Fanfic situat després del capítol 15 i abans del 17.
En Koga llegia quan la Kaoru arribà. Un ram de roses vermelles i blanques que li mig tapaven la cara despertà la seva curiositat, però abans que pogués considerar si feia o no cap comentari, en Gonza se li anticipà.
–Ah, senyoreta, quin ram! És una bellesa.
–Sí que ho és. –Ella somrigué– Un missatger me l’ha lliurat avui a la feina.
–Un admirador secret, potser? –afegí el majordom, amb to còmplice.
–Ah, no! És d’en Rei Suzumura, un altre Cavaller Makai. El coneixes?
–No ben bé... –En Gonza havia perdut la seva seguretat i cordialitat de sobte. Els seus ulls s’escapaven cap a en Koga i, després de saludar-la, se n’anà.
Pam! El gran llibre es tancà de sobte entre les mans d’en Koga, espantant la Kaoru. Ell s’havia aixecat de la cadira. Mentre s’hi acostava va notar com tots els músculs del seu cos entraven en una tensió quasi dolorosa. La Kaoru obrí molt els ulls i féu un pas enrere quan ell es plantà davant seu.
–Em pregunto si el teu cervell fa alguna cosa més, a part de donar-te una capacitat inaudita per a la xerrera i per a ficar-te en embolics.
L’enuig substituí l’alarma al rostre de la noia.
–I a tu què t’hi va, ara?
–Aquest individu t’hauria mort de bona gana i encara em preguntes què m’hi va? Tan curta és la teva memòria?
–Per a que ho sàpigues, això –ella li entaforà de sobte el ram sota el nas– és una oferta de pau per part seva!
Ell li empenyé el braç lluny, com si les flors poguessin contaminar-lo.
–T’ho ha dit i tu t’ho has cregut! –Aixecava la veu; no es podia creure que aquesta dona es refiés d’aquell caragirat.– Sap que jo et protegiré, per això vol allunyar-te de mi.
L’esguard de la Kaoru se suavitzà, amb un matís de tristesa que a ell el féu preguntar-se si no s’hauria passat en els seus comentaris.
–No, Koga, en Rei no em vol pas mal.
La Kaoru ensorrà un moment la seva cara entre les roses, gest que a ell l’obligà a reprimir l’impuls d’agafar-les d’una en una i esclafar-les entre els seus dits.
–Com ho pots saber, això?
Ella el fità.
–Per alguna raó que ignoro, és a tu a qui vol perjudicar, Koga, i de vegades es pensa que amenaçant-me a mi et fa mal a tu. –Ella rigué sense alegria, i unes poques llàgrimes li humitejaren els ulls.– Pobre desgraciat! Però no em farà res. Tú sí que has de prendre’n cura. No vaig poder convèncer-lo de... –Ella tombà la cara en una altra direcció.– Em sap greu.
En Koga sabia que la seva suposició tenia bona part de veritat, i estava preparat per a assumir-la. Però el que pressentia de la frase que ella havia deixat a mig fer no li agradava gens.
–No hauràs volgut ficar-te entremig, oi? –Pausa. Ella no respongué.– Què t’ha fet?
–Res. –La Kaoru s’apressà cap a l’escala, però una mà forta i sense miraments li atenallà el braç que li quedava lliure.
–Què t’ha fet? –repetí. Afluixà la seva grapa en notar-la humida per una llàgrima càlida.– Digues...
Aquesta última paraula va ser tan suau i gentil que ella es tombà a mirar-lo com si no s'ho acabés de creure. La mà que l’agafava la deixà anar.
–Bé, jo... vaig anar a demanar-li... que fes les paus amb tu.
En Koga estava commogut per la seva valentia. I per la seva innocència. Si hagués gosat, l’hauria abraçada en aquell mateix moment. La seva bella imprudent. La convidà a continuar:
–Va dir que no...
–És evident, oi? –Una altra rialla, què no fou acompanyada pels ulls, convertí momentàniament el seu rostre en una màscara.
–Què va dir? Potser així podré deduir què té en contra meu.
–No ho crec. Es va limitar a ... –Ella sospirà.– Va intentar fer-me un petó.
Fou com una bufetada.
Quan sortí del seu estat d’estupefacció, en Koga se sentí amarat per la fúria. Ara ho entenia tot! En Rei volia conquistar la Kaoru per a debilitar-lo, encoleritzar-lo i obligar-lo a donar un pas en fals. Però ell no cauria en aquest parany. La protegiria a ella perquè en Rei l’acabaria matant de totes passades. Tanmateix, no hi intervindria fins que ella o ell fessin alguna cosa rara, com ara sortir de la seva àrea d’influència o... millor no pensar-hi. Si tals cosa passaven ningú podria aturar-lo, i mataria en Rei si calia: no permetria que ningú amenacés la vida de la Kaoru!
Oblidant-se completament de la presència d’ella, tancà els ulls i respirà a fons diverses vegades per controlar la seva ira. I demanà força a la seva ànima per a suportar el que a partir d’ara li cauria a sobre.
dilluns, 3 de novembre del 2008
diumenge, 2 de novembre del 2008
JAM Project a Barcelona!
Article trilingüe / Artículo trilingüe / Trilingual article
Actualitzat / Actualizado / Updated : Oct.13, 2008
CATALÀ
Han fet dos concerts: el dissabte dia 1, d'una hora de durada, i el diumenge dia 2 (avui), d'una hora i mitja. Hi havia més gent a la sessió del dissabte, segurament perquè avui ha plogut molt aquí, i potser també perquè era bastant més d'hora. Voldria dir que la sonoritat del local és òptima, però a mi no m'ho ha semblat.
Dissabte: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puc fer una crítica acurada, donada la meva notable ignorància del manga i de l'anime, però la gent que estava al meu voltant coneixia totes les cançons de la sessió del dissabte. A la del diumenge s'hi van inbloure cançons d'anime què, van dir expressament, encara no havien arribat a Espanya. Han fet dos apartats de música conjunta del grup, i emmig, cadascú ha cantat una cançó pròpia.
Diumenge: Hironobu Kageyama embogeix el públic amb el seu famosíssim Cha-La Head-Cha-La.
En un moment determinat, i sense anunci previ (cosa que no havia passat amb les altres cançons), engeguen Savior in the Dark, acabada la qual en Kageyama, amb l'ajut d'un intérpret, comença a interrogar el públic: sabeu què hem cantat ara?, coneixeu Garo?, sabeu què és el tokusatsu? Com que era evident que els crits del públic eren dubtosos va fer breus explicacions basades, sobre tot, en altres preguntes: coneixeu els Power Rangers japonesos?, Kamen Rider? La resposta més afirmativa va ser aquesta última. Calia donar explicacions. Garo és poc conegut a Espanya perquè no s'ha emès per cap televisió pública, només per alguna de pagament. Quan la cosa va quedar més o menys clara, ve la propaganda: Selecta Visión (que s'ha encarregat de portar el grup a Barcelona) ha publicat Garo a Espanya.
Diumenge: "Savior in the Dark". Penjat gràcies a la gentilesa de YouTube i de idkzxl.
Han estat dues tardes entretingudes. Aquest quintet sap tractar amb la gent, hi ha festejat, i fins i tot ens hem rigut.
ESPAÑOL
Han hecho dos conciertos: el sábado día 1, de una hora de duración, y el domingo día 2 (hoy), de una hora y media. Había más gente en la sesión del sábado, seguramente porque hoy ha llovido mucho aquí, y quizás también porque era bastante más temprano. Quisiera decir que la sonoridad del local es óptima, pero a mí no me lo ha parecido.
Sábado: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puedo hacer una crítica cuidadosa, dada mi notable ignorancia del manga y del anime, pero la gente que estaba a mi alrededor conocía todas las canciones de la sesión del sábado. En la del domingo se han incluído canciones de anime que, dijeron expresamente, aún no habían llegado a España. Han hecho dos apartados de música conjunta del grupo, y enmedio, cada uno ha cantado una canción propia.
Domingo: Hironobu Kageyama enloquece al público con su famosísimo Cha-La Head-Cha-La.
En un momento determinado, y sin anuncio previo (lo que no había pasado con otras canciones), ponen en marcha Savior in the Dark, terminada la cual Kageyama, con la ayuda de un intérprete, comienza a interrogar al público: ¿sabeis lo que hemos cantado ahora?, ¿conoceis Garo?, ¿sabeis lo que es el tokusatsu? Como era evidente que los gritos del público eran dudosos hizo breves explicaciones basadas, sobre todo, en otras preguntas: ¿conocéis los Power Rangers japoneses?, ¿Kamen Rider? La respuesta más afirmativa fue esta última. Había que dar explicaciones. Garo es poco conocido en España porque no lo ha emitido ninguna televisión pública, sólo por alguna de pago. Cuando la cosa quedó más o menos clara, vino la propaganda: Selecta Visión (que se ha encargado de traer al grupo a Barcelona) ha publicado Garo en España.
Domingo: "Savior in the Dark", subido gracias a la gentileza de YouTube y de idkzxl
Han sido dos tardes entretenidas. Este quinteto sabe tratar con la gente, la ha cortejado, e incluso nos hemos reído.
ENGLISH
It have had two concerts: Octover 1st, Saturday, one-hour long concert. and 2nd, Sunday (today), an hour and a half long. There were more people on Saturday, probably because today has rained vey much in Barcelona, and perhaps also because it was more early. I would say that the sound of the local was optimal, but I do not think so.
Saturday: Hiroshi Kitadani interpreting One Piece.
I can not do a careful review, because of my remarkable ignorance of manga and anime, but people who were around me knew all the songs on Saturday. On Sunday, they included some anime songs which, they said it, had not yet come to Spain. There were two sections of music all the group and, in the middle, everyone has sung a song of their own.
Sunday: People got enthusiastic with Hironobu Kageyama's famous Cha-la Head Cha-La.
At some moment, and without prior notice (which had not happened with the other songs), they start Savior in the Dark, and after finishing it Kageyama, with the help of an interpreter, began to ask the public some questions: do you know what have we just sung?, do you know Garo?, do you know what is Tokusatsu? As it was clear that the cries by the people were rather dubious, he did explanations based on other questions: do you know the Japanese Power Rangers?, Kamen Rider? The latter one received an affirmative answer. To give explanations was necessary. Garo is little known in Spain because it has not been issued by any public television, only by some few of payment. When the thing was more or less clear, the propaganda came: Selecta Vision (which was responsible of bringing the group in Barcelona) has published Garo in Spain.
Sunday: "Savior in the Dark", uploaded thank to the kindness of YouTube and idkzxl.
They were two entertaining evenings. This quintet knows dealing with people, they have courted us, and even we have laughed.
Actualitzat / Actualizado / Updated : Oct.13, 2008
CATALÀ
- Hironobu Kageyama
- Masaaki Endoh
- Hiroshi Kitadani
- Masami Okui
- Yoshiki Fukuyama
Han fet dos concerts: el dissabte dia 1, d'una hora de durada, i el diumenge dia 2 (avui), d'una hora i mitja. Hi havia més gent a la sessió del dissabte, segurament perquè avui ha plogut molt aquí, i potser també perquè era bastant més d'hora. Voldria dir que la sonoritat del local és òptima, però a mi no m'ho ha semblat.
