten her arm, but this time he received her to his chest. Kaoru felt as all the ghosts that had tormented her flied, scared by the heat of that body, by the soft brush of those lips, which seemed as if they were looking shyly for anything within her hair.
dimarts, 18 de novembre del 2008
GARO Fanfiction - Update
Ritratto di un amore. 4 chapters.
Genere: Erotico, Romantico
Introduzione: Posto questa fanfiction nella sezione Crossover perchè purtroppo non è stata aggiunta la serie Garo, anche se l'ho richiesta...questo telefilm mi piace tantissimo e adoro la coppia Kaoru/Koga, protagonista del racconto...Buona Lettura ^_^
I have felt tempted to put it in the Protected Stories blog. Finally, as romanticism is the very first element of this fic, I think this is its right place.
Genere: Erotico, Romantico
Introduzione: Posto questa fanfiction nella sezione Crossover perchè purtroppo non è stata aggiunta la serie Garo, anche se l'ho richiesta...questo telefilm mi piace tantissimo e adoro la coppia Kaoru/Koga, protagonista del racconto...Buona Lettura ^_^
I have felt tempted to put it in the Protected Stories blog. Finally, as romanticism is the very first element of this fic, I think this is its right place.
diumenge, 16 de novembre del 2008
GARO Special - Rei's evolution
SPOILERS!!!
Unlike the series, here we see this character fully integrated. No inconsistencies and ambiguities anymore: this is Rei Suzumura.
He is an ironic man, but affable (we had already seen it), used to live with people, with a bit of unconformism. Using a motorcycle to move around when you could use faster means of your own sphere of action, seems to tell us that he takes life calmly, he is a relaxed man.
Chapter 2. When the series was over, Rei ended up being a friend of Kouga. He started in a good way with Tsubasa, and did his best to put a bit of peace between their confronted prides. He regreted every time that Tsubasa rejected his attempts which, in fact, did not pretend anything else than to get a effective collaboration among the three of them.
But we can see an opposite tendence to Kouga’s: if this one begins to do timid attempts to get together with other people, Rei’s progressive isolation is obvious. We see he rejects a disciple, and he is not with the group of people on farewell time. He has grown with family, and now, he is alone.
Chapter 2. His madou pendant, Silver, is sorry because he does not accept Akatsuki, whom he has shown interested: Silver alerts he will feel very alone. Now, as happened at the end of the series, he has made clear his intention to remain lonely.
It is a calm decision, taken with knowledge of the facts? He does not seem to exhibit any evidence of a depression, so we can suppose that he has already left behind his period of mourning. So, why to become more and more alone? Perhaps has he repressed his mourning? Has not he forgiven himself his unsuccessful protection of his loved ones, and remorse poisons him slowly?
Let’s watch a symbol. If they have decided Rei to wear a black coat and Kouga a white one may be coincidence ... if you believe coincidences to be accidents. But it is not my case, which allows me to go further in my deductions.
From the point of view of physics, color white is the union of all colors of the spectrum, and sunlight is the prime example. Opposite to it, black is the absence of light. On the other hand, a coat is an externat piece of clothing, so it symbolizes what is visible about a person. Acording to these "parameters" Kouga shows himself in progress to light and, also, it is clear Rei’s way to darkness.
Chapter 2. Then, we can wonder whether Rei’s case is the same of those people who have continually television, radio or music turned on because they can not be alone with any background noise. Will the noise of the motorcycle be a resource so he did not listen to himself, his inner complaints?
Going even further, and getting into some eastern beliefs (you would be surprised to know the high number of Western people believing them) we might wonder if in the future Shizuka should reincarnate with the specific purpose to forgive Rei, so he would allow himself to leave the world of the darkness. Did Kouga and Kaoru happened something like this?
Unlike the series, here we see this character fully integrated. No inconsistencies and ambiguities anymore: this is Rei Suzumura.
He is an ironic man, but affable (we had already seen it), used to live with people, with a bit of unconformism. Using a motorcycle to move around when you could use faster means of your own sphere of action, seems to tell us that he takes life calmly, he is a relaxed man.
Chapter 2. When the series was over, Rei ended up being a friend of Kouga. He started in a good way with Tsubasa, and did his best to put a bit of peace between their confronted prides. He regreted every time that Tsubasa rejected his attempts which, in fact, did not pretend anything else than to get a effective collaboration among the three of them.
But we can see an opposite tendence to Kouga’s: if this one begins to do timid attempts to get together with other people, Rei’s progressive isolation is obvious. We see he rejects a disciple, and he is not with the group of people on farewell time. He has grown with family, and now, he is alone.
Chapter 2. His madou pendant, Silver, is sorry because he does not accept Akatsuki, whom he has shown interested: Silver alerts he will feel very alone. Now, as happened at the end of the series, he has made clear his intention to remain lonely.
It is a calm decision, taken with knowledge of the facts? He does not seem to exhibit any evidence of a depression, so we can suppose that he has already left behind his period of mourning. So, why to become more and more alone? Perhaps has he repressed his mourning? Has not he forgiven himself his unsuccessful protection of his loved ones, and remorse poisons him slowly?
Let’s watch a symbol. If they have decided Rei to wear a black coat and Kouga a white one may be coincidence ... if you believe coincidences to be accidents. But it is not my case, which allows me to go further in my deductions.
From the point of view of physics, color white is the union of all colors of the spectrum, and sunlight is the prime example. Opposite to it, black is the absence of light. On the other hand, a coat is an externat piece of clothing, so it symbolizes what is visible about a person. Acording to these "parameters" Kouga shows himself in progress to light and, also, it is clear Rei’s way to darkness.
Chapter 2. Then, we can wonder whether Rei’s case is the same of those people who have continually television, radio or music turned on because they can not be alone with any background noise. Will the noise of the motorcycle be a resource so he did not listen to himself, his inner complaints?
Going even further, and getting into some eastern beliefs (you would be surprised to know the high number of Western people believing them) we might wonder if in the future Shizuka should reincarnate with the specific purpose to forgive Rei, so he would allow himself to leave the world of the darkness. Did Kouga and Kaoru happened something like this?
GARO fanfic - Angúnia (capítol 3r i últim)
Fanfic situat després del capítol 15 i abans del 17.
Una tarda, quan la Kaoru sortia de la feina, se’ls va trobar al carreró, encarats l’un a l’altre, espases fora. L’atmòsfera es podia tallar amb ganivet: era com si estiguessin submergits en un combat silenciós. Amdós es tombaren a l’uníson cap a ella. La Kaoru es quedà palplantada, havia esperat veure-hi en Rei, com quasi cada dia, però mai no hauria imaginat que podria trobar-hi en Koga.
En Rei es guardà les seves espases, s’avançà i allargà el braç cap a ella.
– Anem, princesa. El cinema ens espera.
Però ella no gosà moure’s, no sabent com reaccionar, fits com estaven el seus ulls en en Koga.
– Hi vols anar? –La veu i la mirada d’ell eren prou dures, com tantes altres vegades. Tombà lleugerament la seva cara cap a en Rei.– Sembla que no.
En Rei s’acostà encara més cap a ella, però no perdé de vista el seu adversari, a qui parlà amb un to sarcàstic.
– Que has perdut alguna cosa, potser? –Pausa.– I creus que la trobaràs?
L’esguard d’en Koga s’enfosquí. Un somriure tan irònic com congelat en el temps convertí el rostre d’en Rei en un avís de perill imminent.
– Ja fas tard: la vida no perdona els que malbaraten les seves oportunitats... ni tampoc els que no són honestos...
Es girà cap a la Kaoru i li tornà a allargar el seu braç.
– No li facis cas. Aviat t’adonaràs que no es mereix trepitjar el mateix terra que tu.
Ella havia escoltat tot el que en Rei havia dit i es preguntà, per enèsima vegada què li podia haver fet en Koga. No es pogué estar de recordar tota l’amabilitat i els detalls que en Rei havia tingut amb ella des de feia molts dies. Ell s’esforçava en plaure-la, com si realment fos molt important per a ell, somreia molt i, sobretot, li donava el combustible que el seu cor ferit necessitava. La seva mà s’estirà instintivament cap a ell, però en Koga avançà, molt a poc a poc, concentrant en ella tota la seva atenció.
