Fanfic placed after chapter 15th and before the 17th one.
He was standing exactly at the same place where he had waited for her the former time, after deciding to execute her. Rei did not know really why he was there. Perhaps he wanted she to know he was not her enemy, which never would deceive her, unlike other one. He was sorry that she became sentenced to death because she was stained with a horror blood. If only he might find the way to offer her a happier end! Who do you want to lie, scolded himself, you like Kaoru, that’s all! She was pretty, and had a far reminiscence of Shizuka. He wondered if the remembrance of his dead beloved one was behind this feeling. Or, maybe, it was only some pity.
A door noise. Kaoru appeared into the alley, and became dumbfound of seeing him. To Rei seemed she was struggling between two options: standing there, or running to the opposite side. So, before she could decide the second one, he hurried to speak, and did not dare to move from where he was.
“Good afternoon. How was your day?” He wondered if she would have sensed him nervous. But the ice was already broken.
“Well, thanks. Good afternoon.”
Not even looking at him, she approached to his position ready to leave him behind. Rei did not have an idea about what he could tell her, so, he improvised.
“Allow me to lead you home.”
“Huh? Why?”
“Because often you bump into a horror.” He knew she should take this reason into account seriously. “You know I can also protect you. And he is not here. I am.”
She did not answer and went on her way, but more slowly, so he felt allowed to accompain her.
“Wait,” Rei said when Kaoru was to take her bicycle. “I Have my motorbike right here.”
“If you think I’m going to leave my bike over there...”
“No, no,” he calmed down her. “I’m going to take it after you: when you get off I will climb up the forward wheel to the seat and I will tie it. I promise that you’re going to get it before becoming dark.”
As she doubted, Rei put the helmet to her. So, she mounted to the rear seat and gripped his waist. He congratulated himself: he had gained a bit of her confidence; then he breathed thoroughly, only to sense with more intensity those arms surrounding his waist, that body embracing his back.
On arriving to the Saejima manor, they went on their way on foot, among the trees. She had not said anything till then, and he did not feel self-confident enough to force a conversation. But having lelf behind the trees, and after seeing Kouga stopping right there his training suddenly, he couldn’t resist anymore.
“Why do you live with him?” Rei had stopped where the garden started and finished the forest.
“You could say that his protectiveness is very useful for an artist without any money.” Kaoru forced a giggle. She used him as he used her: quite fair, Rei decided.
“And does he charged you never?” If only he wouldn’t said it!
“Kouga isn’t that kind of man, I do not allow you to speak like this!”
He inclined to apologize. He did not know if she really admired Kouga for his great respect, or if she detested him for an "excess" of respect. Probably she would have preferred a bit more of human warmth, instead of a mobile piece of ice that, by the way, had stopped of making the idiot and was approaching to them.
“Kaoru, I have to go, if I must fulfill the promise to take your bicycle back before it becomes dark.”
She smiled for the first time.
“Of course, Rei. Thank you for the trip.”
“It’s a pleasure. Do not doubt on calling me, if you need.”
She seemed surprised, but his look was focused on the serious and already very close Kouga, before to turn back. He expected Kouga had listened his last sentence.
Rei began to suspect that his interest on Kaoru could be caused by his wish to act against her devoted protector as far as possible. The idea to steal the girl from him -which was visibly captivated, even if he tried hard on hiding it- thrilled him, and he astonished himself designing a seduction plan. Maybe he could attain that she could face her death with dignity and consciousness, a right that Kouga denied to her stubbornly. He imagined himself kissing her hands, her eyes, relishing her lips, as a tender and warm farewell, before removing her head to avoid such an agony.
This awaken dreaming did him to relive the pain of the loss of Shizuka. He wondered if this play he was planning would not turn back against him and would kill his soul. No, it was already dead.
divendres, 31 d’octubre del 2008
diumenge, 26 d’octubre del 2008
GARO Fanfic – Angúnia. (Capítol 1r)
Fanfic situat després del capítol 15 i abans del 17.
Era exactament al mateix lloc on l’havia esperada l’altra vegada, quan estava decidit a executar-la. En Rei no sabia ben bé què hi feia, aquí. Potser volia demostrar-li que ell no era el seu enemic, que no l’enganyaria mai, al contrari d’altres. Li sabia greu que fos condemnada a una mort certa per haver estat tacada amb sang d’horror. Si pogués trobar la manera d’oferir-li un final més feliç. A qui vols enredar, s’esbroncà a ell mateix, la Kaoru t’agrada, i punt! Ella era guapa, i tenia una llunyana reminiscència a la Shizuka. Es preguntava si el record de la seva estimada estava al darrere d’aquest sentiment. O potser només era llàstima.
Soroll d’una porta. La Kaoru aparegué al carreró i es quedà glaçada de veure’l. A en Rei li va semblar com si ella estigués lluitant entre les opcions de quedar-s’hi, o córrer en direcció oposada. Per si acabés decidint la segona, ell s’apressà a parlar, sense gosar moure’s d’allà on era.
– Bona tarda. Com t’ha anat el dia? –Dubtava de si ella l’hauria notat nerviós. Però el glaç ja s’havia trencat.
– Bé, gràcies. Bona tarda.
Sense ni mirar-lo, ella s’acostà a la seva posició decidida a deixar-lo enrere. En Rei no tenia idea de què podia dir-li, i improvitzà.
– Deixa’m que et dugui a casa.
– I això, per què?
– Perquè ensopegues amb horrors massa sovint. –Ell sabia que hauria de considerar seriosament aquesta raó.– Saps que jo també puc protegir-te. I ell no és aquí. Jo, sí.
Ella no respongué i continuà el seu camí, però més a poc a poc, de forma que ell se sentí autoritzat a acompanyar-la.
– Espera –digué en Rei quan la Kaoru es disposava a agafar la seva bicicleta.– Tinc la moto aquí mateix.
– Mira, si creus que deixaré tirada la meva bicicleta...
– No, no –la tranquil.litzà ell.– Te la portaré tot seguit: quan tu baixis pujaré la roda davantera al seient i la lligaré. Et prometo que la tindràs abans que es faci fosc.
Mentre ella dubtava, en Rei ja li posava el casc. Va acabar pujant al seient del darrere i se li arrapà a la cintura. En Rei es felicitava per haver assolit guanyar-se un bri de la seva confiança, i respirà a fons només per a notar amb més intensitat els braços que li envoltaven la cintura, el cos que li abraçava l’esquena.
En arribar a can Koga, van continuar el camí a peu entre els arbres. Ella no havia dit res en tot el trajecte, i ell no se sentia prou segur per forçar la conversa. Però un cop deixats enrere els arbres, i havent vist en Koga aturant de sobte l’entrenament que feia a l’aire lliure, i que els mirava, no se’n va poder estar.
– Per què vius amb ell? –En Rei s’havia plantat allà on començava el jardí i acabava el bosc.
– Diguem que les seves ànsies protectores són molt útils per a una artista amb economia precària. –La Kaoru va forçar una rialla. Ella l’utilitzava a ell, igual que ell la utilitzava a ella: força just, decidí en Rei.
– I no s’ha cobrat mai res? –Mai no ho hagués dit!
– En Koga no és d’aquest tipus d’home, no et permeto que en parlis així!
Ell s’inclinà per a disculpar-se. No sabia si ella realment admirava en Koga pel seu gran respecte, o si el detestava per “excés” de respecte. Segurament ella hauria preferit una mica més de calidesa humana en comptes d’un tros de gel ambulant el qual, per cert, havia deixat de fer l’estaquirot i se’ls acostava.
– Kaoru, me n’haig d’anar, si cal que compleixi la promesa de portar-te la bicicleta abans que es faci fosc.
Ella somrigué per primer cop.
– És clar, Rei. Gràcies pel viatge.
– Ha estat un plaer. No dubtis en cridar-me, si em necessites.
Ella es va quedar sorpresa, però la mirada d’ell s’enfocà cap al seriós i ja molt proper Koga, abans de tornar-se’n per on havia vingut. Esperava que hagués escoltat les seves últimes frases.
En Rei començava a sospitar que el seu interès per la Kaoru podria estar provocat pel desig d’escarmentar en Koga tant i com fos possible. La idea de prendre-li la noia –de la que estava visiblement enamorat, per molt que ell s’esforcés en amagar-ho– l’entusiasmava, i se sorpregué dissenyant un pla de seducció. Potser així assoliria que ella pogués encarar-se a la mort amb dignitat i coneixement de causa, un dret que en Koga s’entossudia a negar-li. S’imaginava a ell mateix petonejant-li les mans, els ulls, assaborint-li els llavis, a mode de tendre i càlid comiat, abans d’escapçar-la per evitar-li l’agonia.
Aquest somniar despert li feia reviure el dolor de la pèrdua de la Shizuka. Va haver de preguntar-se si aquesta jugada que planejava no se li giraria en contra i li mataria l’ànima. No, ja era morta.
Era exactament al mateix lloc on l’havia esperada l’altra vegada, quan estava decidit a executar-la. En Rei no sabia ben bé què hi feia, aquí. Potser volia demostrar-li que ell no era el seu enemic, que no l’enganyaria mai, al contrari d’altres. Li sabia greu que fos condemnada a una mort certa per haver estat tacada amb sang d’horror. Si pogués trobar la manera d’oferir-li un final més feliç. A qui vols enredar, s’esbroncà a ell mateix, la Kaoru t’agrada, i punt! Ella era guapa, i tenia una llunyana reminiscència a la Shizuka. Es preguntava si el record de la seva estimada estava al darrere d’aquest sentiment. O potser només era llàstima.
Soroll d’una porta. La Kaoru aparegué al carreró i es quedà glaçada de veure’l. A en Rei li va semblar com si ella estigués lluitant entre les opcions de quedar-s’hi, o córrer en direcció oposada. Per si acabés decidint la segona, ell s’apressà a parlar, sense gosar moure’s d’allà on era.
– Bona tarda. Com t’ha anat el dia? –Dubtava de si ella l’hauria notat nerviós. Però el glaç ja s’havia trencat.
– Bé, gràcies. Bona tarda.
Sense ni mirar-lo, ella s’acostà a la seva posició decidida a deixar-lo enrere. En Rei no tenia idea de què podia dir-li, i improvitzà.
– Deixa’m que et dugui a casa.
– I això, per què?
– Perquè ensopegues amb horrors massa sovint. –Ell sabia que hauria de considerar seriosament aquesta raó.– Saps que jo també puc protegir-te. I ell no és aquí. Jo, sí.
Ella no respongué i continuà el seu camí, però més a poc a poc, de forma que ell se sentí autoritzat a acompanyar-la.
– Espera –digué en Rei quan la Kaoru es disposava a agafar la seva bicicleta.– Tinc la moto aquí mateix.
– Mira, si creus que deixaré tirada la meva bicicleta...
– No, no –la tranquil.litzà ell.– Te la portaré tot seguit: quan tu baixis pujaré la roda davantera al seient i la lligaré. Et prometo que la tindràs abans que es faci fosc.
Mentre ella dubtava, en Rei ja li posava el casc. Va acabar pujant al seient del darrere i se li arrapà a la cintura. En Rei es felicitava per haver assolit guanyar-se un bri de la seva confiança, i respirà a fons només per a notar amb més intensitat els braços que li envoltaven la cintura, el cos que li abraçava l’esquena.
En arribar a can Koga, van continuar el camí a peu entre els arbres. Ella no havia dit res en tot el trajecte, i ell no se sentia prou segur per forçar la conversa. Però un cop deixats enrere els arbres, i havent vist en Koga aturant de sobte l’entrenament que feia a l’aire lliure, i que els mirava, no se’n va poder estar.
– Per què vius amb ell? –En Rei s’havia plantat allà on començava el jardí i acabava el bosc.
– Diguem que les seves ànsies protectores són molt útils per a una artista amb economia precària. –La Kaoru va forçar una rialla. Ella l’utilitzava a ell, igual que ell la utilitzava a ella: força just, decidí en Rei.
– I no s’ha cobrat mai res? –Mai no ho hagués dit!
– En Koga no és d’aquest tipus d’home, no et permeto que en parlis així!
Ell s’inclinà per a disculpar-se. No sabia si ella realment admirava en Koga pel seu gran respecte, o si el detestava per “excés” de respecte. Segurament ella hauria preferit una mica més de calidesa humana en comptes d’un tros de gel ambulant el qual, per cert, havia deixat de fer l’estaquirot i se’ls acostava.
– Kaoru, me n’haig d’anar, si cal que compleixi la promesa de portar-te la bicicleta abans que es faci fosc.
Ella somrigué per primer cop.
– És clar, Rei. Gràcies pel viatge.
– Ha estat un plaer. No dubtis en cridar-me, si em necessites.
Ella es va quedar sorpresa, però la mirada d’ell s’enfocà cap al seriós i ja molt proper Koga, abans de tornar-se’n per on havia vingut. Esperava que hagués escoltat les seves últimes frases.