Dissabte: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puc fer una crítica acurada, donada la meva notable ignorància del manga i de l'anime, però la gent que estava al meu voltant coneixia totes les cançons de la sessió del dissabte. A la del diumenge s'hi van inbloure cançons d'anime què, van dir expressament, encara no havien arribat a Espanya. Han fet dos apartats de música conjunta del grup, i emmig, cadascú ha cantat una cançó pròpia.
Diumenge: Hironobu Kageyama embogeix el públic amb el seu famosíssim Cha-La Head-Cha-La.
En un moment determinat, i sense anunci previ (cosa que no havia passat amb les altres cançons), engeguen Savior in the Dark, acabada la qual en Kageyama, amb l'ajut d'un intérpret, comença a interrogar el públic: sabeu què hem cantat ara?, coneixeu Garo?, sabeu què és el tokusatsu? Com que era evident que els crits del públic eren dubtosos va fer breus explicacions basades, sobre tot, en altres preguntes: coneixeu els Power Rangers japonesos?, Kamen Rider? La resposta més afirmativa va ser aquesta última. Calia donar explicacions. Garo és poc conegut a Espanya perquè no s'ha emès per cap televisió pública, només per alguna de pagament. Quan la cosa va quedar més o menys clara, ve la propaganda: Selecta Visión (que s'ha encarregat de portar el grup a Barcelona) ha publicat Garo a Espanya.
Diumenge: "Savior in the Dark". Penjat gràcies a la gentilesa de YouTube i de idkzxl.
Han estat dues tardes entretingudes. Aquest quintet sap tractar amb la gent, hi ha festejat, i fins i tot ens hem rigut.
ESPAÑOL
- Hironobu Kageyama
- Masaaki Endoh
- Hiroshi Kitadani
- Masami Okui
- Yoshiki Fukuyama
Han hecho dos conciertos: el sábado día 1, de una hora de duración, y el domingo día 2 (hoy), de una hora y media. Había más gente en la sesión del sábado, seguramente porque hoy ha llovido mucho aquí, y quizás también porque era bastante más temprano. Quisiera decir que la sonoridad del local es óptima, pero a mí no me lo ha parecido.
Sábado: Hiroshi Kitadani interpreta One Piece.
No puedo hacer una crítica cuidadosa, dada mi notable ignorancia del manga y del anime, pero la gente que estaba a mi alrededor conocía todas las canciones de la sesión del sábado. En la del domingo se han incluído canciones de anime que, dijeron expresamente, aún no habían llegado a España. Han hecho dos apartados de música conjunta del grupo, y enmedio, cada uno ha cantado una canción propia.
Domingo: Hironobu Kageyama enloquece al público con su famosísimo Cha-La Head-Cha-La.
En un momento determinado, y sin anuncio previo (lo que no había pasado con otras canciones), ponen en marcha Savior in the Dark, terminada la cual Kageyama, con la ayuda de un intérprete, comienza a interrogar al público: ¿sabeis lo que hemos cantado ahora?, ¿conoceis Garo?, ¿sabeis lo que es el tokusatsu? Como era evidente que los gritos del público eran dudosos hizo breves explicaciones basadas, sobre todo, en otras preguntas: ¿conocéis los Power Rangers japoneses?, ¿Kamen Rider? La respuesta más afirmativa fue esta última. Había que dar explicaciones. Garo es poco conocido en España porque no lo ha emitido ninguna televisión pública, sólo por alguna de pago. Cuando la cosa quedó más o menos clara, vino la propaganda: Selecta Visión (que se ha encargado de traer al grupo a Barcelona) ha publicado Garo en España.
Domingo: "Savior in the Dark", subido gracias a la gentileza de YouTube y de idkzxl
Han sido dos tardes entretenidas. Este quinteto sabe tratar con la gente, la ha cortejado, e incluso nos hemos reído.
ENGLISH
- Hironobu Kageyama
- Masaaki Endoh
- Hiroshi Kitadani
- Masami Okui
- Yoshiki Fukuyama
It have had two concerts: Octover 1st, Saturday, one-hour long concert. and 2nd, Sunday (today), an hour and a half long. There were more people on Saturday, probably because today has rained vey much in Barcelona, and perhaps also because it was more early. I would say that the sound of the local was optimal, but I do not think so.
Saturday: Hiroshi Kitadani interpreting One Piece.
I can not do a careful review, because of my remarkable ignorance of manga and anime, but people who were around me knew all the songs on Saturday. On Sunday, they included some anime songs which, they said it, had not yet come to Spain. There were two sections of music all the group and, in the middle, everyone has sung a song of their own.
Sunday: People got enthusiastic with Hironobu Kageyama's famous Cha-la Head Cha-La.
At some moment, and without prior notice (which had not happened with the other songs), they start Savior in the Dark, and after finishing it Kageyama, with the help of an interpreter, began to ask the public some questions: do you know what have we just sung?, do you know Garo?, do you know what is Tokusatsu? As it was clear that the cries by the people were rather dubious, he did explanations based on other questions: do you know the Japanese Power Rangers?, Kamen Rider? The latter one received an affirmative answer. To give explanations was necessary. Garo is little known in Spain because it has not been issued by any public television, only by some few of payment. When the thing was more or less clear, the propaganda came: Selecta Vision (which was responsible of bringing the group in Barcelona) has published Garo in Spain.
Sunday: "Savior in the Dark", uploaded thank to the kindness of YouTube and idkzxl.
They were two entertaining evenings. This quintet knows dealing with people, they have courted us, and even we have laughed.
GARO Especial – L'evolució d'en Rei.
SPOILERS!!!
Al contrari que a la sèrie, aquí veiem aquest personatge totalment integrat. Prou d’inconsistències i ambigüitats: aquest és en Rei Suzumura.
I és un home iròni, però afable (ja ho havíem vist), acostumat a viure amb gent, amb una tirada inconformista. L’ús d’una moto per a desplaçar-se quan podria usar mitjans més ràpids propis del seu àmbit d’actuació, sembla dir-nos que es pren la vida amb calma, està relaxat.
Capítol 2. A la sèrie, en Rei havia acabat com a amic d’en Koga. Aquí ha començat amb bon peu amb en Tsubasa, i s’esforça en posar una mica de concòrdia entre els seus orgulls enfrontats. Li sap greu cada cop que en Tsubasa rebutja els seus intents què, de fet, no pretenen res més que aconseguir una col.laboració eficaç entre tots tres.
Però li observem una tendència inversa a la d’en Koga: si aquest comença a fer tímids intents d’agrupar-se amb altres persones, en Rei s’està aïllant ostensiblement. El veiem rebutjar un deixeble i està apartat del grup a l’hora dels comiats. Ell, que ha crescut amb família, està sol.
Capítol 2. El penjoll guia d’en Rei, Sílver, plany que ell no accepti l’Akatsuki –pel que ell ha mostrat clar interès– com a deixeble: l’avisa que se sentirà molt sol. Aquí, com passava al final de la sèrie, manifesta que ja en té prou amb ella, fent evident el seu propòsit de romandre sol.
Es tracta d’una decisió serena, presa amb coneixement de causa? No sembla exhibir símptomes de depressió, així que suposem que ja ha deixat enrere el seu període de dol. Llavors, per què el veiem tornar-se més solitari? És que potser ha reprimit el dol? No es perdona haver fracassat en la protecció dels seus éssers estimats, i el remordinent l’enverina de mica en mica?
Obervem un símbol. Que hom hagi decidit que en Rei dugui abric negre i que el d’en Koga sigui blanc pot ser casualitat... per a qui hi cregui, en la casualitat. Però no és el meu cas, cosa que em permet anar més enllà en les deduccions.
Des del punt de vista de la física, el color blanc és la unió de tots els colors de l’espectre, i la llum del Sol n’és l’exemple típic. Al contrari, el negre és l’absència de llum. Per altra banda, un abric o gabardina és una peça de roba exterior i, com a tal, simbolitza allò que és visible de la persona. Segons aquests “paràmetres” en Koga es manifesta progressant com a ésser lluminós, i queda patent també el camí cap a l’enfosquiment d’en Rei.
Capítol 2. En aquesta conjuntura podem preguntar-nos si el cas d’en Rei és com el d’aquelles persones que tenen continuament tele, ràdio o música posada perquè no poden estar soles sense soroll de fons. Serà el soroll de la moto un recurs per a que en Rei no hagi d’escoltar-se a ell mateix, les seves protestes internes?
Anant encara més enllà, i ja en terrenys més propis de les creences orientals (però us sorprendria saber la quantitat d’occidentals que també hi creuen) ens plantegem si, en un futur, la Shizuka s’hauria de reencarnar amb l’específic propòsit de perdonar en Rei per a que es permeti a ell mateix d’abandonar el món de les tenebres. Haurà passat alguna cosa així també entre en Koga i la Kaoru?
Gràcies pels screenshots, Radix.
Al contrari que a la sèrie, aquí veiem aquest personatge totalment integrat. Prou d’inconsistències i ambigüitats: aquest és en Rei Suzumura.
I és un home iròni, però afable (ja ho havíem vist), acostumat a viure amb gent, amb una tirada inconformista. L’ús d’una moto per a desplaçar-se quan podria usar mitjans més ràpids propis del seu àmbit d’actuació, sembla dir-nos que es pren la vida amb calma, està relaxat.
Capítol 2. A la sèrie, en Rei havia acabat com a amic d’en Koga. Aquí ha començat amb bon peu amb en Tsubasa, i s’esforça en posar una mica de concòrdia entre els seus orgulls enfrontats. Li sap greu cada cop que en Tsubasa rebutja els seus intents què, de fet, no pretenen res més que aconseguir una col.laboració eficaç entre tots tres.
Però li observem una tendència inversa a la d’en Koga: si aquest comença a fer tímids intents d’agrupar-se amb altres persones, en Rei s’està aïllant ostensiblement. El veiem rebutjar un deixeble i està apartat del grup a l’hora dels comiats. Ell, que ha crescut amb família, està sol.
Capítol 2. El penjoll guia d’en Rei, Sílver, plany que ell no accepti l’Akatsuki –pel que ell ha mostrat clar interès– com a deixeble: l’avisa que se sentirà molt sol. Aquí, com passava al final de la sèrie, manifesta que ja en té prou amb ella, fent evident el seu propòsit de romandre sol.
Es tracta d’una decisió serena, presa amb coneixement de causa? No sembla exhibir símptomes de depressió, així que suposem que ja ha deixat enrere el seu període de dol. Llavors, per què el veiem tornar-se més solitari? És que potser ha reprimit el dol? No es perdona haver fracassat en la protecció dels seus éssers estimats, i el remordinent l’enverina de mica en mica?
Obervem un símbol. Que hom hagi decidit que en Rei dugui abric negre i que el d’en Koga sigui blanc pot ser casualitat... per a qui hi cregui, en la casualitat. Però no és el meu cas, cosa que em permet anar més enllà en les deduccions.
Des del punt de vista de la física, el color blanc és la unió de tots els colors de l’espectre, i la llum del Sol n’és l’exemple típic. Al contrari, el negre és l’absència de llum. Per altra banda, un abric o gabardina és una peça de roba exterior i, com a tal, simbolitza allò que és visible de la persona. Segons aquests “paràmetres” en Koga es manifesta progressant com a ésser lluminós, i queda patent també el camí cap a l’enfosquiment d’en Rei.