– Encara no has acabat de jugar? Ja has fet prou evident com t’ho passes de bé amb ell. Ja n’hi ha prou. Si vols jugar et compraré un joc de pinzells si vols, però en cap cas no permetré que continuïs fent el ridícul.
La Kaoru se’l va mirar, estupefacta. Si en Koga li arriba a parlar així tan sols un mes abans, ella li hauria tirat la cavalleria per sobre. Però, molt havien canviat les coses en un parell de setmanes. Ara no podia obrir la boca: la ràbia, l’esperança i la necessitat amenaçaven de fer-li perdre el control sobre les seves emocions.
Les acusacions que ell li havia fet eren verídiques del tot. El primer dia que arribà a casa amb flors regalades per en Rei, la soterrada gelosia que traspuava cada gest i cada paraula d’en Koga la féu íntimament feliç. Sí, era veritat, ell l’estimava però, per alguna raó desconeguda, no es permetia de manifestar-ho. Així que decidí atacar les seves defenses per a obligar-lo a reaccionar. Durant els àpats, les estones mortes i qualsevol altre moment que a ella li semblés adient, omplia les oïdes del seu esquerp amfitrió amb notícies de les sortides que feia amb en Rei, de les que preparaven (“creus que m’interessa la teva vida en el més mínim?”, feia ell), li ensenyava els regals que en rebia (“ves menjant bombons, i després et queixaràs de la factura del dentista”), li parlava dels detalls que ell li tenia (“una poema escrit a dins de l’esmorzar? Quin fàstic!”). No hi havia res a fer, el dia de les flors va semblar ser el primer i l’últim. Què volia d’ella? Per què s’entestava en protegir-la, doncs? Les llàgrimes li eren arrabassades com si li arrenquessin la pell.
La desesperació la tornà imprudent. Un dia va enganyar-lo dient-li que s’havien fet un petó amb en Rei. Estaven dinant, i el got del que en Koga es disposava a beure esclatà entre els seus dits. De sobte excitada per l’ànsia i una joia tan salvatge com reprimida, ella contemplà els trossos de vidre i el mullader escampats per arreu, i després a ell. En Koga no es dignà a mirar-la. Els seus ulls estaven tancats amb força i crispada la seva cara, mentre la mà encara apretava els vidres que hi tenia clavats. Després, començà a treure’s els vidres sangonosos. Les seves mandíbules tremolaven de tant que les apretava. S’aixecà, “vaig a curar-me”; la seva veu i el seus passos en caminar només reflectien un esgotament aclaparadorament intens. La Kaoru el veié marxar com si li acabés de dir un adéu per sempre. La mà ferida plorava llàgrimes vermelles sobre el parquet, perquè als seus ulls no els permetia de plorar. Ella es deixà caure enrera, derrotada i sense esperança. En Koga mai no lluitaria per ella.
Però aquí estava ara, lluitant per ella davant d’en Rei, a la seva pròpia forma poca-solta i maldestra, però ho feia! Emoció i esperança comprimides i a punt d’esclatar, li impediren de badar boca quan ell la prengué del canell i l’obligà a seguir-lo. Però en Rei s’hi plantà al davant amb enuig creixent.
– Tal.lós! Troglodita vestit de blanc! La fas plorar! –Tregué les espases un altre cop– Deixa-la anar o tu i jo ho acabarem tot ara i aquí!
Però en Koga només li dedicà una mirada d’absolut menyspreu, i la fúria d’en Rei s’encengué. Una de les seves espases es precipirà cap al coll d’en Koga, l’arma del qual la interceptà a mig camí, mentre l’altra s’allunyava del seu blanc per preparar una estocada. Però la Kaoru, què havia assistit a l’intercanvi dels dos nois no sabent si sentir-se preocupada o complaguda, posà la mà que li quedava lliure sobre el braç d’en Rei què, inútilment, pressionava cap al coll del seu adversari. Ella s’hagué d’esforçar molt en parlar.
– Rei, no t’amoïnis. T’agraeixo molt tot el que fas per mi, però tot està bé.
La grapa del cavaller de negre s’afluixà, i la seva espasa a punt de precipitar-se sobre la seva víctima, de mica en mica caigué, mentre se la mirava a ella, incrèdul, adolorit, sense saber ben bé què havia passat. La Kaoru no va poder veure la llambregada de victòria amb que en Koga obsequià al seu rival, just abans de sentir-se estirar el braç un altre cop, i veure com quedava enrere.
No gaire després, en Koga aturà la seva ràpida marxa i la mirà. Era “aquella mirada”. L’havia vista per primer cop el dia abans, que ell va tornar de visitar el Sacerdot Makai Amon. Una mena de cortina s’havia apartat dels seus ulls i revel.laven el missatge que mai no havien volgut dir, què ella entenia bé i pel qual havia apostat tant. Què hauria pogut passar en aquella misteriosa trobada? La veritat és que tant se li’n donava.
Per tercera vegada ell la tibà del braç, però aquest cop la rebé al seu pit. La Kaoru sentí com fugien tots els fantasmes que l’havien turmentada, espaordits pel calor d’aquell cos, i pel suau refrec d’aquells llavis que, tímidament, semblaven cercar alguna cosa entre els seus cabells.
Una tarda, quan la Kaoru sortia de la feina, se’ls va trobar al carreró, encarats l’un a l’altre, espases fora. L’atmòsfera es podia tallar amb ganivet: era com si estiguessin submergits en un combat silenciós. Amdós es tombaren a l’uníson cap a ella. La Kaoru es quedà palplantada, havia esperat veure-hi en Rei, com quasi cada dia, però mai no hauria imaginat que podria trobar-hi en Koga.
En Rei es guardà les seves espases, s’avançà i allargà el braç cap a ella.
– Anem, princesa. El cinema ens espera.
Però ella no gosà moure’s, no sabent com reaccionar, fits com estaven el seus ulls en en Koga.
– Hi vols anar? –La veu i la mirada d’ell eren prou dures, com tantes altres vegades. Tombà lleugerament la seva cara cap a en Rei.– Sembla que no.
En Rei s’acostà encara més cap a ella, però no perdé de vista el seu adversari, a qui parlà amb un to sarcàstic.
– Que has perdut alguna cosa, potser? –Pausa.– I creus que la trobaràs?
L’esguard d’en Koga s’enfosquí. Un somriure tan irònic com congelat en el temps convertí el rostre d’en Rei en un avís de perill imminent.
– Ja fas tard: la vida no perdona els que malbaraten les seves oportunitats... ni tampoc els que no són honestos...
Es girà cap a la Kaoru i li tornà a allargar el seu braç.
– No li facis cas. Aviat t’adonaràs que no es mereix trepitjar el mateix terra que tu.
Ella havia escoltat tot el que en Rei havia dit i es preguntà, per enèsima vegada què li podia haver fet en Koga. No es pogué estar de recordar tota l’amabilitat i els detalls que en Rei havia tingut amb ella des de feia molts dies. Ell s’esforçava en plaure-la, com si realment fos molt important per a ell, somreia molt i, sobretot, li donava el combustible que el seu cor ferit necessitava. La seva mà s’estirà instintivament cap a ell, però en Koga avançà, molt a poc a poc, concentrant en ella tota la seva atenció.
– Encara no has acabat de jugar? Ja has fet prou evident com t’ho passes de bé amb ell. Ja n’hi ha prou. Si vols jugar et compraré un joc de pinzells si vols, però en cap cas no permetré que continuïs fent el ridícul.
La Kaoru se’l va mirar, estupefacta. Si en Koga li arriba a parlar així tan sols un mes abans, ella li hauria tirat la cavalleria per sobre. Però, molt havien canviat les coses en un parell de setmanes. Ara no podia obrir la boca: la ràbia, l’esperança i la necessitat amenaçaven de fer-li perdre el control sobre les seves emocions.