En Rei començava a sospitar que el seu interès per la Kaoru podria estar provocat pel desig d’escarmentar en Koga tant i com fos possible. La idea de prendre-li la noia –de la que estava visiblement enamorat, per molt que ell s’esforcés en amagar-ho– l’entusiasmava, i se sorpregué dissenyant un pla de seducció. Potser així assoliria que ella pogués encarar-se a la mort amb dignitat i coneixement de causa, un dret que en Koga s’entossudia a negar-li. S’imaginava a ell mateix petonejant-li les mans, els ulls, assaborint-li els llavis, a mode de tendre i càlid comiat, abans d’escapçar-la per evitar-li l’agonia.
Aquest somniar despert li feia reviure el dolor de la pèrdua de la Shizuka. Va haver de preguntar-se si aquesta jugada que planejava no se li giraria en contra i li mataria l’ànima. No, ja era morta.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
GARO Fanfiction
Updated: September 11th, 2009.
Here there are some links to some literary fan works about Garo. I look forward to updating this post if I find more. So, if you know about others fanfics about Garo, I will be very grateful if you let me know in a comment, or e-mailing me: mitraxxi@gmail.com
Garo: The Fanged Wolf; 1sentence set. 50 romantic mini-drabbles.
Fandom: Garo: The Fanged Wolf
Pairing: Saejima Kouga x Mitsuki Kaoru
Rating: PG-13
Makai. A crossover with Ten Titans.
Where there is light, shadows lurk and fear reigns... yet by the blade of Knights, mankind was given hope... This is a slight crossover with the Japanese series GARO.
The first date, Part 1.
Title: A slip of words
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: A slight slip of words caused Kaoru to be hurt unintentionally. Clueless about anything on relationships, Kouga apologized in an indiscreet way. Set between episode 5 and 6.
I must not fall in love yet.
Title: I must not fall in Love yet
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: Saejima Kouga had vowed to not let himself fall in love with any woman. Yet by twist of fate, he realized that he had already started to fall in love to one other person...
Discordia.
“Là dove c’è luce, l’oscurità è in agguato, e il terrore regna. Ma grazie alla spada di un cavaliere, ora l’umanità ha una speranza.”
Manti di piume.
“Se un essere umano viene macchiato dal sangue di un Orrore, la sua vita avrà fine allo scadere del centesimo giorno.” Questo è ciò che turba ineluttabilmente Koga, e che lo porta a divenire malinconico. “Purché la spada di un Cavaliere, non lo cancelli prima di quel momento.”
Gassa d’amante.
Kouga si zittisce per la prima volta arrossendo, anche se leggermente. I suoi occhi oscillano così tanto da non trovare un appiglio sul quale posarsi per reprimere il disagio. Tacito e muto come sempre, si allontana da Kaoru e dalla sua stanza, richiudendone poi la porta con dolce premura. Molte ore dividono ancora la notte dal giorno. Un giorno che, dato gli improvvisi avvenimenti, si prospetta tutt’altro che monotono.
Vivo per lei.
Ambientata subito dopo le bellissime scene dell'episodio 11 della serie. La canzone è "Vivo per lei" degli O.R.O
Tutta colpa di Betelgeuse.
Quanto può essere interessante la vita di un Madougu al servizio di un Cavaliere Mistico? Questo genere di oggetti dal potere fatato, servono in maniera impeccabile i propri eroici padroni, aiutandoli nella perenne lotta contro gli Orrori. Zarba, l’anello gotico parlante, che serve la famiglia Saejima da diverse generazioni, è uno di essi. Un gioiello guida, che aiuta Kouga Saejima, il suo flemmatico proprietario, a gestire al meglio il ruolo di Garo, il Cavaliere Dorato.
Aldilà dello specchio.
Kouga non ribatte. Ci pensa il suo sguardo inasprito, a farlo. Rei intravede in quel viso aggrottato, una preziosa opportunità. Reagisce svelto, con parole sottili e pungenti, conquistando terreno in avanti, mentre Kaoru fissa entrambi sempre più timorosa e confusa. - Nervosetto anche tu oggi, eh? Che c’è, non riesci a trovare un frutto di Barankas? – Il Cavaliere riesce in pieno nell’intento. Il detentore del titolo di Garo, stavolta non può impedirsi di controbattere.
Gioco di spade.
Kouga e Kaoru si separarono un anno fa. Ognuno prese la propria strada. Una strada che, portò il sottile filo rosso che li teneva uniti, a slegarsi. In questo istante, a distanza di quell’ anno, qualcosa sembra essere accaduto. E’ il capo opposto del filo rosso che ritorna? E’ una connessione inaspettata tra le due strade che si erano disgiunte? La risposta è: entrambe. Cavaliere e pittrice stanno toccando lo stesso suolo, la stessa erba che ricopre il giardino della villa, così come la stessa aria di collina che circonda il posto e che irradia e fa trarre beneficio ai polmoni. Il sussulto di quegli occhi, gli occhi di un Cavaliere Magico introverso, nasce spontaneo, con precipitazione. Ciò che precipita, inoltre, sono anche le sue emozioni.
Piccolo idiota innamorato.
I pensieri di una donna forte e coraggiosa, indomabile e fiera. Una donna innamorata. Una sacerdotessa del Makai. Jabi.
Cavalliere d’Oro.
Una drabble ispirita ad una delle tante battaglie del Cavaliere d'Oro che noi tutti conosciamo! "Corri ragazza, scappa via, è te che voglio salvare" "Corri ragazza, scappa via, la battaglia sta per cominciare"
Garo Second Season: 1-Chimera mistica.
Garo Second Season: 2-Lupi gemelli.
Garo Second Season: 3-Madre.
“Là dove c’è luce, si annida sempre l’oscurità, nera come pece. Fin dai tempi antichi, gli esseri umani hanno conosciuto la paura dell’oscurità. Ma un giorno, grazie alla spada di un cavaliere capace di fendere le tenebre, gli esseri umani ritrovarono la luce della speranza.”
Ritratto di un amore. 4 chapters.
Genere: Erotico, Romantico
Introduzione: Posto questa fanfiction nella sezione Crossover perchè purtroppo non è stata aggiunta la serie Garo, anche se l'ho richiesta...questo telefilm mi piace tantissimo e adoro la coppia Kaoru/Koga, protagonista del racconto...Buona Lettura ^_^
I have felt tempted to put it at the Protected Stories blog. Finally, as romanticism is the very first element of this fic, I think this is its right place.
Treat a child as a child.
Treat a Child Like a Child -2nd Draft
Garo
By Impulsivebrain
Note: Spanking Warning
Garo belongs to Amamiya Keita. Not me.
This one was originally written on March 29. I did some clean-up and reposted it.
(No title)
By L_unanera.
Romantic.
Here there are some links to some literary fan works about Garo. I look forward to updating this post if I find more. So, if you know about others fanfics about Garo, I will be very grateful if you let me know in a comment, or e-mailing me: mitraxxi@gmail.com
Garo: The Fanged Wolf; 1sentence set. 50 romantic mini-drabbles.
Fandom: Garo: The Fanged Wolf
Pairing: Saejima Kouga x Mitsuki Kaoru
Rating: PG-13
Makai. A crossover with Ten Titans.
Where there is light, shadows lurk and fear reigns... yet by the blade of Knights, mankind was given hope... This is a slight crossover with the Japanese series GARO.
The first date, Part 1.
Title: The first date
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: He had never done it before, or think of doing something like this for her. Frustrated, three persons hitched a plan for him to spend more time with Kaoru. Will it worked as planned? Set after Byakuya
Title: A slip of words
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: A slight slip of words caused Kaoru to be hurt unintentionally. Clueless about anything on relationships, Kouga apologized in an indiscreet way. Set between episode 5 and 6.
I must not fall in love yet.
Title: I must not fall in Love yet
Genre: Romance
Pairing: Kouga/Kaoru
Rating: G
Summary: Saejima Kouga had vowed to not let himself fall in love with any woman. Yet by twist of fate, he realized that he had already started to fall in love to one other person...
Discordia.
“Là dove c’è luce, l’oscurità è in agguato, e il terrore regna. Ma grazie alla spada di un cavaliere, ora l’umanità ha una speranza.”
Manti di piume.
“Se un essere umano viene macchiato dal sangue di un Orrore, la sua vita avrà fine allo scadere del centesimo giorno.” Questo è ciò che turba ineluttabilmente Koga, e che lo porta a divenire malinconico. “Purché la spada di un Cavaliere, non lo cancelli prima di quel momento.”
Gassa d’amante.
Kouga si zittisce per la prima volta arrossendo, anche se leggermente. I suoi occhi oscillano così tanto da non trovare un appiglio sul quale posarsi per reprimere il disagio. Tacito e muto come sempre, si allontana da Kaoru e dalla sua stanza, richiudendone poi la porta con dolce premura. Molte ore dividono ancora la notte dal giorno. Un giorno che, dato gli improvvisi avvenimenti, si prospetta tutt’altro che monotono.
Vivo per lei.
Ambientata subito dopo le bellissime scene dell'episodio 11 della serie. La canzone è "Vivo per lei" degli O.R.O
Tutta colpa di Betelgeuse.
Quanto può essere interessante la vita di un Madougu al servizio di un Cavaliere Mistico? Questo genere di oggetti dal potere fatato, servono in maniera impeccabile i propri eroici padroni, aiutandoli nella perenne lotta contro gli Orrori. Zarba, l’anello gotico parlante, che serve la famiglia Saejima da diverse generazioni, è uno di essi. Un gioiello guida, che aiuta Kouga Saejima, il suo flemmatico proprietario, a gestire al meglio il ruolo di Garo, il Cavaliere Dorato.
Aldilà dello specchio.
Kouga non ribatte. Ci pensa il suo sguardo inasprito, a farlo. Rei intravede in quel viso aggrottato, una preziosa opportunità. Reagisce svelto, con parole sottili e pungenti, conquistando terreno in avanti, mentre Kaoru fissa entrambi sempre più timorosa e confusa. - Nervosetto anche tu oggi, eh? Che c’è, non riesci a trovare un frutto di Barankas? – Il Cavaliere riesce in pieno nell’intento. Il detentore del titolo di Garo, stavolta non può impedirsi di controbattere.
Gioco di spade.
Kouga e Kaoru si separarono un anno fa. Ognuno prese la propria strada. Una strada che, portò il sottile filo rosso che li teneva uniti, a slegarsi. In questo istante, a distanza di quell’ anno, qualcosa sembra essere accaduto. E’ il capo opposto del filo rosso che ritorna? E’ una connessione inaspettata tra le due strade che si erano disgiunte? La risposta è: entrambe. Cavaliere e pittrice stanno toccando lo stesso suolo, la stessa erba che ricopre il giardino della villa, così come la stessa aria di collina che circonda il posto e che irradia e fa trarre beneficio ai polmoni. Il sussulto di quegli occhi, gli occhi di un Cavaliere Magico introverso, nasce spontaneo, con precipitazione. Ciò che precipita, inoltre, sono anche le sue emozioni.
Piccolo idiota innamorato.
I pensieri di una donna forte e coraggiosa, indomabile e fiera. Una donna innamorata. Una sacerdotessa del Makai. Jabi.
Cavalliere d’Oro.
Una drabble ispirita ad una delle tante battaglie del Cavaliere d'Oro che noi tutti conosciamo! "Corri ragazza, scappa via, è te che voglio salvare" "Corri ragazza, scappa via, la battaglia sta per cominciare"
Garo Second Season: 1-Chimera mistica.
Garo Second Season: 2-Lupi gemelli.
Garo Second Season: 3-Madre.
“Là dove c’è luce, si annida sempre l’oscurità, nera come pece. Fin dai tempi antichi, gli esseri umani hanno conosciuto la paura dell’oscurità. Ma un giorno, grazie alla spada di un cavaliere capace di fendere le tenebre, gli esseri umani ritrovarono la luce della speranza.”
Ritratto di un amore. 4 chapters.
Genere: Erotico, Romantico
Introduzione: Posto questa fanfiction nella sezione Crossover perchè purtroppo non è stata aggiunta la serie Garo, anche se l'ho richiesta...questo telefilm mi piace tantissimo e adoro la coppia Kaoru/Koga, protagonista del racconto...Buona Lettura ^_^
I have felt tempted to put it at the Protected Stories blog. Finally, as romanticism is the very first element of this fic, I think this is its right place.
Treat a child as a child.
Treat a Child Like a Child -2nd Draft
Garo
By Impulsivebrain
Note: Spanking Warning
Garo belongs to Amamiya Keita. Not me.
This one was originally written on March 29. I did some clean-up and reposted it.
(No title)
By L_unanera.
Romantic.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
GARO Special – Kouga’s evolution
SPOILERS!!!
We have to add very few things about his idealism and faith. His only doubt, a logical scepticism about young Rin skills, was banished after her first demonstration, and he will be able to entrust his life to her.
Chapter 1. Kouga has not been tolerant to Rin when she did not want to return to Kantai so early, and he dragged her along; he let himself go when she took his hand, but now he tries hard on speaking to her about their respective mothers. It will become a feeling of evident affection.