Capítol 2. En aquesta conjuntura podem preguntar-nos si el cas d’en Rei és com el d’aquelles persones que tenen continuament tele, ràdio o música posada perquè no poden estar soles sense soroll de fons. Serà el soroll de la moto un recurs per a que en Rei no hagi d’escoltar-se a ell mateix, les seves protestes internes?
Anant encara més enllà, i ja en terrenys més propis de les creences orientals (però us sorprendria saber la quantitat d’occidentals que també hi creuen) ens plantegem si, en un futur, la Shizuka s’hauria de reencarnar amb l’específic propòsit de perdonar en Rei per a que es permeti a ell mateix d’abandonar el món de les tenebres. Haurà passat alguna cosa així també entre en Koga i la Kaoru?
Gràcies pels screenshots, Radix.
divendres, 31 d’octubre del 2008
GARO Fanfic - Anguish (Chapter 1st)
Fanfic placed after chapter 15th and before the 17th one.
He was standing exactly at the same place where he had waited for her the former time, after deciding to execute her. Rei did not know really why he was there. Perhaps he wanted she to know he was not her enemy, which never would deceive her, unlike other one. He was sorry that she became sentenced to death because she was stained with a horror blood. If only he might find the way to offer her a happier end! Who do you want to lie, scolded himself, you like Kaoru, that’s all! She was pretty, and had a far reminiscence of Shizuka. He wondered if the remembrance of his dead beloved one was behind this feeling. Or, maybe, it was only some pity.
A door noise. Kaoru appeared into the alley, and became dumbfound of seeing him. To Rei seemed she was struggling between two options: standing there, or running to the opposite side. So, before she could decide the second one, he hurried to speak, and did not dare to move from where he was.
“Good afternoon. How was your day?” He wondered if she would have sensed him nervous. But the ice was already broken.
“Well, thanks. Good afternoon.”
Not even looking at him, she approached to his position ready to leave him behind. Rei did not have an idea about what he could tell her, so, he improvised.
“Allow me to lead you home.”
“Huh? Why?”
“Because often you bump into a horror.” He knew she should take this reason into account seriously. “You know I can also protect you. And he is not here. I am.”
She did not answer and went on her way, but more slowly, so he felt allowed to accompain her.
“Wait,” Rei said when Kaoru was to take her bicycle. “I Have my motorbike right here.”
“If you think I’m going to leave my bike over there...”
“No, no,” he calmed down her. “I’m going to take it after you: when you get off I will climb up the forward wheel to the seat and I will tie it. I promise that you’re going to get it before becoming dark.”
As she doubted, Rei put the helmet to her. So, she mounted to the rear seat and gripped his waist. He congratulated himself: he had gained a bit of her confidence; then he breathed thoroughly, only to sense with more intensity those arms surrounding his waist, that body embracing his back.
On arriving to the Saejima manor, they went on their way on foot, among the trees. She had not said anything till then, and he did not feel self-confident enough to force a conversation. But having lelf behind the trees, and after seeing Kouga stopping right there his training suddenly, he couldn’t resist anymore.
“Why do you live with him?” Rei had stopped where the garden started and finished the forest.
“You could say that his protectiveness is very useful for an artist without any money.” Kaoru forced a giggle. She used him as he used her: quite fair, Rei decided.
“And does he charged you never?” If only he wouldn’t said it!
“Kouga isn’t that kind of man, I do not allow you to speak like this!”
He inclined to apologize. He did not know if she really admired Kouga for his great respect, or if she detested him for an "excess" of respect. Probably she would have preferred a bit more of human warmth, instead of a mobile piece of ice that, by the way, had stopped of making the idiot and was approaching to them.
“Kaoru, I have to go, if I must fulfill the promise to take your bicycle back before it becomes dark.”
She smiled for the first time.
“Of course, Rei. Thank you for the trip.”
“It’s a pleasure. Do not doubt on calling me, if you need.”
She seemed surprised, but his look was focused on the serious and already very close Kouga, before to turn back. He expected Kouga had listened his last sentence.
Rei began to suspect that his interest on Kaoru could be caused by his wish to act against her devoted protector as far as possible. The idea to steal the girl from him -which was visibly captivated, even if he tried hard on hiding it- thrilled him, and he astonished himself designing a seduction plan. Maybe he could attain that she could face her death with dignity and consciousness, a right that Kouga denied to her stubbornly. He imagined himself kissing her hands, her eyes, relishing her lips, as a tender and warm farewell, before removing her head to avoid such an agony.
This awaken dreaming did him to relive the pain of the loss of Shizuka. He wondered if this play he was planning would not turn back against him and would kill his soul. No, it was already dead.
He was standing exactly at the same place where he had waited for her the former time, after deciding to execute her. Rei did not know really why he was there. Perhaps he wanted she to know he was not her enemy, which never would deceive her, unlike other one. He was sorry that she became sentenced to death because she was stained with a horror blood. If only he might find the way to offer her a happier end! Who do you want to lie, scolded himself, you like Kaoru, that’s all! She was pretty, and had a far reminiscence of Shizuka. He wondered if the remembrance of his dead beloved one was behind this feeling. Or, maybe, it was only some pity.
A door noise. Kaoru appeared into the alley, and became dumbfound of seeing him. To Rei seemed she was struggling between two options: standing there, or running to the opposite side. So, before she could decide the second one, he hurried to speak, and did not dare to move from where he was.
“Good afternoon. How was your day?” He wondered if she would have sensed him nervous. But the ice was already broken.
“Well, thanks. Good afternoon.”
Not even looking at him, she approached to his position ready to leave him behind. Rei did not have an idea about what he could tell her, so, he improvised.
“Allow me to lead you home.”
“Huh? Why?”
“Because often you bump into a horror.” He knew she should take this reason into account seriously. “You know I can also protect you. And he is not here. I am.”
She did not answer and went on her way, but more slowly, so he felt allowed to accompain her.
“Wait,” Rei said when Kaoru was to take her bicycle. “I Have my motorbike right here.”
“If you think I’m going to leave my bike over there...”
“No, no,” he calmed down her. “I’m going to take it after you: when you get off I will climb up the forward wheel to the seat and I will tie it. I promise that you’re going to get it before becoming dark.”
As she doubted, Rei put the helmet to her. So, she mounted to the rear seat and gripped his waist. He congratulated himself: he had gained a bit of her confidence; then he breathed thoroughly, only to sense with more intensity those arms surrounding his waist, that body embracing his back.
On arriving to the Saejima manor, they went on their way on foot, among the trees. She had not said anything till then, and he did not feel self-confident enough to force a conversation. But having lelf behind the trees, and after seeing Kouga stopping right there his training suddenly, he couldn’t resist anymore.
“Why do you live with him?” Rei had stopped where the garden started and finished the forest.
“You could say that his protectiveness is very useful for an artist without any money.” Kaoru forced a giggle. She used him as he used her: quite fair, Rei decided.
“And does he charged you never?” If only he wouldn’t said it!
“Kouga isn’t that kind of man, I do not allow you to speak like this!”
He inclined to apologize. He did not know if she really admired Kouga for his great respect, or if she detested him for an "excess" of respect. Probably she would have preferred a bit more of human warmth, instead of a mobile piece of ice that, by the way, had stopped of making the idiot and was approaching to them.
“Kaoru, I have to go, if I must fulfill the promise to take your bicycle back before it becomes dark.”
She smiled for the first time.
“Of course, Rei. Thank you for the trip.”
“It’s a pleasure. Do not doubt on calling me, if you need.”
She seemed surprised, but his look was focused on the serious and already very close Kouga, before to turn back. He expected Kouga had listened his last sentence.
Rei began to suspect that his interest on Kaoru could be caused by his wish to act against her devoted protector as far as possible. The idea to steal the girl from him -which was visibly captivated, even if he tried hard on hiding it- thrilled him, and he astonished himself designing a seduction plan. Maybe he could attain that she could face her death with dignity and consciousness, a right that Kouga denied to her stubbornly. He imagined himself kissing her hands, her eyes, relishing her lips, as a tender and warm farewell, before removing her head to avoid such an agony.
This awaken dreaming did him to relive the pain of the loss of Shizuka. He wondered if this play he was planning would not turn back against him and would kill his soul. No, it was already dead.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
GARO Fanfic – Angúnia. (Capítol 1r)
Fanfic situat després del capítol 15 i abans del 17.
Era exactament al mateix lloc on l’havia esperada l’altra vegada, quan estava decidit a executar-la. En Rei no sabia ben bé què hi feia, aquí. Potser volia demostrar-li que ell no era el seu enemic, que no l’enganyaria mai, al contrari d’altres. Li sabia greu que fos condemnada a una mort certa per haver estat tacada amb sang d’horror. Si pogués trobar la manera d’oferir-li un final més feliç. A qui vols enredar, s’esbroncà a ell mateix, la Kaoru t’agrada, i punt! Ella era guapa, i tenia una llunyana reminiscència a la Shizuka. Es preguntava si el record de la seva estimada estava al darrere d’aquest sentiment. O potser només era llàstima.
Soroll d’una porta. La Kaoru aparegué al carreró i es quedà glaçada de veure’l. A en Rei li va semblar com si ella estigués lluitant entre les opcions de quedar-s’hi, o córrer en direcció oposada. Per si acabés decidint la segona, ell s’apressà a parlar, sense gosar moure’s d’allà on era.
– Bona tarda. Com t’ha anat el dia? –Dubtava de si ella l’hauria notat nerviós. Però el glaç ja s’havia trencat.
– Bé, gràcies. Bona tarda.
Sense ni mirar-lo, ella s’acostà a la seva posició decidida a deixar-lo enrere. En Rei no tenia idea de què podia dir-li, i improvitzà.
– Deixa’m que et dugui a casa.
– I això, per què?
– Perquè ensopegues amb horrors massa sovint. –Ell sabia que hauria de considerar seriosament aquesta raó.– Saps que jo també puc protegir-te. I ell no és aquí. Jo, sí.
Ella no respongué i continuà el seu camí, però més a poc a poc, de forma que ell se sentí autoritzat a acompanyar-la.
– Espera –digué en Rei quan la Kaoru es disposava a agafar la seva bicicleta.– Tinc la moto aquí mateix.
– Mira, si creus que deixaré tirada la meva bicicleta...
– No, no –la tranquil.litzà ell.– Te la portaré tot seguit: quan tu baixis pujaré la roda davantera al seient i la lligaré. Et prometo que la tindràs abans que es faci fosc.
Mentre ella dubtava, en Rei ja li posava el casc. Va acabar pujant al seient del darrere i se li arrapà a la cintura. En Rei es felicitava per haver assolit guanyar-se un bri de la seva confiança, i respirà a fons només per a notar amb més intensitat els braços que li envoltaven la cintura, el cos que li abraçava l’esquena.
En arribar a can Koga, van continuar el camí a peu entre els arbres. Ella no havia dit res en tot el trajecte, i ell no se sentia prou segur per forçar la conversa. Però un cop deixats enrere els arbres, i havent vist en Koga aturant de sobte l’entrenament que feia a l’aire lliure, i que els mirava, no se’n va poder estar.