Les acusacions que ell li havia fet eren verídiques del tot. El primer dia que arribà a casa amb flors regalades per en Rei, la soterrada gelosia que traspuava cada gest i cada paraula d’en Koga la féu íntimament feliç. Sí, era veritat, ell l’estimava però, per alguna raó desconeguda, no es permetia de manifestar-ho. Així que decidí atacar les seves defenses per a obligar-lo a reaccionar. Durant els àpats, les estones mortes i qualsevol altre moment que a ella li semblés adient, omplia les oïdes del seu esquerp amfitrió amb notícies de les sortides que feia amb en Rei, de les que preparaven (“creus que m’interessa la teva vida en el més mínim?”, feia ell), li ensenyava els regals que en rebia (“ves menjant bombons, i després et queixaràs de la factura del dentista”), li parlava dels detalls que ell li tenia (“una poema escrit a dins de l’esmorzar? Quin fàstic!”). No hi havia res a fer, el dia de les flors va semblar ser el primer i l’últim. Què volia d’ella? Per què s’entestava en protegir-la, doncs? Les llàgrimes li eren arrabassades com si li arrenquessin la pell.
La desesperació la tornà imprudent. Un dia va enganyar-lo dient-li que s’havien fet un petó amb en Rei. Estaven dinant, i el got del que en Koga es disposava a beure esclatà entre els seus dits. De sobte excitada per l’ànsia i una joia tan salvatge com reprimida, ella contemplà els trossos de vidre i el mullader escampats per arreu, i després a ell. En Koga no es dignà a mirar-la. Els seus ulls estaven tancats amb força i crispada la seva cara, mentre la mà encara apretava els vidres que hi tenia clavats. Després, començà a treure’s els vidres sangonosos. Les seves mandíbules tremolaven de tant que les apretava. S’aixecà, “vaig a curar-me”; la seva veu i el seus passos en caminar només reflectien un esgotament aclaparadorament intens. La Kaoru el veié marxar com si li acabés de dir un adéu per sempre. La mà ferida plorava llàgrimes vermelles sobre el parquet, perquè als seus ulls no els permetia de plorar. Ella es deixà caure enrera, derrotada i sense esperança. En Koga mai no lluitaria per ella.
Però aquí estava ara, lluitant per ella davant d’en Rei, a la seva pròpia forma poca-solta i maldestra, però ho feia! Emoció i esperança comprimides i a punt d’esclatar, li impediren de badar boca quan ell la prengué del canell i l’obligà a seguir-lo. Però en Rei s’hi plantà al davant amb enuig creixent.
– Tal.lós! Troglodita vestit de blanc! La fas plorar! –Tregué les espases un altre cop– Deixa-la anar o tu i jo ho acabarem tot ara i aquí!
Però en Koga només li dedicà una mirada d’absolut menyspreu, i la fúria d’en Rei s’encengué. Una de les seves espases es precipirà cap al coll d’en Koga, l’arma del qual la interceptà a mig camí, mentre l’altra s’allunyava del seu blanc per preparar una estocada. Però la Kaoru, què havia assistit a l’intercanvi dels dos nois no sabent si sentir-se preocupada o complaguda, posà la mà que li quedava lliure sobre el braç d’en Rei què, inútilment, pressionava cap al coll del seu adversari. Ella s’hagué d’esforçar molt en parlar.
– Rei, no t’amoïnis. T’agraeixo molt tot el que fas per mi, però tot està bé.
La grapa del cavaller de negre s’afluixà, i la seva espasa a punt de precipitar-se sobre la seva víctima, de mica en mica caigué, mentre se la mirava a ella, incrèdul, adolorit, sense saber ben bé què havia passat. La Kaoru no va poder veure la llambregada de victòria amb que en Koga obsequià al seu rival, just abans de sentir-se estirar el braç un altre cop, i veure com quedava enrere.
No gaire després, en Koga aturà la seva ràpida marxa i la mirà. Era “aquella mirada”. L’havia vista per primer cop el dia abans, que ell va tornar de visitar el Sacerdot Makai Amon. Una mena de cortina s’havia apartat dels seus ulls i revel.laven el missatge que mai no havien volgut dir, què ella entenia bé i pel qual havia apostat tant. Què hauria pogut passar en aquella misteriosa trobada? La veritat és que tant se li’n donava.
Per tercera vegada ell la tibà del braç, però aquest cop la rebé al seu pit. La Kaoru sentí com fugien tots els fantasmes que l’havien turmentada, espaordits pel calor d’aquell cos, i pel suau refrec d’aquells llavis que, tímidament, semblaven cercar alguna cosa entre els seus cabells.
FI
divendres, 14 de novembre del 2008
GARO Fanfiction - Protected stories
As I found some Fanfics which content is... er... adult, I have opened a new blog to accommodate them. They are stories that may contain explicit sex, homosexuality, and so on. For this reason it is not a free access blog. In fact, I intend to keep the search engines to find it. If you want to have an access, write me an e-mail to mitraxxi@gmail.com with this text:
I'm on age. I know I am asking access to a blog which content may offend some people and, indeed, I accept this responsibility. Please give me an access to Protected Stories. My user name is ... (the Blogger username is an e-mail, add it)
Then I will add you to the list of people allowed to read it. I will send you the confirmation when done, along with the link.
I'm on age. I know I am asking access to a blog which content may offend some people and, indeed, I accept this responsibility. Please give me an access to Protected Stories. My user name is ... (the Blogger username is an e-mail, add it)
Then I will add you to the list of people allowed to read it. I will send you the confirmation when done, along with the link.
GARO Fanfiction - Historias protegidas
Debido a que he encontrado algunos Fanfics con contenido, digamos, adulto, he abierto un nuevo blog para alojarlos. Son historias que pueden contener sexo explícito, homosexualidad, etc. Por esta razón no es un blog de acceso libre. De hecho, me propongo impedir que lo encuentren los motores de búsqueda. Si deseas tener acceso, escríbeme un e-mail a mitraxxi@gmail.com, con este texto: Soy mayor de edad. Sé que pido acceso a un blog cuyo contenido puede ofender algunas sensibilidades, y es una responsabilidad que acepto expresamente. Por favor, dame acceso a Historias Protegidas. Mi nombre de usuario es ... (el nombre de usuario de Blogger es un e-mail, añádelo) Entonces, yo te añadiré a la lista de gente permitida para leerlo. Os enviaré la confirmación cuando lo haya hecho, junto con el enlace. |
GARO Fanfiction - Històries protegides
Degut a que he trobat alguns fanfics amb contingut, diguem-ne, adult, he obert un nou blog per a allotjar-les-hi. Són històries que poden contenir sexe explícit, homosexualitat, etc. Per aquesta raó no és un blog d'accés lliure. De fet, em proposo impedir que el trobin els motors de cerca. Si voleu tenir-hi accés, escriviu-me un e-mail a mitraxxi@gmail.com, amb aquest text:
Sóc major d'edat. Sé que demano accés a un blog el contingut del qual pot ofendre algunes sensibilitats, i és una responsabilitat que accepto expressament. Sisplau, dóna'm accés a Històries Protegides. El meu nom d'usuari és... (el nom d'usuari de Blogger és un e-mail, afegiu-lo)
Llavors, jo us afegiré a la llista de gent permesa de llegir-lo. Us n'enviaré la confirmació quan ho hagi fet, juntament amb l'enllaç.
Sóc major d'edat. Sé que demano accés a un blog el contingut del qual pot ofendre algunes sensibilitats, i és una responsabilitat que accepto expressament. Sisplau, dóna'm accés a Històries Protegides. El meu nom d'usuari és... (el nom d'usuari de Blogger és un e-mail, afegiu-lo)
Llavors, jo us afegiré a la llista de gent permesa de llegir-lo. Us n'enviaré la confirmació quan ho hagi fet, juntament amb l'enllaç.
diumenge, 9 de novembre del 2008
GARO Fanfic - Anguish (Chapter 2nd)
Fanfic placed after chapter 15 and before the 17th.
Kouga was reading when Kaoru arrived. A bouquet of red and white roses that covered a half of her face aroused his curiosity, but before he could consider whether to do a comment or not, Gonza went ahead.
“Oh, Kaoru-sama, what beautiful roses!”
“Yes, they are”. She beamed. “A messenger delivered them to me at work today”.
“A secret admirer, I suppose?,” the butler added in complicity.
“Oh, no, they’re from Rei Suzumura, another Makai Knight. Do you know him?”
“Not very well ...” Gonza had lost his conviction all of a sudden. His eyes escaped to Kouga and, after welcoming her, he went away.
Wham! The big book closed suddenly between Kouga’s hands, and scared Kaoru. He got up from his chair. While he was approaching to her, he felt all the muscles in his body getting an almost painful tension. Kaoru opened his eyes a lot and made a step back when he stopped in front of her.