We see a great change in the development of the social aspect. Even though as much serious and elusive he still is, he finishes with a girlfriend -even though we knew it since before- he is among people in farewell time and, when Tsubasa says " we are in Kantai and we will do things in my way" he answers "we do things in our way": in his case, the use of plural uncovers a sort of consciousness of group.
His bumping into Tsubasa was unavoidable due to their pride, but he tries hard on being kind with Rin, and Garai, and it is clear that he gets along with Rei. Even dares to scold Tsubasa because he is so cold with his little sister. For him, you can not behave like this with those people you love.
But Kouga’s case goes beyond.
Chapter 2. Even though at first he himself is not much courteous to Rin, we can not disregard his great alarm, very emotional when, after finishing their first fight against Lègules, Kouga runs to her side and see her hurt by the demoniac blood.

In this scene, even Jabi has been forgotten, though she was a bit hurt too and was closer to him. Is he rmembering Kaoru’s case through the young Rin?
But there is another possibility. If we accept that the relationship between he and Jabi was a sort of continuation of the one that they had as being children, look at his reaction when he sees her after taking her from the magical tree –his brighting face– and when he knows, perhaps telepathically, that has gone out of saving Rin and surviving, and he pronounces her name. It looks like a very deep friendship. We also remember how he was affected |in the series -chapter 18- when was noticed about the dead of the Makai priest Amon. We might conclude that Kouga is a man of some few friends, but very good ones, and he is ready to do everything for them.
Certainly, this allows us to ask why such a powerful defensive barrier –his closed nature– turned up. Perhaps he thought that this emotional capacity made him vulnerable. Suture against the loss of his parents? We aimed the importance of this factor at the comments about the series, but we did not say anything about a possible emotional past of him, led to be interrupted before or after his father’s dead. Did he lose anybody else?
A friend of mine thinks that between Kouga and Jabi had something more than a childhood friendship, and we have seen already there are some scenes supporting such a theory. Thus, it would make some sense Jabi’s violent reaction as they met in the series, accusing him of letting her to win when they played -chapter 18-, and her sweeter reaction afterwards too. Did one of them break up? Did either person or circumstance split them apart, and things kept on cooling in the time? The poor boy must have panic of losing also Kaoru. How can we not understand his first incapability of accepting his feelings towards her!
We can not answer any question made here but, oh yes, there was an emotional past for Kouga, blocked, and retrieved since he fell in love. It looks that for him, friendship and love can be equally intense, only different in nuance.
Chapter 2. In the two chapters of the special we have attended some details telling us that Koga is still in love. When at last Kaoru comes back, we feel comforting to see he has learned of his feelings. Enough about of taking her wrist and dragging her along: now he waits for her to want to go with him.

Thanks very much for the screenshots, Radix.
We have to add very few things about his idealism and faith. His only doubt, a logical scepticism about young Rin skills, was banished after her first demonstration, and he will be able to entrust his life to her.
Chapter 1. Kouga has not been tolerant to Rin when she did not want to return to Kantai so early, and he dragged her along; he let himself go when she took his hand, but now he tries hard on speaking to her about their respective mothers. It will become a feeling of evident affection.

We see a great change in the development of the social aspect. Even though as much serious and elusive he still is, he finishes with a girlfriend -even though we knew it since before- he is among people in farewell time and, when Tsubasa says " we are in Kantai and we will do things in my way" he answers "we do things in our way": in his case, the use of plural uncovers a sort of consciousness of group.
His bumping into Tsubasa was unavoidable due to their pride, but he tries hard on being kind with Rin, and Garai, and it is clear that he gets along with Rei. Even dares to scold Tsubasa because he is so cold with his little sister. For him, you can not behave like this with those people you love.
But Kouga’s case goes beyond.
Chapter 2. Even though at first he himself is not much courteous to Rin, we can not disregard his great alarm, very emotional when, after finishing their first fight against Lègules, Kouga runs to her side and see her hurt by the demoniac blood.

In this scene, even Jabi has been forgotten, though she was a bit hurt too and was closer to him. Is he rmembering Kaoru’s case through the young Rin?
But there is another possibility. If we accept that the relationship between he and Jabi was a sort of continuation of the one that they had as being children, look at his reaction when he sees her after taking her from the magical tree –his brighting face– and when he knows, perhaps telepathically, that has gone out of saving Rin and surviving, and he pronounces her name. It looks like a very deep friendship. We also remember how he was affected |in the series -chapter 18- when was noticed about the dead of the Makai priest Amon. We might conclude that Kouga is a man of some few friends, but very good ones, and he is ready to do everything for them.
Certainly, this allows us to ask why such a powerful defensive barrier –his closed nature– turned up. Perhaps he thought that this emotional capacity made him vulnerable. Suture against the loss of his parents? We aimed the importance of this factor at the comments about the series, but we did not say anything about a possible emotional past of him, led to be interrupted before or after his father’s dead. Did he lose anybody else?
A friend of mine thinks that between Kouga and Jabi had something more than a childhood friendship, and we have seen already there are some scenes supporting such a theory. Thus, it would make some sense Jabi’s violent reaction as they met in the series, accusing him of letting her to win when they played -chapter 18-, and her sweeter reaction afterwards too. Did one of them break up? Did either person or circumstance split them apart, and things kept on cooling in the time? The poor boy must have panic of losing also Kaoru. How can we not understand his first incapability of accepting his feelings towards her!
We can not answer any question made here but, oh yes, there was an emotional past for Kouga, blocked, and retrieved since he fell in love. It looks that for him, friendship and love can be equally intense, only different in nuance.
Chapter 2. In the two chapters of the special we have attended some details telling us that Koga is still in love. When at last Kaoru comes back, we feel comforting to see he has learned of his feelings. Enough about of taking her wrist and dragging her along: now he waits for her to want to go with him.

Thanks very much for the screenshots, Radix.
divendres, 17 d’octubre del 2008
GARO Especial - La evolución de Koga
SPOILERS!!!
Poco tenemos que añadir sobre su idealismo y su fe. Su única duda, un lógico excepticismo ante las capacidades de la joven Rin, es alejada completamente tras la primera demostración, y llegará a poder confiarle su vida.
Capítulo 1. Koga no ha tolerado que Rin le llevara la contraria, la ha arrastrado hacia Kantai a pesar de su oposición, y se ha soltado cuando ella le cogía de la mano, pero ahora se esfuerza en hablar con ella de sus respectivas madres. Evolucionará hacia un sentimiento de afecto evidente.

El gran cambio lo vemos en el patente desarrollo de su aspecto social. Aunque continúa siendo tan serio y arisco como siempre, es significativo que acabe emparejado -aunque eso ya lo sabíamos de antes-, que esté rodeado de gente a la hora de la despedida y que, cuando Tsubasa le dice "estamos en Kantai y haremos las cosas a mi manera" responda "nosotros hacemos las cosas a nuestra manera": en su caso, el uso del plural es sintomático de la conciencia de grupo.
El encontronazo con Tsubasa era inevitable debido al orgullo de ambos, pero se esfuerza en ser amable con Rin, con Garai, y es evidente que se lleva bien con Rei. Incluso osa, él, reñir a Tsubasa por ser tan frío con su hermana. Para él está claro que uno no se puede comportar así con los que ama.
Pero el caso de Koga va más allá.
Capítulo 2. Aunque al principio él mismo no es muy gentil con Rin, es defícil ignorar su gran alarma, emocional a todas luces, cuando al acabar el primer combate contra Légules, Koga acude corriendo a su lado y la ve tocada por la sangre demoníaca.