– Per què vius amb ell? –En Rei s’havia plantat allà on començava el jardí i acabava el bosc.
– Diguem que les seves ànsies protectores són molt útils per a una artista amb economia precària. –La Kaoru va forçar una rialla. Ella l’utilitzava a ell, igual que ell la utilitzava a ella: força just, decidí en Rei.
– I no s’ha cobrat mai res? –Mai no ho hagués dit!
– En Koga no és d’aquest tipus d’home, no et permeto que en parlis així!
Ell s’inclinà per a disculpar-se. No sabia si ella realment admirava en Koga pel seu gran respecte, o si el detestava per “excés” de respecte. Segurament ella hauria preferit una mica més de calidesa humana en comptes d’un tros de gel ambulant el qual, per cert, havia deixat de fer l’estaquirot i se’ls acostava.
– Kaoru, me n’haig d’anar, si cal que compleixi la promesa de portar-te la bicicleta abans que es faci fosc.
Ella somrigué per primer cop.
– És clar, Rei. Gràcies pel viatge.
– Ha estat un plaer. No dubtis en cridar-me, si em necessites.
Ella es va quedar sorpresa, però la mirada d’ell s’enfocà cap al seriós i ja molt proper Koga, abans de tornar-se’n per on havia vingut. Esperava que hagués escoltat les seves últimes frases.
En Rei començava a sospitar que el seu interès per la Kaoru podria estar provocat pel desig d’escarmentar en Koga tant i com fos possible. La idea de prendre-li la noia –de la que estava visiblement enamorat, per molt que ell s’esforcés en amagar-ho– l’entusiasmava, i se sorpregué dissenyant un pla de seducció. Potser així assoliria que ella pogués encarar-se a la mort amb dignitat i coneixement de causa, un dret que en Koga s’entossudia a negar-li. S’imaginava a ell mateix petonejant-li les mans, els ulls, assaborint-li els llavis, a mode de tendre i càlid comiat, abans d’escapçar-la per evitar-li l’agonia.
Aquest somniar despert li feia reviure el dolor de la pèrdua de la Shizuka. Va haver de preguntar-se si aquesta jugada que planejava no se li giraria en contra i li mataria l’ànima. No, ja era morta.
Era exactament al mateix lloc on l’havia esperada l’altra vegada, quan estava decidit a executar-la. En Rei no sabia ben bé què hi feia, aquí. Potser volia demostrar-li que ell no era el seu enemic, que no l’enganyaria mai, al contrari d’altres. Li sabia greu que fos condemnada a una mort certa per haver estat tacada amb sang d’horror. Si pogués trobar la manera d’oferir-li un final més feliç. A qui vols enredar, s’esbroncà a ell mateix, la Kaoru t’agrada, i punt! Ella era guapa, i tenia una llunyana reminiscència a la Shizuka. Es preguntava si el record de la seva estimada estava al darrere d’aquest sentiment. O potser només era llàstima.
Soroll d’una porta. La Kaoru aparegué al carreró i es quedà glaçada de veure’l. A en Rei li va semblar com si ella estigués lluitant entre les opcions de quedar-s’hi, o córrer en direcció oposada. Per si acabés decidint la segona, ell s’apressà a parlar, sense gosar moure’s d’allà on era.
– Bona tarda. Com t’ha anat el dia? –Dubtava de si ella l’hauria notat nerviós. Però el glaç ja s’havia trencat.
– Bé, gràcies. Bona tarda.
Sense ni mirar-lo, ella s’acostà a la seva posició decidida a deixar-lo enrere. En Rei no tenia idea de què podia dir-li, i improvitzà.
– Deixa’m que et dugui a casa.
– I això, per què?
– Perquè ensopegues amb horrors massa sovint. –Ell sabia que hauria de considerar seriosament aquesta raó.– Saps que jo també puc protegir-te. I ell no és aquí. Jo, sí.
Ella no respongué i continuà el seu camí, però més a poc a poc, de forma que ell se sentí autoritzat a acompanyar-la.
– Espera –digué en Rei quan la Kaoru es disposava a agafar la seva bicicleta.– Tinc la moto aquí mateix.
– Mira, si creus que deixaré tirada la meva bicicleta...
– No, no –la tranquil.litzà ell.– Te la portaré tot seguit: quan tu baixis pujaré la roda davantera al seient i la lligaré. Et prometo que la tindràs abans que es faci fosc.
Mentre ella dubtava, en Rei ja li posava el casc. Va acabar pujant al seient del darrere i se li arrapà a la cintura. En Rei es felicitava per haver assolit guanyar-se un bri de la seva confiança, i respirà a fons només per a notar amb més intensitat els braços que li envoltaven la cintura, el cos que li abraçava l’esquena.
En arribar a can Koga, van continuar el camí a peu entre els arbres. Ella no havia dit res en tot el trajecte, i ell no se sentia prou segur per forçar la conversa. Però un cop deixats enrere els arbres, i havent vist en Koga aturant de sobte l’entrenament que feia a l’aire lliure, i que els mirava, no se’n va poder estar.
– Per què vius amb ell? –En Rei s’havia plantat allà on començava el jardí i acabava el bosc.
– Diguem que les seves ànsies protectores són molt útils per a una artista amb economia precària. –La Kaoru va forçar una rialla. Ella l’utilitzava a ell, igual que ell la utilitzava a ella: força just, decidí en Rei.
– I no s’ha cobrat mai res? –Mai no ho hagués dit!
– En Koga no és d’aquest tipus d’home, no et permeto que en parlis així!
Ell s’inclinà per a disculpar-se. No sabia si ella realment admirava en Koga pel seu gran respecte, o si el detestava per “excés” de respecte. Segurament ella hauria preferit una mica més de calidesa humana en comptes d’un tros de gel ambulant el qual, per cert, havia deixat de fer l’estaquirot i se’ls acostava.
– Kaoru, me n’haig d’anar, si cal que compleixi la promesa de portar-te la bicicleta abans que es faci fosc.
Ella somrigué per primer cop.
– És clar, Rei. Gràcies pel viatge.
– Ha estat un plaer. No dubtis en cridar-me, si em necessites.
Ella es va quedar sorpresa, però la mirada d’ell s’enfocà cap al seriós i ja molt proper Koga, abans de tornar-se’n per on havia vingut. Esperava que hagués escoltat les seves últimes frases.
En Rei començava a sospitar que el seu interès per la Kaoru podria estar provocat pel desig d’escarmentar en Koga tant i com fos possible. La idea de prendre-li la noia –de la que estava visiblement enamorat, per molt que ell s’esforcés en amagar-ho– l’entusiasmava, i se sorpregué dissenyant un pla de seducció. Potser així assoliria que ella pogués encarar-se a la mort amb dignitat i coneixement de causa, un dret que en Koga s’entossudia a negar-li. S’imaginava a ell mateix petonejant-li les mans, els ulls, assaborint-li els llavis, a mode de tendre i càlid comiat, abans d’escapçar-la per evitar-li l’agonia.
Aquest somniar despert li feia reviure el dolor de la pèrdua de la Shizuka. Va haver de preguntar-se si aquesta jugada que planejava no se li giraria en contra i li mataria l’ànima. No, ja era morta.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
GARO Fanfiction
Updated: September 11th, 2009.
Here there are some links to some literary fan works about Garo. I look forward to updating this post if I find more. So, if you know about others fanfics about Garo, I will be very grateful if you let me know in a comment, or e-mailing me: mitraxxi@gmail.com
Garo: The Fanged Wolf; 1sentence set. 50 romantic mini-drabbles.
Fandom: Garo: The Fanged Wolf
Pairing: Saejima Kouga x Mitsuki Kaoru
Rating: PG-13
Makai. A crossover with Ten Titans.
Where there is light, shadows lurk and fear reigns... yet by the blade of Knights, mankind was given hope... This is a slight crossover with the Japanese series GARO.
The first date, Part 1.
Title: A slip of words
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: A slight slip of words caused Kaoru to be hurt unintentionally. Clueless about anything on relationships, Kouga apologized in an indiscreet way. Set between episode 5 and 6.
I must not fall in love yet.
Title: I must not fall in Love yet
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: Saejima Kouga had vowed to not let himself fall in love with any woman. Yet by twist of fate, he realized that he had already started to fall in love to one other person...
Discordia.
“Là dove c’è luce, l’oscurità è in agguato, e il terrore regna. Ma grazie alla spada di un cavaliere, ora l’umanità ha una speranza.”
Manti di piume.
“Se un essere umano viene macchiato dal sangue di un Orrore, la sua vita avrà fine allo scadere del centesimo giorno.” Questo è ciò che turba ineluttabilmente Koga, e che lo porta a divenire malinconico. “Purché la spada di un Cavaliere, non lo cancelli prima di quel momento.”
Gassa d’amante.
Kouga si zittisce per la prima volta arrossendo, anche se leggermente. I suoi occhi oscillano così tanto da non trovare un appiglio sul quale posarsi per reprimere il disagio. Tacito e muto come sempre, si allontana da Kaoru e dalla sua stanza, richiudendone poi la porta con dolce premura. Molte ore dividono ancora la notte dal giorno. Un giorno che, dato gli improvvisi avvenimenti, si prospetta tutt’altro che monotono.
Vivo per lei.
Ambientata subito dopo le bellissime scene dell'episodio 11 della serie. La canzone è "Vivo per lei" degli O.R.O
Tutta colpa di Betelgeuse.
Quanto può essere interessante la vita di un Madougu al servizio di un Cavaliere Mistico? Questo genere di oggetti dal potere fatato, servono in maniera impeccabile i propri eroici padroni, aiutandoli nella perenne lotta contro gli Orrori. Zarba, l’anello gotico parlante, che serve la famiglia Saejima da diverse generazioni, è uno di essi. Un gioiello guida, che aiuta Kouga Saejima, il suo flemmatico proprietario, a gestire al meglio il ruolo di Garo, il Cavaliere Dorato.
Aldilà dello specchio.
Kouga non ribatte. Ci pensa il suo sguardo inasprito, a farlo. Rei intravede in quel viso aggrottato, una preziosa opportunità. Reagisce svelto, con parole sottili e pungenti, conquistando terreno in avanti, mentre Kaoru fissa entrambi sempre più timorosa e confusa. - Nervosetto anche tu oggi, eh? Che c’è, non riesci a trovare un frutto di Barankas? – Il Cavaliere riesce in pieno nell’intento. Il detentore del titolo di Garo, stavolta non può impedirsi di controbattere.
Gioco di spade.
Kouga e Kaoru si separarono un anno fa. Ognuno prese la propria strada. Una strada che, portò il sottile filo rosso che li teneva uniti, a slegarsi. In questo istante, a distanza di quell’ anno, qualcosa sembra essere accaduto. E’ il capo opposto del filo rosso che ritorna? E’ una connessione inaspettata tra le due strade che si erano disgiunte? La risposta è: entrambe. Cavaliere e pittrice stanno toccando lo stesso suolo, la stessa erba che ricopre il giardino della villa, così come la stessa aria di collina che circonda il posto e che irradia e fa trarre beneficio ai polmoni. Il sussulto di quegli occhi, gli occhi di un Cavaliere Magico introverso, nasce spontaneo, con precipitazione. Ciò che precipita, inoltre, sono anche le sue emozioni.