“I wonder if your brain does something else than enabling you with an unprecedented ability to chatter and to put yourself in trouble”.
Anger replaced alarm in her face.
“Why do you care?”
“This guy wants you dead, and you ask why do I care? Your memory is very short”
“You should know, this,” she suddenly placed the bouquet at his nose, “is his offer of peace!”
He pushed her arm away, as if the flowers could contaminate him.
“He said it and you believe him!” Kouga could not believe that this woman to trust that turncoat. “He knows I’ll protect you, so he wants to take you away from me”.
Kaoru’s look softened, with a touch of sadness which did he to wonder if he had gone too far in his comments.
“No, Kouga, Rei doesn’t wish me any harm”.
Kaoru buried her face among the roses for a moment, a gesture that forced him to suppress his impulse to take them one at a time and to squelch them among his fingers.
“How can you know this?”
Her eyes focused on him.
“For a reason I don’t know, who he wants to harm is you, Kouga. And sometimes he thinks that threatening me will hurt you”. She giggled without any joy, and some few tears moistened her eyes. “Poor miserable! But I’m safe. You do have to take care. I couldn’t persuade him to...” She turned his face away. “I’m sorry”.
Kouga knew such an assumption was largely true, and he was ready to take it. But he had a bad feeling about the phrase she had left without ending.
“You didn’t want to put up in between, right?” Pause. She did not reply. “What did he do to you?”
“It’s nothing”. Kaoru hurried to the stairs, but a strong and offhand grip grasped her free arm.
“What did he do to you?”, he repeated. He softened his clutch when felt a warm tear on his hand. “Tell me.”
These last words were so gentle that she turned to look at him, as if she did not believe. His hand left her go.
“Well, I ... I went to ask him ... to make peace with you”.
Kouga felt moved by her courage. And her innocence. If he had dared, he would have embraced her right then. His beautiful careless one. He invited her to continue:
“He said no...”
“It is obvious, isn’t it?” Another giggle, unaccompanied by her eyes, turned her face into a mask momentarily.
“What did he say? Perhaps I’ll be able to deduce what he’s against me”.
“I don’t think so. He just...” She sighed. “He tried to kiss me”.
It was like a slap.
After being astonished, Kouga steeped in fury. Now he understood everything! Rei wanted to win Kaoru to weaken him, to make him angry, so he could make a mistake. But he must not fall into this trap. He will protect her because Rei would end up killing her. However, he would not intervene until she or he did something unusual, such as leaving his own area of influence, or... better not think about it. If such a thing happened, nobody could stop him, and will kill Rei if needed: he won’t allow anyone to threaten Kaoru’s life!
Forgetting her presence, Kouga closed eyes and breathed deeply several times to control his anger. And asked to his soul strengh enough to bear which was going to fall upon him.
Kouga was reading when Kaoru arrived. A bouquet of red and white roses that covered a half of her face aroused his curiosity, but before he could consider whether to do a comment or not, Gonza went ahead.
“Oh, Kaoru-sama, what beautiful roses!”
“Yes, they are”. She beamed. “A messenger delivered them to me at work today”.
“A secret admirer, I suppose?,” the butler added in complicity.
“Oh, no, they’re from Rei Suzumura, another Makai Knight. Do you know him?”
“Not very well ...” Gonza had lost his conviction all of a sudden. His eyes escaped to Kouga and, after welcoming her, he went away.
Wham! The big book closed suddenly between Kouga’s hands, and scared Kaoru. He got up from his chair. While he was approaching to her, he felt all the muscles in his body getting an almost painful tension. Kaoru opened his eyes a lot and made a step back when he stopped in front of her.
“I wonder if your brain does something else than enabling you with an unprecedented ability to chatter and to put yourself in trouble”.
Anger replaced alarm in her face.
“Why do you care?”
“This guy wants you dead, and you ask why do I care? Your memory is very short”
“You should know, this,” she suddenly placed the bouquet at his nose, “is his offer of peace!”
He pushed her arm away, as if the flowers could contaminate him.
“He said it and you believe him!” Kouga could not believe that this woman to trust that turncoat. “He knows I’ll protect you, so he wants to take you away from me”.
Kaoru’s look softened, with a touch of sadness which did he to wonder if he had gone too far in his comments.
“No, Kouga, Rei doesn’t wish me any harm”.
Kaoru buried her face among the roses for a moment, a gesture that forced him to suppress his impulse to take them one at a time and to squelch them among his fingers.
“How can you know this?”
Her eyes focused on him.
“For a reason I don’t know, who he wants to harm is you, Kouga. And sometimes he thinks that threatening me will hurt you”. She giggled without any joy, and some few tears moistened her eyes. “Poor miserable! But I’m safe. You do have to take care. I couldn’t persuade him to...” She turned his face away. “I’m sorry”.
Kouga knew such an assumption was largely true, and he was ready to take it. But he had a bad feeling about the phrase she had left without ending.
“You didn’t want to put up in between, right?” Pause. She did not reply. “What did he do to you?”
“It’s nothing”. Kaoru hurried to the stairs, but a strong and offhand grip grasped her free arm.
“What did he do to you?”, he repeated. He softened his clutch when felt a warm tear on his hand. “Tell me.”
These last words were so gentle that she turned to look at him, as if she did not believe. His hand left her go.
“Well, I ... I went to ask him ... to make peace with you”.
Kouga felt moved by her courage. And her innocence. If he had dared, he would have embraced her right then. His beautiful careless one. He invited her to continue:
“He said no...”
“It is obvious, isn’t it?” Another giggle, unaccompanied by her eyes, turned her face into a mask momentarily.
“What did he say? Perhaps I’ll be able to deduce what he’s against me”.
“I don’t think so. He just...” She sighed. “He tried to kiss me”.
It was like a slap.
After being astonished, Kouga steeped in fury. Now he understood everything! Rei wanted to win Kaoru to weaken him, to make him angry, so he could make a mistake. But he must not fall into this trap. He will protect her because Rei would end up killing her. However, he would not intervene until she or he did something unusual, such as leaving his own area of influence, or... better not think about it. If such a thing happened, nobody could stop him, and will kill Rei if needed: he won’t allow anyone to threaten Kaoru’s life!
Forgetting her presence, Kouga closed eyes and breathed deeply several times to control his anger. And asked to his soul strengh enough to bear which was going to fall upon him.
dijous, 6 de novembre del 2008
GARO Especial – La evolución de Rei
SPOILERS!!!
Al contrario de lo que comentamos en la serie, ahora vemos a este personaje totalmente integrado. Ya basta de inconsistencias y ambigüedades: éste es Rei Suzumura.
Y es un hombre irónico, pero afable (ya lo habíamos visto), acostumbrado a vivir con gente, con cierta tendencia inconformista. El uso de una moto para desplazarse cuando podría utilizar medios más rápidos propios de su ámbito de actuación, parece decirnos que se toma la vida con calma, está relajado.
Capítulo 2. En la serie Rei había terminado siendo amigo de Koga. Aquí, ha empezado con buen pie con Tsubasa, y se esfuerza en poner un poco de concordia entre sus orgullos enfrentados. Le sabe mal cada vez que Tsubasa rechaza sus intentos que, de hecho, sólo pretenden conseguir una colaboración eficaz entre los tres.
Pero le observamos una tendencia inversa a la de Koga: si éste comienza a hacer tímidos intentos de agruparse con otras personas, Rei se está aislando ostensiblemente. Lo vemos rechazar a un discípulo y está apartado del grupo en el momento de las despedidas. Él, que ha crecido con familia, está solo.
Capítulo 2. El colgante guía de Rei, Silver, lamenta que él no acepte a Akatsuki -por el que ha mostrado claro interés- como discípulo: le avisa que se sentirá muy solo. Aquí, como sucedía al final de la serie, manifiesta que ya tiene suficiente con ella, haciendo evidente su propósito de permanecer solo.
Se trata de una decisión serena, tomada con conocimiento de causa? No parece exhibir síntomas de depresión, así que suponemos que ya ha dejado atrás su período de duelo. Entonces, ¿por qué lo vemos volverse más solitario? ¿Quizás ha reprimido el duelo? ¿No se perdona haber fracasado en la protección de sus seres queridos, y el remordiniento lo envenena poco a poco?