En esta escena incluso ha olvidado siquiera mirar a Jabi, qué estaba más cerca de él, y también con alguna dificultad. ¿Le recordaba Rin el caso de Kaoru?
Pero hay otra posibilidad. Si aceptamos que la relación entre él y la Jabi es una especie de continuación de la que tuvieron cuando eran niños, tenemos suficiente con ver sus reacciones cuando la ve a ella después de sacarla del árbol mágico -se le ilumina la cara- y cuando sabe, podríamos decir que telepáticamente, que ha triunfado en salvar a Rin y sobrevivir, y pronuncia su nombre. No hay duda que se trata de una amistad profunda. Recordamos también cómo lo afectó en la serie -capítulo 18- enterarse de la muerte de Amon, el sacerdote Makai. Podríamos concluir que en Koga es un hombre de pocos amigos, pero verdaderos, y está dispuesto a todo por ellos.
Claro está que eso también podría hacer replantearnos el por qué de esta poderosa barrera defensiva que es su carácter tan cerrado. Quizás se formó cuando creyó que esta capacidad emocional lo hacía vulnerable. ¿Se trata de puntos de sutura contra la pérdida de los padres? Apuntábamos en los comentarios sobre la serie la importancia de este factor, pero no decíamos nada de un posible pasado emocional que creyó que tenía que interrumpir antes o después de la muerte de su padre. ¿Perdió a alguien más?
Un amigo mío piensa que entre Koga y Jabi hubo algo cosa más que una amistad de infancia, y ya hemos visto que hay escenas a favor de tal teoría. Así, incluso tendría sentido la reacción violenta de ella cuando se reencontraron en la serie, acusándolo de ser condescendiente con ella cuando jugaban -capítulo 18-, y la reacción más dulce de después también. ¿Uno de ellos rompió? ¿O otra persona o circunstancia los separó, y la cosa se fue enfriando con el tiempo? ¡El pobre chico debió tener pánico de perder también a Kaoru: cómo no comprender que fuera incapaz de aceptar sus sentimientos hacia ella!
No podemos responder a ninguna de las preguntas formuladas, pero decididamente, hay un pasado emocional para Koga, qué fue bloqueado, y recuperado desde que se enamoró. Parece que para él amor y amistad no es una cuestión de intensidad, sino de matiz.
Captítulo 2. Durante los dos capítulos del especial hemos asistido a detalles que nos indicaban que Koga continúa enamorado. Cuando por fin Kaoru vuelve, es reconfortante ver que él ha aprendido de sus sentimientos. Ya no la toma por la muñeca y la arrastra a donde sea: ahora espera que ella quiera venir con él.

Muchas gracias por las tomas, Radix.
Poco tenemos que añadir sobre su idealismo y su fe. Su única duda, un lógico excepticismo ante las capacidades de la joven Rin, es alejada completamente tras la primera demostración, y llegará a poder confiarle su vida.
Capítulo 1. Koga no ha tolerado que Rin le llevara la contraria, la ha arrastrado hacia Kantai a pesar de su oposición, y se ha soltado cuando ella le cogía de la mano, pero ahora se esfuerza en hablar con ella de sus respectivas madres. Evolucionará hacia un sentimiento de afecto evidente.

El gran cambio lo vemos en el patente desarrollo de su aspecto social. Aunque continúa siendo tan serio y arisco como siempre, es significativo que acabe emparejado -aunque eso ya lo sabíamos de antes-, que esté rodeado de gente a la hora de la despedida y que, cuando Tsubasa le dice "estamos en Kantai y haremos las cosas a mi manera" responda "nosotros hacemos las cosas a nuestra manera": en su caso, el uso del plural es sintomático de la conciencia de grupo.
El encontronazo con Tsubasa era inevitable debido al orgullo de ambos, pero se esfuerza en ser amable con Rin, con Garai, y es evidente que se lleva bien con Rei. Incluso osa, él, reñir a Tsubasa por ser tan frío con su hermana. Para él está claro que uno no se puede comportar así con los que ama.
Pero el caso de Koga va más allá.
Capítulo 2. Aunque al principio él mismo no es muy gentil con Rin, es defícil ignorar su gran alarma, emocional a todas luces, cuando al acabar el primer combate contra Légules, Koga acude corriendo a su lado y la ve tocada por la sangre demoníaca.

En esta escena incluso ha olvidado siquiera mirar a Jabi, qué estaba más cerca de él, y también con alguna dificultad. ¿Le recordaba Rin el caso de Kaoru?
Pero hay otra posibilidad. Si aceptamos que la relación entre él y la Jabi es una especie de continuación de la que tuvieron cuando eran niños, tenemos suficiente con ver sus reacciones cuando la ve a ella después de sacarla del árbol mágico -se le ilumina la cara- y cuando sabe, podríamos decir que telepáticamente, que ha triunfado en salvar a Rin y sobrevivir, y pronuncia su nombre. No hay duda que se trata de una amistad profunda. Recordamos también cómo lo afectó en la serie -capítulo 18- enterarse de la muerte de Amon, el sacerdote Makai. Podríamos concluir que en Koga es un hombre de pocos amigos, pero verdaderos, y está dispuesto a todo por ellos.
Claro está que eso también podría hacer replantearnos el por qué de esta poderosa barrera defensiva que es su carácter tan cerrado. Quizás se formó cuando creyó que esta capacidad emocional lo hacía vulnerable. ¿Se trata de puntos de sutura contra la pérdida de los padres? Apuntábamos en los comentarios sobre la serie la importancia de este factor, pero no decíamos nada de un posible pasado emocional que creyó que tenía que interrumpir antes o después de la muerte de su padre. ¿Perdió a alguien más?
Un amigo mío piensa que entre Koga y Jabi hubo algo cosa más que una amistad de infancia, y ya hemos visto que hay escenas a favor de tal teoría. Así, incluso tendría sentido la reacción violenta de ella cuando se reencontraron en la serie, acusándolo de ser condescendiente con ella cuando jugaban -capítulo 18-, y la reacción más dulce de después también. ¿Uno de ellos rompió? ¿O otra persona o circunstancia los separó, y la cosa se fue enfriando con el tiempo? ¡El pobre chico debió tener pánico de perder también a Kaoru: cómo no comprender que fuera incapaz de aceptar sus sentimientos hacia ella!
No podemos responder a ninguna de las preguntas formuladas, pero decididamente, hay un pasado emocional para Koga, qué fue bloqueado, y recuperado desde que se enamoró. Parece que para él amor y amistad no es una cuestión de intensidad, sino de matiz.
Captítulo 2. Durante los dos capítulos del especial hemos asistido a detalles que nos indicaban que Koga continúa enamorado. Cuando por fin Kaoru vuelve, es reconfortante ver que él ha aprendido de sus sentimientos. Ya no la toma por la muñeca y la arrastra a donde sea: ahora espera que ella quiera venir con él.

Muchas gracias por las tomas, Radix.
divendres, 10 d’octubre del 2008
GARO Especial - L'evolució d'en Koga
SPOILERS!!!
Poc hem d’afegir sobre el seu idealisme i la seva fe. El seu únic dubte, un lògic excepticisme sobre les capacitats de la jove Rin, és bandejat totalment després de la primera demostració, i arribarà a ser capaç de confiar-li la seva vida.
Capítol 1. En Koga no ha tolerat que la Rin li portés la contrària i l’ha arrossegada cap a Kantai sisplau-per-força, se n’ha deixat anar quan ella li agafava la mà, però ara s’esforça en parlar-hi sobre les seves respectives mares. Evolucionarà cap a un sentiment d’afecte evident.

El gran canvi el veiem en el clar desenvolupament de l’aspecte social. Tot i que continua essent tant seriós i esquerp com sempre, és significatiu que acabi emparellat –malgrat que això ja ho sabíem d’abans–, que estigui envoltat de gent a l’hora dels comiats i que, quan en Tsubasa li diu “som a Kantai i farem les coses a la meva manera” respongui “nosaltres fem les coses a la nostra manera”: en el seu cas, l’ús del plural és simptomàtic de la consciència de grup.
La topada amb en Tsubasa era inevitable degut a l’orgull d’ambdós, però s’esforça en ser amable amb la Rin, amb la Garai, i és evident que s’avé amb en Rei. Fins i tot gosa, ell, renyar en Tsubasa per ser tan fred amb la seva germana. Per a ell és clar que hom no es pot captenir així amb els que estima.
Però el cas d’en Koga va més enllà.
Capítol 2. Malgrat que al començament ell mateix no és gaire gentil amb la Rin, és defícil passar per alt la seva gran alarma, clarament emocional, quan en acabar el primer combat contra Lègules, en Koga acudeix corrents al seu costat i la veu tocada per la sang demoníaca.

En aquesta escena fins i tot ha oblidat mirar-se la Jabi, què era més a prop d’ell i també amb alguna dificultat. Li recordava la Rin el cas de la Kaoru?
Però hi ha una altra possibilitat. Si acceptem que la relació entre ell i la Jabi és una mena de continuació de la que van tenir quan eren infants, n’hi ha prou amb veure les seves reaccions quan la veu a ella després de treure-la de l’arbre màgic –se li il.lumina la cara– i quan sap, podríem dir que telepàticament, que se n’ha sortit de salvar la Rin i sobreviure-hi, i pronuncia el seu nom. No hi ha dubte que es tracta d’una amistat profunda. Recordem també con el va afectar a la sèrie –capítol 18– assabentar-se de la mort d’Amon, el sacerdot Makai. Podríem concloure que en Koga és un home de pocs amics, però veritables, i està disposat a tot per ells.
És clar que això també ens podria fer replantejar-nos el per què d’aquesta poderosa barrera defensiva que és el seu caràcter tan tancat. Potser va formar-se quan va creure que aquesta capacitat emocional el feia vulnerable. Punts de sutura contra la pèrdua dels pares? Apuntàvem als comentaris sobre la sèrie la importància d’aquest factor, però no dèiem res d’un possible passat emocional que va creure que havia d’interrompre abans o després de la mort del seu pare. Va perdre algú més?
Un amic meu pensa que entre en Koga i la Jabi va haver alguna cosa més que una amistat d’infància, i ja hem vist que hi ha escenes a favor d’una tal teoria. Així, fins i tot tindria sentit la reacció violenta de la Jabi quan van retrobar-se a la sèrie, acusant-lo de ser condescendent amb ella quan jugaven –capítol 18–, i la reacció més melosa de després, també. Un d’ells va trencar? O alguna persona o circumstància els va separar, i la cosa es va anar refredant amb el temps? El pobre noi devia tenir pànic de perdre també la Kaoru, com no comprendre que fos incapaç d’acceptar els seus sentiments cap a ella!
No podem respondre a cap de les preguntes formulades però, decididament, hi ha un passat emocional per a en Koga, què fou bloquejat, i recuperat d’ençà que es va enamorar. Sembla que per a ell amor i amistat no és una qüestió d’intensitat, sinó de matís.
Captítol 2. Durant els dos capítols de l’especial hem assistit a detalls que ens indicaven que en Koga continua enamorat. Quan per fi la Kaoru torna, és reconfortant veure que ell ha après dels seus sentiments. Ja no l’agafa pel canyell i l’arrossega allà on sigui: ara espera que ella vulgui venir amb ell.

Moltes gràcies per les preses, Radix.
Poc hem d’afegir sobre el seu idealisme i la seva fe. El seu únic dubte, un lògic excepticisme sobre les capacitats de la jove Rin, és bandejat totalment després de la primera demostració, i arribarà a ser capaç de confiar-li la seva vida.
Capítol 1. En Koga no ha tolerat que la Rin li portés la contrària i l’ha arrossegada cap a Kantai sisplau-per-força, se n’ha deixat anar quan ella li agafava la mà, però ara s’esforça en parlar-hi sobre les seves respectives mares. Evolucionarà cap a un sentiment d’afecte evident.