Piccolo idiota innamorato.
I pensieri di una donna forte e coraggiosa, indomabile e fiera. Una donna innamorata. Una sacerdotessa del Makai. Jabi.
Cavalliere d’Oro.
Una drabble ispirita ad una delle tante battaglie del Cavaliere d'Oro che noi tutti conosciamo! "Corri ragazza, scappa via, è te che voglio salvare" "Corri ragazza, scappa via, la battaglia sta per cominciare"
Garo Second Season: 1-Chimera mistica.
Garo Second Season: 2-Lupi gemelli.
Garo Second Season: 3-Madre.
“Là dove c’è luce, si annida sempre l’oscurità, nera come pece. Fin dai tempi antichi, gli esseri umani hanno conosciuto la paura dell’oscurità. Ma un giorno, grazie alla spada di un cavaliere capace di fendere le tenebre, gli esseri umani ritrovarono la luce della speranza.”
Ritratto di un amore. 4 chapters.
Genere: Erotico, Romantico
Introduzione: Posto questa fanfiction nella sezione Crossover perchè purtroppo non è stata aggiunta la serie Garo, anche se l'ho richiesta...questo telefilm mi piace tantissimo e adoro la coppia Kaoru/Koga, protagonista del racconto...Buona Lettura ^_^
I have felt tempted to put it at the Protected Stories blog. Finally, as romanticism is the very first element of this fic, I think this is its right place.
Treat a child as a child.
Treat a Child Like a Child -2nd Draft
Garo
By Impulsivebrain
Note: Spanking Warning
Garo belongs to Amamiya Keita. Not me.
This one was originally written on March 29. I did some clean-up and reposted it.
(No title)
By L_unanera.
Romantic.
Here there are some links to some literary fan works about Garo. I look forward to updating this post if I find more. So, if you know about others fanfics about Garo, I will be very grateful if you let me know in a comment, or e-mailing me: mitraxxi@gmail.com
Garo: The Fanged Wolf; 1sentence set. 50 romantic mini-drabbles.
Fandom: Garo: The Fanged Wolf
Pairing: Saejima Kouga x Mitsuki Kaoru
Rating: PG-13
Makai. A crossover with Ten Titans.
Where there is light, shadows lurk and fear reigns... yet by the blade of Knights, mankind was given hope... This is a slight crossover with the Japanese series GARO.
The first date, Part 1.
Title: The first date
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: He had never done it before, or think of doing something like this for her. Frustrated, three persons hitched a plan for him to spend more time with Kaoru. Will it worked as planned? Set after Byakuya
Title: A slip of words
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: A slight slip of words caused Kaoru to be hurt unintentionally. Clueless about anything on relationships, Kouga apologized in an indiscreet way. Set between episode 5 and 6.
I must not fall in love yet.
Title: I must not fall in Love yet
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: Saejima Kouga had vowed to not let himself fall in love with any woman. Yet by twist of fate, he realized that he had already started to fall in love to one other person...
Discordia.
“Là dove c’è luce, l’oscurità è in agguato, e il terrore regna. Ma grazie alla spada di un cavaliere, ora l’umanità ha una speranza.”
Manti di piume.
“Se un essere umano viene macchiato dal sangue di un Orrore, la sua vita avrà fine allo scadere del centesimo giorno.” Questo è ciò che turba ineluttabilmente Koga, e che lo porta a divenire malinconico. “Purché la spada di un Cavaliere, non lo cancelli prima di quel momento.”
Gassa d’amante.
Kouga si zittisce per la prima volta arrossendo, anche se leggermente. I suoi occhi oscillano così tanto da non trovare un appiglio sul quale posarsi per reprimere il disagio. Tacito e muto come sempre, si allontana da Kaoru e dalla sua stanza, richiudendone poi la porta con dolce premura. Molte ore dividono ancora la notte dal giorno. Un giorno che, dato gli improvvisi avvenimenti, si prospetta tutt’altro che monotono.
Vivo per lei.
Ambientata subito dopo le bellissime scene dell'episodio 11 della serie. La canzone è "Vivo per lei" degli O.R.O
Tutta colpa di Betelgeuse.
Quanto può essere interessante la vita di un Madougu al servizio di un Cavaliere Mistico? Questo genere di oggetti dal potere fatato, servono in maniera impeccabile i propri eroici padroni, aiutandoli nella perenne lotta contro gli Orrori. Zarba, l’anello gotico parlante, che serve la famiglia Saejima da diverse generazioni, è uno di essi. Un gioiello guida, che aiuta Kouga Saejima, il suo flemmatico proprietario, a gestire al meglio il ruolo di Garo, il Cavaliere Dorato.
Aldilà dello specchio.
Kouga non ribatte. Ci pensa il suo sguardo inasprito, a farlo. Rei intravede in quel viso aggrottato, una preziosa opportunità. Reagisce svelto, con parole sottili e pungenti, conquistando terreno in avanti, mentre Kaoru fissa entrambi sempre più timorosa e confusa. - Nervosetto anche tu oggi, eh? Che c’è, non riesci a trovare un frutto di Barankas? – Il Cavaliere riesce in pieno nell’intento. Il detentore del titolo di Garo, stavolta non può impedirsi di controbattere.
Gioco di spade.
Kouga e Kaoru si separarono un anno fa. Ognuno prese la propria strada. Una strada che, portò il sottile filo rosso che li teneva uniti, a slegarsi. In questo istante, a distanza di quell’ anno, qualcosa sembra essere accaduto. E’ il capo opposto del filo rosso che ritorna? E’ una connessione inaspettata tra le due strade che si erano disgiunte? La risposta è: entrambe. Cavaliere e pittrice stanno toccando lo stesso suolo, la stessa erba che ricopre il giardino della villa, così come la stessa aria di collina che circonda il posto e che irradia e fa trarre beneficio ai polmoni. Il sussulto di quegli occhi, gli occhi di un Cavaliere Magico introverso, nasce spontaneo, con precipitazione. Ciò che precipita, inoltre, sono anche le sue emozioni.
Piccolo idiota innamorato.
I pensieri di una donna forte e coraggiosa, indomabile e fiera. Una donna innamorata. Una sacerdotessa del Makai. Jabi.
Cavalliere d’Oro.
Una drabble ispirita ad una delle tante battaglie del Cavaliere d'Oro che noi tutti conosciamo! "Corri ragazza, scappa via, è te che voglio salvare" "Corri ragazza, scappa via, la battaglia sta per cominciare"
Garo Second Season: 1-Chimera mistica.
Garo Second Season: 2-Lupi gemelli.
Garo Second Season: 3-Madre.
“Là dove c’è luce, si annida sempre l’oscurità, nera come pece. Fin dai tempi antichi, gli esseri umani hanno conosciuto la paura dell’oscurità. Ma un giorno, grazie alla spada di un cavaliere capace di fendere le tenebre, gli esseri umani ritrovarono la luce della speranza.”
Ritratto di un amore. 4 chapters.
Genere: Erotico, Romantico
Introduzione: Posto questa fanfiction nella sezione Crossover perchè purtroppo non è stata aggiunta la serie Garo, anche se l'ho richiesta...questo telefilm mi piace tantissimo e adoro la coppia Kaoru/Koga, protagonista del racconto...Buona Lettura ^_^
I have felt tempted to put it at the Protected Stories blog. Finally, as romanticism is the very first element of this fic, I think this is its right place.
Treat a child as a child.
Treat a Child Like a Child -2nd Draft
Garo
By Impulsivebrain
Note: Spanking Warning
Garo belongs to Amamiya Keita. Not me.
This one was originally written on March 29. I did some clean-up and reposted it.
(No title)
By L_unanera.
Romantic.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
GARO Special – Kouga’s evolution
SPOILERS!!!
We have to add very few things about his idealism and faith. His only doubt, a logical scepticism about young Rin skills, was banished after her first demonstration, and he will be able to entrust his life to her.
Chapter 1. Kouga has not been tolerant to Rin when she did not want to return to Kantai so early, and he dragged her along; he let himself go when she took his hand, but now he tries hard on speaking to her about their respective mothers. It will become a feeling of evident affection.
We see a great change in the development of the social aspect. Even though as much serious and elusive he still is, he finishes with a girlfriend -even though we knew it since before- he is among people in farewell time and, when Tsubasa says " we are in Kantai and we will do things in my way" he answers "we do things in our way": in his case, the use of plural uncovers a sort of consciousness of group.
His bumping into Tsubasa was unavoidable due to their pride, but he tries hard on being kind with Rin, and Garai, and it is clear that he gets along with Rei. Even dares to scold Tsubasa because he is so cold with his little sister. For him, you can not behave like this with those people you love.
But Kouga’s case goes beyond.
Chapter 2. Even though at first he himself is not much courteous to Rin, we can not disregard his great alarm, very emotional when, after finishing their first fight against Lègules, Kouga runs to her side and see her hurt by the demoniac blood.
In this scene, even Jabi has been forgotten, though she was a bit hurt too and was closer to him. Is he rmembering Kaoru’s case through the young Rin?
But there is another possibility. If we accept that the relationship between he and Jabi was a sort of continuation of the one that they had as being children, look at his reaction when he sees her after taking her from the magical tree –his brighting face– and when he knows, perhaps telepathically, that has gone out of saving Rin and surviving, and he pronounces her name. It looks like a very deep friendship. We also remember how he was affected |in the series -chapter 18- when was noticed about the dead of the Makai priest Amon. We might conclude that Kouga is a man of some few friends, but very good ones, and he is ready to do everything for them.
Certainly, this allows us to ask why such a powerful defensive barrier –his closed nature– turned up. Perhaps he thought that this emotional capacity made him vulnerable. Suture against the loss of his parents? We aimed the importance of this factor at the comments about the series, but we did not say anything about a possible emotional past of him, led to be interrupted before or after his father’s dead. Did he lose anybody else?
A friend of mine thinks that between Kouga and Jabi had something more than a childhood friendship, and we have seen already there are some scenes supporting such a theory. Thus, it would make some sense Jabi’s violent reaction as they met in the series, accusing him of letting her to win when they played -chapter 18-, and her sweeter reaction afterwards too. Did one of them break up? Did either person or circumstance split them apart, and things kept on cooling in the time? The poor boy must have panic of losing also Kaoru. How can we not understand his first incapability of accepting his feelings towards her!
We can not answer any question made here but, oh yes, there was an emotional past for Kouga, blocked, and retrieved since he fell in love. It looks that for him, friendship and love can be equally intense, only different in nuance.
Chapter 2. In the two chapters of the special we have attended some details telling us that Koga is still in love. When at last Kaoru comes back, we feel comforting to see he has learned of his feelings. Enough about of taking her wrist and dragging her along: now he waits for her to want to go with him.
Thanks very much for the screenshots, Radix.
We have to add very few things about his idealism and faith. His only doubt, a logical scepticism about young Rin skills, was banished after her first demonstration, and he will be able to entrust his life to her.
Chapter 1. Kouga has not been tolerant to Rin when she did not want to return to Kantai so early, and he dragged her along; he let himself go when she took his hand, but now he tries hard on speaking to her about their respective mothers. It will become a feeling of evident affection.