Obervemos un símbolo. Que se haya decidido que Rei lleve abrigo negro y que el de Koga sea blanco puede ser casualidad ... para quien crea en ella. Pero no es mi caso, lo que me permite ir más allá en las deducciones.
Desde el punto de vista de la física, el color blanco es la unión de todos los colores del espectro, y la luz del Sol es el ejemplo típico. Al contrario, el negro es la ausencia de luz. Por otra parte, un abrigo o gabardina es una prenda exterior y, como tal, simboliza lo visible de la persona. Según estos "parámetros" Koga se manifiesta progresando como ser luminoso, y queda patente también el camino hacia la oscuridad de Rei.
Capítulo 2. En esta coyuntura podemos preguntarnos si el caso de Rei es como el de aquellas personas que tienen continuamente tele, radio o música puestas porque no pueden estar solas sin ruido de fondo. ¿Será el ruido de la moto un recurso para que Rei no tenga que escucharse a sí mismo y a sus protestas internas?
Yendo aún más lejos, y ya en terrenos más propios de las creencias orientales (pero os sorprendería saber la cantidad de occidentales que también las tienen) nos planteamos si en un futuro Shizuka se reencarnaria con el específico propósito de perdonar a Rei para que se permita a sí mismo abandonar el mundo de las tinieblas. ¿Habrá pasado algo así también entre Koga y Kaoru?
Gracias por los screenshots, Radix.
Al contrario de lo que comentamos en la serie, ahora vemos a este personaje totalmente integrado. Ya basta de inconsistencias y ambigüedades: éste es Rei Suzumura.
Y es un hombre irónico, pero afable (ya lo habíamos visto), acostumbrado a vivir con gente, con cierta tendencia inconformista. El uso de una moto para desplazarse cuando podría utilizar medios más rápidos propios de su ámbito de actuación, parece decirnos que se toma la vida con calma, está relajado.
Capítulo 2. En la serie Rei había terminado siendo amigo de Koga. Aquí, ha empezado con buen pie con Tsubasa, y se esfuerza en poner un poco de concordia entre sus orgullos enfrentados. Le sabe mal cada vez que Tsubasa rechaza sus intentos que, de hecho, sólo pretenden conseguir una colaboración eficaz entre los tres.
Pero le observamos una tendencia inversa a la de Koga: si éste comienza a hacer tímidos intentos de agruparse con otras personas, Rei se está aislando ostensiblemente. Lo vemos rechazar a un discípulo y está apartado del grupo en el momento de las despedidas. Él, que ha crecido con familia, está solo.
Capítulo 2. El colgante guía de Rei, Silver, lamenta que él no acepte a Akatsuki -por el que ha mostrado claro interés- como discípulo: le avisa que se sentirá muy solo. Aquí, como sucedía al final de la serie, manifiesta que ya tiene suficiente con ella, haciendo evidente su propósito de permanecer solo.
Se trata de una decisión serena, tomada con conocimiento de causa? No parece exhibir síntomas de depresión, así que suponemos que ya ha dejado atrás su período de duelo. Entonces, ¿por qué lo vemos volverse más solitario? ¿Quizás ha reprimido el duelo? ¿No se perdona haber fracasado en la protección de sus seres queridos, y el remordiniento lo envenena poco a poco?
Obervemos un símbolo. Que se haya decidido que Rei lleve abrigo negro y que el de Koga sea blanco puede ser casualidad ... para quien crea en ella. Pero no es mi caso, lo que me permite ir más allá en las deducciones.
Desde el punto de vista de la física, el color blanco es la unión de todos los colores del espectro, y la luz del Sol es el ejemplo típico. Al contrario, el negro es la ausencia de luz. Por otra parte, un abrigo o gabardina es una prenda exterior y, como tal, simboliza lo visible de la persona. Según estos "parámetros" Koga se manifiesta progresando como ser luminoso, y queda patente también el camino hacia la oscuridad de Rei.
Capítulo 2. En esta coyuntura podemos preguntarnos si el caso de Rei es como el de aquellas personas que tienen continuamente tele, radio o música puestas porque no pueden estar solas sin ruido de fondo. ¿Será el ruido de la moto un recurso para que Rei no tenga que escucharse a sí mismo y a sus protestas internas?
Yendo aún más lejos, y ya en terrenos más propios de las creencias orientales (pero os sorprendería saber la cantidad de occidentales que también las tienen) nos planteamos si en un futuro Shizuka se reencarnaria con el específico propósito de perdonar a Rei para que se permita a sí mismo abandonar el mundo de las tinieblas. ¿Habrá pasado algo así también entre Koga y Kaoru?
Gracias por los screenshots, Radix.
dilluns, 3 de novembre del 2008
GARO Fanfic – Angúnia. (Capítol 2n)
Fanfic situat després del capítol 15 i abans del 17.
En Koga llegia quan la Kaoru arribà. Un ram de roses vermelles i blanques que li mig tapaven la cara despertà la seva curiositat, però abans que pogués considerar si feia o no cap comentari, en Gonza se li anticipà.
–Ah, senyoreta, quin ram! És una bellesa.
–Sí que ho és. –Ella somrigué– Un missatger me l’ha lliurat avui a la feina.
–Un admirador secret, potser? –afegí el majordom, amb to còmplice.
–Ah, no! És d’en Rei Suzumura, un altre Cavaller Makai. El coneixes?
–No ben bé... –En Gonza havia perdut la seva seguretat i cordialitat de sobte. Els seus ulls s’escapaven cap a en Koga i, després de saludar-la, se n’anà.
Pam! El gran llibre es tancà de sobte entre les mans d’en Koga, espantant la Kaoru. Ell s’havia aixecat de la cadira. Mentre s’hi acostava va notar com tots els músculs del seu cos entraven en una tensió quasi dolorosa. La Kaoru obrí molt els ulls i féu un pas enrere quan ell es plantà davant seu.
–Em pregunto si el teu cervell fa alguna cosa més, a part de donar-te una capacitat inaudita per a la xerrera i per a ficar-te en embolics.
L’enuig substituí l’alarma al rostre de la noia.
–I a tu què t’hi va, ara?
–Aquest individu t’hauria mort de bona gana i encara em preguntes què m’hi va? Tan curta és la teva memòria?
–Per a que ho sàpigues, això –ella li entaforà de sobte el ram sota el nas– és una oferta de pau per part seva!
Ell li empenyé el braç lluny, com si les flors poguessin contaminar-lo.
–T’ho ha dit i tu t’ho has cregut! –Aixecava la veu; no es podia creure que aquesta dona es refiés d’aquell caragirat.– Sap que jo et protegiré, per això vol allunyar-te de mi.
L’esguard de la Kaoru se suavitzà, amb un matís de tristesa que a ell el féu preguntar-se si no s’hauria passat en els seus comentaris.
–No, Koga, en Rei no em vol pas mal.
La Kaoru ensorrà un moment la seva cara entre les roses, gest que a ell l’obligà a reprimir l’impuls d’agafar-les d’una en una i esclafar-les entre els seus dits.
–Com ho pots saber, això?
Ella el fità.
–Per alguna raó que ignoro, és a tu a qui vol perjudicar, Koga, i de vegades es pensa que amenaçant-me a mi et fa mal a tu. –Ella rigué sense alegria, i unes poques llàgrimes li humitejaren els ulls.– Pobre desgraciat! Però no em farà res. Tú sí que has de prendre’n cura. No vaig poder convèncer-lo de... –Ella tombà la cara en una altra direcció.– Em sap greu.
En Koga sabia que la seva suposició tenia bona part de veritat, i estava preparat per a assumir-la. Però el que pressentia de la frase que ella havia deixat a mig fer no li agradava gens.
–No hauràs volgut ficar-te entremig, oi? –Pausa. Ella no respongué.– Què t’ha fet?
–Res. –La Kaoru s’apressà cap a l’escala, però una mà forta i sense miraments li atenallà el braç que li quedava lliure.
–Què t’ha fet? –repetí. Afluixà la seva grapa en notar-la humida per una llàgrima càlida.– Digues...
Aquesta última paraula va ser tan suau i gentil que ella es tombà a mirar-lo com si no s'ho acabés de creure. La mà que l’agafava la deixà anar.