El gran canvi el veiem en el clar desenvolupament de l’aspecte social. Tot i que continua essent tant seriós i esquerp com sempre, és significatiu que acabi emparellat –malgrat que això ja ho sabíem d’abans–, que estigui envoltat de gent a l’hora dels comiats i que, quan en Tsubasa li diu “som a Kantai i farem les coses a la meva manera” respongui “nosaltres fem les coses a la nostra manera”: en el seu cas, l’ús del plural és simptomàtic de la consciència de grup.
La topada amb en Tsubasa era inevitable degut a l’orgull d’ambdós, però s’esforça en ser amable amb la Rin, amb la Garai, i és evident que s’avé amb en Rei. Fins i tot gosa, ell, renyar en Tsubasa per ser tan fred amb la seva germana. Per a ell és clar que hom no es pot captenir així amb els que estima.
Però el cas d’en Koga va més enllà.
Capítol 2. Malgrat que al començament ell mateix no és gaire gentil amb la Rin, és defícil passar per alt la seva gran alarma, clarament emocional, quan en acabar el primer combat contra Lègules, en Koga acudeix corrents al seu costat i la veu tocada per la sang demoníaca.

En aquesta escena fins i tot ha oblidat mirar-se la Jabi, què era més a prop d’ell i també amb alguna dificultat. Li recordava la Rin el cas de la Kaoru?
Però hi ha una altra possibilitat. Si acceptem que la relació entre ell i la Jabi és una mena de continuació de la que van tenir quan eren infants, n’hi ha prou amb veure les seves reaccions quan la veu a ella després de treure-la de l’arbre màgic –se li il.lumina la cara– i quan sap, podríem dir que telepàticament, que se n’ha sortit de salvar la Rin i sobreviure-hi, i pronuncia el seu nom. No hi ha dubte que es tracta d’una amistat profunda. Recordem també con el va afectar a la sèrie –capítol 18– assabentar-se de la mort d’Amon, el sacerdot Makai. Podríem concloure que en Koga és un home de pocs amics, però veritables, i està disposat a tot per ells.
És clar que això també ens podria fer replantejar-nos el per què d’aquesta poderosa barrera defensiva que és el seu caràcter tan tancat. Potser va formar-se quan va creure que aquesta capacitat emocional el feia vulnerable. Punts de sutura contra la pèrdua dels pares? Apuntàvem als comentaris sobre la sèrie la importància d’aquest factor, però no dèiem res d’un possible passat emocional que va creure que havia d’interrompre abans o després de la mort del seu pare. Va perdre algú més?
Un amic meu pensa que entre en Koga i la Jabi va haver alguna cosa més que una amistat d’infància, i ja hem vist que hi ha escenes a favor d’una tal teoria. Així, fins i tot tindria sentit la reacció violenta de la Jabi quan van retrobar-se a la sèrie, acusant-lo de ser condescendent amb ella quan jugaven –capítol 18–, i la reacció més melosa de després, també. Un d’ells va trencar? O alguna persona o circumstància els va separar, i la cosa es va anar refredant amb el temps? El pobre noi devia tenir pànic de perdre també la Kaoru, com no comprendre que fos incapaç d’acceptar els seus sentiments cap a ella!
No podem respondre a cap de les preguntes formulades però, decididament, hi ha un passat emocional per a en Koga, què fou bloquejat, i recuperat d’ençà que es va enamorar. Sembla que per a ell amor i amistat no és una qüestió d’intensitat, sinó de matís.
Captítol 2. Durant els dos capítols de l’especial hem assistit a detalls que ens indicaven que en Koga continua enamorat. Quan per fi la Kaoru torna, és reconfortant veure que ell ha après dels seus sentiments. Ja no l’agafa pel canyell i l’arrossega allà on sigui: ara espera que ella vulgui venir amb ell.