We see a great change in the development of the social aspect. Even though as much serious and elusive he still is, he finishes with a girlfriend -even though we knew it since before- he is among people in farewell time and, when Tsubasa says " we are in Kantai and we will do things in my way" he answers "we do things in our way": in his case, the use of plural uncovers a sort of consciousness of group.
His bumping into Tsubasa was unavoidable due to their pride, but he tries hard on being kind with Rin, and Garai, and it is clear that he gets along with Rei. Even dares to scold Tsubasa because he is so cold with his little sister. For him, you can not behave like this with those people you love.
But Kouga’s case goes beyond.
Chapter 2. Even though at first he himself is not much courteous to Rin, we can not disregard his great alarm, very emotional when, after finishing their first fight against Lègules, Kouga runs to her side and see her hurt by the demoniac blood.
In this scene, even Jabi has been forgotten, though she was a bit hurt too and was closer to him. Is he rmembering Kaoru’s case through the young Rin?
But there is another possibility. If we accept that the relationship between he and Jabi was a sort of continuation of the one that they had as being children, look at his reaction when he sees her after taking her from the magical tree –his brighting face– and when he knows, perhaps telepathically, that has gone out of saving Rin and surviving, and he pronounces her name. It looks like a very deep friendship. We also remember how he was affected |in the series -chapter 18- when was noticed about the dead of the Makai priest Amon. We might conclude that Kouga is a man of some few friends, but very good ones, and he is ready to do everything for them.
Certainly, this allows us to ask why such a powerful defensive barrier –his closed nature– turned up. Perhaps he thought that this emotional capacity made him vulnerable. Suture against the loss of his parents? We aimed the importance of this factor at the comments about the series, but we did not say anything about a possible emotional past of him, led to be interrupted before or after his father’s dead. Did he lose anybody else?
A friend of mine thinks that between Kouga and Jabi had something more than a childhood friendship, and we have seen already there are some scenes supporting such a theory. Thus, it would make some sense Jabi’s violent reaction as they met in the series, accusing him of letting her to win when they played -chapter 18-, and her sweeter reaction afterwards too. Did one of them break up? Did either person or circumstance split them apart, and things kept on cooling in the time? The poor boy must have panic of losing also Kaoru. How can we not understand his first incapability of accepting his feelings towards her!
We can not answer any question made here but, oh yes, there was an emotional past for Kouga, blocked, and retrieved since he fell in love. It looks that for him, friendship and love can be equally intense, only different in nuance.
Chapter 2. In the two chapters of the special we have attended some details telling us that Koga is still in love. When at last Kaoru comes back, we feel comforting to see he has learned of his feelings. Enough about of taking her wrist and dragging her along: now he waits for her to want to go with him.
Thanks very much for the screenshots, Radix.
divendres, 17 d’octubre del 2008
GARO Especial - La evolución de Koga
SPOILERS!!!
Poco tenemos que añadir sobre su idealismo y su fe. Su única duda, un lógico excepticismo ante las capacidades de la joven Rin, es alejada completamente tras la primera demostración, y llegará a poder confiarle su vida.
Capítulo 1. Koga no ha tolerado que Rin le llevara la contraria, la ha arrastrado hacia Kantai a pesar de su oposición, y se ha soltado cuando ella le cogía de la mano, pero ahora se esfuerza en hablar con ella de sus respectivas madres. Evolucionará hacia un sentimiento de afecto evidente.
El gran cambio lo vemos en el patente desarrollo de su aspecto social. Aunque continúa siendo tan serio y arisco como siempre, es significativo que acabe emparejado -aunque eso ya lo sabíamos de antes-, que esté rodeado de gente a la hora de la despedida y que, cuando Tsubasa le dice "estamos en Kantai y haremos las cosas a mi manera" responda "nosotros hacemos las cosas a nuestra manera": en su caso, el uso del plural es sintomático de la conciencia de grupo.
El encontronazo con Tsubasa era inevitable debido al orgullo de ambos, pero se esfuerza en ser amable con Rin, con Garai, y es evidente que se lleva bien con Rei. Incluso osa, él, reñir a Tsubasa por ser tan frío con su hermana. Para él está claro que uno no se puede comportar así con los que ama.
Pero el caso de Koga va más allá.
Capítulo 2. Aunque al principio él mismo no es muy gentil con Rin, es defícil ignorar su gran alarma, emocional a todas luces, cuando al acabar el primer combate contra Légules, Koga acude corriendo a su lado y la ve tocada por la sangre demoníaca.
En esta escena incluso ha olvidado siquiera mirar a Jabi, qué estaba más cerca de él, y también con alguna dificultad. ¿Le recordaba Rin el caso de Kaoru?
Pero hay otra posibilidad. Si aceptamos que la relación entre él y la Jabi es una especie de continuación de la que tuvieron cuando eran niños, tenemos suficiente con ver sus reacciones cuando la ve a ella después de sacarla del árbol mágico -se le ilumina la cara- y cuando sabe, podríamos decir que telepáticamente, que ha triunfado en salvar a Rin y sobrevivir, y pronuncia su nombre. No hay duda que se trata de una amistad profunda. Recordamos también cómo lo afectó en la serie -capítulo 18- enterarse de la muerte de Amon, el sacerdote Makai. Podríamos concluir que en Koga es un hombre de pocos amigos, pero verdaderos, y está dispuesto a todo por ellos.
Claro está que eso también podría hacer replantearnos el por qué de esta poderosa barrera defensiva que es su carácter tan cerrado. Quizás se formó cuando creyó que esta capacidad emocional lo hacía vulnerable. ¿Se trata de puntos de sutura contra la pérdida de los padres? Apuntábamos en los comentarios sobre la serie la importancia de este factor, pero no decíamos nada de un posible pasado emocional que creyó que tenía que interrumpir antes o después de la muerte de su padre. ¿Perdió a alguien más?
Un amigo mío piensa que entre Koga y Jabi hubo algo cosa más que una amistad de infancia, y ya hemos visto que hay escenas a favor de tal teoría. Así, incluso tendría sentido la reacción violenta de ella cuando se reencontraron en la serie, acusándolo de ser condescendiente con ella cuando jugaban -capítulo 18-, y la reacción más dulce de después también. ¿Uno de ellos rompió? ¿O otra persona o circunstancia los separó, y la cosa se fue enfriando con el tiempo? ¡El pobre chico debió tener pánico de perder también a Kaoru: cómo no comprender que fuera incapaz de aceptar sus sentimientos hacia ella!
No podemos responder a ninguna de las preguntas formuladas, pero decididamente, hay un pasado emocional para Koga, qué fue bloqueado, y recuperado desde que se enamoró. Parece que para él amor y amistad no es una cuestión de intensidad, sino de matiz.
Captítulo 2. Durante los dos capítulos del especial hemos asistido a detalles que nos indicaban que Koga continúa enamorado. Cuando por fin Kaoru vuelve, es reconfortante ver que él ha aprendido de sus sentimientos. Ya no la toma por la muñeca y la arrastra a donde sea: ahora espera que ella quiera venir con él.
Muchas gracias por las tomas, Radix.
Poco tenemos que añadir sobre su idealismo y su fe. Su única duda, un lógico excepticismo ante las capacidades de la joven Rin, es alejada completamente tras la primera demostración, y llegará a poder confiarle su vida.
Capítulo 1. Koga no ha tolerado que Rin le llevara la contraria, la ha arrastrado hacia Kantai a pesar de su oposición, y se ha soltado cuando ella le cogía de la mano, pero ahora se esfuerza en hablar con ella de sus respectivas madres. Evolucionará hacia un sentimiento de afecto evidente.
El gran cambio lo vemos en el patente desarrollo de su aspecto social. Aunque continúa siendo tan serio y arisco como siempre, es significativo que acabe emparejado -aunque eso ya lo sabíamos de antes-, que esté rodeado de gente a la hora de la despedida y que, cuando Tsubasa le dice "estamos en Kantai y haremos las cosas a mi manera" responda "nosotros hacemos las cosas a nuestra manera": en su caso, el uso del plural es sintomático de la conciencia de grupo.
El encontronazo con Tsubasa era inevitable debido al orgullo de ambos, pero se esfuerza en ser amable con Rin, con Garai, y es evidente que se lleva bien con Rei. Incluso osa, él, reñir a Tsubasa por ser tan frío con su hermana. Para él está claro que uno no se puede comportar así con los que ama.
Pero el caso de Koga va más allá.
Capítulo 2. Aunque al principio él mismo no es muy gentil con Rin, es defícil ignorar su gran alarma, emocional a todas luces, cuando al acabar el primer combate contra Légules, Koga acude corriendo a su lado y la ve tocada por la sangre demoníaca.
En esta escena incluso ha olvidado siquiera mirar a Jabi, qué estaba más cerca de él, y también con alguna dificultad. ¿Le recordaba Rin el caso de Kaoru?
Pero hay otra posibilidad. Si aceptamos que la relación entre él y la Jabi es una especie de continuación de la que tuvieron cuando eran niños, tenemos suficiente con ver sus reacciones cuando la ve a ella después de sacarla del árbol mágico -se le ilumina la cara- y cuando sabe, podríamos decir que telepáticamente, que ha triunfado en salvar a Rin y sobrevivir, y pronuncia su nombre. No hay duda que se trata de una amistad profunda. Recordamos también cómo lo afectó en la serie -capítulo 18- enterarse de la muerte de Amon, el sacerdote Makai. Podríamos concluir que en Koga es un hombre de pocos amigos, pero verdaderos, y está dispuesto a todo por ellos.
Claro está que eso también podría hacer replantearnos el por qué de esta poderosa barrera defensiva que es su carácter tan cerrado. Quizás se formó cuando creyó que esta capacidad emocional lo hacía vulnerable. ¿Se trata de puntos de sutura contra la pérdida de los padres? Apuntábamos en los comentarios sobre la serie la importancia de este factor, pero no decíamos nada de un posible pasado emocional que creyó que tenía que interrumpir antes o después de la muerte de su padre. ¿Perdió a alguien más?
Un amigo mío piensa que entre Koga y Jabi hubo algo cosa más que una amistad de infancia, y ya hemos visto que hay escenas a favor de tal teoría. Así, incluso tendría sentido la reacción violenta de ella cuando se reencontraron en la serie, acusándolo de ser condescendiente con ella cuando jugaban -capítulo 18-, y la reacción más dulce de después también. ¿Uno de ellos rompió? ¿O otra persona o circunstancia los separó, y la cosa se fue enfriando con el tiempo? ¡El pobre chico debió tener pánico de perder también a Kaoru: cómo no comprender que fuera incapaz de aceptar sus sentimientos hacia ella!
No podemos responder a ninguna de las preguntas formuladas, pero decididamente, hay un pasado emocional para Koga, qué fue bloqueado, y recuperado desde que se enamoró. Parece que para él amor y amistad no es una cuestión de intensidad, sino de matiz.
Captítulo 2. Durante los dos capítulos del especial hemos asistido a detalles que nos indicaban que Koga continúa enamorado. Cuando por fin Kaoru vuelve, es reconfortante ver que él ha aprendido de sus sentimientos. Ya no la toma por la muñeca y la arrastra a donde sea: ahora espera que ella quiera venir con él.