–Bé, jo... vaig anar a demanar-li... que fes les paus amb tu.
En Koga estava commogut per la seva valentia. I per la seva innocència. Si hagués gosat, l’hauria abraçada en aquell mateix moment. La seva bella imprudent. La convidà a continuar:
–Va dir que no...
–És evident, oi? –Una altra rialla, què no fou acompanyada pels ulls, convertí momentàniament el seu rostre en una màscara.
–Què va dir? Potser així podré deduir què té en contra meu.
–No ho crec. Es va limitar a ... –Ella sospirà.– Va intentar fer-me un petó.
Fou com una bufetada.
Quan sortí del seu estat d’estupefacció, en Koga se sentí amarat per la fúria. Ara ho entenia tot! En Rei volia conquistar la Kaoru per a debilitar-lo, encoleritzar-lo i obligar-lo a donar un pas en fals. Però ell no cauria en aquest parany. La protegiria a ella perquè en Rei l’acabaria matant de totes passades. Tanmateix, no hi intervindria fins que ella o ell fessin alguna cosa rara, com ara sortir de la seva àrea d’influència o... millor no pensar-hi. Si tals cosa passaven ningú podria aturar-lo, i mataria en Rei si calia: no permetria que ningú amenacés la vida de la Kaoru!
Oblidant-se completament de la presència d’ella, tancà els ulls i respirà a fons diverses vegades per controlar la seva ira. I demanà força a la seva ànima per a suportar el que a partir d’ara li cauria a sobre.
En Koga llegia quan la Kaoru arribà. Un ram de roses vermelles i blanques que li mig tapaven la cara despertà la seva curiositat, però abans que pogués considerar si feia o no cap comentari, en Gonza se li anticipà.
–Ah, senyoreta, quin ram! És una bellesa.
–Sí que ho és. –Ella somrigué– Un missatger me l’ha lliurat avui a la feina.
–Un admirador secret, potser? –afegí el majordom, amb to còmplice.
–Ah, no! És d’en Rei Suzumura, un altre Cavaller Makai. El coneixes?
–No ben bé... –En Gonza havia perdut la seva seguretat i cordialitat de sobte. Els seus ulls s’escapaven cap a en Koga i, després de saludar-la, se n’anà.
Pam! El gran llibre es tancà de sobte entre les mans d’en Koga, espantant la Kaoru. Ell s’havia aixecat de la cadira. Mentre s’hi acostava va notar com tots els músculs del seu cos entraven en una tensió quasi dolorosa. La Kaoru obrí molt els ulls i féu un pas enrere quan ell es plantà davant seu.
–Em pregunto si el teu cervell fa alguna cosa més, a part de donar-te una capacitat inaudita per a la xerrera i per a ficar-te en embolics.
L’enuig substituí l’alarma al rostre de la noia.
–I a tu què t’hi va, ara?
–Aquest individu t’hauria mort de bona gana i encara em preguntes què m’hi va? Tan curta és la teva memòria?
–Per a que ho sàpigues, això –ella li entaforà de sobte el ram sota el nas– és una oferta de pau per part seva!
Ell li empenyé el braç lluny, com si les flors poguessin contaminar-lo.
–T’ho ha dit i tu t’ho has cregut! –Aixecava la veu; no es podia creure que aquesta dona es refiés d’aquell caragirat.– Sap que jo et protegiré, per això vol allunyar-te de mi.
L’esguard de la Kaoru se suavitzà, amb un matís de tristesa que a ell el féu preguntar-se si no s’hauria passat en els seus comentaris.
–No, Koga, en Rei no em vol pas mal.
La Kaoru ensorrà un moment la seva cara entre les roses, gest que a ell l’obligà a reprimir l’impuls d’agafar-les d’una en una i esclafar-les entre els seus dits.
–Com ho pots saber, això?
Ella el fità.
–Per alguna raó que ignoro, és a tu a qui vol perjudicar, Koga, i de vegades es pensa que amenaçant-me a mi et fa mal a tu. –Ella rigué sense alegria, i unes poques llàgrimes li humitejaren els ulls.– Pobre desgraciat! Però no em farà res. Tú sí que has de prendre’n cura. No vaig poder convèncer-lo de... –Ella tombà la cara en una altra direcció.– Em sap greu.
En Koga sabia que la seva suposició tenia bona part de veritat, i estava preparat per a assumir-la. Però el que pressentia de la frase que ella havia deixat a mig fer no li agradava gens.
–No hauràs volgut ficar-te entremig, oi? –Pausa. Ella no respongué.– Què t’ha fet?
–Res. –La Kaoru s’apressà cap a l’escala, però una mà forta i sense miraments li atenallà el braç que li quedava lliure.
–Què t’ha fet? –repetí. Afluixà la seva grapa en notar-la humida per una llàgrima càlida.– Digues...
Aquesta última paraula va ser tan suau i gentil que ella es tombà a mirar-lo com si no s'ho acabés de creure. La mà que l’agafava la deixà anar.
–Bé, jo... vaig anar a demanar-li... que fes les paus amb tu.
En Koga estava commogut per la seva valentia. I per la seva innocència. Si hagués gosat, l’hauria abraçada en aquell mateix moment. La seva bella imprudent. La convidà a continuar:
–Va dir que no...
–És evident, oi? –Una altra rialla, què no fou acompanyada pels ulls, convertí momentàniament el seu rostre en una màscara.
–Què va dir? Potser així podré deduir què té en contra meu.
–No ho crec. Es va limitar a ... –Ella sospirà.– Va intentar fer-me un petó.
Fou com una bufetada.
Quan sortí del seu estat d’estupefacció, en Koga se sentí amarat per la fúria. Ara ho entenia tot! En Rei volia conquistar la Kaoru per a debilitar-lo, encoleritzar-lo i obligar-lo a donar un pas en fals. Però ell no cauria en aquest parany. La protegiria a ella perquè en Rei l’acabaria matant de totes passades. Tanmateix, no hi intervindria fins que ella o ell fessin alguna cosa rara, com ara sortir de la seva àrea d’influència o... millor no pensar-hi. Si tals cosa passaven ningú podria aturar-lo, i mataria en Rei si calia: no permetria que ningú amenacés la vida de la Kaoru!
Oblidant-se completament de la presència d’ella, tancà els ulls i respirà a fons diverses vegades per controlar la seva ira. I demanà força a la seva ànima per a suportar el que a partir d’ara li cauria a sobre.
diumenge, 2 de novembre del 2008
JAM Project a Barcelona!
Article trilingüe / Artículo trilingüe / Trilingual article
Actualitzat / Actualizado / Updated : Oct.13, 2008
CATALÀ
Han fet dos concerts: el dissabte dia 1, d'una hora de durada, i el diumenge dia 2 (avui), d'una hora i mitja. Hi havia més gent a la sessió del dissabte, segurament perquè avui ha plogut molt aquí, i potser també perquè era bastant més d'hora. Voldria dir que la sonoritat del local és òptima, però a mi no m'ho ha semblat.
Dissabte: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puc fer una crítica acurada, donada la meva notable ignorància del manga i de l'anime, però la gent que estava al meu voltant coneixia totes les cançons de la sessió del dissabte. A la del diumenge s'hi van inbloure cançons d'anime què, van dir expressament, encara no havien arribat a Espanya. Han fet dos apartats de música conjunta del grup, i emmig, cadascú ha cantat una cançó pròpia.
Diumenge: Hironobu Kageyama embogeix el públic amb el seu famosíssim Cha-La Head-Cha-La.
En un moment determinat, i sense anunci previ (cosa que no havia passat amb les altres cançons), engeguen Savior in the Dark, acabada la qual en Kageyama, amb l'ajut d'un intérpret, comença a interrogar el públic: sabeu què hem cantat ara?, coneixeu Garo?, sabeu què és el tokusatsu? Com que era evident que els crits del públic eren dubtosos va fer breus explicacions basades, sobre tot, en altres preguntes: coneixeu els Power Rangers japonesos?, Kamen Rider? La resposta més afirmativa va ser aquesta última. Calia donar explicacions. Garo és poc conegut a Espanya perquè no s'ha emès per cap televisió pública, només per alguna de pagament. Quan la cosa va quedar més o menys clara, ve la propaganda: Selecta Visión (que s'ha encarregat de portar el grup a Barcelona) ha publicat Garo a Espanya.