Moltes gràcies per les preses, Radix.
divendres, 3 d’octubre del 2008
GARO Fanfic - Señales
Novelización lúdico-obsesiva situada después del capítulo 7.
–¿Dónde está?
El ansia en la voz de Koga sorprendió a Gonza, que preocupado, lo había ayudado a levantarse del suelo.
–Ya está durmiendo, señor.
–Muy bien.
Dejando al mayordomo pensativo, Koga emprendió un dificultoso ascenso al piso superior. Se dejó caer en su cama, se desvistió y se echó. Se concentró en su cuerpo para diagnosticar sus lesiones al modo de los Caballeros Makai; golpes, muchos y por todo el cuerpo; menos heridas; mucho dolor, pero poco o ningún desarreglo serio; ya empezaba a notar la sensación ardiente en su sangre que indicaba que su hipófisis se había puesto a trabajar liberando la substancia que aceleraba la reabsorción de los hematomas y el proceso de reparación de los tejidos dañados, internos y externos; la sangre de las heridas fue restañada casi de inmediato. Mañana, cuando despierte, las molestias habrán desaparecido. No es probable que haya que volver a usar la caja de tónicos de emergencia de Gonza, ni que sea necesario llamar a un Sacerdote Makai para valerse de sus expertos conocimientos de sanación.
Pero había algo más que también dolía y que no sabía cómo curar. Ignoraba por qué ese Rei Suzumura, un Caballero Makai que ni siquiera aparecía en los registros, había insistido en atraerle a una pelea seria. Él nunca se metía con nada ni con nadie, ¿por qué ese aparente odio? ¿Porque no le había permitido matar a Kaoru? Ridículo. Ese estúpido se había creído que, porque no ha había ejecutado todavía se había enamorado de ella; le habría asestado un puñetazo en toda la cara por decir tal absurdidad, pero no valía la pena responderle. Tuvo que insultar a su difunto padre para que la provocación surtiera–
El curso de sus pensamientos fue interrumpido por el recuerdo de su primer encuentro con Rei. Seguramente éste se dio cuenta que algo había temblado en su interior cuando amenazó a Kaoru, una reacción que a él mismo lo pilló por sorpresa. ¿Es posible que haya empezado a mirarla como a una mujer sin darse cuenta? Entonces recordó que, desde que ella se instaló en su casa eso había sucedido en un par de ocasiones, pero gracias a su férrea autodisciplina logró, incluso, impedir la formación de pensamientos en este sentido. Pronto pudo aceptar su presencia sin que le alterase en lo más mínimo, más allá de la molestia que suponía tenerla revoloteando por la casa, incordiándolo con su verborrea y metiéndose donde no la llamaban. De hecho, su presencia indicaba que se hallaba a salvo de los horrores y de los locos como Rei Suzumura: se sentía inquieto cuando se iba a trabajar, y se pasaba el día temiendo que Zaruba le dijera que había un horror acechándola.
Al día siguiente Koga se levantó con el convencimiento de que se tomaba demasiado a pecho su papel de protector para con Kaoru. Alguien a quien se utiliza de señuelo no tiene derecho a causarle tanta desazón. Si, como era muy posible, no llegaba a encontrar ningún fruto de Barancas, debería ser capaz de proceder a su ejecución con decisión, eficiencia y la compasión debida, pero nada más.
Se sentó en el comedor, no sabiendo si culpar al destino o a sí mismo por encontrarse en esta situación. En todo caso, el proceso de desapego debía intensificarse para liberarse de toda influencia de ella que pudiera debilitar su fuerza y su resolución.
Sus ojos se clavaron en la puerta del comedor, convencido que Kaoru acababa de entrar para el desayuno. Nadie la había abierto. Mientras se reprendía a sí mismo por esa vívida imaginación que lo hacía percibirla incluso en su ausencia, la puerta se abrió y Kaoru apareció en el umbral.
Koga no escuchó su seco “buenos días”, ni vio su contrariado rostro, a pesar de seguirla con la mirada hasta su silla.
–¿Qué pasa? –soltó ella, visiblemente malhumorada, quizá por haberla encerrado en su habitación la noche anterior. Era por su bien.
–Nada en absoluto –respondió él, saliendo de su embobamiento. Devolvió los ojos a su plato. A su memoria habían acudido ciertos recuerdos, pues no era la primera vez que ésto pasaba.
Su desarrollada percepción de Caballero Makai le había pemitido sentir la presencia de Kaoru en una habitación, incluso sin entrar en ella o antes de hacerlo. Sabía, notaba, cuando estaba en la casa y cuando no. Esa presencia lo tranquilizaba, ponía las cosas en su lugar y le daba libertad para proceder como fuera necesario. Si no la sentía, en efecto, permanecía pendiente de lo que pudiera pasarle. De alguna forma lo había aceptado como algo natural, pero no lo era, pues no le sucedía lo mismo con Gonza.
Mal signo. Su energía se había mezclado con la de Kaoru sin él saberlo, y si no se andaba con mucho cuidado el lazo se extendería a distintos niveles. Si ésto llegaba a suceder, mejor no pensar en las consecuencias. Pero lo peor era que no había forma de diluir semejante vínculo a corto plazo: unos lo llaman karma, otros destino, y su control no era algo que se fácilmente asequible.
Koga empezó a comer con desgana, sabiéndose atrapado en algo con cierto parecido a una conspiración cósmica. Temió que fuese un castigo a su atrevimiento de dejar con vida a Kaoru, o a su presumpción de creer que podría salvarla. Incluso llegó a sospechar que lo que se pretendía era hacerlo experimentar una pérdida con toda su crudeza, a modo de prueba para hacerlo más fuerte: tal posibilidad lo mareó. Conjeturas. Inútiles conjeturas. Pero fue incapaz de comer más de dos bocados.
Se levantó en absoluto silencio y fue a entrenarse. El ejercicio duro despejó su mente de sombras indeseadas, y tuvo la virtud de devolverle el hambre. Al acabar, ya en estado de lucidez, tomó su decisión.
Admitió que él mismo había propiciado el establecimiento del vínculo al dejar viva a Kaoru, pues ésto los había atado el uno al otro con toda seguridad: ella lo necesitaba para sobrevivir, y él no podía sustraerse a la obligación de protegerla que había contraído al perservar su vida. Que así fuera. ¿Qué mal había en prolongar, ni que fuera un poco, la joven vida truncada de Kaoru? Todo ser humano tenía derecho a disfrutar de su vida hasa el último segundo, ¿acaso él no luchaba para garantizar este derecho?
Pero no permitiría el desarrollo de sentimiento colateral alguno para proteger la integridad de su alma cuando ella muriera. Atajaría su formación de inmediato, y que el destino se las apañara como pudiese.
Sintió que ella se había marchado a trabajar y la leve inquietud lo invadió de nuevo. Se recordó lo raro que era que los horrores actuaran a la luz del día, y si cuando llegaba la noche ella tenía problemas, Zaruba se lo diría y él se iría de caza. No había de qué preocuparse, todo estaba bien.
–¿Dónde está?
El ansia en la voz de Koga sorprendió a Gonza, que preocupado, lo había ayudado a levantarse del suelo.
–Ya está durmiendo, señor.
–Muy bien.
Dejando al mayordomo pensativo, Koga emprendió un dificultoso ascenso al piso superior. Se dejó caer en su cama, se desvistió y se echó. Se concentró en su cuerpo para diagnosticar sus lesiones al modo de los Caballeros Makai; golpes, muchos y por todo el cuerpo; menos heridas; mucho dolor, pero poco o ningún desarreglo serio; ya empezaba a notar la sensación ardiente en su sangre que indicaba que su hipófisis se había puesto a trabajar liberando la substancia que aceleraba la reabsorción de los hematomas y el proceso de reparación de los tejidos dañados, internos y externos; la sangre de las heridas fue restañada casi de inmediato. Mañana, cuando despierte, las molestias habrán desaparecido. No es probable que haya que volver a usar la caja de tónicos de emergencia de Gonza, ni que sea necesario llamar a un Sacerdote Makai para valerse de sus expertos conocimientos de sanación.
Pero había algo más que también dolía y que no sabía cómo curar. Ignoraba por qué ese Rei Suzumura, un Caballero Makai que ni siquiera aparecía en los registros, había insistido en atraerle a una pelea seria. Él nunca se metía con nada ni con nadie, ¿por qué ese aparente odio? ¿Porque no le había permitido matar a Kaoru? Ridículo. Ese estúpido se había creído que, porque no ha había ejecutado todavía se había enamorado de ella; le habría asestado un puñetazo en toda la cara por decir tal absurdidad, pero no valía la pena responderle. Tuvo que insultar a su difunto padre para que la provocación surtiera–
El curso de sus pensamientos fue interrumpido por el recuerdo de su primer encuentro con Rei. Seguramente éste se dio cuenta que algo había temblado en su interior cuando amenazó a Kaoru, una reacción que a él mismo lo pilló por sorpresa. ¿Es posible que haya empezado a mirarla como a una mujer sin darse cuenta? Entonces recordó que, desde que ella se instaló en su casa eso había sucedido en un par de ocasiones, pero gracias a su férrea autodisciplina logró, incluso, impedir la formación de pensamientos en este sentido. Pronto pudo aceptar su presencia sin que le alterase en lo más mínimo, más allá de la molestia que suponía tenerla revoloteando por la casa, incordiándolo con su verborrea y metiéndose donde no la llamaban. De hecho, su presencia indicaba que se hallaba a salvo de los horrores y de los locos como Rei Suzumura: se sentía inquieto cuando se iba a trabajar, y se pasaba el día temiendo que Zaruba le dijera que había un horror acechándola.
Al día siguiente Koga se levantó con el convencimiento de que se tomaba demasiado a pecho su papel de protector para con Kaoru. Alguien a quien se utiliza de señuelo no tiene derecho a causarle tanta desazón. Si, como era muy posible, no llegaba a encontrar ningún fruto de Barancas, debería ser capaz de proceder a su ejecución con decisión, eficiencia y la compasión debida, pero nada más.
Se sentó en el comedor, no sabiendo si culpar al destino o a sí mismo por encontrarse en esta situación. En todo caso, el proceso de desapego debía intensificarse para liberarse de toda influencia de ella que pudiera debilitar su fuerza y su resolución.
Sus ojos se clavaron en la puerta del comedor, convencido que Kaoru acababa de entrar para el desayuno. Nadie la había abierto. Mientras se reprendía a sí mismo por esa vívida imaginación que lo hacía percibirla incluso en su ausencia, la puerta se abrió y Kaoru apareció en el umbral.
Koga no escuchó su seco “buenos días”, ni vio su contrariado rostro, a pesar de seguirla con la mirada hasta su silla.
–¿Qué pasa? –soltó ella, visiblemente malhumorada, quizá por haberla encerrado en su habitación la noche anterior. Era por su bien.
–Nada en absoluto –respondió él, saliendo de su embobamiento. Devolvió los ojos a su plato. A su memoria habían acudido ciertos recuerdos, pues no era la primera vez que ésto pasaba.
Su desarrollada percepción de Caballero Makai le había pemitido sentir la presencia de Kaoru en una habitación, incluso sin entrar en ella o antes de hacerlo. Sabía, notaba, cuando estaba en la casa y cuando no. Esa presencia lo tranquilizaba, ponía las cosas en su lugar y le daba libertad para proceder como fuera necesario. Si no la sentía, en efecto, permanecía pendiente de lo que pudiera pasarle. De alguna forma lo había aceptado como algo natural, pero no lo era, pues no le sucedía lo mismo con Gonza.
Mal signo. Su energía se había mezclado con la de Kaoru sin él saberlo, y si no se andaba con mucho cuidado el lazo se extendería a distintos niveles. Si ésto llegaba a suceder, mejor no pensar en las consecuencias. Pero lo peor era que no había forma de diluir semejante vínculo a corto plazo: unos lo llaman karma, otros destino, y su control no era algo que se fácilmente asequible.
Koga empezó a comer con desgana, sabiéndose atrapado en algo con cierto parecido a una conspiración cósmica. Temió que fuese un castigo a su atrevimiento de dejar con vida a Kaoru, o a su presumpción de creer que podría salvarla. Incluso llegó a sospechar que lo que se pretendía era hacerlo experimentar una pérdida con toda su crudeza, a modo de prueba para hacerlo más fuerte: tal posibilidad lo mareó. Conjeturas. Inútiles conjeturas. Pero fue incapaz de comer más de dos bocados.
Se levantó en absoluto silencio y fue a entrenarse. El ejercicio duro despejó su mente de sombras indeseadas, y tuvo la virtud de devolverle el hambre. Al acabar, ya en estado de lucidez, tomó su decisión.
Admitió que él mismo había propiciado el establecimiento del vínculo al dejar viva a Kaoru, pues ésto los había atado el uno al otro con toda seguridad: ella lo necesitaba para sobrevivir, y él no podía sustraerse a la obligación de protegerla que había contraído al perservar su vida. Que así fuera. ¿Qué mal había en prolongar, ni que fuera un poco, la joven vida truncada de Kaoru? Todo ser humano tenía derecho a disfrutar de su vida hasa el último segundo, ¿acaso él no luchaba para garantizar este derecho?
Pero no permitiría el desarrollo de sentimiento colateral alguno para proteger la integridad de su alma cuando ella muriera. Atajaría su formación de inmediato, y que el destino se las apañara como pudiese.
Sintió que ella se había marchado a trabajar y la leve inquietud lo invadió de nuevo. Se recordó lo raro que era que los horrores actuaran a la luz del día, y si cuando llegaba la noche ella tenía problemas, Zaruba se lo diría y él se iría de caza. No había de qué preocuparse, todo estaba bien.
diumenge, 28 de setembre del 2008
GARO Especial - Impresiones personales
Actualización: 6 diciembre de 2008.
Este texto contiene spoilers, avisados estais.
La Bestia de la Noche Blanca. Éste es el título del especial de dos episodios de 50 minutos cada uno con el que de acaba Garo. Es una historia entretenida, y ata lo que quedaba suelto al final de la serie. Más bien son dos historias, una por capítulo, aunque la segunda se entrelaza desde el primer episodio.
Se mantiene a todos los personajes emblemáticos de la serie, y hay nuevos. Los antiguos, y es especialmente claro en los jóvenes, parecen alcanzar la madurez interpretativa de sus papeles, se los nota seguros del terreno que pisan. De los nuevos, he leído en otras críticas que el mejor es el de la pequeña Rin; yo lo encuentro exasperante –almenos en versión original- y bastante inverosímil. Cierto, es relativo hablar de inverosimilitud en un programa fantástico, pero para todo hay un límite: una cosa es que pueda hacer tal o cual cosa, o que tenga un poder u otro, pero otra muy distinta es que tenga que hacerlo sin supervisión, y poniendo sobre sus jóvenes hombros la responsabilidad de vidas humanas.