Muchas gracias por las tomas, Radix.
divendres, 10 d’octubre del 2008
GARO Especial - L'evolució d'en Koga
SPOILERS!!!
Poc hem d’afegir sobre el seu idealisme i la seva fe. El seu únic dubte, un lògic excepticisme sobre les capacitats de la jove Rin, és bandejat totalment després de la primera demostració, i arribarà a ser capaç de confiar-li la seva vida.
Capítol 1. En Koga no ha tolerat que la Rin li portés la contrària i l’ha arrossegada cap a Kantai sisplau-per-força, se n’ha deixat anar quan ella li agafava la mà, però ara s’esforça en parlar-hi sobre les seves respectives mares. Evolucionarà cap a un sentiment d’afecte evident.
El gran canvi el veiem en el clar desenvolupament de l’aspecte social. Tot i que continua essent tant seriós i esquerp com sempre, és significatiu que acabi emparellat –malgrat que això ja ho sabíem d’abans–, que estigui envoltat de gent a l’hora dels comiats i que, quan en Tsubasa li diu “som a Kantai i farem les coses a la meva manera” respongui “nosaltres fem les coses a la nostra manera”: en el seu cas, l’ús del plural és simptomàtic de la consciència de grup.
La topada amb en Tsubasa era inevitable degut a l’orgull d’ambdós, però s’esforça en ser amable amb la Rin, amb la Garai, i és evident que s’avé amb en Rei. Fins i tot gosa, ell, renyar en Tsubasa per ser tan fred amb la seva germana. Per a ell és clar que hom no es pot captenir així amb els que estima.
Però el cas d’en Koga va més enllà.
Capítol 2. Malgrat que al començament ell mateix no és gaire gentil amb la Rin, és defícil passar per alt la seva gran alarma, clarament emocional, quan en acabar el primer combat contra Lègules, en Koga acudeix corrents al seu costat i la veu tocada per la sang demoníaca.
En aquesta escena fins i tot ha oblidat mirar-se la Jabi, què era més a prop d’ell i també amb alguna dificultat. Li recordava la Rin el cas de la Kaoru?
Però hi ha una altra possibilitat. Si acceptem que la relació entre ell i la Jabi és una mena de continuació de la que van tenir quan eren infants, n’hi ha prou amb veure les seves reaccions quan la veu a ella després de treure-la de l’arbre màgic –se li il.lumina la cara– i quan sap, podríem dir que telepàticament, que se n’ha sortit de salvar la Rin i sobreviure-hi, i pronuncia el seu nom. No hi ha dubte que es tracta d’una amistat profunda. Recordem també con el va afectar a la sèrie –capítol 18– assabentar-se de la mort d’Amon, el sacerdot Makai. Podríem concloure que en Koga és un home de pocs amics, però veritables, i està disposat a tot per ells.
És clar que això també ens podria fer replantejar-nos el per què d’aquesta poderosa barrera defensiva que és el seu caràcter tan tancat. Potser va formar-se quan va creure que aquesta capacitat emocional el feia vulnerable. Punts de sutura contra la pèrdua dels pares? Apuntàvem als comentaris sobre la sèrie la importància d’aquest factor, però no dèiem res d’un possible passat emocional que va creure que havia d’interrompre abans o després de la mort del seu pare. Va perdre algú més?
Un amic meu pensa que entre en Koga i la Jabi va haver alguna cosa més que una amistat d’infància, i ja hem vist que hi ha escenes a favor d’una tal teoria. Així, fins i tot tindria sentit la reacció violenta de la Jabi quan van retrobar-se a la sèrie, acusant-lo de ser condescendent amb ella quan jugaven –capítol 18–, i la reacció més melosa de després, també. Un d’ells va trencar? O alguna persona o circumstància els va separar, i la cosa es va anar refredant amb el temps? El pobre noi devia tenir pànic de perdre també la Kaoru, com no comprendre que fos incapaç d’acceptar els seus sentiments cap a ella!
No podem respondre a cap de les preguntes formulades però, decididament, hi ha un passat emocional per a en Koga, què fou bloquejat, i recuperat d’ençà que es va enamorar. Sembla que per a ell amor i amistat no és una qüestió d’intensitat, sinó de matís.
Captítol 2. Durant els dos capítols de l’especial hem assistit a detalls que ens indicaven que en Koga continua enamorat. Quan per fi la Kaoru torna, és reconfortant veure que ell ha après dels seus sentiments. Ja no l’agafa pel canyell i l’arrossega allà on sigui: ara espera que ella vulgui venir amb ell.
Moltes gràcies per les preses, Radix.
Poc hem d’afegir sobre el seu idealisme i la seva fe. El seu únic dubte, un lògic excepticisme sobre les capacitats de la jove Rin, és bandejat totalment després de la primera demostració, i arribarà a ser capaç de confiar-li la seva vida.
Capítol 1. En Koga no ha tolerat que la Rin li portés la contrària i l’ha arrossegada cap a Kantai sisplau-per-força, se n’ha deixat anar quan ella li agafava la mà, però ara s’esforça en parlar-hi sobre les seves respectives mares. Evolucionarà cap a un sentiment d’afecte evident.
El gran canvi el veiem en el clar desenvolupament de l’aspecte social. Tot i que continua essent tant seriós i esquerp com sempre, és significatiu que acabi emparellat –malgrat que això ja ho sabíem d’abans–, que estigui envoltat de gent a l’hora dels comiats i que, quan en Tsubasa li diu “som a Kantai i farem les coses a la meva manera” respongui “nosaltres fem les coses a la nostra manera”: en el seu cas, l’ús del plural és simptomàtic de la consciència de grup.
La topada amb en Tsubasa era inevitable degut a l’orgull d’ambdós, però s’esforça en ser amable amb la Rin, amb la Garai, i és evident que s’avé amb en Rei. Fins i tot gosa, ell, renyar en Tsubasa per ser tan fred amb la seva germana. Per a ell és clar que hom no es pot captenir així amb els que estima.
Però el cas d’en Koga va més enllà.
Capítol 2. Malgrat que al començament ell mateix no és gaire gentil amb la Rin, és defícil passar per alt la seva gran alarma, clarament emocional, quan en acabar el primer combat contra Lègules, en Koga acudeix corrents al seu costat i la veu tocada per la sang demoníaca.
En aquesta escena fins i tot ha oblidat mirar-se la Jabi, què era més a prop d’ell i també amb alguna dificultat. Li recordava la Rin el cas de la Kaoru?
Però hi ha una altra possibilitat. Si acceptem que la relació entre ell i la Jabi és una mena de continuació de la que van tenir quan eren infants, n’hi ha prou amb veure les seves reaccions quan la veu a ella després de treure-la de l’arbre màgic –se li il.lumina la cara– i quan sap, podríem dir que telepàticament, que se n’ha sortit de salvar la Rin i sobreviure-hi, i pronuncia el seu nom. No hi ha dubte que es tracta d’una amistat profunda. Recordem també con el va afectar a la sèrie –capítol 18– assabentar-se de la mort d’Amon, el sacerdot Makai. Podríem concloure que en Koga és un home de pocs amics, però veritables, i està disposat a tot per ells.
És clar que això també ens podria fer replantejar-nos el per què d’aquesta poderosa barrera defensiva que és el seu caràcter tan tancat. Potser va formar-se quan va creure que aquesta capacitat emocional el feia vulnerable. Punts de sutura contra la pèrdua dels pares? Apuntàvem als comentaris sobre la sèrie la importància d’aquest factor, però no dèiem res d’un possible passat emocional que va creure que havia d’interrompre abans o després de la mort del seu pare. Va perdre algú més?
Un amic meu pensa que entre en Koga i la Jabi va haver alguna cosa més que una amistat d’infància, i ja hem vist que hi ha escenes a favor d’una tal teoria. Així, fins i tot tindria sentit la reacció violenta de la Jabi quan van retrobar-se a la sèrie, acusant-lo de ser condescendent amb ella quan jugaven –capítol 18–, i la reacció més melosa de després, també. Un d’ells va trencar? O alguna persona o circumstància els va separar, i la cosa es va anar refredant amb el temps? El pobre noi devia tenir pànic de perdre també la Kaoru, com no comprendre que fos incapaç d’acceptar els seus sentiments cap a ella!
No podem respondre a cap de les preguntes formulades però, decididament, hi ha un passat emocional per a en Koga, què fou bloquejat, i recuperat d’ençà que es va enamorar. Sembla que per a ell amor i amistat no és una qüestió d’intensitat, sinó de matís.
Captítol 2. Durant els dos capítols de l’especial hem assistit a detalls que ens indicaven que en Koga continua enamorat. Quan per fi la Kaoru torna, és reconfortant veure que ell ha après dels seus sentiments. Ja no l’agafa pel canyell i l’arrossega allà on sigui: ara espera que ella vulgui venir amb ell.
Moltes gràcies per les preses, Radix.
divendres, 3 d’octubre del 2008
GARO Fanfic - Señales
Novelización lúdico-obsesiva situada después del capítulo 7.
–¿Dónde está?
El ansia en la voz de Koga sorprendió a Gonza, que preocupado, lo había ayudado a levantarse del suelo.
–Ya está durmiendo, señor.
–Muy bien.
Dejando al mayordomo pensativo, Koga emprendió un dificultoso ascenso al piso superior. Se dejó caer en su cama, se desvistió y se echó. Se concentró en su cuerpo para diagnosticar sus lesiones al modo de los Caballeros Makai; golpes, muchos y por todo el cuerpo; menos heridas; mucho dolor, pero poco o ningún desarreglo serio; ya empezaba a notar la sensación ardiente en su sangre que indicaba que su hipófisis se había puesto a trabajar liberando la substancia que aceleraba la reabsorción de los hematomas y el proceso de reparación de los tejidos dañados, internos y externos; la sangre de las heridas fue restañada casi de inmediato. Mañana, cuando despierte, las molestias habrán desaparecido. No es probable que haya que volver a usar la caja de tónicos de emergencia de Gonza, ni que sea necesario llamar a un Sacerdote Makai para valerse de sus expertos conocimientos de sanación.
Pero había algo más que también dolía y que no sabía cómo curar. Ignoraba por qué ese Rei Suzumura, un Caballero Makai que ni siquiera aparecía en los registros, había insistido en atraerle a una pelea seria. Él nunca se metía con nada ni con nadie, ¿por qué ese aparente odio? ¿Porque no le había permitido matar a Kaoru? Ridículo. Ese estúpido se había creído que, porque no ha había ejecutado todavía se había enamorado de ella; le habría asestado un puñetazo en toda la cara por decir tal absurdidad, pero no valía la pena responderle. Tuvo que insultar a su difunto padre para que la provocación surtiera–
El curso de sus pensamientos fue interrumpido por el recuerdo de su primer encuentro con Rei. Seguramente éste se dio cuenta que algo había temblado en su interior cuando amenazó a Kaoru, una reacción que a él mismo lo pilló por sorpresa. ¿Es posible que haya empezado a mirarla como a una mujer sin darse cuenta? Entonces recordó que, desde que ella se instaló en su casa eso había sucedido en un par de ocasiones, pero gracias a su férrea autodisciplina logró, incluso, impedir la formación de pensamientos en este sentido. Pronto pudo aceptar su presencia sin que le alterase en lo más mínimo, más allá de la molestia que suponía tenerla revoloteando por la casa, incordiándolo con su verborrea y metiéndose donde no la llamaban. De hecho, su presencia indicaba que se hallaba a salvo de los horrores y de los locos como Rei Suzumura: se sentía inquieto cuando se iba a trabajar, y se pasaba el día temiendo que Zaruba le dijera que había un horror acechándola.