Diumenge: "Savior in the Dark". Penjat gràcies a la gentilesa de YouTube i de idkzxl.
Han estat dues tardes entretingudes. Aquest quintet sap tractar amb la gent, hi ha festejat, i fins i tot ens hem rigut.
ESPAÑOL
Han hecho dos conciertos: el sábado día 1, de una hora de duración, y el domingo día 2 (hoy), de una hora y media. Había más gente en la sesión del sábado, seguramente porque hoy ha llovido mucho aquí, y quizás también porque era bastante más temprano. Quisiera decir que la sonoridad del local es óptima, pero a mí no me lo ha parecido.
Sábado: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puedo hacer una crítica cuidadosa, dada mi notable ignorancia del manga y del anime, pero la gente que estaba a mi alrededor conocía todas las canciones de la sesión del sábado. En la del domingo se han incluído canciones de anime que, dijeron expresamente, aún no habían llegado a España. Han hecho dos apartados de música conjunta del grupo, y enmedio, cada uno ha cantado una canción propia.
Domingo: Hironobu Kageyama enloquece al público con su famosísimo Cha-La Head-Cha-La.
En un momento determinado, y sin anuncio previo (lo que no había pasado con otras canciones), ponen en marcha Savior in the Dark, terminada la cual Kageyama, con la ayuda de un intérprete, comienza a interrogar al público: ¿sabeis lo que hemos cantado ahora?, ¿conoceis Garo?, ¿sabeis lo que es el tokusatsu? Como era evidente que los gritos del público eran dudosos hizo breves explicaciones basadas, sobre todo, en otras preguntas: ¿conocéis los Power Rangers japoneses?, ¿Kamen Rider? La respuesta más afirmativa fue esta última. Había que dar explicaciones. Garo es poco conocido en España porque no lo ha emitido ninguna televisión pública, sólo por alguna de pago. Cuando la cosa quedó más o menos clara, vino la propaganda: Selecta Visión (que se ha encargado de traer al grupo a Barcelona) ha publicado Garo en España.
Domingo: "Savior in the Dark", subido gracias a la gentileza de YouTube y de idkzxl
Han sido dos tardes entretenidas. Este quinteto sabe tratar con la gente, la ha cortejado, e incluso nos hemos reído.
ENGLISH
It have had two concerts: Octover 1st, Saturday, one-hour long concert. and 2nd, Sunday (today), an hour and a half long. There were more people on Saturday, probably because today has rained vey much in Barcelona, and perhaps also because it was more early. I would say that the sound of the local was optimal, but I do not think so.
Saturday: Hiroshi Kitadani interpreting One Piece.
I can not do a careful review, because of my remarkable ignorance of manga and anime, but people who were around me knew all the songs on Saturday. On Sunday, they included some anime songs which, they said it, had not yet come to Spain. There were two sections of music all the group and, in the middle, everyone has sung a song of their own.
Sunday: People got enthusiastic with Hironobu Kageyama's famous Cha-la Head Cha-La.
At some moment, and without prior notice (which had not happened with the other songs), they start Savior in the Dark, and after finishing it Kageyama, with the help of an interpreter, began to ask the public some questions: do you know what have we just sung?, do you know Garo?, do you know what is Tokusatsu? As it was clear that the cries by the people were rather dubious, he did explanations based on other questions: do you know the Japanese Power Rangers?, Kamen Rider? The latter one received an affirmative answer. To give explanations was necessary. Garo is little known in Spain because it has not been issued by any public television, only by some few of payment. When the thing was more or less clear, the propaganda came: Selecta Vision (which was responsible of bringing the group in Barcelona) has published Garo in Spain.
Sunday: "Savior in the Dark", uploaded thank to the kindness of YouTube and idkzxl.
They were two entertaining evenings. This quintet knows dealing with people, they have courted us, and even we have laughed.
Actualitzat / Actualizado / Updated : Oct.13, 2008
CATALÀ
- Hironobu Kageyama
- Masaaki Endoh
- Hiroshi Kitadani
- Masami Okui
- Yoshiki Fukuyama
Han fet dos concerts: el dissabte dia 1, d'una hora de durada, i el diumenge dia 2 (avui), d'una hora i mitja. Hi havia més gent a la sessió del dissabte, segurament perquè avui ha plogut molt aquí, i potser també perquè era bastant més d'hora. Voldria dir que la sonoritat del local és òptima, però a mi no m'ho ha semblat.
Dissabte: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puc fer una crítica acurada, donada la meva notable ignorància del manga i de l'anime, però la gent que estava al meu voltant coneixia totes les cançons de la sessió del dissabte. A la del diumenge s'hi van inbloure cançons d'anime què, van dir expressament, encara no havien arribat a Espanya. Han fet dos apartats de música conjunta del grup, i emmig, cadascú ha cantat una cançó pròpia.
Diumenge: Hironobu Kageyama embogeix el públic amb el seu famosíssim Cha-La Head-Cha-La.
En un moment determinat, i sense anunci previ (cosa que no havia passat amb les altres cançons), engeguen Savior in the Dark, acabada la qual en Kageyama, amb l'ajut d'un intérpret, comença a interrogar el públic: sabeu què hem cantat ara?, coneixeu Garo?, sabeu què és el tokusatsu? Com que era evident que els crits del públic eren dubtosos va fer breus explicacions basades, sobre tot, en altres preguntes: coneixeu els Power Rangers japonesos?, Kamen Rider? La resposta més afirmativa va ser aquesta última. Calia donar explicacions. Garo és poc conegut a Espanya perquè no s'ha emès per cap televisió pública, només per alguna de pagament. Quan la cosa va quedar més o menys clara, ve la propaganda: Selecta Visión (que s'ha encarregat de portar el grup a Barcelona) ha publicat Garo a Espanya.
Diumenge: "Savior in the Dark". Penjat gràcies a la gentilesa de YouTube i de idkzxl.
Han estat dues tardes entretingudes. Aquest quintet sap tractar amb la gent, hi ha festejat, i fins i tot ens hem rigut.
ESPAÑOL
- Hironobu Kageyama
- Masaaki Endoh
- Hiroshi Kitadani
- Masami Okui
- Yoshiki Fukuyama
Han hecho dos conciertos: el sábado día 1, de una hora de duración, y el domingo día 2 (hoy), de una hora y media. Había más gente en la sesión del sábado, seguramente porque hoy ha llovido mucho aquí, y quizás también porque era bastante más temprano. Quisiera decir que la sonoridad del local es óptima, pero a mí no me lo ha parecido.
Sábado: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puedo hacer una crítica cuidadosa, dada mi notable ignorancia del manga y del anime, pero la gente que estaba a mi alrededor conocía todas las canciones de la sesión del sábado. En la del domingo se han incluído canciones de anime que, dijeron expresamente, aún no habían llegado a España. Han hecho dos apartados de música conjunta del grupo, y enmedio, cada uno ha cantado una canción propia.
Domingo: Hironobu Kageyama enloquece al público con su famosísimo Cha-La Head-Cha-La.
En un momento determinado, y sin anuncio previo (lo que no había pasado con otras canciones), ponen en marcha Savior in the Dark, terminada la cual Kageyama, con la ayuda de un intérprete, comienza a interrogar al público: ¿sabeis lo que hemos cantado ahora?, ¿conoceis Garo?, ¿sabeis lo que es el tokusatsu? Como era evidente que los gritos del público eran dudosos hizo breves explicaciones basadas, sobre todo, en otras preguntas: ¿conocéis los Power Rangers japoneses?, ¿Kamen Rider? La respuesta más afirmativa fue esta última. Había que dar explicaciones. Garo es poco conocido en España porque no lo ha emitido ninguna televisión pública, sólo por alguna de pago. Cuando la cosa quedó más o menos clara, vino la propaganda: Selecta Visión (que se ha encargado de traer al grupo a Barcelona) ha publicado Garo en España.
Domingo: "Savior in the Dark", subido gracias a la gentileza de YouTube y de idkzxl
Han sido dos tardes entretenidas. Este quinteto sabe tratar con la gente, la ha cortejado, e incluso nos hemos reído.
