GARO Fanfic – El secret de Garo (Cap. 2)

– Què ha passat, Zaruba?

– Un fet inusual –respongué l’anell parlant.– Quatre horrors van atacar-nos plegtats.

– Has dit “plegats”?

– I no eren del dèbils, precisament. No vaig tenir oportunitat de comentar-ho amb en Koga.

– Què deu poder ajuntar uns éssers tan egoïstes com els horrors?

– Això no és tot –continuà en Zaruba.– Gairebé els havíem acabat quan n’aparegueren quatre més. El temps de l’armadura ja s’havia esgotat, així que li vaig aconsellar que fugís. Però els altres quatre ens van estalonar i atrapar. Si no hagués estat per aquells catorze homes que tornaven de beure...

La Jabi sospirà davant de la urgent i delicada feina que li esperava. Les lesions provocades pels horrors mai no eren només físiques, s’endinsaven en el nivell etèric, complicant molt el procés de curació. Els principals canals energètics d’en Koga s’havien interromput, i destruït bona part dels plexes més importants. Si no actuava de pressa no hi seria a temps.

* * *

Ho havia d’admetre: malgrat la seva lògica resistència, la Kaoru l’obeïa fil per randa. Semblava que en Gonza li havia explicat els rudiments de la dinàmica de pensament i encara que ella, possiblement, no hi creia, almenys respectava els que sí ho feien. Esperava la sacerdotessa a fora de l’habitació i li preguntava com estava en Koga. La Jabi la deixava entrar un cop al dia, recomanant-li un cop més de posar fre a la seva por.

– Com podré controlar-la? –es queixava– si no em dius si ell millora o no?

Feia tres dies que l’estava tractant i, tot i que la cosa semblava que evolucionava bé, encara eren massa les coses que podien fallar. Fins a restablir els principals fluxes d’energia, la Jabi no podia saber si ell se salvaria. Que el lligam entre ell i la Kaoru sigui tan intens, i que aquesta tingui continuament emocions negatives concentrades en ell, no feia altra cosa que desviar energia que en Koga necessitava per a la seva reparació. Alguna cosa caldrà fer. Dir-li la veritat. Nua.

– Mira, Kaoru, no és que tot depengui dels teus pensaments, perquè no és veritat. Però, cal que consideris que no el pots ajudar, que tot està en mans del destí i d’altres persones, i que no té cap sentit que et preocupis tant. El que hagi de passar, passarà. Si hi poses més càrrega, el que sigui dolent es precipitarà, i el que sigui bo s’endarrerirà. Així de simple. Però, es pot donar el cas que hi hagi l’oportunitat de salvar-lo i que, per culpa de l’endarreriment... ja m’entens.

Amb prou feines la Kaoru escoltà com la Jabi li aconsellava de distreure’s, rependre les seves activitats normals, que això l’ajudaria a controlar-se. Però sortí de la cambra enfurismada contra la sacerdotessa, contra el destí i contra ella mateixa. Es tancà a la que havia estat la seva cambra de soltera (ara, la sala de pintar) en a la que tornava a dormir a petició de la Jabi. Plorà fins que va quedar esgotada.

* * *

La Jabi feia l’impossible per restablir els conductes essencials d’energia, malgrat que el seu pacient només s’aguantava viu gràcies a que havia obert un passadís directe a la dimensió energètica, com si estigués endollat a una màquina d’hospital per mantenir-lo viu. Era una mesura desesperada. El potent fluxe que hi venia podria forçar el restabliment dels canals energètics perquè ella ja havia reconstruït els plexes vitals entre els que havien de funcionar, però també els podria fondre sense remei per sobrecàrrega.

A més, havia de vigilar continuament les lesions físiques que no reaccionaven bé al tractament degut a que el desgavell havia transformat en un caos els sistemes nerviós i endocrí, especialment complexes en la gent entrenada i iniciada en les disciplines Makai.

Quan per fi la Jabi va tenir assegurada la vida d’en Koga, la recuperació fou ràpida. Llavors, ella es va poder aturar detingudament a estudiar una extranya i intensa lluminositat de diferents tons de salmó que havia detectat a la seva aura.

- No és possible! –s’exclamà en veu baixa quan va començar a entreveure què significava.

Va enfonsar la mà en aquella zona d’aura per damunt entre els plexes solar i cardíac.

- Ja ho crec que sí –continuà parlant amb ella mateixa.- No sé per què em sorprèn.

És clar que ho sabia: perquè una cosa és que t’ho diguin, i una altra veure-ho tu mateix. Es mirà el seu inconscient amic amb admiració.

- Garo –mormolà. I el deixà descansar.

En sortir de la cambra la Kaoru, què esperava a fora, va entrar.

– Com està, avui?

– Continua pel bon camí. Li dóno un dia com a màxim abans no recuperi la consciència.

La cara de la jove mestressa s’il.luminà. Des que la Jabi li havia dit que en Koga se salvaria i que podia estar més temps amb ell, es mostrà més receptiva a la dictadura de la forastera. Li prengué una mà i la premé entre les seves en silenciós agraïment. Després la deixà anar i s’assegué a la capçalera del llit, agafà la mà d’ell, duent-se-la als llavis i la besà emocionada.

La Jabi se la mirà mig amb desconcert mig amb enveja. Malgrat no havia pogut fer-hi res, la Kaoru havia insistit en que la permetés romandre a la cambra, un cop i un altre, i fins que ella li havia recomanat que es distragués, semblava desesperada. Ocupar-se dels cursos de dibuix que impartia en una escola i de les seves pintures l’havia asserenada. La soprenia per la seva tossuderia. I l’envejava perquè havia aconseguit el cor d’en Koga.

Ell i la Jabi havien estat massa anys sense tenir contacte, era lògic que el sentiment que tenien quan van passar la primera iniciació Makai (després de la qual els seus destins els van separar) no hagués prosperat. Però, ella n’estava convençuda, si haguessin tingut l’oportunitat de mantenir-lo, en Koga no s’hauria tornat tan esquerp. Ella no havia perdut l’habilitat de fer-lo parlar, i sap que cada vegada que ho fan ell recorda la companyonia i l’afecte que havien compartit temps enrere. Per això ella també sap que el cor d’en Koga és ardent i intens, tot i que tancat i barrat. Que de tant en tant fugís una mica de llum o de calor a través del glaç, deixava entreveure la potència que hi havia al darrere. Tancat i barrat, però constant i fiable com un foc ben custodiat. Un diamant ocult per a qui tingui la paciència (i l’habilitat) de desenterrar-lo.

La Kaoru ho havia fet. Ell, que mai no es ficava en res i mai no havia estat la generositat personificada, des que està amb ella és disposat a tot per qualsevol persona que li importi encara que només sigui una mica, com si de cop i volta s’hagués obert una porta. En Koga s’expressa sempre a través de les seves accions, i en cadascuna hi posa tot el seu ésser. Foc pur.