Al día siguiente Koga se levantó con el convencimiento de que se tomaba demasiado a pecho su papel de protector para con Kaoru. Alguien a quien se utiliza de señuelo no tiene derecho a causarle tanta desazón. Si, como era muy posible, no llegaba a encontrar ningún fruto de Barancas, debería ser capaz de proceder a su ejecución con decisión, eficiencia y la compasión debida, pero nada más.
Se sentó en el comedor, no sabiendo si culpar al destino o a sí mismo por encontrarse en esta situación. En todo caso, el proceso de desapego debía intensificarse para liberarse de toda influencia de ella que pudiera debilitar su fuerza y su resolución.
Sus ojos se clavaron en la puerta del comedor, convencido que Kaoru acababa de entrar para el desayuno. Nadie la había abierto. Mientras se reprendía a sí mismo por esa vívida imaginación que lo hacía percibirla incluso en su ausencia, la puerta se abrió y Kaoru apareció en el umbral.
Koga no escuchó su seco “buenos días”, ni vio su contrariado rostro, a pesar de seguirla con la mirada hasta su silla.
–¿Qué pasa? –soltó ella, visiblemente malhumorada, quizá por haberla encerrado en su habitación la noche anterior. Era por su bien.
–Nada en absoluto –respondió él, saliendo de su embobamiento. Devolvió los ojos a su plato. A su memoria habían acudido ciertos recuerdos, pues no era la primera vez que ésto pasaba.
Su desarrollada percepción de Caballero Makai le había pemitido sentir la presencia de Kaoru en una habitación, incluso sin entrar en ella o antes de hacerlo. Sabía, notaba, cuando estaba en la casa y cuando no. Esa presencia lo tranquilizaba, ponía las cosas en su lugar y le daba libertad para proceder como fuera necesario. Si no la sentía, en efecto, permanecía pendiente de lo que pudiera pasarle. De alguna forma lo había aceptado como algo natural, pero no lo era, pues no le sucedía lo mismo con Gonza.
Mal signo. Su energía se había mezclado con la de Kaoru sin él saberlo, y si no se andaba con mucho cuidado el lazo se extendería a distintos niveles. Si ésto llegaba a suceder, mejor no pensar en las consecuencias. Pero lo peor era que no había forma de diluir semejante vínculo a corto plazo: unos lo llaman karma, otros destino, y su control no era algo que se fácilmente asequible.
Koga empezó a comer con desgana, sabiéndose atrapado en algo con cierto parecido a una conspiración cósmica. Temió que fuese un castigo a su atrevimiento de dejar con vida a Kaoru, o a su presumpción de creer que podría salvarla. Incluso llegó a sospechar que lo que se pretendía era hacerlo experimentar una pérdida con toda su crudeza, a modo de prueba para hacerlo más fuerte: tal posibilidad lo mareó. Conjeturas. Inútiles conjeturas. Pero fue incapaz de comer más de dos bocados.
Se levantó en absoluto silencio y fue a entrenarse. El ejercicio duro despejó su mente de sombras indeseadas, y tuvo la virtud de devolverle el hambre. Al acabar, ya en estado de lucidez, tomó su decisión.
Admitió que él mismo había propiciado el establecimiento del vínculo al dejar viva a Kaoru, pues ésto los había atado el uno al otro con toda seguridad: ella lo necesitaba para sobrevivir, y él no podía sustraerse a la obligación de protegerla que había contraído al perservar su vida. Que así fuera. ¿Qué mal había en prolongar, ni que fuera un poco, la joven vida truncada de Kaoru? Todo ser humano tenía derecho a disfrutar de su vida hasa el último segundo, ¿acaso él no luchaba para garantizar este derecho?
Pero no permitiría el desarrollo de sentimiento colateral alguno para proteger la integridad de su alma cuando ella muriera. Atajaría su formación de inmediato, y que el destino se las apañara como pudiese.
Sintió que ella se había marchado a trabajar y la leve inquietud lo invadió de nuevo. Se recordó lo raro que era que los horrores actuaran a la luz del día, y si cuando llegaba la noche ella tenía problemas, Zaruba se lo diría y él se iría de caza. No había de qué preocuparse, todo estaba bien.
–¿Dónde está?
El ansia en la voz de Koga sorprendió a Gonza, que preocupado, lo había ayudado a levantarse del suelo.
–Ya está durmiendo, señor.
–Muy bien.
Dejando al mayordomo pensativo, Koga emprendió un dificultoso ascenso al piso superior. Se dejó caer en su cama, se desvistió y se echó. Se concentró en su cuerpo para diagnosticar sus lesiones al modo de los Caballeros Makai; golpes, muchos y por todo el cuerpo; menos heridas; mucho dolor, pero poco o ningún desarreglo serio; ya empezaba a notar la sensación ardiente en su sangre que indicaba que su hipófisis se había puesto a trabajar liberando la substancia que aceleraba la reabsorción de los hematomas y el proceso de reparación de los tejidos dañados, internos y externos; la sangre de las heridas fue restañada casi de inmediato. Mañana, cuando despierte, las molestias habrán desaparecido. No es probable que haya que volver a usar la caja de tónicos de emergencia de Gonza, ni que sea necesario llamar a un Sacerdote Makai para valerse de sus expertos conocimientos de sanación.
Pero había algo más que también dolía y que no sabía cómo curar. Ignoraba por qué ese Rei Suzumura, un Caballero Makai que ni siquiera aparecía en los registros, había insistido en atraerle a una pelea seria. Él nunca se metía con nada ni con nadie, ¿por qué ese aparente odio? ¿Porque no le había permitido matar a Kaoru? Ridículo. Ese estúpido se había creído que, porque no ha había ejecutado todavía se había enamorado de ella; le habría asestado un puñetazo en toda la cara por decir tal absurdidad, pero no valía la pena responderle. Tuvo que insultar a su difunto padre para que la provocación surtiera–
El curso de sus pensamientos fue interrumpido por el recuerdo de su primer encuentro con Rei. Seguramente éste se dio cuenta que algo había temblado en su interior cuando amenazó a Kaoru, una reacción que a él mismo lo pilló por sorpresa. ¿Es posible que haya empezado a mirarla como a una mujer sin darse cuenta? Entonces recordó que, desde que ella se instaló en su casa eso había sucedido en un par de ocasiones, pero gracias a su férrea autodisciplina logró, incluso, impedir la formación de pensamientos en este sentido. Pronto pudo aceptar su presencia sin que le alterase en lo más mínimo, más allá de la molestia que suponía tenerla revoloteando por la casa, incordiándolo con su verborrea y metiéndose donde no la llamaban. De hecho, su presencia indicaba que se hallaba a salvo de los horrores y de los locos como Rei Suzumura: se sentía inquieto cuando se iba a trabajar, y se pasaba el día temiendo que Zaruba le dijera que había un horror acechándola.
Al día siguiente Koga se levantó con el convencimiento de que se tomaba demasiado a pecho su papel de protector para con Kaoru. Alguien a quien se utiliza de señuelo no tiene derecho a causarle tanta desazón. Si, como era muy posible, no llegaba a encontrar ningún fruto de Barancas, debería ser capaz de proceder a su ejecución con decisión, eficiencia y la compasión debida, pero nada más.
Se sentó en el comedor, no sabiendo si culpar al destino o a sí mismo por encontrarse en esta situación. En todo caso, el proceso de desapego debía intensificarse para liberarse de toda influencia de ella que pudiera debilitar su fuerza y su resolución.
Sus ojos se clavaron en la puerta del comedor, convencido que Kaoru acababa de entrar para el desayuno. Nadie la había abierto. Mientras se reprendía a sí mismo por esa vívida imaginación que lo hacía percibirla incluso en su ausencia, la puerta se abrió y Kaoru apareció en el umbral.
Koga no escuchó su seco “buenos días”, ni vio su contrariado rostro, a pesar de seguirla con la mirada hasta su silla.
–¿Qué pasa? –soltó ella, visiblemente malhumorada, quizá por haberla encerrado en su habitación la noche anterior. Era por su bien.
–Nada en absoluto –respondió él, saliendo de su embobamiento. Devolvió los ojos a su plato. A su memoria habían acudido ciertos recuerdos, pues no era la primera vez que ésto pasaba.
Su desarrollada percepción de Caballero Makai le había pemitido sentir la presencia de Kaoru en una habitación, incluso sin entrar en ella o antes de hacerlo. Sabía, notaba, cuando estaba en la casa y cuando no. Esa presencia lo tranquilizaba, ponía las cosas en su lugar y le daba libertad para proceder como fuera necesario. Si no la sentía, en efecto, permanecía pendiente de lo que pudiera pasarle. De alguna forma lo había aceptado como algo natural, pero no lo era, pues no le sucedía lo mismo con Gonza.
Mal signo. Su energía se había mezclado con la de Kaoru sin él saberlo, y si no se andaba con mucho cuidado el lazo se extendería a distintos niveles. Si ésto llegaba a suceder, mejor no pensar en las consecuencias. Pero lo peor era que no había forma de diluir semejante vínculo a corto plazo: unos lo llaman karma, otros destino, y su control no era algo que se fácilmente asequible.
Koga empezó a comer con desgana, sabiéndose atrapado en algo con cierto parecido a una conspiración cósmica. Temió que fuese un castigo a su atrevimiento de dejar con vida a Kaoru, o a su presumpción de creer que podría salvarla. Incluso llegó a sospechar que lo que se pretendía era hacerlo experimentar una pérdida con toda su crudeza, a modo de prueba para hacerlo más fuerte: tal posibilidad lo mareó. Conjeturas. Inútiles conjeturas. Pero fue incapaz de comer más de dos bocados.
Se levantó en absoluto silencio y fue a entrenarse. El ejercicio duro despejó su mente de sombras indeseadas, y tuvo la virtud de devolverle el hambre. Al acabar, ya en estado de lucidez, tomó su decisión.
Admitió que él mismo había propiciado el establecimiento del vínculo al dejar viva a Kaoru, pues ésto los había atado el uno al otro con toda seguridad: ella lo necesitaba para sobrevivir, y él no podía sustraerse a la obligación de protegerla que había contraído al perservar su vida. Que así fuera. ¿Qué mal había en prolongar, ni que fuera un poco, la joven vida truncada de Kaoru? Todo ser humano tenía derecho a disfrutar de su vida hasa el último segundo, ¿acaso él no luchaba para garantizar este derecho?
Pero no permitiría el desarrollo de sentimiento colateral alguno para proteger la integridad de su alma cuando ella muriera. Atajaría su formación de inmediato, y que el destino se las apañara como pudiese.
Sintió que ella se había marchado a trabajar y la leve inquietud lo invadió de nuevo. Se recordó lo raro que era que los horrores actuaran a la luz del día, y si cuando llegaba la noche ella tenía problemas, Zaruba se lo diría y él se iría de caza. No había de qué preocuparse, todo estaba bien.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