Sin embargo, para cosas increíbles, la reaparición de Jabi. A los que hemos visto qué le sucedió en la serie, quizá no encontraríamos otra explicación que la que ha sugerido un amigo mío: la teleportación, aunque a mí me resulta más difícil relacionar Garo con las series Star Trek. No es que me queje: Jabi tiene un papel justificado en la película, pero incluso la fantasía tiene que tener su propia lógica, y en ningún momento nadie ha dicho cómo resultó atrapada por el tronco del árbol mágico.
Un par de cosas. En el bosque de Naraku los árboles parecen estar en línea recta. La segunda es que, como también pasaba a menudo en la serie, hay escenas alteradas en el tiempo, es decir, que una imagen/escena es cronológicamente posterior a la que viene a continuación. Reconozco que ésta última me ha desconcertado un poco. En todo caso, las fallos de todo tipo han disminuido, y mucho, con respecto a la serie. Está más cuidada.
Algunas críticas dicen que le falta la épica de la serie, pero yo creo que el especial no anda falto de este aspecto, y al igual que en aquella, las escenas más épicas son ayudadas, y mucho, por la magnífica banda sonora. ¿Todavía no había dicho nada de la banda sonora, verdad? ¡Me parece genial!
También se le critica que el personaje nuevo de Tsubasa Yamagatana es casi clónico al de Koga, pero más hablador. Creo que precisamente eso alcanza comunicarnos el tipo de trabajo que hace un caballero Makai, la tremenda presión que ejerce sobre su alma. La excepción de Rei también nos habla de la importancia del entorno y de la individualidad como variables en la formación del carácter. Todo nos dice que un caballero Makai es, por encima de todo, un ser humano.
La armadura del nuevo caballero Dan (Tsubasa) es digna de las otras dos. De color blanco y con una corta capa roja, tiene también menos reminiscencias animales que las de Garo y Zero. Y ya que hablamos de armaduras, dejadme decir que la última transformación de Garo, en mi opinión, es soberbia y preciosa.
En la serie me llamó la atención de qué manera estaba representado un gran derramamiento de sangre -una gran salpicadura que se difuminaba en el aire. Aunque no hay insistencia en enseñárnosla, ahora es mucho más realista, al menos con respecto a la sangre humana, y añade impacto a determinadas escenas destinadas precisamente a ello.
Hay dos cosas que me han gustado especialmente, En primer lugar, claro está, la conversación -más bien discurso- en la cual Koga intenta enfrentar a Tsubasa con sus sentimientos. Y también, cómo se ha ilustrado la explicación de la relación entre Légules y la Flecha Halcón: los esquemáticos dibujos, totalmente en línea con el estilo ornamental de la serie, son una mezcla de estética y de viveza o, cuando menos, de locuacidad muda. Añado la agradable sorpresa que ha estado ver a Rei en moto y a Koga "haciendo surf".
¿Alguna carencia? Echo en falta un poco más de romanticismo: la escena final es muy corta. Eso sí, puedes vislumbrar un trasfondo romántico en algunas otras escenas: el enfado de Koga cuando la Rin estropea el famoso cuadro del paisaje, y el discurso de Koga a Tsubasa.
El Especial trata básicamente sobre lucha, y el resto son excusas para luchar. El carácter de los personajes recibe poca atención, ya que incluso Koga y Rei no hacen más que reafirmarse en las tendencias que ya despuntan en la serie. No sé si serán imaginaciones mías, pero parece que elmás cuidado (a pesar de no evolucionar) sea el del Rin.
Y también en algunas que no esperábamos: ¿corresponde Rei, por fin, al enamoramiento de Sílver? Bromas a parte, hay un indicio inquietante que afecta a Koga: él puede percibir a distancia que Jabi ha salido victoriosa de la arriesgada curación de la Rin. Pero es que en la serie le sucedía lo mismo con Kaoru ...
Este texto contiene spoilers, avisados estais.
La Bestia de la Noche Blanca. Éste es el título del especial de dos episodios de 50 minutos cada uno con el que de acaba Garo. Es una historia entretenida, y ata lo que quedaba suelto al final de la serie. Más bien son dos historias, una por capítulo, aunque la segunda se entrelaza desde el primer episodio.
Se mantiene a todos los personajes emblemáticos de la serie, y hay nuevos. Los antiguos, y es especialmente claro en los jóvenes, parecen alcanzar la madurez interpretativa de sus papeles, se los nota seguros del terreno que pisan. De los nuevos, he leído en otras críticas que el mejor es el de la pequeña Rin; yo lo encuentro exasperante –almenos en versión original- y bastante inverosímil. Cierto, es relativo hablar de inverosimilitud en un programa fantástico, pero para todo hay un límite: una cosa es que pueda hacer tal o cual cosa, o que tenga un poder u otro, pero otra muy distinta es que tenga que hacerlo sin supervisión, y poniendo sobre sus jóvenes hombros la responsabilidad de vidas humanas.
Sin embargo, para cosas increíbles, la reaparición de Jabi. A los que hemos visto qué le sucedió en la serie, quizá no encontraríamos otra explicación que la que ha sugerido un amigo mío: la teleportación, aunque a mí me resulta más difícil relacionar Garo con las series Star Trek. No es que me queje: Jabi tiene un papel justificado en la película, pero incluso la fantasía tiene que tener su propia lógica, y en ningún momento nadie ha dicho cómo resultó atrapada por el tronco del árbol mágico.
Un par de cosas. En el bosque de Naraku los árboles parecen estar en línea recta. La segunda es que, como también pasaba a menudo en la serie, hay escenas alteradas en el tiempo, es decir, que una imagen/escena es cronológicamente posterior a la que viene a continuación. Reconozco que ésta última me ha desconcertado un poco. En todo caso, las fallos de todo tipo han disminuido, y mucho, con respecto a la serie. Está más cuidada.
Algunas críticas dicen que le falta la épica de la serie, pero yo creo que el especial no anda falto de este aspecto, y al igual que en aquella, las escenas más épicas son ayudadas, y mucho, por la magnífica banda sonora. ¿Todavía no había dicho nada de la banda sonora, verdad? ¡Me parece genial!
También se le critica que el personaje nuevo de Tsubasa Yamagatana es casi clónico al de Koga, pero más hablador. Creo que precisamente eso alcanza comunicarnos el tipo de trabajo que hace un caballero Makai, la tremenda presión que ejerce sobre su alma. La excepción de Rei también nos habla de la importancia del entorno y de la individualidad como variables en la formación del carácter. Todo nos dice que un caballero Makai es, por encima de todo, un ser humano.
La armadura del nuevo caballero Dan (Tsubasa) es digna de las otras dos. De color blanco y con una corta capa roja, tiene también menos reminiscencias animales que las de Garo y Zero. Y ya que hablamos de armaduras, dejadme decir que la última transformación de Garo, en mi opinión, es soberbia y preciosa.
En la serie me llamó la atención de qué manera estaba representado un gran derramamiento de sangre -una gran salpicadura que se difuminaba en el aire. Aunque no hay insistencia en enseñárnosla, ahora es mucho más realista, al menos con respecto a la sangre humana, y añade impacto a determinadas escenas destinadas precisamente a ello.
Hay dos cosas que me han gustado especialmente, En primer lugar, claro está, la conversación -más bien discurso- en la cual Koga intenta enfrentar a Tsubasa con sus sentimientos. Y también, cómo se ha ilustrado la explicación de la relación entre Légules y la Flecha Halcón: los esquemáticos dibujos, totalmente en línea con el estilo ornamental de la serie, son una mezcla de estética y de viveza o, cuando menos, de locuacidad muda. Añado la agradable sorpresa que ha estado ver a Rei en moto y a Koga "haciendo surf".
¿Alguna carencia? Echo en falta un poco más de romanticismo: la escena final es muy corta. Eso sí, puedes vislumbrar un trasfondo romántico en algunas otras escenas: el enfado de Koga cuando la Rin estropea el famoso cuadro del paisaje, y el discurso de Koga a Tsubasa.
El Especial trata básicamente sobre lucha, y el resto son excusas para luchar. El carácter de los personajes recibe poca atención, ya que incluso Koga y Rei no hacen más que reafirmarse en las tendencias que ya despuntan en la serie. No sé si serán imaginaciones mías, pero parece que elmás cuidado (a pesar de no evolucionar) sea el del Rin.
Y también en algunas que no esperábamos: ¿corresponde Rei, por fin, al enamoramiento de Sílver? Bromas a parte, hay un indicio inquietante que afecta a Koga: él puede percibir a distancia que Jabi ha salido victoriosa de la arriesgada curación de la Rin. Pero es que en la serie le sucedía lo mismo con Kaoru ...
Etiquetes de comentaris:
argumento,
crítica,
garo especial,
jabi,
koga,
Rei,
rin,
tsubasa,
yamagatana
dimecres, 24 de setembre del 2008
GARO Special - Personal Impressions
Update: December 6th, 2008.
This text contains spoilers, be warned.
The Beast of the White Night. This is the title of the special having two episodes of 50 minutes each one, which finishes Garo. It is an amusing story, tieing what came off loose in the series. Rather two stories, one by chapter, even though the second interweaves since the first episode.
All emblematic characters of the series are present, and there are some new ones. The first, specially clearly in the younger ones, seem to attain the interpretative maturity of their roles. On the new ones, I have read in other reviews that the best among them is the little Rin; I find her exasperating -in original version, at last- and quite farfetched. Certainly, it is quite odd to speak about implausibility in a fantastic show, but for everything there is a boundary: she can do one or other thing, or that she has got a power or another one but, should she make such things without a supervision, and putting on her young shoulders the responsibility of some human lives?
But, on unbelievable things, Jabi’s reappearance is the biggest. Those who saw what happened to her in the series, perhaps we would not find a better explanation than the one suggested by a friend of mine: teleportation, even though it is difficult for me to relate Garo with the series Star Trek. It is not that I complain: Jabi has a justified role in the film, but even fantasy has to have its own logic, and in no moment anybody has said how has she ended up into the trunk of the magical tree.
A pair of things. At the forest of Naraku the trees seem demeanour of a straight line. The second is that, as well as it happened often in the series, there are scenes altered in the time, that is: an image/scene is chronologically posterior to the one coming next. This last one has disconcerted me a bit. In any case, wrongs of every kind have diminished, with respect to the series.
Some review say that it lacks enough epics, but I believe that the special has enough of it and, as well as in the series, the most epic scenes are helped –very much– for the magnificent soundtrack. Had I not say anything of the soundtrack, yet? I think it is brilliant!
Someone also criticized that new character Tsubasa Yamagatana is almost a clon of Kouga... but more talkative. I think that precisely this thing attains to communicate us what sort of work makes a Makai knight, the tremendous pressure upon his soul. Rei’s exception also speaks about how important is environment and individuality, as variables in the formation of personality. Everything say us that a Makai knight is, firstly, a human being.
The armor of the new knight Dan (Tsubasa) is worthy of the other two. White color and with a short red cape, it also has got less animal reminiscences than those of Garo and Zero. And, since we speak about armors, let me say that the last transformation of Garo, in my opinion, is superb and lovely.
In the series it drew my attention how a great spill of blood -a big splash that blurred in the air- was shown. Even though there is not persistence on showing it to us, now it is much more realistic, at least regarding the human blood, and it adds more impact to the scenes needed of it.
There are two things that I have liked especially, Firsty, of course, the conversation -rather a speech- in which Kouga attempts to face Tsubasa with his feelings. And also, how has illustrated the explanation of the relation among Legules and the Phosphore Arrow: the schematic drawings, totally in accordance to the ornamental style of the series, they are a mixture of aesthetics and of brightness or, at least, mute loquacity. I add the pleasant surprise that it has been to see Rei on a motorbike, and Kouga "surfing".
Some lack I find? I miss a little more of romanticism: the final scene is very short. Of course, you can discern a romantic background in some other scenes: Kouga’s anger when Rin spoils the famous picture of the landscape, and the speech of Kouga to Tsubasa.
The special deals mainly about fight, and the remaining things are causes to fight. The characters themselves get little attention. Even Kouga and Rei merely reassert themselves in the trends which already were starting to be seen in the series. I do not know if it will be my imagination, but it seems that the one more careful treated (but always static) was Rin.
And some ones that we did not expect as well: does Rei return Silver’s love?, finally? Jokes aside, there is a disturbing evidence affecting Kouga: he can grasp that Jabi has gone out of the great of curing Rin, in a distance. But in the series it happened to him with Kaoru, too...
This text contains spoilers, be warned.
The Beast of the White Night. This is the title of the special having two episodes of 50 minutes each one, which finishes Garo. It is an amusing story, tieing what came off loose in the series. Rather two stories, one by chapter, even though the second interweaves since the first episode.