ENGLISH
- Hironobu Kageyama
- Masaaki Endoh
- Hiroshi Kitadani
- Masami Okui
- Yoshiki Fukuyama
It have had two concerts: Octover 1st, Saturday, one-hour long concert. and 2nd, Sunday (today), an hour and a half long. There were more people on Saturday, probably because today has rained vey much in Barcelona, and perhaps also because it was more early. I would say that the sound of the local was optimal, but I do not think so.
Saturday: Hiroshi Kitadani interpreting One Piece.
I can not do a careful review, because of my remarkable ignorance of manga and anime, but people who were around me knew all the songs on Saturday. On Sunday, they included some anime songs which, they said it, had not yet come to Spain. There were two sections of music all the group and, in the middle, everyone has sung a song of their own.
Sunday: People got enthusiastic with Hironobu Kageyama's famous Cha-la Head Cha-La.
At some moment, and without prior notice (which had not happened with the other songs), they start Savior in the Dark, and after finishing it Kageyama, with the help of an interpreter, began to ask the public some questions: do you know what have we just sung?, do you know Garo?, do you know what is Tokusatsu? As it was clear that the cries by the people were rather dubious, he did explanations based on other questions: do you know the Japanese Power Rangers?, Kamen Rider? The latter one received an affirmative answer. To give explanations was necessary. Garo is little known in Spain because it has not been issued by any public television, only by some few of payment. When the thing was more or less clear, the propaganda came: Selecta Vision (which was responsible of bringing the group in Barcelona) has published Garo in Spain.
Sunday: "Savior in the Dark", uploaded thank to the kindness of YouTube and idkzxl.
They were two entertaining evenings. This quintet knows dealing with people, they have courted us, and even we have laughed.
GARO Especial – L'evolució d'en Rei.
SPOILERS!!!
Al contrari que a la sèrie, aquí veiem aquest personatge totalment integrat. Prou d’inconsistències i ambigüitats: aquest és en Rei Suzumura.
I és un home iròni, però afable (ja ho havíem vist), acostumat a viure amb gent, amb una tirada inconformista. L’ús d’una moto per a desplaçar-se quan podria usar mitjans més ràpids propis del seu àmbit d’actuació, sembla dir-nos que es pren la vida amb calma, està relaxat.
Capítol 2. A la sèrie, en Rei havia acabat com a amic d’en Koga. Aquí ha començat amb bon peu amb en Tsubasa, i s’esforça en posar una mica de concòrdia entre els seus orgulls enfrontats. Li sap greu cada cop que en Tsubasa rebutja els seus intents què, de fet, no pretenen res més que aconseguir una col.laboració eficaç entre tots tres.
Però li observem una tendència inversa a la d’en Koga: si aquest comença a fer tímids intents d’agrupar-se amb altres persones, en Rei s’està aïllant ostensiblement. El veiem rebutjar un deixeble i està apartat del grup a l’hora dels comiats. Ell, que ha crescut amb família, està sol.
Capítol 2. El penjoll guia d’en Rei, Sílver, plany que ell no accepti l’Akatsuki –pel que ell ha mostrat clar interès– com a deixeble: l’avisa que se sentirà molt sol. Aquí, com passava al final de la sèrie, manifesta que ja en té prou amb ella, fent evident el seu propòsit de romandre sol.
Es tracta d’una decisió serena, presa amb coneixement de causa? No sembla exhibir símptomes de depressió, així que suposem que ja ha deixat enrere el seu període de dol. Llavors, per què el veiem tornar-se més solitari? És que potser ha reprimit el dol? No es perdona haver fracassat en la protecció dels seus éssers estimats, i el remordinent l’enverina de mica en mica?
Obervem un símbol. Que hom hagi decidit que en Rei dugui abric negre i que el d’en Koga sigui blanc pot ser casualitat... per a qui hi cregui, en la casualitat. Però no és el meu cas, cosa que em permet anar més enllà en les deduccions.
Des del punt de vista de la física, el color blanc és la unió de tots els colors de l’espectre, i la llum del Sol n’és l’exemple típic. Al contrari, el negre és l’absència de llum. Per altra banda, un abric o gabardina és una peça de roba exterior i, com a tal, simbolitza allò que és visible de la persona. Segons aquests “paràmetres” en Koga es manifesta progressant com a ésser lluminós, i queda patent també el camí cap a l’enfosquiment d’en Rei.
Capítol 2. En aquesta conjuntura podem preguntar-nos si el cas d’en Rei és com el d’aquelles persones que tenen continuament tele, ràdio o música posada perquè no poden estar soles sense soroll de fons. Serà el soroll de la moto un recurs per a que en Rei no hagi d’escoltar-se a ell mateix, les seves protestes internes?
Anant encara més enllà, i ja en terrenys més propis de les creences orientals (però us sorprendria saber la quantitat d’occidentals que també hi creuen) ens plantegem si, en un futur, la Shizuka s’hauria de reencarnar amb l’específic propòsit de perdonar en Rei per a que es permeti a ell mateix d’abandonar el món de les tenebres. Haurà passat alguna cosa així també entre en Koga i la Kaoru?
Gràcies pels screenshots, Radix.
Al contrari que a la sèrie, aquí veiem aquest personatge totalment integrat. Prou d’inconsistències i ambigüitats: aquest és en Rei Suzumura.
I és un home iròni, però afable (ja ho havíem vist), acostumat a viure amb gent, amb una tirada inconformista. L’ús d’una moto per a desplaçar-se quan podria usar mitjans més ràpids propis del seu àmbit d’actuació, sembla dir-nos que es pren la vida amb calma, està relaxat.
Capítol 2. A la sèrie, en Rei havia acabat com a amic d’en Koga. Aquí ha començat amb bon peu amb en Tsubasa, i s’esforça en posar una mica de concòrdia entre els seus orgulls enfrontats. Li sap greu cada cop que en Tsubasa rebutja els seus intents què, de fet, no pretenen res més que aconseguir una col.laboració eficaç entre tots tres.
Però li observem una tendència inversa a la d’en Koga: si aquest comença a fer tímids intents d’agrupar-se amb altres persones, en Rei s’està aïllant ostensiblement. El veiem rebutjar un deixeble i està apartat del grup a l’hora dels comiats. Ell, que ha crescut amb família, està sol.
Capítol 2. El penjoll guia d’en Rei, Sílver, plany que ell no accepti l’Akatsuki –pel que ell ha mostrat clar interès– com a deixeble: l’avisa que se sentirà molt sol. Aquí, com passava al final de la sèrie, manifesta que ja en té prou amb ella, fent evident el seu propòsit de romandre sol.
Es tracta d’una decisió serena, presa amb coneixement de causa? No sembla exhibir símptomes de depressió, així que suposem que ja ha deixat enrere el seu període de dol. Llavors, per què el veiem tornar-se més solitari? És que potser ha reprimit el dol? No es perdona haver fracassat en la protecció dels seus éssers estimats, i el remordinent l’enverina de mica en mica?
Obervem un símbol. Que hom hagi decidit que en Rei dugui abric negre i que el d’en Koga sigui blanc pot ser casualitat... per a qui hi cregui, en la casualitat. Però no és el meu cas, cosa que em permet anar més enllà en les deduccions.
Des del punt de vista de la física, el color blanc és la unió de tots els colors de l’espectre, i la llum del Sol n’és l’exemple típic. Al contrari, el negre és l’absència de llum. Per altra banda, un abric o gabardina és una peça de roba exterior i, com a tal, simbolitza allò que és visible de la persona. Segons aquests “paràmetres” en Koga es manifesta progressant com a ésser lluminós, i queda patent també el camí cap a l’enfosquiment d’en Rei.
Capítol 2. En aquesta conjuntura podem preguntar-nos si el cas d’en Rei és com el d’aquelles persones que tenen continuament tele, ràdio o música posada perquè no poden estar soles sense soroll de fons. Serà el soroll de la moto un recurs per a que en Rei no hagi d’escoltar-se a ell mateix, les seves protestes internes?
Anant encara més enllà, i ja en terrenys més propis de les creences orientals (però us sorprendria saber la quantitat d’occidentals que també hi creuen) ens plantegem si, en un futur, la Shizuka s’hauria de reencarnar amb l’específic propòsit de perdonar en Rei per a que es permeti a ell mateix d’abandonar el món de les tenebres. Haurà passat alguna cosa així també entre en Koga i la Kaoru?
Gràcies pels screenshots, Radix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