All emblematic characters of the series are present, and there are some new ones. The first, specially clearly in the younger ones, seem to attain the interpretative maturity of their roles. On the new ones, I have read in other reviews that the best among them is the little Rin; I find her exasperating -in original version, at last- and quite farfetched. Certainly, it is quite odd to speak about implausibility in a fantastic show, but for everything there is a boundary: she can do one or other thing, or that she has got a power or another one but, should she make such things without a supervision, and putting on her young shoulders the responsibility of some human lives?
But, on unbelievable things, Jabi’s reappearance is the biggest. Those who saw what happened to her in the series, perhaps we would not find a better explanation than the one suggested by a friend of mine: teleportation, even though it is difficult for me to relate Garo with the series Star Trek. It is not that I complain: Jabi has a justified role in the film, but even fantasy has to have its own logic, and in no moment anybody has said how has she ended up into the trunk of the magical tree.
A pair of things. At the forest of Naraku the trees seem demeanour of a straight line. The second is that, as well as it happened often in the series, there are scenes altered in the time, that is: an image/scene is chronologically posterior to the one coming next. This last one has disconcerted me a bit. In any case, wrongs of every kind have diminished, with respect to the series.
Some review say that it lacks enough epics, but I believe that the special has enough of it and, as well as in the series, the most epic scenes are helped –very much– for the magnificent soundtrack. Had I not say anything of the soundtrack, yet? I think it is brilliant!
Someone also criticized that new character Tsubasa Yamagatana is almost a clon of Kouga... but more talkative. I think that precisely this thing attains to communicate us what sort of work makes a Makai knight, the tremendous pressure upon his soul. Rei’s exception also speaks about how important is environment and individuality, as variables in the formation of personality. Everything say us that a Makai knight is, firstly, a human being.
The armor of the new knight Dan (Tsubasa) is worthy of the other two. White color and with a short red cape, it also has got less animal reminiscences than those of Garo and Zero. And, since we speak about armors, let me say that the last transformation of Garo, in my opinion, is superb and lovely.
In the series it drew my attention how a great spill of blood -a big splash that blurred in the air- was shown. Even though there is not persistence on showing it to us, now it is much more realistic, at least regarding the human blood, and it adds more impact to the scenes needed of it.
There are two things that I have liked especially, Firsty, of course, the conversation -rather a speech- in which Kouga attempts to face Tsubasa with his feelings. And also, how has illustrated the explanation of the relation among Legules and the Phosphore Arrow: the schematic drawings, totally in accordance to the ornamental style of the series, they are a mixture of aesthetics and of brightness or, at least, mute loquacity. I add the pleasant surprise that it has been to see Rei on a motorbike, and Kouga "surfing".
Some lack I find? I miss a little more of romanticism: the final scene is very short. Of course, you can discern a romantic background in some other scenes: Kouga’s anger when Rin spoils the famous picture of the landscape, and the speech of Kouga to Tsubasa.
The special deals mainly about fight, and the remaining things are causes to fight. The characters themselves get little attention. Even Kouga and Rei merely reassert themselves in the trends which already were starting to be seen in the series. I do not know if it will be my imagination, but it seems that the one more careful treated (but always static) was Rin.
And some ones that we did not expect as well: does Rei return Silver’s love?, finally? Jokes aside, there is a disturbing evidence affecting Kouga: he can grasp that Jabi has gone out of the great of curing Rin, in a distance. But in the series it happened to him with Kaoru, too...
Etiquetes de comentaris:
garo special,
jabi,
kouga,
makai,
plot,
review,
rin,
saejima,
tsubasa,
yamagatana
diumenge, 21 de setembre del 2008
GARO Especial - Impressions personals
Actualització: 6 de desembre, 2008.
Aquest text conté spoilers, quedeu avisats.
La Bèstia de la Nit Blanca. Aquest és el títol de l’especial de dos episodis de 50 minuts cadascun amb el que d’acaba Garo. És una història entretinguda, i lliga el que quedava solt al final de la sèrie. Més aviat dues històries, una per capítol, tot i que la segona s’entrellaça des del primer episodi.
Hom manté tots els personatges emblemàtics de la sèrie, i n’hi ha de nous. Els antics, especialment clar en els joves, semblen assolir la maduresa interpretativa dels seus papers, se’ls nota segurs del terreny que trepitgen. Dels nous, he llegit en altres crítiques que el millor és el de la petita Rin; jo el trobo exasperant –en versió original, sin més no- i força inversemblant. Cert, és relatiu parlar d’inversemblança en un programa fantàstic, però per a tot hi ha un límit: una cosa és que pugui fer tal o qual cosa, o que tingui un poder o un altre, però una altra de ben diferent és que hagi de sortir-se’n sense supervisió, i posant sobre les seves joves espatlles la responsabilitat de vides humanes.
Per a coses increïbles, però, la reaparició de la Jabi. Als que hem vist què li va passar a la sèrie, potser no trobaríem altra explicació que la que ha suggerit un amic meu: la teleportació, tot i que a mi em resulta difícil relacionar Garo amb les sèries Star Trek. No és que em queixi: la Jabi té un paper justificat a la pel.lícula, però fins i tot la fantasia ha de tenir la seva pròpia lògica, i en cap moment ningú ha dit com hi ha anat a parar, al tronc de l’arbre màgic.
Un parell de coses. Al bosc de Naraku els arbres semblen posats en línia recta. La segona és que, com també passava sovint a la sèrie, hi ha escenes alterades en el temps, és a dir, que una imatge/escena és cronològicament posterior a la que ve tot seguit. Reconec que aquesta última m’ha desconcertat una mica. En tot cas, les falles de tota mena han disminuït, i força, respecte a la sèrie.
Algunes crítiques diuen que li manca l’èpica de la sèrie, però jo crec que l’especial va prou ben servit en aquest aspecte i, igual que a la sèrie, les escenes més èpiques són ajudades, i molt, per la magnífica banda sonora. Encara no havia dit res de la banda sonora, oi? La trobo genial!
També se li critica que el personatge nou de Tsubasa Yamagatana és gairebé clònic del d’en Koga –però més parlador–. Jo trobo que precisament això assoleix comunicar-nos la mena de feina que fa un cavaller Makai, la tremenda pressió que exerceix sobre la seva ànima. L’excepció d’en Rei també ens parla de la importància de l’entorn i de la individualitat com a variables en la formació del caràcter. Tot plegat ens diu que un cavaller Makai és, per damunt de tot, un ésser humà.
L’armadura del nou cavaller Dan (Tsubasa) és digna de les altres dues. De color blanc i amb una curta capa vermella, té també menys reminiscències animals que les de Garo i Zero. I ja que parlem d’armadures, deixeu-me dir que l’última transformació de Garo, en opinió meva, és superba i preciosa.
A la sèrie em va cridar l’atenció de quina manera era representat un gran vessament de sang –un gran esquitx que es difuminava en l’aire–. Tot i que no hi ha insistència en ensenyar-nos-la, ara és molt més realista, almenys pel que fa a la sang humana, i afegeix impacte a determinades escenes destinades precisament a això.
Hi ha dues coses que m’han agradat especialment, En primer lloc, és clar, la conversa –més aviat discurs– en la qual en Koga intenta encarar en Tsubasa amb els seus sentiments. I també, com ha quedat il.lustrada l’explicació de la relació entre Lègules i la Fletxa Falcó: els esquemàtics dibuixos, totalment en línia amb l’estil ornamental de la sèrie, són una barreja d’estètica i de vivesa o, si més no, de loquacitat muda. Afegeixo l’agradable sorpresa que ha estat veure a en Rei conduïnt una moto, i a en Koga “fent surf”.
Alguna mancança que li trobo? Enyoro una mica més de romanticisme: l’escena final és molt curta. Això sí, pots entreveure un rerafons romàntic en algunes altres escenes: l’enuig d’en Koga quan la Rin desgracia el famós quadre del paisatge, i el discurs d’en Koga a en Tsubasa.
L'especial tracta bàsicament sobre lluita, i la resta només són excuses per a lluitar. El caràcter dels personatges rep poca atenció, ja qui fins i tot en Koga i en Rei no fan més que reafirmar-se en les tendències que ja despuntaven a la sèrie. No sé si seran imaginacions meves, però sembla que el més cuidat (però sense evolucionar) sigui el de la Rin.
I també en algunes que no esperàvem: correspon en Rei, finalment, a l’enamorament de la Sílver? Bromes a part, hi ha un indici inquietant que afecta en Koga: ell pot copsar a distància que la Jabi se n’ha sortit del gran risc que suposava la curació de la Rin. Però és que a la sèrie li passava el mateix amb la Kaoru...
Aquest text conté spoilers, quedeu avisats.
La Bèstia de la Nit Blanca. Aquest és el títol de l’especial de dos episodis de 50 minuts cadascun amb el que d’acaba Garo. És una història entretinguda, i lliga el que quedava solt al final de la sèrie. Més aviat dues històries, una per capítol, tot i que la segona s’entrellaça des del primer episodi.
Hom manté tots els personatges emblemàtics de la sèrie, i n’hi ha de nous. Els antics, especialment clar en els joves, semblen assolir la maduresa interpretativa dels seus papers, se’ls nota segurs del terreny que trepitgen. Dels nous, he llegit en altres crítiques que el millor és el de la petita Rin; jo el trobo exasperant –en versió original, sin més no- i força inversemblant. Cert, és relatiu parlar d’inversemblança en un programa fantàstic, però per a tot hi ha un límit: una cosa és que pugui fer tal o qual cosa, o que tingui un poder o un altre, però una altra de ben diferent és que hagi de sortir-se’n sense supervisió, i posant sobre les seves joves espatlles la responsabilitat de vides humanes.
Per a coses increïbles, però, la reaparició de la Jabi. Als que hem vist què li va passar a la sèrie, potser no trobaríem altra explicació que la que ha suggerit un amic meu: la teleportació, tot i que a mi em resulta difícil relacionar Garo amb les sèries Star Trek. No és que em queixi: la Jabi té un paper justificat a la pel.lícula, però fins i tot la fantasia ha de tenir la seva pròpia lògica, i en cap moment ningú ha dit com hi ha anat a parar, al tronc de l’arbre màgic.
Un parell de coses. Al bosc de Naraku els arbres semblen posats en línia recta. La segona és que, com també passava sovint a la sèrie, hi ha escenes alterades en el temps, és a dir, que una imatge/escena és cronològicament posterior a la que ve tot seguit. Reconec que aquesta última m’ha desconcertat una mica. En tot cas, les falles de tota mena han disminuït, i força, respecte a la sèrie.
Algunes crítiques diuen que li manca l’èpica de la sèrie, però jo crec que l’especial va prou ben servit en aquest aspecte i, igual que a la sèrie, les escenes més èpiques són ajudades, i molt, per la magnífica banda sonora. Encara no havia dit res de la banda sonora, oi? La trobo genial!
També se li critica que el personatge nou de Tsubasa Yamagatana és gairebé clònic del d’en Koga –però més parlador–. Jo trobo que precisament això assoleix comunicar-nos la mena de feina que fa un cavaller Makai, la tremenda pressió que exerceix sobre la seva ànima. L’excepció d’en Rei també ens parla de la importància de l’entorn i de la individualitat com a variables en la formació del caràcter. Tot plegat ens diu que un cavaller Makai és, per damunt de tot, un ésser humà.
L’armadura del nou cavaller Dan (Tsubasa) és digna de les altres dues. De color blanc i amb una curta capa vermella, té també menys reminiscències animals que les de Garo i Zero. I ja que parlem d’armadures, deixeu-me dir que l’última transformació de Garo, en opinió meva, és superba i preciosa.
A la sèrie em va cridar l’atenció de quina manera era representat un gran vessament de sang –un gran esquitx que es difuminava en l’aire–. Tot i que no hi ha insistència en ensenyar-nos-la, ara és molt més realista, almenys pel que fa a la sang humana, i afegeix impacte a determinades escenes destinades precisament a això.
Hi ha dues coses que m’han agradat especialment, En primer lloc, és clar, la conversa –més aviat discurs– en la qual en Koga intenta encarar en Tsubasa amb els seus sentiments. I també, com ha quedat il.lustrada l’explicació de la relació entre Lègules i la Fletxa Falcó: els esquemàtics dibuixos, totalment en línia amb l’estil ornamental de la sèrie, són una barreja d’estètica i de vivesa o, si més no, de loquacitat muda. Afegeixo l’agradable sorpresa que ha estat veure a en Rei conduïnt una moto, i a en Koga “fent surf”.
Alguna mancança que li trobo? Enyoro una mica més de romanticisme: l’escena final és molt curta. Això sí, pots entreveure un rerafons romàntic en algunes altres escenes: l’enuig d’en Koga quan la Rin desgracia el famós quadre del paisatge, i el discurs d’en Koga a en Tsubasa.
L'especial tracta bàsicament sobre lluita, i la resta només són excuses per a lluitar. El caràcter dels personatges rep poca atenció, ja qui fins i tot en Koga i en Rei no fan més que reafirmar-se en les tendències que ja despuntaven a la sèrie. No sé si seran imaginacions meves, però sembla que el més cuidat (però sense evolucionar) sigui el de la Rin.
I també en algunes que no esperàvem: correspon en Rei, finalment, a l’enamorament de la Sílver? Bromes a part, hi ha un indici inquietant que afecta en Koga: ell pot copsar a distància que la Jabi se n’ha sortit del gran risc que suposava la curació de la Rin. Però és que a la sèrie li passava el mateix amb la Kaoru...
Etiquetes de comentaris:
crítica,
garo especial,
jabi,
koga,
makai,
saejima,
tsubasa,
yamagatana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

